L'entrada d'avui la comencem als peus dels tres turons on s'enfila el borgo antico d'Ostuni, concretament a la chiesa della Madonna della Grata ubicada a Contrada Rosara fora del nucli històric d'Ostuni. És un petit temple d'estil eclèctic edificat a principi del segle XX amb elements arquitectònics àrabs-bizantins i una gran cúpula. Està construïda sobre una cavitat natural que des de l'antiguitat recull l'aigua de pluja pel reg de les hortes properes. Dissenyada per l'arquitecte Gaetano Jurleo, la construí el mestre paleta Francesco Ciraci.
Si faig mitja volta puc fotografiar la Ciutat Blanca enfilada als turons. Com ja ens ha passat en altres ciutats i pobles de la Puglia, ara ens toca enfilar els turons per accedir al nucli històric. Al costat de la roda de fira hi ha un aparcament.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica a la propera fotografia podeu observar, enfilades als turons, a l'esquerra la chiesa de San Vito Martire i a la dreta la Concattedrale di Santa Maria Assunta, que visitarem durant la nostra passejada per Ostuni.
Després de l'Scuole Elementale F.Vitale, que podeu veure als peus dels turons a les dues fotografies anteriors, anem a l'esquerra per la via Giosuè Pinto. Només començar a enfilar el carrer trobem la chiesa di Maria Santissima del Carmine. Reedificada amb el convent annex després del 1.615 incorpora les restes de l'antiga església del segle XIV dedicada a la Madonna Della Misericordia. La façana actual és del 1.89. La reconstrucció, basada en quatre semicolumnes corínties recolzades sobre sòcols, fou encarregada a l'arquitecte Gaetano Jurleo ( 1.860 - 1.926 ) que s'inspirà en la façana de la chiesa del Carmine de Lecce.
Molt simètrica, de gust neoclàssic, a les fornícules hi ha les estàtues dels sants carmelitans Elies ( esquerra ) i Eliseu ( dreta ) i a l'arquitrau hi podem llegir DEIPARE MONTIS CARMELI VIRGINI. Sobre l'arquitrau hi ha un timpà i un frontó amb la inscripció CAPUT TUUM UT CARMELUS.
L'església, malgrat les intervencions dels segles XVIII i XIX, conserva la seva antiga estructura d'una sola nau i tres absis. Les pintures, encarregades pels carmelites, són majoritàriament del segle XVIII. La propera fotografia de detall, feta en Divendres Sant, és d'una de les capelles.
Sortim de la chiesa di Maria Santissima del Carmine i continuem pujant per la via Giosuè Pinto. Quan arribem a la via Independenza només ens cal enfilar les escales que veieu a la fotografia per arribar a Corso Vittorio Emanuele II on ens espera la colonna di Sant'Oronzo on el sant que corona l'obelisc mira atentament a la piazza della Libertà i a la ciutat vella.
La colonna ( columna ) di Sant'Oronzo, també coneguda com guglia ( agulla ) di Sant'Oronzo, és un obelisc de vint metres i setanta-cinc centímetres d'alçària d'estil barroc fet l'any 1.771 per l'escultor d'Ostuni Giuseppe Greco. S'erigí per devoció i gratitud cap al patró de la ciutat per salvar-la de la pesta del 1.740.
L'obelisc té quatre nivells que s'alcen sobre la base. El segon dels nivells és escultòricament el més ric. Està envoltat per una balustrada lleugerament sortint i als quatre angles hi ha les estàtues de Santa Lucia, Sant'Agostino da Ippona, San Bernardino Realino da Lecce i Sant'Irene.
A cadascun dels quatre angles del tercer nivell hi ha l'escultura d'un àngel i sobre el quart nivell, coronant l'obelisc, l'estàtua de Sant'Oronzo beneint.
Anant de l'obelisc al palazzo di San Francesco gaudint de la bellesa de la piazza della Libertà vaig quedar bocabadat al sentir el soroll d'una matraca i al girar-me veure al papamusce, protagonista de la propera fotografia que vaig fer un Divendres Sant...
La vestimenta del papamusce consisteix en l'alba, evidentment de color blanc, amb un treball de punta al final del vestit i de les mànigues. lligada amb un cordó . A sobre duu una petita capa negra rematada amb un serrell daurat, al cap una caputxa blanca i a les mans guants negres. Sosté "el perdó", una vara de fusta símbol de l'antic bastó dels pelegrins que anaven a Roma a demanar la remissió dels seus pecats. Amb l'altra mà agafa una matraca que fa sonar repetidament.
Deixem al papamusce per fixar-nos en el palazzo di San Francesco, actualment palazzo Municipale di Ostuni, que ocupa les estructures de l'antic convent de Sant Francesc que acollí als frares franciscans entre 1.304 i 1.809.
La façana actual forma part de les intervencions que l'arquitecte Ferdinando Ayroldi va fer entre els anys 1.861 i 1.887. Al centre del nivell inferior hi ha un pòrtic amb tres arcs i damunt d'ells, la al nivell superior, una gran balconada.
La façana està coronada per un frontó amb un elegant rellotge vuitcentista amb referències barroques. El rellotge està flanquejat per dos Telamons que suporten el pas del temps. Sobre el rellotge hi ha l'escut d'Ostuni. La part superior està decorada amb garlandes de fruites.
La propera fotografia de detall és de les garlandes de fruites i del penell que corona l'edifici. A la part inferior s'hi pot llegir l'any 1.887 i a la superior hi ha una esfer5a i un cavall. Des del 1.887 l'edifici es la seu oficial del municipi.
A la dreta del palazzo di San Francesco hi ha la chiesa di San Francesco d'Assisi, com podeu constatar a la primera fotografia del palau. Una església construïda l'any 1.304 que era d'estil gòtic fins al 1.615 quan experimentà grans transformacions que van continuar a la segona meitat del segle XVIII.
La façana actual, dissenyada l'any 1.883 per l'arquitecte Gaetano Jurleo, està dividida per una cornisa. La part superior està coronada per un frontó triangular sota el que hi podem llegir GLORIOSAE REGINAE MUNDI. Un gran finestral biforat d'arc de mig punt és el protagonista de la part central.
El portal de bronze de la part inferior és una obra del 1.985 de l'escultor romà Egilio Giaroli. Les escenes fan referència a la vida de Sant Francesc fusionant-la i transfigurant-la en el misteri de la vida de Crist.
El portal s'anomena "Cavallucio" per l'escena que representa el miracle que va fer Sant Francesc a Ostuni en el que un cavall malalt es va salvar després que Sant Francesc el fes girar tres vegades per la chiesa di Santo Stefano.
El portal de bronze està flanquejar per dues fornícules en les que hi ha les estàtues de marbre de Carrara de San Francesco d'Assisi ( esquerra ) i San Antonio da Padoa ( dreta ) fetes l'any 1.935 per l'escultor d'Ostuni Francesco Bagnulo.
A la propera entrada dedicada a la Puglia enfilarem la via Cattedrale, que tenim a la dreta de la chiesa di San Francesco d'Assisi, per mirar i admirar la chiesa di San Vito Martire i la Concattedrale di Santa Maria Assunta. A la tercera fotografia de l'entrada d'avui podeu veure com coronen els turons als que s'enfila la Città Bianca.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada