dimarts, 7 de desembre de 2021

El conjunt rupestre de la Roca dels Moros ( 1 ).

Si a l'última entrada dedicada al petit periple per pobles del Segrià i les Garrigues vàrem "veure" les pintures rupestres d'Alfés, avui anirem virtualment al petit poble del Cogul ( 161 habitants l'any 2.018 ) de la comarca de les Garrigues, a només vint-i-dos quilòmetres al sud de Lleida.
 
 
A la fotografia anterior, feta des de la riba dreta del riu Set, podeu veure el poble del Cogul amb l'església de Santa Maria dels segles XVIII-XIX al centre. A la dreta hi ha un mural de grans dimensions,  175 metres quadrats, que ens transporta a la prehistòria. Aquesta obra de l'artista Lily Brik ( la lleidatana Mireia Serra ) la podeu apreciar millor a la fotografia següent.

No ho dubteu, pugeu al Cogul per observar atentament l'espectacular mural de Lily Brik. Quan el tingueu a tocar quedareu bocabadats.

 
Pocs metres després de creuar el riu Set per la carretera LV-7021 no continuem cap a Castelldans sinó que agafem, a la dreta, el camí de l'Albagés. A només mig quilòmetre ens espera el Centre d'Interpretació d'Art Rupestre de la Roca dels Moros.

 
Deixem el cotxe a l'aparcament i enfilem el camí que ens porta al centra, obra dels arquitectes Prudenci Español Pons i José Ángel Hidalgo Arellano. Un projecte dels anys 2.010-2.011. 
A la propera fotografia, que gentilment m'han passat la gent del Centre d'Interpretació, feta des de la riba esquerra del riu Set podeu constatar com el projecte arquitectònic queda perfectament integrat al paisatge.


 Font fotografia: Centre d'Interpretació d'Art Rupestre de la Roca dels Moros.
 
L'edifici ens prepara per entendre millor la visita que farem després a les pintures rupestres. Entrem sota terra, en una mena de cova de formigó on gaudirem del proposta divulgativa del centre d'interpretació.
 
 
Una sèrie de plafons informatius complementen les explicacions de la guia sobre els cents anys de recerca de la Roca dels Moros, i el present i futur d'aquest conjunt rupestre. Coneixereu qui fou l'historiador, geògraf, arqueòleg i fotògraf Ceferí Rocafort i Samsó ( nascut a la Pobla de Segur ) que publicà els seus articles, l'any 1.908, sobre l'existència de la Roca dels Moros a "La Veu de Catalunya" i al "Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya".
 
 
Situarem en la línia del temps d'aquest cent anys de recerca les teories de diferents arqueòlegs, prehistoriadors i paleontòlegs sobre l'origen del conjunt rupestre: Paleolític ( Henri Breuil, Hugo Obermaler, Pere Bosch Gimpera ) / Epipaleolític ( Eduardo Fernández-Pacheco, Martín Almagro, Antonio Beltran, Eduard Ripoll, Javier Fortea, Ramon Viñas, Anna Alonso, Alexandre Grimal ) / Neolític ( Lluís Maria Vidal, Bégouen i Joan Cabré, Josep Coromines, Martínez Olalla i Ranymond Vaufrey) / Bronze ( Francisco Jordà ).
Al centre de la fotografia anterior i a la propera de detall podeu veure l'Àrea de l'art rupestre Llevantí, una zona amb més de 8oo jaciments.


Altres plafons ens il·lustren, en una gran línia del temps, sobre quan érem: caçadors i recol·lectors ( des de fa 12.000 anys i uns 7.000 anys ), agricultors i ramaders ( fa entre 7.000 i 4.000 anys ), ibers i romans ( fa entre 2.600 i 2.000 anys ).


Mentre anem avançant en el projecte expositiu de centre d'interpretació, deixem a poc a poc l'espai més fosc seguint la llum que ens convidarà a sortir de l'edifici per anar al conjunt rupestre.


A la fotografia anterior, en la que la llum guanya a la foscor, a la dreta podeu veure part de l'espai on treballen els alumnes que visiten el centre d'interpretació. Espai que podeu veure millor en la fotografia següent.


El centre d'interpretació ha dissenyat activitats per segon cicle d'educació infantil, educació primària i educació secundària.
 

 Un exemple d'aquests materials el podeu veure a la propera fotografia en la que a la pàgina de l'esquerra s'explica com es formen les balmes i com desapareixen per acció de l'erosió.


Enfilar-se lentament per la rampa, obrint molt els ulls, és tot un regal de volums, ombres i llums. Sortim de "la cova" per pujar fins a la balma...

 
El formigó tenyit de color marró/vermellós, el vidre i l'acer patinable ( conegut com acer corten ) fan que l'edifici estigui plenament integrat en el paisatge. Després de pujar el primer tram de la rampa en ziga-zaga que ens acompanyarà a la Roca dels Moros em giro per regalar-vos la propera fotografia.
 
 
Quan comencem a pujar cap a la Roca dels Moros podem veure l'espai per treballar a l'aire lliure o per menjar amb els vostres alumnes.

L'acer patinable o corten, és un tipus d'acer fet amb una composició química que aconsegueix que la seva oxidació protegeixi la peça de la corrosió atmosfèrica. La capa superficial d'oxidació d'aquest acer, el fa impermeable impedint que l'oxidació avanci cap a l'interior de la peça, per això no cal aplicar-li cap protecció més.

Al blog hem vist obres fetes en acer corten de dos grans escultors del País Basc. Si cliqueu a cada nom podreu recordar algunes de les entrades dedicades a Eduardo Chillida i Jorge Oteiza.
Des de la rampa ja veiem el nostre objectiu, la Roca dels Moros, que protegida per una reixa ens permetrà fer un gran salt en el temps... 

 
La petita pendent ens permet veure la coberta vegetal de l'edifici, una construcció amb el clar objectiu de minimitzar el seu impacte en el paisatge garriguenc.


Com més ens apropem a la balma on hi ha el conjunt de pintures rupestres, l'edifici sembla quedar absorbit pel paisatge de la riba dreta del riu Set.


Després de gaudir de la proposta arquitectònica de Prudenci Español Pons i José Ángel Hidalgo Arellano i de les explicacions de l'Anna ( la guia ), entrarem -a la propera entrada dedicada al petit periple per pobles del Segrià i les Garrigues- a la balma que acull el conjunt rupestre.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada