L'entrada d'avui la comencem enfilats a la Torre di Arnolfo del Palazzo Vecchio ubicat a la Piazza della Signoria des d'on podem veure a vista d'ocell il Battistero di San Giovanni a l'esquerra i a la dreta, a pocs metres, il Campanile di Giotto.
Si baixo de la torre i vaig fins a la Piazza del Duomo situant-me entre la porta principal del frontispici de la Cattedrale di Santa Maria del Fiore i el Battistero di San Giovanni puc fotografiar la Porta del Paradiso ( porta est ) feta per Lorenzo Ghiberti entre 1.425 i 1.452.
La porta està dividida en deu grans plafons rectangulars disposats en dues fileres que representen escenes de l'Antic Testament.
Apropant-me a la reixa puc mostrar-vos millor el plafó dedicat a David en el que podem veure el moment en el que després de guanyar a Goliat agafa l'espasa amb les dues mans per decapitar-lo. Al tocar del peu dret de David hi ha la fona.
Un dels vint-i-quatre medallons que hi ha al marc de la porta és un autoretrat de l'escultor, orfebre, arquitecte i escriptor del Quattrocento Lorenzo Ghiberti. A la porta nord, també obra de Ghiberti, en un dels medallons hi ha un altre autoretrat que us ensenyaré més endavant.
Aixecant una mica la mirada veiem sobre la porta el grup escultòric del Baptisme de Jesús que entre 1.502 i 1.505 va fer Andrea Sansovino. L'àngel d'Inocenzzo Spinazzi fou afegit l'any 1.792.
La porta va quedar malmesa per la riuada del 1.966. Els relleus i les escultures són còpies. Els originals restaurats estan al Museo dell'Opera del Duomo, ubicat a la mateixa plaça.
A la fotografia anterior podeu veure els originals de la Porta del Paradiso i del grup escultòric del Baptisme de Jesús a la Sala del Paradiso del museu.
Anant al fons de la mateixa sala puc fer la fotografia en la que d'esquerra a dreta hi ha els originals de la porta sud - amb escenes de la vida de San Joan Baptista-, d'Andrea Pisano feta entre 1.330 i 1.336 amb el grup escultòric de la Decapitació de Sant Joan obra del 1.571 de Vicenzo Danti. Al centre La porta del Paradiso, i a la dreta la porta nord - amb escenes del Nou Testament- obra que Lorenzo Ghiberti va fer entre 1.403-1.424, sobre la que hi ha el grup escultòric del Sermó del Baptista obra de Francesco Rustici ( 1.506-1.511).
A l'interior de les grans vitrines on hi ha les tres portes de bronze originals la humitat relativa és propera al zero, i en lloc d'aire hi ha nitrogen.
Si vaig a la dreta resseguint perimetralment el baptisteri de planta octogonal trobo la porta nord per la que entrarem al monument consagrat l'any 1.059 pel papa Niccolò II. El Battistero di San Giovanni Possiblement és el resultat d'una ampliació d'un baptisteri dels segles IV o V.
A la fotografia anterior podeu observar la fulla dreta de la porta nord del baptisteri, que és una còpia. A la porta de bronze, feta també per Lorenzo Ghiberti entre 1.403 i 1.424, hi ha vint-i-vuit plafons amb forma de rombe lobulat. En els vint plafons superiors s'hi representen escenes del Nou Testament, i a les dues últimes files podem veure als Quatre Evangelistes i quatre Doctors de l'Església. A la propera fotografia podeu veure la porta original de bronze custodiada al Museo dell'Opera del Duomo.
L'any 1.401 es va convocar un concurs per dissenyar la porta nord del baptisteri al que s'hi van presentar set escultors entre els que hi havia Ghiberti, Brunellescgi, Donatello i Jacopo della Quercia. Calia representar l'escena del Sacrifici d'Isaac i el guanyador fou Lorenzo Ghiberti.
Originalment aquesta porta fou col·locada a la façana est però posteriorment es traslladà a la façana nord donada la bellesa de la Porta del Paradiso.
A les fotografies anterior ( còpia que actualment hi ha al baptisteri ) i propera ( original de la porta custodiat al museu ) podeu veure amb més detall les escenes L'expulsió dels mercaders del temple, a l'esquerra, i Jesús caminant sobre les aigües a la dreta.
Ja hem vist abans que en un dels vint-i-quatre medallons de la Porta del Paradiso hi podem observar un autoretrat de Lorenzo Ghiberti. A la porta nord, feta també per ell, trobem un segon autoretrat en un dels medallons.
La fotografia següent de detall ens permet observar el delicat treball de la magnífica decoració del marc de la porta nord.
L'edifici del baptisteri mesura vint-i-sis metres i seixanta centímetres
d'amplada amb un absis a la façana oest. Les parets exteriors estan
recobertes de marbre blanc de Carrara i marbre verd de Prato. L'edifici té tres portes i vint-i-quatre finestres.
Aixecant la mirada puc mostrar-vos la part superior de la façana nord del baptisteri en la que podeu veure tres de les finestres de l'edifici octogonal. A l'esquerra treu el nas il Campanile di Giotto.
Continuo resseguint perimetralment el baptisteri i quan arribo a la façana oest faig la propera fotografia en la que, en primer terme, es veu l'absis rectangular que s'hi afegí l'any 1.202.
A mitjans del segle XII s'encarregà el llanternó que, segons Giovanni Villani, tancava la cúpula que havia estat oberta a la part superior. Aquest llanternó i la porta nord foren finançats per L'Arte di Calimala anomenat també L'Arte dei Mercatanti que era el gremi dels acabadors de draps i dels comerciants de draps estrangers, un dels gremis més grans de Florència. Per agrair aquest finançament el seu emblema, una àguila que sosté amb les seves urpes una bala de mercaderies ( il "torsello" ), es col·loca en diferents punts de les façanes.
Quan hem observar detalladament la porta nord, a la fotografia següent de la decoració del marc de la porta, us mostrava la part superior de la façana. Sobre el frontó circular de la finestra central hi ha una d'aquestes àguiles que veureu millor a la propera fotografia de detall.
El rei dels ostrogots, Tòtila, arrasà les muralles de Florència quedant només el Battistero di San Giovanni. La fotografia és del manuscrit Chigiano L VIII 296 de la Biblioteca Vaticana, de les últimes dècades del segle XIV.
Font fotografia: Wikimedia Commons.
Tornem a la porta nord per on accedirem a l'interior del Battistero di San Giovanni a la propera entrada dedicada a la capital de la Toscana.
Atentament.
Senyor i.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada