Deixem la piazza del Mercato Nuovo i la fontana del Porcellino, continuem per la via Calimala o la via Por Santa Maria i molt aviat trobem el Ponte Vecchio ( Pont Vell ), un dels llocs més coneguts i concorreguts de Firenze.
Si voleu gaudir d'aquest pont d'origen romà us recomano anar-hi al començament del dia perquè desprès s'omple de gent i més gent, com podeu constatar a la propera fotografia...
Al centre de la part superior de la primera fotografia hi ha la flor de lis, símbol de Firenze ( Florència ) des del segle IX, i a l'esquerra Il Lungarno degli Archibusseri que podeu veure en perspectiva a la propera fotografia.
D'aquest carrer empedrat amb lloses al costat del riu Arno, que va del Ponte Vecchio fins a piazzale degli Uffizi, en destaquen els arcs del Corridoio vasariano construït l'any 1.565 per l'arquitecte, pintor i escriptor italià Giorgio Vasari. Il Corridoio vasariano és un passatge elevat que connecta el palazzo Vecchio amb el palazzo Pitti passant sobre la Galleria degli Uffizi i el Ponte Vecchio.
Si camino uns metres per Il Lungarno degli Archibusseri puc fer la propera fotografia en la que es veu el Ponte Vecchio amb Il Corridoio vasariano sobre dels petits edificis.
Al segle XIII el pont estava ocupat per locals comercials i artesans. Als segles XV i XVI hi havia carnissers i matancers però les males olors van fer que el gran duc Ferdinando I de' Medici expulses als carnissers i matancers del pont l'any 1.593. Des de llavors els petits locals comercials estan ocupats per joiers i orfebres. Durant la Segona Guerra Mundial aquest fou l'únic pont que no fou destruït per l'exèrcit alemany.
Comencem a enfilar el primer tram del pont en el que, com encara és aviat, les joieries estan tancades amb estructures de fusta i forja majoritàriament.
Quan es va construir el Ponte alla Carraia la gent l'anomenava Ponte Nuovo i al primer pont li quedà el nom de Ponte Vecchio. El Pont Nou es construí l'any 1.218 i es reconstruí al 1.948.
Quan arribo a la part central del pont faig la fotografia següent en la que podeu veure la part del Corridoio vasariano corresponent a Il Lungarno degli Archibusseri des d'una altra perspectiva.
En la primera referència documental del Ponte Vecchio, de l'any 972, el bisbe Sichelmo explica que va conferir l'església de Santa Felicita "no lluny de la capçalera del pont sobre el riu Arno" al pare Domenico d'Orso.
L'antic pont ha estat destruït per diferents riuades de l'Arno. L'actual es construí amb pedra i arcs rebaixats entre 1.335 i 1.345, dissenyat per Taddeo Gaddi o Neri di Fioravanti.
Em poso a la part central del pont per fer la fotografia anterior, on no hi ha edificis però si Il Corridoio vasariano, que podeu veure a la dreta.
L'any 1.345 per recordar l'acabament del pont es van col·locar dues làpides commemoratives que encara podem veure avui. Estan sobre les portes adovellades d'arc de mig punt que veieu a esquerra i dreta de la fotografia anterior a l'interior de les circumferències blaves que hi he dibuixat.
A la de l'esquerra, que podeu observar molt millor a la propera fotografia de detall, el text està escrit amb caràcters gòtics. Està mal conservada i la meitat del text no es pot llegir. Una petita mà esculpida a l'angle superior esquerre inicia el text que més o menys diu:
" En el trenta-tres després de l
mil tres-cents el pon
ha caigut per inundació d'aigua
Després de dotze anys el municipi
com si s'hagués fet de nou
aquest adorn".
Aixecant la mirada, a la cantonada d'un dels edificis gairebé tocant a la teulada d'una de les petites joieries properes a la làpida mig esborrada pel pas dels segles, podem veure un rellotge de sol medieval sobre una columna de marbre amb el seu capitell corinti.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos una mica millor el rellotge de sol amb forma còncava que indica les hores canòniques. Aquestes hores, que eren la divisió i organització del temps a l'Edat Mitjana, seguien el ritme de pregària dels monestirs.
La làpida de la dreta, col·locada sota els arcs del Corridoio vasariano està escrita en llatí i molt millor conservada. S´hi pot llegir: "El quatre de novembre del mil tres-cents trenta-tres aquest pont es va esfondrar a causa d'un remolí de moltes aigües; després l'any mil tres-cents quaranta-cinc va ser reconstruït més bonic i adornat. Aquest nen mostra breument el que s'ha aconseguit". El nen al que fa referència és el personatge alat sobre un pedestal que hi ha esculpit a l'esquerra de la làpida.
Si des del mateix indret faig mitja volta puc fotografiar l'altra meitat del pont que baixa fins a la via de' Guicciardini i al Borgo San Iacopo.
Totes les joieries del pont donen al passatge central, cadascuna amb una porta i un petit aparador que, com us he explicat abans es tanquen majoritàriament amb gruixudes portes de fusta. Moltes de les joieries tenen al darrere una cambra construïda sobre el riu sostinguda per bigues de fusta ( sporti ).
A la propera fotografia feta des de Il Lungarno degli Archibusseri podeu veure aquests sporti i a la planta baixa les joieries. Per sobre dels petits edificis hi ha Il Corridoio vasariano.
Els petits edificis estan dividits en quatre blocs separats per l'espai central del pont on hi ha Il Corridoio vasariano a l'esquerra ( venint per la via Por Santa Maria ) i l'espai obert a la dreta amb el monument de bronze i marbre dedicat a l'escultor i orfebre Benbenuto Cellini, obra de Raffaello Romanelli.
La propera fotografia és d' algunes de les cases on als baixos ha les petites joieries. A la dreta es veuen molt bé els carreus ben escairats dels petits edificis.
Si m'hi apropo puc mostrar-vos detalladament el baix relleu que hi ha sobre la porta adovellada d'arc de mig punt amb la representació d'una torre que veieu a la dreta de la fotografia anterior.
A l'Edat Mitjana el pont estava protegit per quatre torres, una a cada cantonada, de les que només es conserva la Torre dei Mannelli. La família Mannelli s'oposà a modificar la torre per fer Il Corridoio vasariano i el corredor construït per Giorgio Vasari tingué que resseguir-la perimetralment com podeu constatar a la fotografia feta des de la via de' Guicciardini.
A la Segona Guerra Mundial la torre fou malmesa per l'explosió de mines col·locades per l'exèrcit alemany i posteriorment restaurada per l'arquitecte Nello Baroni.
M'apropo a la base de la torre per fer la fotografia de detall en la que podeu observar la placa de pedra del segle XVII desgastada per recollir una almoina pels pobres de l'Hospital di San Giovanni Battista, anomenat di Bonifacio o Bonifazio,
Giro cua i torno creuar el riu Arno pel Ponte Vecchio, però abans d'anar cap a la dreta per Il Lungarno degli Archibusseri per ensenyar-vos la Galleria degli Uffizi a les dues properes entrades dedicades a Firenze, m'aturo al mig del pont i gràcies al zoom de la càmera fotogràfica faig l'última fotografia de l'entrada d'avui.
En primer terme podeu veure la part superior de la Chiesa e Museo di Orsanmichele i darrere l'espectacular Cupola que Brunelleschi construí entre 1.420 i 1.471 per cobrir el creuer de la Cattedrale di Santa Maria del Fiore coneguda popularment com Duomo di Firenze.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada