A l'entrada anterior dedicada a León vàrem passejar per la Calle Carreras i l'Avenida de los Cubos acompanyats per la muralla tardoromana de la ciutat. Avançant uns metres més podem seure en un dels bancs de la petita plaça de vianants anomenada Plaza de la Puerta Obispo per mirar i admirar l'absis de la Pulchra leonina, nom pel que es coneix la Catedral.
L'absis és la part més antiga de la catedral perquè les esglésies es començaven a construir per la capçalera amb l'objectiu de poder fer-hi el culte abans d'acabar el temple.
Iniciada a la segona meitat del segle XIII és una de les joies del gòtic. L'arquitecte sembla que fou el maestro Enrique que possiblement era francès i que ja havia treballat a la Catedral de Burgos. Després de la seva mort al 1.277 continuà l'obra Juan Pérez.
Resseguint l'absis cap a l'esquerra faig la propera fotografia de la façana sud en la que hi ha un triple pòrtic fet entre 1.265 i 1.275. Al centre la Portalada de la Revelació que està flanquejada per la Portalada de la Mort ( esquerra ) i la Portalada de Sant Froilà ( dreta ).
L'estructura fonamental de la Catedral es va acabar aviat. El bisbe Gonzalo Osorio obrí tota l'església a finals de l'any 1.302. Al segle XIV es van acabar el claustre i la torre nord. No fou fins a la segona meitat del segle XV que es finalitzà la torre sud ( a l'esquerra de la fotografia anterior ). La rapidesa en la construcció donà arquitectònicament a la Catedral una gran unitat.
Resseguin la façana sud faig la fotografia anterior de la façana oest. Des del mateix indret, dirigint la mirada cap a la dreta, us ensenyo una perspectiva diferent de la façana sud en la que, a la dreta, hi ha la Plaza de Puerta Obispo on hem començat l'entrada d'avui.
Fent unes passes endarrere per la Plaza de Regla puc guanyar una mica de perspectiva i fotografiar les dues façanes, oest ( esquerra ) i sud ( dreta ).
On avui trobem la Catedral, la Legio VII Gemina hi havia construït, entre finals del segle I i començament del segle II, unes termes que eren més grans que la Pulchra leonina. L'hipocaust d'aquestes termes es conserva sota la catedral gòtica. Les termes es van utilitzar fins a finals del segle IV.
Ja amb llum de dia observarem detalladament la façana oest, la més coneguda i fotografiada de la Pulchra leonina.
El frontispici que s'erigeix als peus del temple està flanquejat per dues grans torres de seixanta-quatre metres i seixanta centímetres d'alçària ( la nord, a l'esquerra de la fotografia) i seixanta-set metres i vuitanta centímetres d'alçària ( la sud, a la dreta de la fotografia - ) que estan coronades per agulles. Aquesta façana té un capcer neogòtic del segle XIX que substituí al plateresc del segle XVI.
Les torres de la Catedral no s'aixequen sobre les naus laterals sinó que hi estan adossades. Per això veiem els arcbotants de les naus laterals des de la façana oest. La torre nord ( a l'esquerra de la fotografia anterior ), més sòbria i massissa, acull la cel·la amb les tretze campanes del campanar, fou construïda entre els segles XIII i XIV i està coronada amb una agulla tancada. La torre sud ( a la dreta de la fotografia anterior ), anomenada també torre del rellotge, s'edificà entre els segles XIII i XV i l'agulla que la corona és calada.
A la part inferior dreta de la fotografia anterior i a la propera amb molt més detall gràcies al zoom de la càmera fotogràfica el protagonisme és pel rellotge de la torre sud.
Però aquest no és l'únic d'aquesta torre perquè, com podeu constatar a la propera fotografia, a la cantonada de les seves façanes sud i oest hi ha un rellotge solar triple ( 1 ) que ha perdut les marques. A la seva dreta trobem un rellotge solar vertical ( 2 ) millor conservat que l'anterior.
Tornem al rellotge construït l'any 1.788 pel rellotger madrileny Ramón Durán que també va fer els rellotges de les catedrals d'Oviedo, Valladolid i Plasencia.
El rellotge només té una agulla. L'hora i els minuts els marca l'extrem en el que hi ha un Sol amb un rostre humà i una mà ( fotografia anterior de detall ). A l'altre extrem de l'agulla hi ha una Lluna que també té rostre humà( fotografia següent de detall ).
Però el rellotge que veiem des de la Plaza de Regla és una rèplica de rellotge original que tenia una esfera de fusta de color blau amb un fons d'estrelles daurades que estava dividida en vint-i-quatre hores escrites en números romans de grafia gòtica separats per línies rematades per rombes que marquen les mitges hores. L'esfera de la rèplica del rellotge no està dividida en vint-i-quatre hores sinó en dotze. A les cantonades dels dos rellotges hi ha quatre cares bufant que simbolitzen el vent. El rellotge original tenia dos autòmats, un guerrer i un lleó. L'any 1.992 els artistes de la Escuela Taller de Restauración van fer la rèplica de l'esfera del rellotge renaixentista tallada pel mestre Amado Fernández Puente perquè l'esfera original estava molt malmesa.
Del rellotge original a l'interior de la torre només es conserven els dos pesos de pedra que penjaven de la seva maquinària. L'esfera original i els dos autòmats estan al claustre des del 1.942.
Deixem els rellotges de la catedral per observar detalladament les portalades de la segona meitat dels segle XIII que són el millor exemple d'escultura gòtica en arquitectura de la península.
Les estàtues que hi havia als brancals de les tres portalades actualment estan al claustre esperant la seva restauració.
La portalada central, en la que es representa el Judici Final, està flanquejada per les portalades laterals dedicades a Sant Joan Baptista ( esquerra ) i Sant Francesc ( dreta ).
La portalada del Judici Final també es coneix amb el nom portalada de la Verge Blanca que hi havia al mainell. La que veieu a la part inferior central de la fotografia anterior és una rèplica. L'original està a la capella central del deambulatori.
Les tres arquivoltes es centren en l'anunci del Judici Final. A la clau i a les dovelles centrals de l'interior hi ha àngels anunciadors que toquen tubes i caramelles. La resta de figures representen els morts sortint de les seves tombes ajudats per àngels.
Al registre superior, dos àngels porten la corona d'espines sobre el cap de Crist i al registre inferior veiem l'escena posterior al Judici Final amb Sant Miquel al centre sostenint una balança per pesar les ànimes flanquejat pels benaurats a l'esquerra ( a la dreta de Déu ) i els condemnats a la dreta ( esquerra de Déu ).
La fotografia següent és de la portalada de Sant Joan Baptista que està a l'esquerra de la portalada del Judici Final.
El timpà està dividit en tres registres amb el cicle de la Vida de la Verge. Al centre del registre inferior hi ha una Nativitat que està flanquejada per la visitació ( a l'esquerra ) i l'Anunci als Pastors ( a la dreta ). Al registre central l'Anunci a Herodes ( esquerra ) i la Fugida a Egipte ( dreta ) flanquegen a la Verge amb el Nen. Al registre superior està dedicat a la Matança dels Innocents. A la llinda de la portalada hi ha esculpit un cor angelical. A l'arquivolta central hi ha escenes de la vida de Sant Joan Baptista, que dóna nom a la portalada.
La portalada de Sant Francesc de Paula, ubicada a la dreta de la portalada del Judici Final, està dedicada al Triomf de la mare de Déu. A les tres arquivoltes hi ha àngels que acompanyen a Crist en la seva vinguda a la Terra per dur al cel l'ànima de la seva Mare.
Al timpà, dividit en dos registres, s'hi representa la Dormició de Maria morta envoltada dels apòstols i Crist que està recollint l'ànima de la seva Mare.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos amb més detall aquest registre i la llinda de la portalada amb el llit al centre, flanquejat per àngels.
Al registre superior dos àngels coronen a la Verge com a Reina de la Creació. Maria orant davant de Crist, al centre, estan flanquejats per dos àngels ceroferaris ( que porten un ciri ).
Baixant la mirada faig la fotografia en la que podeu observar la delicada decoració que hi ha sota l'espai on hi havia les escultures dels brancals de la portalada que actualment estan al claustre esperant ser restaurades.
Dirigint la mirada a l'esquerra, el protagonisme és per a una de les fulles de fusta de noguera de la porta per la que entrarem per gaudir de l'interior de la Catedral. A finals d'abril del 2.008 van finalitzar els treballs de conservació i manteniment de les dues fulles de fusta de noguera d'aquesta portalada amb relleus d'estil renaixentista. Es van retirar diferents recobriments d'anteriors actuacions i s'aplicaren mesures de protecció contra l'atac d'insectes i fongs.
Però abans d'entrar-hi en la propera entrada dedicada a León, acabem de resseguir perimetralment la Pulchra leonina per observar la façana nord que des de l'exterior està tapada parcialment pel claustre. A la propera fotografia la podeu veure des de l'Avenida de los Cubos.
A la fotografia anterior podeu veure com darrere d'un dels cubos ( torres de la muralla tardoromana ) treu el nas el capcer triangular que remata la façana. La rosa calada és del segle XV i fou el model per reconstruir els capcers de les façanes sud i oest durant les restauracions del segle XIX.
A la fotografia anterior, que vaig fer des del claustre de la catedral, es veu molt millor la façana del transsepte nord amb la gran rosassa amb vitralls del segle XIII.
La façana nord també tenia una portalada triple, però la de l'esquerra desaparegué amb la construcció del claustre i la de la dreta s'empra com a entrada al pòrtic de sortida al claustre des del temple. La central, la portalada de la Virgen del Dado, fou construïda a l'última dècada del segle XIII i conserva gairebé tota la policromia del segle XVI. Observarem detalladament aquesta portalada en una propera entrada dedicada a la León.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada