Després d'observar detalladament la Cattedrale di San Sabino a les dues entrades anteriors dedicades a Bari Vecchia, comencem passejant a l'entrada d'avui per l'strada del Carmine amb l'objectiu d'arribar a la Basilica di San Nicola.
Al fons de la fotografia anterior, feta des de l'strada del Carmine, podeu veure parcialment la Trulla ( a l'esquerra ) i part de la façana nord de la catedral. M'apropo a l'escúter que veieu aparcada a la dreta del carrer, una dels milers de vespes que veureu a Bari, per ensenyar-vos un aparador molt especial...
Al número u de l'strada del Carmine hi ha la pastisseria més antiga de Bari Vecchia, la Pasticceria Annamaria. Si la vostra visita coincideix amb el període de Pasqua a l'aparador hi trobareu l'agnello pasquale fet de pasta d'ametlla. Són les postres típiques de la Puglia farcides amb melmelada de pera i trossos de xocolata.
Girem cua i continuem passejant per l'strada del Carmine i a l'interior del passatge ( archi o arco ) que veieu a la fotografia anterior trobem amb la Madonna del Carmelo e San Simone una de les moltes imatges religioses que hi ha als carrers, carrerons i petites places de Bari Vecchia. Passejant pel barri antic de Bari trobareu més de cinquanta archi o arco.
Només sortir de l'archi anem a la dreta per l'strada San Marco per apropar-nos a la petita església de San Marco dei Veneziani que trobarem a només cinquanta metres.
L'església fou construïda a prop del mar a principis del segle XI pels comerciants venecians que vivien a Bari. De les vint-i-quatre esglésies de Bari Vecchia, la de San Marco dei Veneziani és la quarta més antiga de la ciutat després de la de San Gregorio, la Basilica di San Nicola i la Cattedrale di San Sabino.
Les dues grans pilastres que flanquegen el que queda del frontispici originalment senyalaven les tres naus de l'església.
Al senzill frontispici destaca la portalada d'arc de mig punt emmarcada amb quatre decoracions diferents, les dues exteriors dentades i les interior amb arcuacions i grani di rosario.
L'edifici es construí per celebrar l'alliberament de la capital de la Puglia del setge sarraí del 1.002 pel dogo del Ducato di Venezia Pietro Orseolo II.
Sobre la portalada hi ha dues finestres d'arc de mig punt sense decoració i a la part superior la rosassa d'estructura radial amb un petit lleó alat al centre amb un llibre a la pota davantera esquerra. És el lleó de Sant Marc que representa a l'evangelista i és el símbol de Venècia. Aquest lleó podria ser una obra de finals del segle XII inicis del segle XIII de l'escultor Pietro Facitolo da Bari. La rosassa està decorada amb motius trenats, dentats i triangulars.
A l'esquerra del senzill frontispici, a la part superior de la capella, a l'interior dels arcs de mig punt hi ha tres pintures amb un fons blau del 2.020.
A la propera fotografia de detall constatareu que les tres pintures imiten l'emmarcat de la portalada de l'església amb grani di rosario. D'esquerra a dreta hi estan representats Sant Marc amb el lleó als peus, Crist amb els braços oberts amb la Madonna del Pozzo i Sant Antoni.
Deixo el frontispici i per l'strada San Marco vaig fins a la façana est. La nau del costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels, murant cap a l'altar ) fou destruïda i la del costat de l'Evangeli ( el de l'esquerra ) no es veu perquè la tapa un edifici. Les façanes sud i est ( la de la que fou nau central ) no tenen cap interès arquitectònic com podeu constatar a la propera fotografia.
L'edifici té una subestructura bizantina datada al segle X. A l'interior de l'església s'hi han fet diverses restauracions i reformes i actualment hi trobem decoració que va del Renaixement al segle XIX.
L'església actual està molt modificada ja que fou parcialment destruïda durant les incursions de Guglielmo I di Sicila conegut com il Malo.
A la fotografia anterior i a la propera amb més detall podeu veure el campanar de dos ulls i dues campanes.
Girem cua i per l'strada San Marco tornem a l'strada del Carmine per anar a la Basilica di San Nicolo. Quan arribem a l'arco Angionio, que podeu veure parcialment a la fotografia següent, abans d'accedir de la Piazza San Nicolo, anem unes passes a l'esquerra. Aquest arc és una de les tres entrades possibles des de Bari Vecchia a la Cittadella Nicolaina.
La propera fotografia és del frontispici de la Chiesa di San Gregorio construïda entre els segles X i XI. Fou l'única de les esglésies de la Corte del Catapano que no va ser enderrocada per construir la Basilica di San Nicolo. És l'església consagrada més antiga de la ciutat de Bari.
Actualment només hi ha una portalada perquè les laterals foren tapiades al segle XVIII per poder construir nous altars a l'interior de l'església. A la propera fotografia podeu observar parcialment el portal tapiat que donava accés al costat de l'Epístola ( el dret ).
Torno a la portalada i aixecant la mirada puc fer la fotografia dels finestrals que hi ha a sobre, els superiors geminats. Els tres finestrals més grans tenen decoració dentada i al centre de grani di rosario.
Entro a la Piazza San Nicolo per l'arco Angionio i després d'avançar uns metres dono mitja volta per fer la propera fotografia en la que, a la dreta de l'arc s'hi pot veure des del 2.003 la gran estàtua de bronze que representa a San Nicola Taumaturgo, un dels sants més venerats a Rússia.
A la base de l'estàtua obra del pintor, escultor i arquitecte rus-georgià Zurab Tsereteli hi ha una doble inscripció en italià i rus. És un regal de Vladímir Putin en nom del poble rus a la ciutat de Bari.
Anant a la dreta i baixant uns metres per Largo Papa Urbano II puc fer la fotografia dels tres absis de l'església de San Gregorio.
M'apropo per poder mostrar-vos millor el finestral d'arc de mig punt de l'absis central. Constatareu a la fotografia que com els tres finestrals que hi ha sobre la portalada del frontispici, la decoració és dentada i al centre de grani di rosario.
A la Piazza San Nicola hi havia uns plafons informatius amb grans fotografies antigues. En una d'elles es veia l'església de San Gregorio l'any 1.933 amb l'arco Angionio a l'esquerra.
Si compareu la fotografia anterior amb la propera feta des del mateix indret constatareu el diferent aspecte de la façana sud després de noranta-dos anys i les restauracions posteriors.
Deixem la Chiesa di San Gregorio i girant cua veiem el frontispici de la Basilica di San Nicolo, un edifici romànic construït entre els anys 1.087 i 1.197.
A la propera entrada dedicada a Bari Vecchia observarem detalladament aquesta basílica construïda a la zona en la que hi havia la residència del Catepanato, el governador greco-bizantí de la Itàlia meridional entre els anys 968 i 1.071.
Atentament.
Senyor i.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada