dimecres, 17 d’abril del 2024

El Palau dels Anglesola i el Palau dels Alanyà.

Continuem el nostre periple montblanquí al palau dels Anglesola ubicat davant del palau dels Castellví que vàrem observar detalladament a l'entrada anterior. El palau dels Anglesola també és conegut com les monges velles o el casal d'entitats.
Algunes fonts afirmen que el gran palau fou la residència de Pere de Benviure que era el secretari i escrivà dels reis Joan I el Caçador i Martí I l'Humà. Al segle XV va passar a la família Anglesola que en fou propietària fins a mitjan del segle XVI.


L'edifici, de planta baixa i dos pisos, té una superfície construïda de 1.265 metres quadrats. Les façanes dels carrers Poblet i Teixidó  i de Sant Isidre són molt diferents. A la fotografia anterior podeu veure la façana de Poblet i Teixidó, totalment arrebossada excepte a la cantonada amb el carrer de Sant Isidre on hi ha carreus ben treballats i a la planta baixa de la dreta feta de maçoneria i carreus, amb dos arcs adovellats apuntats que podeu observar detalladament a la propera fotografia.
 
 
A l'esquerra d'aquests arcs apuntats hi ha una portalada amb muntants de pedra amb un escut a la llinda. La fotografia següent de detall ens permet observar part de la llinda adovellada amb l'escut d'armes al centre.
 

La façana del carrer de Sant Isidre, com podeu constatar a la propera fotografia, és molt diferent. A principis del segle XX en propietari del palau, Joaquim Grau Grífols, el traspassà a les Germanes Carmelites de la Caritat. que hi va fer moltes reformes entre les que destaca la reconstrucció d'aquests façana amb dues finestres del primer pis trigeminades, amb dos mainells, trilobulades amb arc apuntat gòtiques.

 

Les congregació religiosa hi va fer moltes reformes entre les que destaca la reconstrucció d'aquesta façana amb dues finestres del primer pis trigeminades, amb dos mainells, trilobulades amb arc apuntat gòtiques.
 
 
Les finestres geminades amb un mainell i arcs apuntats de la planta baixà no són originals. Les dues finestres lleugerament apuntades del segon pis estan alineades verticalment amb les altres obertures.
 
 
Les monges s'hi van traslladar l'any 1.934 i en van ser propietàries, exceptuant el període de la Guerra Civil, fins al 1.967 any en el que l'Ajuntament li donà la funció de centre de Formació Professional. Des de l'any 1.984 acull els locals socials de diverses associacions i entitats.

 
Continuem pel carrer de Sant Isidre i en pocs minuts, als números cinc i set del carrer de Guillem de Llordat, trobem el Palau dels Alinyà edificat entre els segles XIII i XIV i amb l'estructura molt alterada per les nombroses reformes que l'han malmès.


Com podeu constatar a les fotografies aquest edifici d'estil gòtic té una façana de carreus ben treballats amb força cicatrius de diferents reformes.
El palau es coneix amb el nom de Palau Reial, fins i tot a la façana en podem llegir aquest nom en un petit plafó de dues rajoles de ceràmica vidrada, però fins al segle XV fou propietat d'una branca de la família Alanyà.

 
Elionor Alanyà, la filla de Francesc Alanyà, es va casar amb Guillem Arnau de Llordat ( que dóna nom al carrer ) i el patrimoni passà als Llordat i d'Alanyà fins que al segle XVII donaren el palau a la Cartoixa d'Escala dei. Durant la Guerra dels Segadors el palau fou destruït i no es rehabilità fins molts anys després.


La fotografia de detall ens permet observar el portal del número set del carrer de Guillem de Llordat, amb un arc carpanell de maó vist. A la seva dreta podeu veure part de l'antic portal adovellat d'arc de mig punt.

 
A la fotografia següent podeu observar una de les cicatrius de la façana. El balcó, amb una decoració que recorda una capella barroca, s'ha menjat part d'un finestral trigeminat amb arcs apuntats.

 
Sense canviar de posició i gràcies al zoom de la càmera faig la fotografia següent que ens permet observar-ho detalladament.

 
A la façana també podem veure antics portals adovellats d'arc de mig punt que foren tapiats com el de la primera fotografia que està escapçat per la finestra situada sota el balcó.
 
 
El portal del número cinc del carrer de Guillem de Llordat és el protagonista de la propera fotografia de detall.


Si m'apropo a la porta puc fer frontalment la fotografia de detall en la que constatareu que al medalló de la clau de l'arc adovellat rebaixat hi podem llegir l'any 1.818.
 
 
Abans de deixar la façana del carrer de Guillem de Llordat faig la fotografia en la que podeu observar a la dreta del palau alguns merlets ( 1 ) i una de la trentena de torres ( 2 ) del recinte emmurallat de mil cinc-cents metres de perímetre que Pere III el Cerimoniós ordenà construir al segle XIV.

 
Girem a l'esquerra i a la façana del carrer Font de la Vall també trobem restes d'antigues obertures. A la fotografia de detall podem observar part d'un antic portal tapiat amb un d'arc adovellat rebaixat, un arc de maó vist també rebaixat i dues finestres.

 
A finals del segle XIX fou la seu de l'Associació Catalanista, i al segle XX tingué la funció d'habitatges particulars.
Girem cua i tornem al carrer Major on, a la propera entrada dedicada a Montblanc, ens aturarem  a observar detalladament l'església de Sant Miquel.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada