dijous, 5 de gener de 2023

El Museu Etnològic i de Cultures del Món ( i 3 ).

Si a les dues primeres entrades us vaig explicar la rehabilitació dels palaus ( Nadal i del Marquès de Llió ) que acullen el museu i vàrem visitar virtualment les sales dedicades a Àfrica, a la d'avui donarem un cop d'ull a la resta del museu.
Deixem la planta baixa i sortim al pati del palau del Marquès de Llió per pujar, per l'escala monumental construïda entre els anys 1.706 i 1.716, a les plantes superiors. 


Quan deixem l'escala i entrem a la primera planta del museu ens dóna la benvinguda a l'espai dedicat a Oceania una canoa de fusta del poble tao de l'illa Orquídia - Ponso no Tao en llengua yami que només parlen dues mil sis-centes persones en sis pobles de l'illa- ( Taiwan ). És del segle XX i mesura 150 X 65 X 303 centímetres.


A tocar de la canoa tao us deixaran amb la boca oberta els mascarons de proa de diferents canoes, fets a Papua Nova Guinea al segle XX amb fusta i pigments naturals. Papua Nova Guinea ocupa la meitat oriental de l'illa de Nova Guinea, la segona illa més gran del món després de Groenlàndia.


Són de l'ètnia iatmul que habita un parell de dotzenes de poblats al llarg del riu Sepik, el més llarg de l'illa de Nova Guinea.


A la propera sala observarem l'entorn de la casa dels homes de l'àrea del riu Sepik. En aquestes cases, que poden ser de formes diferents, hi ha troncs molt esculturats. El pilar de la casa dels homes amb figura femenina que podeu veure a la fotografia següent és del poblat Gaikorobi ( Sepik mitjà ), regió dels llacs Chambri - Papua Nova Guinea.

 
Aquesta figura, feta la primera meitat del segle XX amb fusta tallada, pigment natural, ràfia i pols de conquilla, estava col·locada sobre una biga transversal del primer pis i sostenia un dels dos extrems de la coberta a dues aigües. Al fons de la fotografia, i a la propera de detall, hi ha una figura de cocodril i dues llindes de la casa dels homes.
 
 
De baix a dalt hi ha dues llindes de la casa dels homes de l'ètnia abelam de Papua Nova Guinea fetes el segle XX amb fusta tallada i pigment. La primera del poblat Yangoru ( 1 ) i l'altra del poblat Kalabu ( 2 ). A la part superior podeu observar Taki, figura de cocodril ( 3 ), també feta al segle XX amb fusta tallada i pigments naturals al Sepik mitjà, regió del riu Karawari.


A la fotografia anterior podeu veure millor les dues pintures sobre escorça. La de l'esquerra, de la casa dels homes està feta al segle XX a Papua Nova Guinea ( regió dels llacs Murik, desembocadura del riu Sepik ) amb pigment i escorça. La de la dreta, també del segle XX i de Papua Nova Guinea, és de la regió del riu Keram ( baix Sepik ).


Les sales dedicades a Oceania ens permeten mirar i admirar peces de Papua Nova Guinea, Polinèsia i Austràlia.
A la fotografia següent podeu veure, a l'esquerra, la figura jaribu feta al segle XX amb fusta tallada i policromada a Austràlia ( territori nord, nord-est de Terra d'Arnhem ). A la dreta hi ha la figura Mokuy  que també està feta al segle XX amb fusta tallada i policromada a Austràlia ( territori nord, nord-est de Terra d'Arnhem ) .
 
 
A la propera fotografia, en primer terme, podeu veure tres figures d'esperits nggwalndu de l'ètnia abelam, de Papua Nova Guinea, fetes al segle XX amb fusta tallada i pigments naturals.

 
Per acabar la visita virtual a les sales dedicades a Oceania ens fixarem en el reimiro del segle XX fet amb fusta tallada i amb incrustacions d'obsidiana negra i esqual. És de l'illa de Pasqua ( Rapa Nui ), Xile. El reimiro era un ornament pectoral que formava part de la vestimenta cerimonial dels caps de l'illa. Tot un símbol d'estatus d'homes i dones importants. En aquesta peça hi ha una inscripció que encara no han pogut desxifrar...


L'espai que acull les peces d'Àsia comença amb dues sales, una dedicada a les Filipines i l'altra a Indonèsia. A la propera fotografia de detall podeu observar la figura protectora, de finals del segle XIX inicis del segle XX, de fusta talada  Els hampatong són escultures rituals de l'ètnia daiak que personifiquen a un esperit o a un avantpassat. Està feta a Indonèsia, a l'illa de Borneo ( Kalimantan en indonesi ). Borneo, la tercera illa més gran del món, pertany administrativament a Indonèsia, Malàisia i Brunei.
 
 
Sense marxar de la sala dedicada a Indonèsia donem un cop d'ull a una titella del teatre d'ombres wayang kulit que representa a Hanuman, una divinitat Hindú amb Aspecte de mico antropomòrfic. Feta a l'illa de Java, entre l'últim quart del segle XIX i el primer quart del segle XX, amb fusta tallada, policromada i cuir.


Alguna de les vitrines està situada de manera que podem observar la peça exposada i, a més a més, gaudir d'algun raconet dels palaus que acullen el museu. Ho podeu constatar a la fotografia següent en la que en primer terme hi ha l'escultura de coure dels segles XVII - XVIII de la deessa Parvati feta a  Vijayanagar, al sud de l'Índia.


El culte a Saki o la Gran Deessa, deïtat femenina relacionada amb la terra i la fertilitat és la tercera branca principal de l'hinduisme. El culte s'inicià al segle V-VI. És una deessa ambivalent i amb moltes formes que la representen com ferotge o benèvola. Com podeu veure a la fotografia anterior la representació de la deessa Pavati és benèvola.


Després de les dues sales dedicades a l'Índia les dues següents estan dedicades al Nepal i al Nuristan. A la fotografia anterior podeu veure la finestra de fusta calada i tallada del segle XVIII de la capital de Nepal, Katmandú. La propera fotografia de detall és de l'escultura d'esquist del Bodhisattva Maitreya que segons el budisme serà el futur buda. És del segle II-IV, de Gandhara ( Afganistan-Pakistan ).


Pugem a la segona planta del museu on hi ha les tres últimes sales dedicades a Àsia amb peces del Japó, la Xina i Corea. La figura de ceràmica del guardià de la tomba, de final del segle VII - primera meitat del segle VIII feta a la Xina és la protagonista de la fotografia següent.


A l'esquerra de la propera fotografia podeu observar una màscara de fusta tallada i pintada de teatre Nō Ko omote feta al Japó al segle XVII-XVIII. La de la dreta, també de fusta tallada i pintada, de teatre Nō rōjo , de la prefectura de Shiga ( Japó ) feta la segona meitat del segle XVI.


La visita al museu acaba amb les sis sales dedicades a l'Amèrica precolombina en les que hi ha els àmbits de Mesoamèrica, Amèrica Central i els Andes.
A la fotografia següent el protagonisme és per la figura de ceràmica que representa a un jugador de pilota feta a Colima, a la costa atlàntica del Golf de Mèxic, entre els anys200 aC - 300 dC.


El joc de pilota, aparegut fa uns tres mil anys i que es mantingué fins a l'arribada dels conqueridors, és comú a tota la zona mesoamericana. El joc, que representa el combat entre la llum i la foscor, consistia en fer passar una pilota de cautxú per una anella col·locada en alçada. Principalment s'utilitzaven els malucs i els colzes per copejar la pilota. Normalment es jugava per passar l'estona però en alguns partits rituals el líder de l'equip perdedor era decapitat.


A la fotografia anterior podeu veure destrals cerimonials que formaven part de l'aixovar funerari dels jugadors de pilota maies. Aquestes peces de pedra estan fetes a Guatemala o Mèxic entre els anys 300 i 900.
La propera fotografia és d'una figura de ceràmica feta a Mèxic ( costa atlàntica del Golf de Mèxic ) entre els anys 300 i 900.


Els cuchimidos formaven part dels aixovars funeraris que acompanyaven al difunt. Aquestes figures, que estan dempeus i amb els braços curts oberts, probablement simbolitzen l'adoració. El de la fotografia següent és una figura masculina de ceràmica policromada feta a Chancay ( costa central del Perú ) entre els anys 1000 i 1.450.


Per acabar la visita virtual al Museu Etnològic i de Cultures del Món donem un cop d'ull a la màscara de fusta del Perú, datada també entre els anys 1000 i 1.450.


En la propera visita a Barcelona no oblideu reservar part del vostre temps per gaudir d'aquest poc conegut però fascinant museu.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada