Després d'enfilar-nos al campanar de l'antiga catedral de Lleida a l'entrada anterior dedicada a la Seu Vella vàrem gaudir de les espectaculars vistes que ens regala el punt més alt de la ciutat. A l'última fotografia us mostrava, a vista d'ocell des del campanar, el Castell del Rei conegut popularment com la Suda.
Us explicava que hi pujaríem a la propera entrada dedicada al Turó de la Seu Vella passant per la Porta de la Suda (1) que podeu veure a la fotografia anterior a l'esquerra de l'ombra del campanar i a la propera de detall.
Només superar l'última muralla, aixecant la mirada s'alça imponent la Suda, paraula àrab que significa àrea urbana closa. La façana orientada a la Seu Vella tenia una clara funció defensiva. La fortalesa andalusina es construí al segle IX al lloc on actualment hi ha el Castell del Rei.
També s'anomenava Suda al barri noble que s'estenia pel turó. En aquest palau fortificat construït entre finals del segle XII i el segle XIV hi residia el rei durant les seves estades a Lleida.
En l'edifici civil que corona la Roca Sobirana, que fou el més destacat de la ciutat, s'hi prengueren decisions polítiques molt importants.
Després de l'últim tram que puja fins a l'antic castell trobem un plafó informatiu que ens explica telegràficament la seva accidentada història.
L'any 1.150 s'hi van casar el comte Ramon Berenguer IV i Peronella, filla del rei Ramir II d'Aragó. Al Castell del Rei s'hi van celebrar Corts diverses vegades. L'any 1.214 aragonesos i catalans van jurar fidelitat a un nen de sis anys coronant-lo rei. Aquest rei fou Jaume I el Conqueridor. Els anys 1.278 i 1.288 s'hi van signar els Pariatges d'Andorra i al 1.313 la Querimònia de la Vall d'Aran. L'any 1.460 el rei Joan II hi empresonà al seu fill el Príncep Carles de Viana.
A l'esquerra del plafó informatiu de la fotografia anterior hi ha el plànol de planta del Castell del Rei en el que les parts de color taronja són les que es conserven. El podeu veure millor a la fotografia de detall.
Seguin amb el plafó informatiu, sobre el text en castellà hi ha dues fotografies antigues de la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic. Arxiu Mas.
A la de l'esquerra ( fotografia anterior ) es veu la façana de ponent a principis del segle XX i a la de la dreta ( fotografia següent ) l'interior del pati, també a principis del segle XX.
La Suda ha patit tres explosions els anys 1.707, 1.812 i 1.936 quan hi havia un polvorí. Per acabar-ho d'adobar també fou víctima del bombardeig del 1.938.
Si la façana orientada a la Seu vella, que podeu observar a les fotografies primera i tercera, tenia una clara funció defensiva, a la que dóna al pati hi ha finestres i portes i la seva funció era residencial.
La construcció andalusina tenia la coberta de fusta que abans del 1.244 fou substituïda per voltes de creueria de les que es conserven in situ nervis i mènsules. Pel perill d'ensorrament, l'any 1.926 van desmuntar les voltes que tenien unes claus espectaculars.
A l'entrada del 20 de setembre del 2.016 "L'arxiu arqueològic de Lleida (8)" vaig ensenyar-vos les claus de volta de la Suda que estan custodiades a l'Arxiu Arqueològic de Lleida. Si ho voleu recordar cliqueu sobre l'enllaç anterior. A les fotografies anterior i següent podeu observar dues d'aquestes claus de volta.
Com hem vist al plànol de planta només es conserva una de les ales de la fortalesa amb torres de planta rectangular a la façana sud ( la que està orientada a la Seu Vella ) i contraforts a l'interior i exterior de la façana nord protagonista de les dues properes fotografies.
El mestre d'obres del Castell de Rei entre els anys 1.336 i 1.341 fou Simó de Navers. L'any 1.812 l'explosió del polvorí ubicat a la Suda destruí la capella reial amb pintures de Ferrer Bassa que havia ordenat construir Pere el Cerimoniós. Aquesta explosió esfondrà bona part de les dependències de la Suda.
De les cinc torres de defensa, amb espitlleres i obertures només se'n conserven tres. La de l'extrem oest fou reconstruïda als anys setanta del segle passat i només conserva la fonamentació original.
Si des del mateix indret de la fotografia anterior dirigeixo la mirada a l'esquerra puc ensenyar-vos la rosassa del braç nord del transsepte i el cimbori de la Seu Vella.
El castell, de planta trapezoïdal allargassada, tenia quatre ales al voltant d'un pati central. Sota aquest patí enllosat hi havia una cisterna amb volta apuntada i planta rectangular.
Al tercer arc apuntat, el que davant té el pou de la cisterna, hi ha la porta adovellada d'arc de mig punt protagonista de la propera fotografia.
A la restauració del poc que queda després de les guerres i explosions del Castell del Rei el formigó contrasta amb els carreus de pedra.
Allunyant-me una mica de la Suda per aconseguir una perspectiva diferent faig la propera fotografia en la que, al fons a l'esquerra, es veu el castell templer de Gardeny coronat un dels tres turons de la ciutat de Lleida.
Dirigint la mirada a l'esquerra puc ensenyar-vos, d'esquerra a dreta: l'extrem del braç nord del transsepte amb la rosassa i la part superior de la Porta de Sant Berenguer (la primera que es construí a la Seu Vella a principis del segle XIII ), el cimbori, la façana nord, parcialment la Canonja, la coberta del claustre i el campanar.
Forçant una mica més el zoom constatareu que no tothom s'enfila fins a la Suda per gaudir del patrimoni i les vistes. Alguns dropos, a cops de pedra, trenquen els vidres de protecció de la rosassa...
Però com que no vull acabar l'entrada d'avui amb les actituds incíviques d'una minoria, des del mateix indret aixecant la mirada us proposo mirar i admirar el cimbori de planta octogonal.
Molt aviat, quan tornem al Turó de la Seu Vella, entrarem al Castell del Rei i després d'observar detalladament la seva reconstrucció pujarem a la nova terrassa superior accessible per a tothom gràcies a l'ascensor en la que es fàcil quedar bocabadat amb les vistes de la ciutat.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada