El passat dimecres dia cinc mentre enfilàvem la carretera C 149a ens vàrem aturar al quilòmetre dos, a la partida Sant Benet de Solsona, per donar un cop d'ull als Caputxins Vells el primer edifici conventual dels caputxins a la ciutat de Solsona. Una edificació del segle XVI en la que s'han fet moltes reformes on s'establiren els caputxins l'any 1.582 fins al 1.619 quan es van traslladar al convent edificat més a prop de Solsona.
Continuem per la serpentejant carretera i pocs metres abans d'arribar al quilòmetre tres veurem un indicador, a la dreta, en el que podem llegir Castellvell, el nostre proper objectiu. Si ens aturem un moment i alcem la mirada, impressiona.
A l'aparcament trobem un plafó informatiu que ens fa una pinzellada històrica del Castellvell. A la part superior dreta constatareu, que malgrat estar a tocar de la Ciutat de Solsona, Castellvell pertany al terme municipal d'Olius.
A tocar de l'aparcament, a la dreta del cartell informatiu de la fotografia anterior, hi ha les ruïnes de l'església romànica de Sant Miquel, del segle XI. Era la primitiva església del castell, d'una sola nau amb absis trilobulat ( un de central i dues absidioles ).
Malgrat que només queda la part baixa dels murs i els absis, podem veure la planta de l'antic i petit temple romànic que fou l'església parroquial dels termes de Castellvell i Trevics des del el segle XII al XIX.
Entre finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX l'església fou enderrocada i als anys 1.977 i 1.978 es va fer una intervenció que posà al descobert els vestigis que quedaven.
La petita església del segle XI té planta de creu llatina. El braç major ( del pòrtic a l'absis ) mesura 6,30 X 18 metres, i el brac menor ( transsepte ) fa 3,60 X 8,30 metres.
De l'antiga fortalesa que es començà a construir al 957 i s'acabà, després de diferents millores de la fortificació, l'any 1.217 només en queda la muralla, la base de tres de les torres i una gairebé sencera que podeu veure a la propera fotografia. A mitjans del segle XIX en una de les torres van instal·lar-hi un sistema de telegrafia òptica. Era l'última torre de la línia militar Barcelona-Manresa-Solsona. Es podia veure la torre d'Hortoneda de Clariana de Cardener situada a 8,5 quilòmetres.
El castell, de planta trapezoïdal - gairebé quadrada- estava protegit per una torre de planta circular a cada vèrtex unides per grans murs laterals. L'interior del recinte emmurallat alberga el Santuari de la Mare de Déu del Remei construït en estil gòtic al segle XV.
Entre els anys 1.310 i 1.320 el vescomte de Cardona ordenà les reformes necessàries per transformar el castell en un palau gòtic. D'aquells anys és l'enllosat del camí que podeu apreciar molt bé a la fotografia anterior. Quan acaba d'enfilar-se el camí trobem la base d'una de les quatre torres de planta circular.
Aquest indret del Castellvell fou escollit com localització per fer una de les típiques postals de Solsona de la segona meitat del segle passat. Els protagonistes són els trabucaires. És una targeta postal de Foto color Raymond Tarragona que es podia trobar fàcilment a les llibreries de Solsona fins als anys 90, però actualment és impossible. Gràcies a Jaume Tarrés Pujol, historiador, cartòfil i investigador solsoní, puc explicar-vos que és una targeta postal editada al 1.968. Manel Casserras i Boix, sastre i immillorable mestre geganter, feia poc que havia fet els vestits nous dels trabucaires.
A més a més de la targeta postal, continua explicant-me en Jaume, utilitzant la curiosa fotografia es va fer el banderí que podeu veure a la propera fotografia. En aquell moment històric, al 1.969, el Ministro de Información y Turiamo Manuel Fraga Iribarne visità Solsona. Li van regalar la reproducció d'un trabuc i li van proposar fer un Parador de Turismo al Castellvell, Parador que finalment es va fer a Cardona.
Enfilar-se fins a gairebé el Santuari de la Mare de Déu del Remei té premi perquè el regal visual és espectacular. La ciutat de Solsona està als nostres peus...
Gràcies el zoom de la càmera fotogràfica podem donar un cop d'ull al cor de Solsona. A l'esquerra de la propera fotografia l'hotel Sant Roc, joia modernista de la ciutat. Si mireu la part superior dreta veureu el campanar romànic de l'antiga col·legiata de Santa Maria de Solsona construïda entre 1.070 i 1.163. A la catedral actual, a més amés de la part romànica, hi ha construccions gòtiques, barroques, neoclàssiques i modernistes. A l'esquerra del gran campanar, si us fixeu bé veureu la Torre de les Hores datada abans del 1.500.
Ja, gairebé, hem acabat de pujar. A la fotografia següent feta des de la base d'una de les torres de planta circular i magnífic mirador de la ciutat veiem una segona torre. Si pugem una mica més podrem accedir al santuari, però abans continuarem passejant pel camí perimetral del castell.
En el punt on podem girar per anar al santuari trobem, formant part de la muralla, una de les restes romàniques del Castellvell. És un capitell amb els escuts d'armes de dues famílies: els Tarroja ( la torre ) i els Cardona ( el card ). Aquests dos símbols apareixen a l'escut de la ciutat de Solsona on hi ha també representats una creu i el Sol.
Resseguint el camí perimetral del Castellvell anirem trobant restes de les diferents fortificacions que el protegien. Al 1.389, el Castellvell deixa de ser la residència dels Cardona i Hug II de Cardona ( 1.328 - 1.400 ) autoritza l'enderroc del castell per emprar les pedres en la construcció de les segones muralles de Solsona.
Al segle XV s'edificà el Santuari de la Mare de Déu del Remei, un edifici gòtic. Al segle XVII s'amplià la capella. D'estil barroc són el campanar, el cor i la portalada actual.
El castell fou durament castigat durant la tercera guerra carlina ( 1.872 - 1.876 ). Al 1.872 el capitost carlí Morlans ordenà destruir les torres, per això tres de les quatre estan escapçades.
Quan feu la visita constatareu que la persona que té cura del santuari, omple de flors finestres, balcons i racons com podeu veure a la fotografia anterior i propera.
El camí perimetral ens deixa davant de la portalada del santuari gòtic al que entrarem, virtualment, molt aviat.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada