Després de donar un cop d'ull al menjador i a la tribuna a la planta noble de la Casa Vicens continuem per la petita sala deu metres quadrats d'estil historicista neoàrab, el fumador, que hi ha al costat del menjador i que té accés directe al jardí. Quan hi entreu i mireu el sostre us semblarà que esteu a l'Alhambra de Granada al veure els mocàrabs de guix policromat. El vestíbul, el menjador i el fumador Gaudí els orientà cap al jardí per aprofitar al màxim la llum solar.
Les parets d'aquest espai exclusivament masculí estan revestides amb rajoles de cartró pedra de tons daurats, verda i blaus. Les rajoles de cartró pedra tenen un aspecte molt similar a les rajoles de ceràmica vidrada. Aquestes rajoles, molt resistents i més econòmiques que les de ceràmica vidrada, foren emprades per grans arquitectes modernistes com Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch.
Aquestes rajoles de cartró pedra les fabricava Hermenegild Miralles, que les inventà i patentà. La Fábrica Nacional de Azulejos de Cartón Piedra estava al número cinquanta-nou del carrer Bailèn de Barcelona.
En un raconet del fumador una de les rajoles està una mica trencada i ens permet constatar a la fotografia següent de detall que no és de ceràmica vidrada sinó de cartró pedra.
Al blog he dedicat diverses entrades a les rajoles de cartró pedra. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu recordar-les i tornar a quedar bocabadats. A la fotografia podeu observar la part del darrere d'una d'aquestes rajoles de la Masia Font de l'Oca.
Deixem la planta noble per enfilar-nos a la primera planta per una escala que no us deixarà indiferents... El cromatisme d'aquestes estances gaudinianes contrasta radicalment amb la nova gran escala blanca construïda durant la restauració i rehabilitació feta entre els anys 2.014 i 2.017 dissenyada pels arquitectes José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur i David García Martínez que transformà l'edifici en casa museu.
L'espectacular escala blanca s'enfila serpentejant pel pati cobert que traspassa totes les plantes de Casa Vicens amb l'objectiu de dur la llum del terrat fins al soterrani.
A la primera planta, de cent quaranta-tres metres quadrats, hi ha els dormitoris. El principal ocupa el mateix espai que el menjador de la planta noble. Aquest dormitori té una terrassa situada sobre la tribuna de la planta noble.
La connexió del dormitori i la terrassa omple l'estança de llum i permet una ventilació perfecta. A les cantonades de la terrassa hi ha dues jardineres amb rajoles de ceràmica vidrada amb relleus de fulles i flors de gira-sol. També hi trobareu bancs de fusta amb reixat de ferro.
Les estances de la primera planta estan decorades amb els motius vegetals que podem veure al proper torrent de Cassoles ( canyes, falgueres, joncs...).
A la primera planta, a més a més, hi havia una sala d'estar ( que està situada sobre el fumador de la planta noble ), un bany, un vestidor amb lavabo, una habitació de convidats i un estudi-biblioteca.
De la sala d'estar destaca la cúpula decorada amb pintura enganyalull ( trompe-l'oeil ) que reprodueix la cúpula del templet del terrat ubicada gairebé verticalment a sobre seu coronant la cantonada de la façana del jardí amb la façana nord-oest. Hi veiem el cel, ocells volant i plantes
enfiladisses.
En aquesta habitació possiblement destinada a les dones de la casa per cosir o llegir, hi ha un petit balcó amb una gelosia que permet observar l'exterior sense que et vegin... El misteriós balcó és el protagonista de la propera fotografia feta des de la terrassa de l'habitació principal.
Antoni Gaudí dissenyà uns distribuïdors hexagonals per comunicar les estances de cada planta, estalviant-se passadissos i aprofitant al màxim l'espai.
La zona de bany està dividida en tres espais: el tocador, el bany i la comuna. Casa Vicens fou una de les primeres que tingué aigua corrent.
La rehabilitació com a casa museu ( 2.014-2.017 ) ha suposat la reconversió d'estances de l'ampliació i reforma per a quatre habitatges ( 1.925-1.927 ). Al soterrani actualment hi ha la botiga-llibreria, a la planta noble l'espai de recepció dels visitants, a la primera planta l'espai dedicat a les exposicions temporals i a la segona planta l'espai d'exposició permanent. La propera fotografia és de l'exposició temporal "La primera casa. La casa pròpia, la casa manifest".
Deixem la primera planta i pugem per la gran escala blanca a la segona planta de cent cinquanta metres quadrats que originalment estava destinada a les habitacions del servei i actualment és l'espai dedicat a l'exposició permanent "Casa Vicens, la primera casa de Gaudí: manifest de la meva obra". De les exposicions temporals i la permanent ja us en parlaré en una propera entrada.
Gaudí va dissenyar aquesta planta austerament, amb els murs llisos, paviment sense rajoles i sostre de bigues de fusta. Un espai diàfan amb el sostre alt que tenia la funció de regulador tèrmic de l'edifici.
Tornem a la gran escala blanca per pujar fins a la coberta i mentre ens hi enfilem podem veure a vista d'ocell una petita part de l'exposició permanent de la segona planta.
Acabem de pujar per la gran escala blanca construïda durant la rehabilitació com a casa museu dels anys 2.014-2.017, que contrasta radicalment amb l'estil policrom gaudinià. A la propera fotografia podeu veure la sortida de l'escala al terrat.
Però si deixem d'observar la gran escala, a la coberta trobem un espai d'aspecte exòtic que ens pot recordat l'arquitectura del Marroc, l'Índia, Egipte... El terrat té una superfície de cent cinquanta metres quadrats dels quals vuitanta-cinc corresponen a la casa original de Gaudí, la resta són de l'ampliació de Joan Baptista Serra de Martínez.
El terrat original té quatre plans inclinats construïts sobre les bigues de fusta de la segona planta que podeu veure a la segona fotografia de l'espai de l'exposició permanent. Constatareu a la fotografia anterior que estan coberts amb teula àrab. La resta del terrat original està cobert amb rajoles quadrades de ceràmica cuita.
A la propera fotografia podeu observar una de les xemeneies de maó vist revestides amb rajoles de ceràmica vidrada de color blanc i verd o amb el dibuix del clavell moro. És la de la façana del carrer de les Carolines ( sud-oest ). També es veuen les rajoles careneres de color verd i groc que ressegueixen perimetralment el terrat.
A la fotografia següent el protagonisme és pel templet original de Gaudí de la cantonada de les façanes del jardí ( sud-oest ) i nord-oest i les xemeneies de les façanes sud-oest i nord-est.
M'apropo a la reixa que hi ha entre l'estructura de la gran escala i la façana nord-oest per mostrar-vos un perspectiva diferent del templet original de Gaudí i la xemeneia que té a tocar. Aquesta reixa de forja amb motius florals i tiges circulars no ens permet accedir-hi.
Resseguint perimetralment el terrat, a l'ampit trobem el revestiment de ceràmica vidrada amb rajoles quadrades de color blanc i groc, les també quadrades però un a mica més grans verdes i grogues i les rajoles careneres verdes i grogues.
La zona del terrat construïda durant l'ampliació i reforma per a quatre habitatges que Joan Baptista Serra de Martínez va fer entre 1.925 i 1.927 és plana i està coberta amb rajoles quadrades de ceràmica cuita. Una graons permeten enfilar-se fins al templet de la cantonada de les façanes nord-est i i sud-est ( la del carrer de les Carolines ). Aquest templet, construït per Joan Baptista Serra gairebé igual al de Gaudí, està ubicat a l'angle oposat on hi ha el templet original.
Els templets estan revestits amb rajoles de ceràmica vidrada amb l'escacat blanc i verd combinades amb les rajoles que estan decorades amb el clavell de moro. Als dos templets les rajoles de ceràmica vidrada amb la decoració del clavell de moro tenen el fons blanc i les flors taronja, però a l'original de Gaudí les fulles, tiges i poncelles són de color verd-blau i al de Serra a més a més d'aquestes també n'hi ha amb les fulles, tiges i poncelles de color verd clar, i algunes llises de color ver clar.
La cúpula, revestida amb l'escacat de rajoles de color blanc i verd, està rematada amb una flama de bronze com podeu constatar a la propera fotografia de detall.
Girem cua i marxem de la Caca Vicens, la primera que va fer Gaudí a Barcelona, per anar a la propera entrada dedicada a la capital de Catalunya al Mercat de Sant Antoni que ocupa tota una illa de l'Eixample de Cerdà.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada