A la primera entrada dedicada al conjunt rupestre del Cogul ens vàrem centrar en l'edifici del Centre d'Interpretació d'Art Rupestre de la Roca dels Moros, obra dels arquitectes Prudenci Español Pons i José Ángel Hidalgo Arellano, i en la proposta museística del centre.
Abans d'entrar, si dirigim la nostra mirada a l'esquerra de l'edifici, veurem la barana de la rampa que puja del centre d'interpretació fins a la balma. El conjunt rupestre de la Roca dels Moros està protegit per la reixa que podeu veure al centre esquerra de la fotografia següent.
Al final de la rampa que surt d'aquest interessant edifici de formigó i acer corten trobem un dels conjunts d'art rupestre més importants de l'arc mediterrani. La guia ens obrirà la reixa que podeu veure millor a la propera fotografia de detall.
En aquesta balma sorrenca hi ha un conjunt de representacions artístiques de diferents períodes i cultures. En una superfície d'uns deu metres de llarg i quatre d'alçària trobarem quaranta-vuit imatges, onze gravats i dues-centes cinquanta-sis signes en inscripcions iberes i romanes.
A primer cop d'ull potser no veureu res, però no defalliu perquè amb l'ajut del llum de leds - si s'escau- la guia us ajudarà a localitzar les pintures rupestres. Penseu que les pintures es veuen amb més o menys dificultat segons la lluminositat del dia ( ennuvolat, assolellat, amb boira ... ) que visiteu la balma.
Al centre d'interpretació hem vist la fotografia següent, del 1.908, feta per Juli Soler que custodia l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. Ceferí Rocafort i Samsó recollia dades de la geografia de Lleida quan el rector del Cogul, mossèn Ramon Huguet, l'informà de l'existència d'una roca amb pintures. Visità la balma acompanyat de Juli Soler i publicà articles a "La Veu de Catalunya" i al "Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya", explicant la seva descoberta.
Font fotografia: Juli Soler. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya nº 158, març de 1.908, pàgina 67.
Al maig del 2.015, a l'entrada "El Museu de Lleida ( 1 )" vaig mostrar-vos la reproducció de la Roca dels Moros que trobareu al començar la vostra visita. Si cliqueu l'enllaç anterior ho podreu recordar. Evidentment la diferència amb les pintures originals és molt clara, però com us he dit abans, les originals també les veurem.
Gràcies a la guia del Centre d'Interpretació d'Art Rupestre de la Roca dels Moros puc ensenyar-vos la fotografia següent que és una realitat augmentada de les pintures rupestres del Cogul. La realitat augmentada afegeix informació virtual a la informació física existent.
Font fotografia: Centre d'Interpretació d'Art Rupestre de la Roca dels Moros.
El fullet de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural "Conjunt rupestre de la Roca dels Moros. L'espai sagrat de l'art rupestre", que us donaran quan visiteu el centre, us ajudarà a situar les pintures i els gravats en el període en que es van fer. La fotografia següent és de la part d'aquest fullet que ens guiarà. Unes imatges de ACdPC, Servei d'Arqueologia i Paleontologia, Ramon Viñas, Anna Alonso, Elisa Sarrià, Paco Amate.
En alguna de les properes fotografies veureu que la pintura rupestre està il·luminada per la guia amb una llum de leds per facilitar-nos la visió.
Les pintures més antigues les hem de situar entre finals de paleolític i l'epipaleolític ( període de la prehistòria comprés entre el paleolític i el neolític ). Són representacions d'animals amb la tècnica del gravat.
La majoria de les escenes es van pintar entre l'epipaleolític i els inicis del neolític en estil llevantí. Les properes vuit fotografies corresponen a pintures d'aquest període.
A la fotografia anterior, al centre, podeu veure dues cabres ( la de sota pintada en negre i la de sobre en vermell ). Damunt les cabres hi ha un cèrvid i a la dreta de les cabres podeu veure quatre dones ( les dues de l'esquerra pintades de color negre i les de la dreta de color vermell ). A sota, costa més de veure-ho, hi ha dos grans bous, un a tocar de les dones pintades de negre, i l'altre a la part esquerra de la fotografia.
El bou de la fotografia anterior, pintat de color vermellós, fa trenta-sis centímetres de llarg per catorze centímetres d'altura. Està pintat amb la tècnica del siluetejat amb moltes línies verticals i algunes parts gravades. A la propera fotografia de detall podem observar, amb l'ajuda de la llum de leds, el bou de l'esquerra. Primer es va pintar en color negre i posteriorment fou restaurat amb traços vermells. La part posterior està molt deteriorada, però el cap i les banyes es veuen bé. Aquest bou mesura quaranta-cinc centímetres de llarg per setze d'alçària.
L'escena central de la balma representa un grup en el que es veuen clarament un grup de nou dones i, al centre, la figura més petita d'un home. Henri Breulin i els primers investigadors la van difondre com una dansa fàl·lica. Podria representar una dansa cerimonial que fa referència a la procreació.
No és fàcil veure l'escena, per això us proposo comparar la propera fotografia amb el fragment de la fotografia de realitat augmentada que us he ensenyat abans.
Font fotografia: Centre d'Interpretació d'Art Rupestre de la Roca dels Moros ( fragment ).
Altres investigadors creuen que no representa aquest tipus de dansa sinó la cerimònia d'investidura del personatge central. Les dones estan aparellades i segons diferents investigadors hi ha cinc o sis parelles, però només es veuen amb claredat nou dones. L'home, representat amb un gran penis flàccid, el podeu "veure" a la propera fotografia.
Sobre el grup de nou dones i l'home hi ha representats diferents animals, dels que destaca un gran cérvol envoltat de quatre cérvoles. També hi ha un porc senglar i un animal indeterminat.
A la propera fotografia de detall podeu veure el cérvol, de catorze centímetres i mig de llarg, amb la seva gran cornamenta. A la fotografia anterior, aquest cérvol pintat de color vermellós castany, està a la part inferior esquerra.
La fotografia següent és d'una de les quatre cérvoles estilitzades que envolten al cérvol. També està pintada en color vermellós castany. Costa una mica però la podeu veure.
Del període neolític hi ha una escena de cacera feta amb un estil molt esquemàtic en la que podem veure, a la part superior esquerra de la roca, un caçador amb l'arc i la fletxa davant d'un cérvol. Hi ha un altre cérvol mort, a la dreta de la primera pintura.
L'escena de cacera, pintada de color vermell castany intens, sembla que va ser pintada amb la punta dels dits. Els cérvols fan vint-i-dos i vint-i-quatre centímetres de llarg i l'arquer dotze centímetres i mig d'altura.
La propera imatge és el calc de la Roca dels Moros fet per R.Viñas, A. Alonso i E.Sarrià l'any 1.985 per al "Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya" del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Entre, i sobre, les pintures rupestres podem veure una colla d'inscripcions iberes i llatines.
A la fotografia següent, a la dreta, podeu veure la pintura neolítica del cérvol mort. A la seva esquerra hi ha inscripcions llatines, i a sobre de la pintura i les inscripcions hi ha inscripcions iberes.
De les inscripcions romanes, a la que podeu "veure" a la fotografia anterior, es pot llegir en llatí "Secundio votum fecit" ( Secundio ha fet un vot ). A la inscripció ibera, que costa encara més llegir-la, apareix el nom de Lleida en Ilerte, Ilerde o Iltirta ( Nayox ).
Deixem la Roca dels Moros, tornem al Centre d'Interpretació i anem a l'aparcament per continuar la nostra incansable recerca.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada