dimecres, 15 de febrer de 2017

Ermita mossàrab de San Baudelio.

Explicava Luis Racionero, escriptor de la Seu d'Urgell, en l'article Castilfrio publicat a la Vanguardia el passat 15 de juliol que Soria té la densitat de població més baixa d'Europa, inferior a la del desert de Gobi. Viuen a la bella província castellana dos habitants per quilòmetre quadrat...
He de dir-vos que és un dels territoris de Castella que més m'agraden. La proximitat i immensitat dels seus cels en els que sembla que pots tocar els núvols, per no parlar del silenci que es respira quan passeges pels seus altiplans.
Avui us convido a apropar-nos fins un petit racó de las Tierras de Berlanga, a pocs quilòmetres de Casillas de Berlanga, concretament a l'ermita mossàrab de San Baudelio


Confesso que la descoberta d'aquest espai màgic la dec al meu fill Pau estudiant d'Història de l'Art i Gestió del Patrimoni Artístic, que insistí en apropar-nos-hi en un dels nostres viatges a terres castellanes. Construïda a finals del segle XI en un territori erm i esquerp en els moviments de repoblació que consolidaren la línea del Duero.  Malgrat el paisatge estepari, al costat de l'ermita hi ha una petita font que permeté la presència humana en aquest espai.
 Darrere de l'absis hi ha una necròpolis amb gairebé una trentena de tombes datades entre els segles XI i XII.


Una petita gruta excavada a la roca, al costat de la font, fou l'habitacle d'algun eremita. A la propera fotografia podeu apreciar, a la dreta, l'entrada a la gruta darrere de les columnes de la mezquitilla, sota el cor.


L'ermita, que sembla església i mesquita ( mezquitilla com l'anomenen alguns) alhora, està formada per un laberint de petits espais dissenyats per a la litúrgia i la simbologia. Penseu que amb només 8,50 X 7,30 metres de nau principal i 4,20 X 3,60 metres de capella absidal trobem: l'entrada a la gruta, nau, absis, tribuna, cor i mezquitilla.
A la fotografia següent podeu veure el fresc del fris baix del mur sud en el que s'aprecien dos bòvids enfrontats. És una de les poques pintures al fresc no espoliades... 


San Baudelio apareix documentada l'any 1.136 quan el Concilio de Burgos assignà a la diòcesis de Sigüenza alguns pobles i llocs que fins aquell moment pertanyien a la diòcesi d'Osma. Diu el document: " Berlangam cum omnibus terminissuis et cum monasterio sancti Baudili".
Una de les múltiples joies d'aquest petit espai és la petita mesquita ( la mezquitilla ) que hi ha sota el cor i que podeu apreciar a la propera fotografia. 


Aquest conjunt de petites columnes, que de mitjana fan 1,85 metres, amb arcs de ferradura formant cinc naus voltades és fascinant. Sobre la petita mesquita hi ha el cor al que s'accedia per una escala o per una porta exterior.


Però el que us deixarà bocabadats és la columna-palmera, tot un símbol de les cultures que ocuparen aquest lloc. La palmera fou arbre mític de les cultures islàmica i cristiana. D'aquesta gruixuda columna cilíndrica arrenquen vuit nervadures amb forma d'arc de ferradura, com si fossin les branques d'una palmera que suporten una volta esquifada. 


L'estiu del 1.922, León Leví fou l'intermediari entre el col·leccionista nord-americà Gabriel Dereppe i els propietaris de l'ermita. Especialistes italians del taller Steffanoni van extreure vint-i-tres frescs per endur-se'ls a Amèrica l'any 1.926.
A la testera de la capella absidal, a la dreta,  encara podem gaudir del fresc que representa a San Baudelio.  


Les joies de l'ermita, un cop a Amèrica es van repartir per una sèrie de museus: Indianapolis, Belles Arts de Boston, The Cloise Museum de Nova York i Cincinnati. Una petita part tornà al Museo del Prado l'any 1.957, però "gràcies" a un intercanvi... Els americans s'endugueren desmuntat pedra a pedra l'absis de l'església romànica de San Martín de Fuentidueña de Segovia, fins a Nova York. Si cliqueu a l'enllaç anterior podreu veure com se'l van endur...
Els tècnics especialistes del Instituto del Ptrimonio Histórico Español han retornat fa pocs anys els fragments que havien quedat mal conservats a la volta de l'ermita, i que l'any 1.965 arrancaren els tècnics del que era en aquells anys el Instituto Central de Restauración de Obras de Arte, amb intenció de preservar-los i restaurar-los.


Un exemple d'aquestes pintures al fresc restaurades i reimplantades el podeu veure a la fotografia anterior, en la que entre gregues i altres elements decoratius destaca la figura d'un centaure. Però tristament el que queda majoritàriament són les empremtes de les pintures després de l'espoli dels anys 20 del segle passat, com la del guerrer que actualment està  al museu del Prado.  


Si visiteu l'ermita de San Baudelio no podreu pujar al cor, cal conformar-se contemplant els fragments de pintura que hi ha a les escales.


Malgrat que l'escena del caçador a cavall armat amb un trident i ajudat per tres gossos perseguint a dues llebres està al museu del Prado, l'empremta que ha quedat a la paret després d'arrencar el fresc ens permet gaudir una mica de la pintura. En la simbologia cristiana, la llebre simbolitzava la fragilitat de l'ànima i la concupiscència que calia vèncer.

  
Més difícil és imaginar-se el fresc del dromedari que actualment està al The Cloises Museum de Nova York. Aquest herbívor remugador alguns autors diuen que és el símbol de les ànimes que mediten... 


Abans de marxar de San Baudelio donem una última mirada a la volta i intentem imaginar com era l'ermita abans de ser espoliat.


Deixem las Tierras de Berlanga per continuar el passeig per Castella que ens portarà fins al conegut Archivo General de la Guerra Civil Española a la bellíssima ciutat universitària de Salamanca. 
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari