Amb només cinc minuts passejant arribem des de la Pulchra leonina ( la catedral ), que hem mirat i admirat a les tres últimes entrades dedicades a León, fins a la Casa Botines.
Deixem la Plaza de Regla per continuar per la Calle Ancha, un important carrer de vianants ple de botigues, fins a la cantonada amb la calle de Ruiz de Salazar on trobem el Palacio de los Guzmanes, seu de la Diputación de León. Ruiz de Salazar és un dels carrers que separen el casc antic de la ciutat moderna.
Aquest palau renaixentista del segle XVI fou construït per ordre de Don Ramiro Núñez de Guzmán, que era noble, militar i líder comuner de León, en els solars de les cases senyorials dels Guzmán, un dels llinatges lleonesos més antics.
A la fotografia anterior es veu una petita part de la façana principal del Palacio de los Guzmanes amb una de les quatre torres i a la dreta la Calle Ancha.
A l'esquerra de la fotografia anterior, feta des de l'encreuament dels carrers Ruiz de Salazar i Pilotos Regueral, veiem la façana principal del Palacio de los Guzmanes i a la dreta la Casa Botines.
La propera fotografia del Palacio de los Guzmanes la va fer Jean Laurent Minier entre els anys 1.860 i 1.886, abans de la reforma del 1.890.
Font fotografia: Archivo Vernacci IPCE, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Fototeca del Patrimonio Histórico.
Atribuït a l'arquitecte Rodrigo Gil de Hontañón, les obres foren dirigides pel seu deixeble Juan del Ribero Rada. Les obres iniciades l'any 1.557 no van acabar fins al 1.577.
El palau, de planta trapezoïdal amb torres a les cantonades, s'articula al voltant del pati interior. La façana principal té tres altures separades per impostes. La inferior amb finestres enreixades, la central amb balcons i a la superior hi ha una galeria amb arcs de mig punt separats per pilastres corínties. A la cornisa que corona la façana principal, entre les torres, hi ha vint-i-una gàrgoles de les que en podeu veure tres a la fotografia anterior.
Al banc que veieu a l'esquerra de la propera fotografia hi ha l'escultura de bronze de l'asturià José Luis Fernández en la que Antoni Gaudí està dibuixant la Casa Botines que té davant.
La portalada principal d'arc de mig punt està emmarcada per columnes jòniques. Al centre de l'entaulament hi ha un petit balcó coronat per un frontó triangular. L'entaulament està flanquejat per les estàtues de dos guerrers amb els escuts d'armes del llinatge dels Guzmanes.
A tocar del Palacio de los Guzmanes l'altre edifici emblemàtic de la Plaza de San Mateo és la Casa Botines, fotografia següent, un dels tres edificis que Antoni Gaudí construí fora de Catalunya. Pocs metres separen els edificis modernista i renaixentista.
Els altres dos edificis de Gaudí fora de Catalunya són el Palacio Episcopal de Astorga ( 1.889-1.893 ) també a la província de León, i La Villa Quijano coneguda popularment com El Capricho ( 1.883 - 1.885 ) a Comillas ( Cantabria ). L'any 1.881 va fer un quiosc per la visita que el rei Alfonso XII va fer a Comillas convidat pel marqués de Comillas Antonio López López. L'any 1.883 aquest quiosc es traslladà a la finca Güells del districte barceloní de les Corts i es desconeix quan va desaparèixer...
Font fotografia: Wikimedia Commons.
Gaudí signà els plànols de la Casa Botines al desembre de 1.891 i l'Ajuntament de León aprovà i autoritzà l'obra el dia quatre de gener del 1.892. L'edifici s'acabà en només deu mesos i l'edifici fou inaugurat el 15 de setembre del 1.893 amb la col·locació del grup escultòric Sant Jordi i el drac protagonista de les dues properes fotografies.
El grup escultòric actual és una rèplica exacta de l'original que Llorenç Matamala i Piñol esculpí per l'edifici de Gaudí i que a mitjans del segle XX estava molt deteriorat. La rèplica es va fer amb pedra de més qualitat.
Quan van retirar el grup escultòric a l'interior del drac hi van trobar un tub de plom en el que hi havia un calendari de l'obra, que es va fer amb només deu mesos, i plànols originals de l'edifici que actualment estan custodiats a l'Arxiu Històric de la Fundació.
Les fotografies anterior i propera són dels plànols d'alçat i de planta del Proyecto de la Casa de los Sres Fernández y Andrés, signats a Barcelona al desembre de 1.891 i amagats a l'interior del tub.
Font fotografia: Wikimedia Commons.
Casa Botines és el nom popular del negoci de l'empresari català Joan Homs Botinàs al que li van catalanitzar el segon cognom canviant el Botinàs per Botines...
La porta de la façana principal amb arc lobulat , protagonista de la propera fotografia de detall, donava accés a la botiga i les oficines.
Joan Homs Botinàs arribà a León l'any 1.834 per obrir-hi un negoci de venda de teixits a la Plaza Mayor. Després de la seva mort els seus socis Simón Fernández i Mariano Andrés van comprar un solar a la Plaza de San Marcelo i encarregaren a Antoni Gaudí un edifici de nova planta que combinés l'ús comercial i residencial.
Fernández i Andrés tenien relacions comercials amb Eusebi Güell que els recomanà contactar amb Antoni Gaudi que dissenyà un edifici en el que esbarregen influències de l'arquitectura nòrdica, gòtica i renaixentista. Un edifici exempt amb carreus de calcària grisa amb acabat encoixinat i tres-centes seixanta-cinc finestres.
Seguint la forma d'anomenar les cases en aquella època el nom del nou edifici de Gaudí, Casa Fernández y Andrés, feia referència als propietaris.
A les fotografies anterior i propera el protagonisme és per la reixa de forja que va fer al seu taller de Barcelona Joan Oñós i Serinanell, ferrer i forjador que treballà amb Gaudí. A la dreta de la propera fotografia es veu parcialment la façana principal del Palacio de los Guzmanes.
Casa Botines té l'aspecte d'una fortalesa medieval amb una torre cilíndrica a cadascuna de les quatre cantonades rematada amb cuculles còniques de pissarra coronades amb penells. La coberta a quatre aigües també és de pissarra.
A la fotografia següent podeu veure les dues d'aquestes torres cilíndriques de les cantonades del carrer Ruiz de Salazar amb la plaça de San Marcelo ( esquerra ) i amb el carrer Pilotos Regueral ( dreta ).
Anant fins al centre del carrer Ruiz de Salazar i aixecant la mirada puc fer la propera fotografia en la que es veuen parcialment les cuculles còniques de pissarra amb els penells que les coronen, les finestres trilobulades de la tercera planta ( idèntiques a la de la segona ) i el coronament amb merlets.
Al soterrani hi havia el magatzem i a la planta baixa els despatxos i el negoci de teixits. A la primera planta, la planta noble, acollia els habitatges dels propietaris. La segona i la tercera planta eren habitatges de lloguer i sota la coberta a quatre aigües hi havia els trasters i l'habitatge del porter. Un fossat amb reixa de forja envolta l'edifici.
Després de ser el negoci de venda de teixits i casa de canvi de Simón Fernández i Mario Andrés, l'any 1.929 la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de León comprà l'edifici, subrogà els contractes de lloguer i a la planta baixa hi instal·là les seves oficines.
L'edifici tingué ús bancari fins al 2.017 quan fou museïtzat i obert al públic per la Fundación Social de Castilla y León ( FUNDOS ).
A la fotografia anterior de la façana del carrer Ruiz de Salazar, de baix a dalt: la part superior de l'arc lobulat de la porta que donava accés als habitatges, les finestres trífores ( amb dos mainells ) amb arcs lobulats de la planta baixa on hi havia les oficines i la botiga. A la part superior, corresponent a la planta noble es veuen dues finestres bífores ( amb un mainell ) i una amb tres mainells, totes amb arcs lobulats. La porta d'accés al magatzem era la del carrer Pilotos Regueral.
Deixem la Casa Botines per apropar-nos a la propera entrada dedicada a León a la Calle Azabachería, un dels carrers més emblemàtics del Barrio Húmedo, on ens espera una botiga sorprenent...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada