Berlanga de Duero ( 1 ).

Al febrer del 2.017, a l'entrada "Ermita mossàrab de San Baudelio", vaig mostrar-vos aquesta petita joia ja documentada l'any 1.136 ubicada a la comarca Tierras de Berlanga ( al sud-est de la província de Soria ). L'ermita està a només dos quilòmetres de Casillas de Berlanga. Si la voleu tornar a mirar i admirar, cliqueu sobre l'enllaç anterior.

A l'entrada d'avui, sense marxar de la comarca Tierras de Berlanga, anem fins a la villa de Berlanga de Duero ( a només set quilòmetres de Casillas de Berlanga i a nou de l'ermita mossàrab ) declarada Conjunto Histórico Artístico l'any 1.989.

Quan ens apropem a Berlanga de Duero per la carretera SO-152 constatem que el seu castell enfilat al turó, que té els seus orígens als segles X i XI com a fortalesa islàmica, controla tot l'entorn. Com podeu constatar a la fotografia el castell està envoltat per un recinte emmurallat del segle XII. A l'esquerra hi ha el que queda del Palau dels Marquesos de Berlanga, del segle XVI.

Ja a Berlanga de Duero anem a la plaça Nuestra Señora del Mercado on ens espera la façana principal del que fou el Palau dels Marquesos de Berlanga. L'edifici, construït al segle XVI, era una de les millors mostres de l'arquitectura palatina renaixentista. A la dreta de la fotografia, coronant el turó, podeu veure parcialment el castell.

Al centre de la plaça hi ha l'estàtua de Fray Tomàs de Berlanga - Tomás Enríquez y Gómez - ( 1.487 - 1.551 ), natural de Berlanga, que fou bisbe de Panamá i "descobridor" accidental de les Illes Galápagos, després de quedar el vaixell amb el que anava a Perú atrapat durant sis dies a les calmes equatorials i empès amb força pel corrent d' Humboldt cap a l'oest,

El palau tenia dues torres, l'espectacular façana, un pati central i jardins renaixentistes dividits en tres parterres i miradors. Fou residència de nobles i reis fins a la seva destrucció durant la Guerra de la Independència. A la propera fotografia de detall el protagonisme és per a l'escut d'armes dels Tovar ( esquerra ) i els Enríquez ( dreta ).

 

 Enfilo una mica el turó coronat pel castell per mostrar-vos que del palau dels Marquesos de Berlanga no en queda gairebé res. La protagonista indiscutible de la fotografia és la Colegiata de Santa María del Mercado, declarada Monumento Nacional l'any 1.931.

Abans de tornar a la plaça Nuestra Señora del Mercado us proposo mirar el vídeo creat per a l'exposició "Sapientia Aedificavitvr Domvs. El Palacio de los Marqueses de Berlanga" que us permetrà visitar el palau que van cremar les tropes franceses...

 

 

Deixem la plaça per anar fins a la Colegiata de Santa María del Mercado. Però abans ens aturarem un moment a la calle Real número trenta-cinc per donar un cop d'ull a la Casa-Palacio de los Bravo de Laguna, un edifici renaixentista del segle XVI.

Aixecant la mirada puc mostrar-vos parcialment la façana de la primera planta amb l'escut dels Bravo de Laguna picat després de la Guerra de las Comunidades de Castilla, coneguda també com la Revuelta de los Comuneros ( 1.520 - 1.522 ).

L'edifici acull actualment el Centro Internacional de Cultura Escolar ( CEINCE ), és una entitat promoguda per l'Associació Schola Nostra per a l'estudi i la difusió de la cultura de l'escola.

Deixem la casa palau per, ara sí, visitar la Col·legiata Santa María del Mercado ubicada a la plaça de San Andrés. L'edifici es començà a construir a la primera meitat del segle XVI per l'arquitecte Juan de Rasines. 

Els patrocinadors foren los señores de Berlaga María de Tovar e Íñigo Fernández de Velasco. El seu escut d'armes el podeu veure a la fotografia anterior a l'interior del frontó triangular. La part esquerra correspon als Tovar i la dreta als Velasco. A esquerra i dreta del frontó hi ha els escuts dels Tovar i dels Velasco. 

 

La col·legiata és un edifici de tres naus d'alçària similar amb tres capelles més baixes entre els contraforts. Estilísticament la podem situar en un moment de transició de l'estil tardo-gòtic al renaixement.

Les formes són sòbries, renaixentistes, però la coberta ( que podeu observar a les fotografies anterior i propera ) és de volta de de creueria, característica de l'arquitectura gòtica.

Al retaule major, d'estil barroc xorigueresc, impressionen les quatre columnes salomòniques cadascuna treballada en un sol tronc. D'autor desconegut fou col·locat l'any 1.714. A les fornícules hi ha les imatges de Sant Andreu Apòstol ( esquerra ) i Sant Bernadí de Siena ( dreta ).

A les fotografies podeu constatar que la fusta no està ni policromada ni daurada. Al centre hi ha la pintura "La Asunción de la Virgen" d'Antonio Palomino, que és anterior al retaule.

M'apropo per fer la fotografia de detall en la que podeu veure el baldaquí barroc daurat amb la talla  tardo-romànica, de finals del segle XII principis del XIII, de Nuestra Señora del Mercado patrona de la villa de Berlanga de Duero.

 

 

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos més detalladament la talla de fusta policromada de la patrona de la vila.

Deixem l'altar major per apropar-nos al centre de la nau on hi ha el cor i alçar la mirada per observar l'orgue construït l'any 1.634 per Mateo de Ávila i reformat gairebé totalment per Tomás Sánchez i Fermín Userralde l'any 1.774.

El cor, tallat en fusta de noguer a finals del segle XVI, és obra dels mestres Vandoma i Valderrama. En podeu veure una petita part a la fotografia anterior. Flanquegen l'entrada al cor dos púlpits de fusta tallada.

Però quan visiteu la col·legiata el primer que us sorprendrà és el caiman negre penjat a la paret que portà Fray Tomás de les Illes Galápagos al segle XVI. Segur que impressionà moltíssim a la gent de Berlanga de Duero, per això quan va morir decidiren dissecar-lo i penjar-lo a la col·legiata.

Sortim de la col·legiata per enfilar-nos, a la propera entrada dedicada a Castella, al turó coronat pel castell que a pocs metres té les restes d'un aqüeducte i una necròpoli rupestre.

Atentament.

Senyor i