dimarts, 20 de setembre de 2016

L'arxiu arqueològic de Lleida ( 8 ).

Deixem la plaça Ricard Vinyes, cor de la Zona Alta de Lleida, on a les dues entrades anteriors dedicades a l'arxiu arqueològic hem descobert les restes del convent de Sant Francesc edificar al segle XIII, i al primer tram del carrer Bisbe Ruano, un molí d'oli del segle XVIII. Per situar el proper tresor que hi ha a l'arxiu arqueològic cal anar virtualment al nostre estimat Turó de la Seu Vella, concretament a la Suda.
Al novembre del 2.014 ens enfilàrem al campanar de l'església de Sant Llorenç, que ens regalà una vista poc coneguda del Turó. Al centre de la fotografia, entre la Seu Vella a la dreta i les muralles i baluards a l'esquerra, podeu veure la Suda, la nostre protagonista d'avui.


La posició estratègica del turó, des del que es domina una plana immensa, ben comunicat i proper al riu Segre, l'ha fet protagonista de la història de Lleida. Els arqueòlegs hi han trobat restes de la Ilerda romana, la Larida musulmana, el barri gòtic medieval...  Malauradament els conflictes bèl·lics arrasaren el turó, transformant-lo en una fortificació militar...
L'abril del 2.014 pujàrem els 238 graons de l'escala de caragol que ens portà dalt del campanar de la Seu Vella.  Podeu veure a la propera fotografia la Suda vista des del punt més alt de la ciutat...


El Castell del Rei es coneix popularment com la Suda, que en àrab significa àrea urbana closa. La Suda era una fortalesa andalusina construïda al segle IX on actualment hi ha el castell reial. Però el nom de Suda també respon al barri noble que s'estenia pel turó.
La Suda ha patit tres explosions quan era emprada com polvorí als anys 1.705, 1.812 i 1.936. Per acabar-ho d'adobar també patí greus bombardejos l'any 1.938. L'any 1.926 foren desmuntades les voltes de pedra de creueria de l'època gòtica que encara restaven a l'ala sud-est. Les claus de volta es conserven a l'arxiu arqueològic de la ciutat.


A la fotografia anterior podeu veure una d'aquestes claus de volta de pedra sorrenca que els arqueòlegs situen a Leyda 1.200 - 1.299. Fa 76 centímetres d'alçada, 80 de llargària i 40 d'amplada.
La fotografia següent és del quadern número 9 dedicat a la Suda de la col·lecció Coneixes la teva ciutat ?, editada per l'Ateneu Popular de Ponent l'any 1.982. Podeu veure les restes d'una de les claus de volta gòtiques trobades desenrunant. La fotografia és de Rey-Cascales-Arxiu Sàez.


El Castell del Rei era el palau on residia el monarca quan estava a Lleida. Es construí sobre la fortalesa andalusina, entre finals del segle XII i el segle XIV, per aquest motiu hi trobem elements romànics i gòtics.
La propera clau de volta és una mica més gran que la primera. Té 78 centímetres d'alçada, 89 de llargària i 40 d'amplada.


El Castell del rei fou un important centre de decisió política. Els seus murs han vist el matrimoni entre Peronella d'Aragó i Ramon Berenguer IV l'any 1.150, el reconeixement de Jaume I com a rei a les Corts de 1.214, o l'empresonament del Príncep Carles de Viana pel seu pare Joan II l'any 1.460...
La fotografia següent ens mostra una volta de dimensions similars a les anteriors, però amb restes de policromia.


A la construcció del Castell del Rei ( segles XII al XIV ) van col·laborar-hi econòmicament , entre altres, els reis: Pere I el Catòlic, Jaume I el Conqueridor i Pere III el Cerimoniós.
A la propera fotografia de detall podeu veure la policromia de la clau de volta anterior.


La part que es conserva del Castell de Rei és la nau sud-est, la més antiga del conjunt. La façana que mira a la Seu Vella ( que podeu veure a la segona fotografia de l'entrada ) mostra una clara funció defensiva; però la que dóna al pati, amb finestres i portes, tenia funció de residència i habitatge.
La construcció andalusina tenia una coberta de fusta que fou substituïda per voltes de creueria de les que encara podem veure in situ les mènsules i l'inici dels nervis, ja que l'any 1.926 es van desmuntar les voltes pel perill d'ensorrament.


A la fotografia anterior podeu veure una clau de volta magníficament treballada i amb restes de policromia, que podreu apreciar millor a la fotografia de detall següent.


L'atrafegada història de la Suda fa que només en conservem una petita part del que fou el Castell del Rei. La part vermella que podeu veure al proper dibuix de la web del Turó de la seu Vella, ens mostra el que queda de la fortalesa reial...

 Font: Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament de Lleida.

Deixem el Turó de la Seu Vella per tornar a l'arxiu arqueològic on ens esperen altres peces que ens parlen del passat de la nostra estimada ciutat.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada