Continuem observant detalladament els registres d'actes, quaderns, llibres i cartularis que hi havia a l'exposició Documents il·luminats organitzada per l'Arxiu Capitular de Lleida per celebrar el Dia Internacional dels Arxius de la passada primavera. A l'entrada d'avui ens centrarem en la Taula-2.
Observant aquesta documentació d'esquerra a dreta, el primer llibre era el "Registre d'Actes capitulars per l'il·lustre capítol de la Santa Església Catedral de Lleida" de l'any 1.673.
És un llibre de 446 folis de paper, manuscrit, amb enquadernació de cartera de pergamí que té dos reforços de cuir cosits al llom i es tanca amb un cordill. Mesura 23 X 18 X 6 centímetres.
A la cartel·la les arxiveres Ana i Rosana explicaven que el terme salomó és un sinònim del canelobre, candeler o portacandeles. Un canelobre que recorda de forma d'una memorà pot rebre el nom de "Salomó".
La fotografia anterior és del foli 5v, al final, que veureu millor a la propera fotografia de detall, diu:
Die sexta januarii millessimo sexcentesimo septuage-
simo tercio Ilerda
Nos Petrus Vidal presbitero Philosophia doctor Sancta Ecclesia.
La propera fotografia és del foli 6r, a la part superior esquerra hi podem llegir, al marge, Sobre fabricar 4 salomons.
A la fotografia següent de detall, a l'interior de l'el·lipse groga que hi he dibuixat, l'acta fa referència als quatre salomons que cal fabricar ( "et fabricandis quatoe salomons" ). Cada salomó havia de tenir una mare de Déu i tres andanes i cada andana sis candelers conforme lo dibuix ( que no s'ha trobat i es desconeix si es conserva ).
Jaume Conchillos, que fou bisbe de Lleida entre 1,512 i 1542, promogué la cultura, la ciència i tingué molt interès per les qüestions socials. Va fer promulgar al consell general de la Paeria unes ordinacions en les en les que es preveu l'ús de lluminària per deambular per la ciutat i també disposà unes noves ordinacions sobre la il·luminació de la Seu Vella.
La fotografia anterior de detall és del foli 7r del Quadern de les ordinacions del 1.535. Un quadern de catorze bifolis cosits ( vint-i-vuit folis ) de paper, manuscrits que mesuren 32 X23 centímetres.
Al marge esquerre està escrit "De la preciosa quant se diu per los senyors Artiaques". El text comença: "Dels ciris e brandons ( torxa o atxa de cera d'un sol ble ) que se han de donar quant se ha de legir la preciosa davant y prop lo chor per los senyors artiaques".
A les fotografies anterior i propera el protagonista és el llibre de 410 folis de pergamí, manuscrit, enquadernat amb tapes de fusta folrades de pell amb cinc bollons 8 claus de cap gra semiesfèric amb funció decorativa ). El llom té sis nervis, capçada i peu. Mesura 4a X 31 X 14,5 centímetres.
És el "Llibre dit de la Preciosa on es recullen per ordre els aniversaris i altres llegats pietosos" dels segles XV al XVII.
En el foli 409r consta el nom Antonium Crispi que fou l'escrivà o copista: "fuit cripsit per me Antonium Crispi Scriptorem".
A la Preciosa s'explica el nombre de clergues assistents a un ritus funeral de canonges, de racioners, de beneficiats, d'escolans i els ciris encesos segons la voluntat del difunt.
A la caplletra Q de la parauala Quum del foli 1r ( I ) està decorada per una imatge de la iconografia cristiana, el pelicà que es pica el pit fins a fer-se sang per alimentar les seves cries. La imatge representa la redempció de tota la humanitat mitjançant el sacrifici de Jesús.
Al foli 345r ( CCCXLV ) del mes de novembre hi ha el memorial dels qui estan obligats a posar ciris en les vetlles de difunts, en la missa i segones vetlles. També explica el lloc on es posaran els ciris.
El cartulari "Cartas de la Ciudad desde el año 1.771 hasta 1.785" és un llibre de 205 folis de paper, manuscrit, enquadernació de pergamí, amb quatre badanes per lligar, que mesura 35 X 22,5 X 3,1 centímetres.
Al foli 178r, que podeu veure a la fotografia anterior, amb data del 20 de novembre de 1.783 hi ha la còpia d'una carta de l'Ajuntament de Lleida al capítol de canonges per confirmar l'assistència a la solemne missa que es celebrarà pel naixement dels infants Carles i Felip i per la pau amb la Nació Britànica.
En una de les cartel·les les arxiveres explicaven les lluminàries pels vius i les lluminàries pels morts. A les dels vius s'hi podia llegir que al segle XVIII les celebracions públiques amb lluminàries -com espelmes, fanals o focs artificials- no només eren motiu d'alegria popular, sinó que tenien un fort valor simbòlic, religiós i polític. Sovint anaven acompanyades de cerimònies religioses i actes civils.
Un exemple n'és la celebració dels naixements dels infants Carles i Felip. A la propera fotografia de detall a l'interior dels rectangles grocs que hi he dibuixat s'hi pot llegir: ..."que celebren con luminarias"...
A les lluminàries pels morts explicaven que l'acompliment litúrgic de les fundacions de ciris fou una pràctica de llarga tradició dins la litúrgia catòlica.
A la fotografia anterior podeu veure el "Cartulari 1.671 a 1.693", un llibre de 280 folis de paper, manuscrit, enquadernació de pergamí amb dos reforços de cuir cosits al llom i quatre cordills per lligar. Mesura 31 X 22 X 4,5 centímetres.
A la carta del foli 195r de 17 de novembre de 1.688 el capítol contesta a Miquel Cortiada aclarint la "sinistra" informació que afirmava que el capítol no havia complit amb l'obligació de col·locar les atxes ( ciri gran ) durant tot el matí sobre la sepultura de ( a la carta no s'explica de qui era la sepultura ).
L'últim llibre exposat a la Taula-2 era "Cartas y oficios recibidos de 1.830" de 344 folis de paper, manuscrit, enquadernació de pergamí, amb quatre cordills cintes per lligar. Mesura 33,5 X 23,5 X 5 centímetres.
L'expressió "donar a llum" té un origen antic i està relacionada amb la metàfora de la llum com a símbol de vida i consciència. La "llum" simbolitza l'entrada de nadó al món visible, al món il·luminat que és el món dels vius.
A la carta protagonista de les fotografies anterior i propera de detall el rei Ferran VII comunica al degà i al capítol de la Santa Església Catedral de Lleida que aquella tarda ( 10 d'octubre de 1.830 ) a un quart de cinc la reina, la seva augusta esposa Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies ha donat a llum amb felicitat una robusta infanta ( Isabel II d'Espanya ).
A l'interior de l rectangle que he dibuixat a la fotografia de detall el rei Ferran VII escriu: ..."ha dado a luz con felicidad"...
En una carta anterior ( foli 197r del 11 de setembre de 1.830 ), que podeu veure a la propera fotografia, s'explicava que el rei Ferran VII s'havia assabentat de l'existència de la relíquia del Sant Bolquer ( Sant Drap ) i ordenava que fos traslladat a la Cort per tenir-lo durant el part de la reina.
Al juny del 2.017 a l'entrada "El Sant Drap" us explicava la increïble història d'aquesta relíquia arribada de Tunis a Lleida en temps de Ramon Llull. Si ho voleu recordar cliqueu sobre l'enllaç anterior.
Font fotografia: Arxiu Capitular de Lleida.
Aquesta és una de les tres còpies de cartes relacionades amb el Sant Drap que hi havia a tocar del cartulari. Les altres dues cartes fan referència a l'arribada del Sant Bolquer al Palau Reial ( foli 252r del 25 de setembre de 1.830 ) i la carta de l'Ajuntament de Lleida acceptant assistir a la processó que es farà per la rebuda del Sant Drap quan torni de Madrid ( foli 314r del 15 de novembre de 1.830 ).
A la propera i última entrada dedicada a l'exposició Documents il·luminats observarem detalladament el que hi havia a la Taula-3.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada