diumenge, 29 de gener de 2023

Recordar el Museu d'escultura en pedra... ( i 2 ).

El passat dia tretze a la primera entrada dedicada al que fou Museu d'escultura en pedra, habilitat entre 1.972 i 1.993 a l'església romànica de Sant Martí de Lleida, us mostrava les fotografies que hi vaig fer l'any 1.976 gràcies a la gentilesa de mossèn Jesús Tarragona Muray. La propera fotografia , del 1.976, és de les estàtues jacents del sepulcres del segle XIV d'Ot i Teresa de Montcada que actualment podem veure a la Capella de la Concepció de la Seu Vella.

Al final de l'entrada explicava que aquelles no eren les properes fotografies que es podien veure al blog sobre el Museu d'escultura en pedra. A l'entrada "Arxiu Gavín: Inventari d´esglesies de Catalunya ( 12 )", del setembre del 2.011, vàrem gaudir d´algunes de les que va fer Josep Maria Gavín l´any 1.979. Avui les observarem detalladament.
 
 
A la fotografia anterior podeu veure el presbiteri, l'absis semicircular de la capçalera, part de la coberta de volta de canó apuntada reforçada per arcs torals o faixons. A més a més de les peces de pedra exposades, al centre presidint l'absis, hi havia el Crist Crucificat del segle XII de l'església de Sant Pere de Manyanet. Aquest Crist, de fusta policromada, era l'única peça de fusta que hi havia al Museu d'escultura en pedra. El podeu veure millor a les properes fotografies, la primera de l'any 1.979 i la que la segueix, actual, al Museu de Lleida on a l'inventari té el número MLDC 384.

A la propera fotografia podeu observar un dels fulls de l'arxivador en el que hi ha cinc fotografies del 1.979. Al text mecanografiat que les acompanya hi podem llegir: "Lleida A.E.P. de Sant Martí -ara museu- any 1.979".
 
 
A la fotografia anterior i a la propera amb més detall puc explicar-vos algunes de les peces que es veuen en aquest full de l'arxivador:
1 i 2.- Claus de volta procedents de la Seu Vella, del primer terç del segle XIV. A cada clau hi ha un bust femení.
3.- Mare de Déu del segon quart del segle XIV de l'església del Carme de Lleida, que estava en una fornícula exterior i fou destruïda l'any 1.936. Els fragments van ingressar al museu cap al 1.940. MDL 445.
4.- Marededéu. Lleida mitjans del segle XIV procedent d'Alcarràs ( ? ). Imatge de la Mare de Déu i el Nen molt malmesa. MDL 450.
5.- Visitació. Fragment del retaule de pedra de Grenyana. MDL 465.03.
6.- Epifania ( adoració dels mags ). Fragment del retaule de pedra de Grenyana.
 
  
La Mare de Déu, del segon quart del segle XIV, de l'església del Carme no té cap i li falta un tros del braç dret. El seu tors està partit en dos i al Nen Jesús li falta un tros de cap. Una nova imatge, inspirada en la primitiva, la podem veure al carrer de Carme, a la façana del nou temple reedificat a la postguerra. Les dues fotografies següents ens permeten comparar l'escultura molt malmesa l'any 1.936 ( amb el número tres a les fotografies anteriors )  i l'actual.



Al Museu de Lleida podeu observar  el fragment del retaule de pedra de Grenyana dedicada a la Visitació. A les fotografies anteriors de l'Arxiu Gavín té al costat el número cinc.

 
En el proper full de l'arxivador també podem veure cinc fotografies que d'esquerra a dreta i de dalt a baix ens mostren: Sant Miquel de Guillem Seguer ( mitjans del segle XIV ) de Granyena de les Garrigues. Creu de terme amb capitell de tambor octogonal ( segle XVI ? ). Sepulcres d'Ot i Teresa de Montcada ( segle XIV ). Sepulcre gòtic del bisbe Ponç de Vilamur ( mitjans del segle XIV ). Nus octogonal de creu de terme ( segle XV ).


 A la fotografia de detall podeu veure millor a Sant Miquel representat damunt del drac. Li falta el braç dret amb el que agafava la llança. A la mà esquerra té un escut.

 
A les properes tres fotografies podeu observar detalladament el sepulcre gòtic de mitjans del segle XIV del bisbe Ponç de Vilamur, actualment està exposat a la Seu Vella, i que l'any passat fou exposat a Burgos a "Las Edades del Hombre".



 
A la tercera fotografia dels fulls de l'arxivador hi podeu veure, d'esquerra a dreta i de dalt a baix: Compartiments de diferents retaules del segle XIV ( 1, 2, 3 i 4 ), fragment del sepulcre del bisbe Colom c. 1.340 ( 5 ), clau de volta de la segona meitat del segle XV procedent de l'antiga església de la Magdalena de Lleida ( 6 ), Mare de Déu de Gardeny ( 7 ), retaule de Santa Úrsula i Sant Nicolau de Castelló de Farfanya ( 8 ), i Santa no identificada ( 9 ) del primer quart del segle XV procedent de Saidí  que malgrat presidir el retaule a la fotografia del 1.979 no hi té cap relació ). 
 
 
D'aquest full de l'arxivador vull mostrar-vos detalladament  tres de les fotografies, algunes acompanyades  de fotografies actuals de les mateixes peces exposades al Museu de Lleida.
La primera és de quatre compartiments de diferents retaules. Fragment d'un retaule de la Verge ( el Naixement ) de la segona meitat del segle XIV, possiblement de l'església d'Avinganya ( 1 ). Fragment d'un retaule de Sant Antoni, segona meitat del segle XIV procedent de l'església d'Avinganya o de la Nativitat de Sunyer ( 2 ).  Compartiments del retaule de Sant Joan Baptista ( 3 i 4 ), del darrer quart del segle XIV,  procedents de l'església de la Nativitat de Sunyer. Taller de Bartomeu de Robió ( ? ).
 
 
A la propera fotografia podeu veure els fragments 3 i 4 de la fotografia del 1.979 exposats actualment al Museu de Lleida. L'escultura central de Sant Joan Baptista és un dipòsit del MNAC ( Museu Nacional d'Art de Catalunya ).
 

El fragment del sepulcre del bisbe Colom ( segona fotografia del full de l'arxivador anterior - amb el número tres- ) el podeu veure detalladament a la propera fotografia feta a la Seu Vella.

 
Ara podeu veure millor la clau de volta amb la Verge de la Misericòrdia, de la segona meitat del segle XV procedent de l'antiga església de la magdalena MDL 630. La Verge està flanquejada per dos àngels que li sostenen el mantell. Sota del mantell hi ha les figures d'un cardenal, un papa, un bisbe i un rei...

 
A la tercera fotografia podeu veure millor el retaule de pedra policromada de Santa Úrsula i Sant Nicolau ( 8 ), de finals del segle XIV o inicis del XV, procedent de l'església de Santa Maria de Castelló de Farfanya.
La santa ( 9 ) no identificada, del primer quart del segle XV, procedent de Saidí no te cap relació amb el retaule malgrat que al Museu d'escultura en pedra n'ocupava el compartiment central. És la peça MDL 635.

 
A les dues fotografies següents podeu observar aquest retaule que actualment està exposat al Museu de Lleida. 



A la propera fotografia podeu veure a l'esquerra l'escultura de pedra policromada de Maria Magdalena  atribuïda a Bartomeu de Robió, del tercer quart del segle XIV, procedent de l'antiga església de Santa Maria Magdalena de Lleida. Amb la mà esquerra sosté un pot d'ungüents ( que la identifica com Maria Magdalena ) i amb la mà dreta aguanta un llibre obert. La fotografia que la segueix és de la mateixa escultura, exposada actualment al Museu de Lleida catalogada amb el número MLDC 614.


A la dreta de la fotografia del 1.979 hi ha el grup escultòric de l'Anunciació, dels primers anys del segle XIII, procedent de la porta de l'Anunciata de la Seu Vella de Lleida. A les tres fotografies següents podeu observar la porta de l'Anunciata i les escultures de Maria i la de l'arcàngel Gabriel. Cal remarcar la perfecció indiscutible del treball escultòric de les robes.


Abans de marxar del Museu d'escultura en pedra, que omplí d'art l'església romànica de Sant Martí entre els anys 1.972 i 1.993, fem una última mirada general al museu efímer gràcies a les fotografies que Josep Maria Gavín hi va fer l'any 1.979.

És lamentable que aquesta petita joia romànica estigui gairebé sempre tancada i sigui molt difícil gaudir-ne plenament...
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada