A l'entrada anterior dedicada a Lecce vàrem observar detalladament el frontispici de la Basilica di Santa Croce amb l'espectacular rosassa del centre de la part superior de la façana obra de l'arquitecte i escultor Cesare Penna.
A l'entrada d'avui donarem un cop d'ull a l'antic convent dels Celestins que actualment acull la Prefettura i la Provincia di Lecce, les dues institucions més importants de la ciutat.
La façana de l'antic convent dels Celestins i el frontispici de la Basilica di Santa Croce ens mostren la màxima expressió del barroc de Lecce. Malauradament la meva visita coincidí amb la seva restauració i les bastides no em permeten ensenyar-vos-la com cal.
El projecte arquitectònic és de Gabriele Ricardi, conegut com "Beli Ricciardo". Aquest arquitecte i escultor de Lecce construí el claustre del convent i el frontispici de la Basilica di Santa Croce fins al nivell de la balconada.
La façana fou construïda entre 1.659 i 1.695 per dos arquitectes de Lecce: Giuseppe Zimbalo ( primer nivell amb un portal central i cinc finestres a cada costat ) i Giuseppe Cino ( segon nivell ). El primer nivell de la façana llarga està assentat sobre un basament de carreus
Els nivells de la façana estan dividits verticalment per pilastres però malgrat el zoom de la càmera fotogràfica les bastides no em permeten mostrar-vos-la.
Gràcies al plafó informatiu col·locat a a la tanca que protegeix als vianants mentre duri la restauració puc ensenyar-vos a la fotografia següent el plànol d'alçada de la façana llarga i de la petita façana annexa de l'esquerra amb una portalada i un balcó.
La fotografia anterior del plànol d'alçada correspon a la façana llarga que a la propera fotografia podeu veure ocupant les dues terceres part de la dreta.
La propera fotografia de detall del mateix plafó informatiu és de la petita façana perpendicular a la façana annexa a la llarga. A la fotografia anterior la podeu veure a la tercera part de la fotografia anterior.
Apropant-me al portal central de la façana llarga podeu observar als restauradors enfilats a les bastides i a una dona caminant per l'interior del claustre de l'antic convent.
El convent fou habitat pels Pares Celestins durant tres segles, fins a la suspensió de l'ordre al 1.807. Fou un centre cultural molt actiu, amb una prestigiosa escola de teologia i filosofia.
A la decoració del portal d'entrada al claustre hi ha querubins i raïm que, malgrat les bastides, els podeu veure a la fotografia següent de detall.
L'any 1.811 l'antic convent estava destinat a convertir-se en la seu dell'Intendenza di Terra d'Otranto i per adaptar-lo a la nova funció s'hi van fer reformes importants en els espais interiors.
Només accedir a la primera galeria del claustre de l'antic convent entrant per la Via Umberto I vaig a la dreta i em giro per fer la fotografia anterior en la que podeu observar la coberta de creuria i els pilars i columnes de la dreta. A més amés al mur de l'esquerra hi ha una colla de taulers d'anuncis de fusta, que ja tenen una colla d'anys en els que a la part superior s'hi pot llegir: Provincia di Lecce Albo Pretorio.
Als taulers d'anuncis hi havia còpies de tots els documents públic de la Provincia di Lecce però actualment es poden consultar en línia. Al tauler més proper al portal ( fotografies anterior i propera de detall ) al centre de la part superior hi ha l'escut de la Provincia di Lecce que està flanquejat per volutes. Als classificadors de plàstic ni hi ha cap document.
Al claustre d'estructura renaixentista el pati interior està envoltat per vint-i-quatre arcs originalment suportats per columnes aparellades. L'aspecte neoclàssic actual del claustre és el resultat de la reforma que s'hi va fer al segle XIX. A la mateixa reforma es van remodelar les estances del primer pis i es construí la façana que dona a la Villa Comunale ( Giardini Pubblici Giuseppe Garibaldi ).
Sortint del claustre i creuant la Via XXV Luglio s'accedeix el Giardini Pubblici Giuseppe Garibaldi, un jardí creat al 1.830 en l'època prèvia a la unificació d'Itàlia ( 1.859 - 1.870 ). Bernardino Bernardini i Gaetano Stella foren els dissenyadors del jardí.
Al jardí, de trenta-quatre mil metres quadrats, hi ha parterres regulars molt geomètrics amb alzines, xiprers, pins blancs, llorers, magraners... Al centre del jardí hi ha un petit templet d'estil neoclàssic amb la cúpula de rajoles de majòlica verd maragda.
Deixem el jardí i girem cua per anar a la Piazzeta Vittorio Emanuele II, més coneguda com a Piazzeta Santa Chiara, per donar un cop dull a la chiesa di Santa Chiara. L'església fou construïda sobre les restes de l'església anterior annexa al convent on vivien les monges de clausura des del 1.400.
Probablement l'arquitecte Giovani Andrea Larducci di Salò projectà l'església poc abans de morir l'any 1.685. L'arquitecte Giuseppe Cino la construí entre 1.687 i 1.691.
La façana està dividida en dos nivells. El primer, lleugerament convex, té un portal coronat per l'escut de les clarisses ( el mateix escut que el dels franciscans ) i flanquejat per quatre fornícules buides. El portal està decorat amb motius vegetals i rematat amb un timpà mixtilini amb una fornícula ovalada al centre. Entre les fornícules i la portalada hi ha pilastres dobles estriades. Els pilars més propers a la portalada tenen cadascun davant una columna, també estriada.
El nivell superior té un finestral central flanquejat per dues fornícules, també buides, emmarcades per pilastres dobles estriades.
El finestral central té un timpà amb volutes laterals i un putto ( motiu ornamental d'un nen nu i alat ) que agafa una cinta en la que s'hi pot llegir l'any 1.691 en que es va acabar l'església. Sobre el segon nivell no hi ha frontó i darrere treu el nas un campanar de cadireta amb dos ulls i dues campanes.
Deixem la chiesa di Santa Chiara i la Piazzeta Vittorio Emanuele II per anar a la Piazza del Duomo, que només està a cinc minuts passejant, que observarem detalladament a les properes entrades dedicades a Lecce.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada