Si sou seguidors del blog sabeu que he dedicat una colla d'entrades al Monestir de les Avellanes i als seus arxius ( AMBA -Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes- i a l'Arxiu Gavín ubicat a l'antiga fusteria del monestir ). Hem anat a Vilanova de la Sal per enfilar-nos a l'ermita del Sant Cap, origen del monestir l'any 1.166, conegut com Bellpuig el Vell.
Sant Joan d'Organyà, nomenat prior del monestir premonstratenc, mai va marxar de Bellpuig el Vell. Fou prior fins al 1.172 quan deixà el càrrec i es dedicà a l'oració i a la contemplació. La resta de la comunitat premostratenca a poc a poc es traslladà al monestir actual. Els Comtes d'Urgell Ermengol VII i la seva dona Dolça de Foix els van donar suport des dels seus inicis. L'actual monestir es convertí en abadia l'any 1.195.
La part més destacada del monestir actual és el senzill claustre romànic del segle XII amb arcs de mig punt suportats per columnes dobles coronades amb capitells poc treballats, i l'església gòtica.
L'església, començada a inicis del segle XIV gràcies a un llegat d'Ermengol X d'Urgell, tenia que ser una gran basílica amb planta de creu llatina però el projecte no es va acabar. Amb la seva mort l'any 1.314 sembla que s'aturaren les obres que foren represes l'any 1.350, però la nau central es va escurçar molt.
La desamortització de Mendizábal va suposar la fi dels premostratencs a les Avellanes i l'abandó i decadència del monestir.
Flanquejant l'altar major hi ha les restes dels Comtes d'Urgell en uns senzills sepulcres que substitueixen als esplèndids sepulcres gòtics que el banquer lleidatà Agustí Santesmases i Pujol, que en aquell moment era el propietari del monestir, va vendre l'any 1.906 a un antiquari de Vitoria per quinze mil pessetes... Lamentablement si voleu veure els sepulcres us cal anar a The Cloisters una subseu del Metropolitan Museum of Art de New York.
A les "IX Jornades d'Història del Monestir de les Avellanes. Història de l'església i la religiositat", celebrades al juliol del 2.018, es presentà el projecte de reproducció dels sepulcres dels Comtes d'Urgell que estan a New York. La conservadora del Metropolitan Museum of Arts - The Cloisters-, Lucretia Kargère-Blasco, ens explicà detalladament el projecte en el que amb un escàner d'alta resolució, capta uns quaranta milions de punts de cada sepulcre que en permetran fer una reproducció exacta.
Font fotografia: Metropolitan Museum of Arts - The Cloisters.
A la fotografia anterior podeu veure a la Lucretia durant la digitalització del sepulcre doble d'Àlvar I i Cecília de Foix, que eren els pares d'Ermengol X i Àlvar II de Cabrera.
A la fotografia següent la Lucretia aprofità el descans de les IX Jornades per fotografiar els espais d'on foren retirats els sepulcres l'any 1.906 per vendre'ls...
La imatge generada per l'escàner amb braç articulat amb el que no es perd ni un dels detalls dels sepulcres originals, és impressionant. A la propera fotografia podeu observar una de les que ens van mostrar a les IX Jornades d'Història del Monestir de les Avellanes, la del sepulcre d'Àlvar II de Cabrera, Vescomte d'Àger i germà d'Ermengol X, mort l'any 1.299 a Sicília.
A la portada del número 206, del maig del 2.019, de la revista Sàpiens hi havia una simulació molt exagerada ( penseu que el sepulcre original mesura 130,2 X 209,9 X 67,3 centímetres ) en la que feien la reproducció del sepulcre d'Àlvar II de Cabrera.
A l'entrada d'avui, cinc anys després de la presentació del projecte a les IX Jornades, ja puc mostrar-vos la reproducció del sepulcre d'Àlvar II de Cabrera que es presentà públicament el passat vint-i-vuit de juny. Cent disset anys després l'Àlvar "torna" a casa.
L'empresa 3dtecnics de Begudà, comarca de la Garrotxa, s'ha encarregat de fer la reproducció a partir de la imatge escanejada per The Cloisters. No és possible fer la reproducció en la pedra sorrenca original i s'ha fet amb unes resines especials patentades per l'empresa gironina.
La caixa sepulcral, la tapa sepulcral amb l'escultura d'Àlvar de Cabrera i els dos lleons que les suporten pesa uns vuit-cents quilograms.
Rober Porta, director del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes d'Os de Balaguer, va fer la presentació del primer dels quatre sepulcres venuts l'any 1.906.
Com podeu constatar a les fotografies de detall a la reproducció del sepulcre hi ha tots els detalls de l'original que, malauradament, continua a New York.
A més a més del treball d'alta tecnologia de 3dtecnics és imprescindible el treball manual humà per envellir i aconseguir una reproducció gairebé igual al sepulcre original esculpit a cavall dels segles XIII i XIV.
El responsable de pintura mural i escultura en pedra del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, Pere Rovira, ha fet la supervisió de tot el procés des de l'escanejat a New York fins a la feina de 3dtecnics.
Per finalitzar el projecte de reproducció digital i reproducció dels sepulcres, que s'inicià l'any 2.018 quan Robert Porta va convèncer als responsables de la Diputació de Lleida, encara ens falten les reproduccions del sepulcre doble d'Àlvar I d'Urgell i la seva dona Cecília de Foix i el deu seu fill Ermengol X, germà gran d'Àlvar II de Cabrera.
Els responsables de 3dtecnics van explicar que als altres sepulcres hi ha més figures esculpides i costarà més temps acabar-los.
Ja ho sabeu, aquest estiu aprofiteu per apropar-vos a la comarca de la Noguera i donar la benvinguda a cas a Àlvar II de Cabrera, vescomte d'Àger.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada