Després d'observar detalladament a l'entrada anterior dedicada a la Seu Vella de Lleida la Porta de Sant Berenguer ( transsepte nord ) i la Porta de l'Anunciata ( transsepte sud ), a la d'avui mirarem i admirarem la Porta dels Fillols que trobarem a tocar de la Porta de l'Anunciata baixant cap a la Porta dels Bernats.
Dirigint la mirada a l'esquerra podeu veure la Porta de l'Anunciata ( 4 ), i entre ella i la Porta dels Fillols ( 1 ) hi ha la Capella de l'Epifania o de la família Requesens ( 2 ) i sota aquesta capella, la Cripta dels Requesens ( 3 ).
La Porta dels Fillols fou construïda a mitjans del segle XIII, i s'embellí posteriorment amb un pòrtic a finals del segle XIV.
A la fotografia anterior i a la propera més detalladament podeu veure un espai rectangular damunt la porta on hi havia la imatge d'alabastre de la Mare de Déu dels Fillols, del tercer quart del segle XIV.
Originalment aquesta imatge estava policromada però com que va presidir l'espectacular portalada fins a final del segle XIX ha perdut tot el color. Si la voleu veure està a la capella de la Santíssima Trinitat de la nau
de Santa Llúcia, del segle XIV, de l'església de Sant Llorenç de Lleida.
A la fotografia anterior, que vaig fer des de la sagristia de l'església, podeu observar aquesta nau amb la capella al fons. El batent mudèjar de fusta de pi treballada i ferro de forja que veieu a l'esquerra, és del segle XIII i estava a la Porta de Sant Berenguer de la Seu Vella. A l'esquerra de la Capella de la Santíssima Trinitat hi ha la Mare de Déu dels Fillols, una de les marededéus gòtiques més destacades de Lleida.
Es vincula a Bartomeu de Robió del qual a l'església de Sant Llorenç hi ha el Retaule Major de Sant Llorenç. Els retaules de Sant Pere i de Santa Llúcia d'aquesta església s'atribueixen al seu cercle artístic.
Com que l'estil és una mica diferent al de les obres de Bartomeu de Rubió, la Mare de Déu dels Fillols es considera una escultura del seu cercle.
Deixem l'església de Sant Llorenç i tornem a la Porta dels Fillols per observar-la detalladament. El pòrtic posterior a la porta es construí l'any 1.386 amb un gran arc apuntat i coberta de creueria pel mestre d'obres Guillem Solivella.
Com les portes de Sant Berenguer i de l'Anunciata, la dels Fillols està construïda en un cos rectangular que sobresurt del mur.
La porta s'anomenava dels fillols perquè era l'accés obligat dels nens que batejaven a l'antiga catedral lleidatana. També s'anomenà Portal de la Seu perquè després de la construcció del claustre als peus del temple va ser l'accés principal a la Seu Vella.
En aquest arc de mig punt amb arquivoltes en degradació, de l'exterior a l'interior, la porta presenta un guardapols decorat amb palmetes i la primera arquivolta té decoració de ziga-zaga amb la punta del bordó decorada amb una palmeta. Segueixen una arquivolta amb un tors anellat, una amb puntes de diamant, una amb arquets encreuats que recolzen els extrems en un bordó i un motiu vegetal en espiral. Continuen una arquivolta amb ziga-zaga superposada que amaga puntes de diamant i per acabar a tot l'arc d'ingrés de la porta una tira perlada que va encerclant palmetes.
A la propera fotografia de detall podeu veure un cavaller amb armadura lluitant contra un lleó que podria ser l'al·legoria del triomf del bé sobre el mal. A l'interior de la Seu Vella hi ha dos capitells en els que un guerrer, sense cavall, lluita contra un lleó. Trobareu aquesta representació al fris del brancal esquerre.
Les arquivoltes es recolzen sobre un fris corregut, pilars i columnes amb capitells ricament decorats amb animals fantàstics i figures humanes entrellaçades amb motius vegetals.
Aixecant la mirada el protagonisme és per a la cornisa decorada un fris de tiges en espiral amb fulles i fruits a la part superior. A la part inferior, entre les catorze mènsules que sostenen la cornisa, la decoració és de grans flors i a les quatre cantonades motius vegetals, animals fantàstics o figures humanes.
Com podeu observar a les quatre properes fotografies de detall, la decoració de la cornisa i les catorze mènsules que la sostenen amb representacions d'animals fantàstics, caps animalístics, caps humans, ho mes i dones és espectacular.
A l'esquerra de la Porta dels Fillols hi ha la Capella de Jesús o de la família Sescomes construïda a la primera meitat del segle XIV a l'exterior del temple.
Va ser erigida per ordre d'Arnau Sescomes que fou bisbe de Lleida ( del 1.327 al 1.334 ) i arquebisbe de Tarragona ( del 1.334 fins a la seva mort al 1.346 ). Es destinà a panteó familiar però ell va ser enterrat a Tarragona. A l'interior de la capella hi ha osseres i importants restes de policromia.
Apropant-me a la porta de la capella i aixecant la mirada faig les dues fotografies següents amb angle gairebé nadir ( perpendicular al terra ), en les que podeu observar detalladament la cornisa amb decoració floral i les nou mènsules que la sostenen amb animals fantàstics, caps humans, homes.
La capella fou construïda pel mestre d'obres anglès Reinard Fonoll que ve fer bona part del claustre del Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus.
Els vitralls de la capella del segle XIV són del segle XXI, concretament s'hi van instal·lar entre els anys 2.002 i 2.003. Són de l'artista multidisciplinari lleidatà Àngel Jové i Jové, que l'any 1.964 formà part del Grup Cogul.
Comparant les fotografies anterior i la propera de l'Arxiu Gavín de les Avellanes, costa creure que les dues són de la mateixa capella...
Si la fotografia anterior és depriment la propera, també de l'Arxiu Gavín de les Avellanes, és vergonyosa. Fixeu-vos les edificacions que hi havia entre de dues capelles l'any 1.910...
Baixant el tram d'escala i anant cap a l'esquerra, sota la Capella de l'Epifania o de la família Requesens ( a la que s'accedeix des de l'interior de la Seu Vella ), m'aturo un moment per fotografiar la porta de la Cripta dels Requesens.
Aixecant la mirada puc mostrar-vos els contraforts de la Capella de l'Epifania. A la part superior es veuen parcialment el porxo de la Porta dels Fillols i la Torre del Rellotge.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos detalladament un dels escuts de la família Requesens. Tres rocs formant un triangle encerclats per una bordura dentada. En heràldica el roc és una representació estilitzada de la torre dels escacs. Antigament la torre s'anomenava roc.
Tornant a resseguir perimetralment l'antiga catedral, anant a l'esquerra després de la porta de l'Anunciata i de la façana est amb els cinc absis, arribem a la Porta de Sant Berenguer (al transsepte nord). A la propera entrada dedicada a la Seu Vella observarem les façanes nord ( en la que hi ha una porta molt amagada... ) i oest de la Seu Vella.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada