Després de passejar pel Barrio Húmedo baixem per la Gran Vía de San Marcos, una de les artèries principals de la ciutat de León, fins a la Plaza de San Marcos on segur que us deixarà bocabadats l'espectacular façana plateresca de l'Hostal de San Marcos.
A la dreta de la fotografia anterior es veu parcialment l'església gòtica de San Marcos, obra de Juan de Horozco iniciada l'any 1.515. Com podeu constatar a la fotografia següent el frontispici té un gran arc de mig punt flanquejat per dues torres inacabades. Sobre el gran arc hi ha una terrassa amb balustrada darrere de la que es veu el capcer que remata la façana principal.
El gran arc de mig punt aixopluga un atri amb volta de creueria en el que hi ha una portalada d'arc deprimit sobre el que es situa un altra arc de mig punt amb un timpà sense decoració.
La portalada està flanquejada per pinacles que s'enfilen fins a la volta i emmarquen set espais separats per pilastres. En aquests espais hi ha peanyes amb dosserets gòtics.
A dreta i esquerra d'aquest gran arc de mig punt hi ha dues grans
fornícules, també d'arc de mig punt, flanquejades per pilastres que
sostenen un entaulament amb un frontó trapezoïdal a sobre. A cadascuna d'aquestes fornícules ubicades als peus de cada torre hi ha un relleu. A l'esquerra un Davallament de la Creu atribuït a Juan de Juni ( 1.506 - 1.577 ) i a l'altra un Calvari, pitjor conservat, atribuït a Juan de Horozco ( pare ).
Al 1.152 la infanta Doña Sancha Raimúndez, germana d'Alfonso VII, donà uns terrenys extramurs de la ciutat al costat del riu Bernesga per construir-hi un modest edifici en el que es poguessin allotjar els pelegrins que feien el Camí de Sant Jaume.
L'estat d'aquell temple-hospital era lamentable, per això al segle XVI s'enderrocà per fer-ne un de nou gràcies a una donació de Fernando el Católico l'any 1.514. Juan de Orozco va fer l'església, Juan de Álava i Martín de Villarreal la façana i Juan de Badajoz "El Mozo" el claustre i la sagristia. Però les obres no van començar fins a ben entrat el regnat de Carlos I.
La façana és l'element arquitectònic més important de l'edifici. De cent cinc metres de llargària és una joia de l'estil plateresc. Observant la seva unitat no sembla que triguessin dos segles a acabar-la.
A la part superior de sòcol destaquen els medallons fets per eminents tallistes com Juan de Juni, Juan de Angés i Guillermo Donel que també van participar en el cadirat del cor. Hi ha personatges greco-llatins i de la Història d'Espanya. Al sobresòcol els protagonisme és pels querubins.
La propera fotografia de detall és dels medallons cinquè, sisè i setè de la dreta de la portalada d'accés. Hi podeu veure, d'esquerra a dreta, els medallons de Trajà (emperador romà entre els anys 98 i 117), Carlos I (rei d'Espanya entre 1.516 i 1.556) i August (emperador romà entre els anys 27 aC i 14 dC).
A la primera planta, flanquejades per pilastres decorades amb grotescs, s'alternen finestres enreixades d'arc de mig punt amb fornícules "aveneradas" (en forma de petxina). El medalló que veieu a la part inferior de la fotografia següent és el de Carlemany que fou sacre emperador romanogermànic de l'any 800 al 814.
A la segona planta flanquejats per columnes balustrades s'alternen balcons amb baranes de ferro forjat i fornícules "aveneradas". La façana està rematada amb una cresteria calada.
La part oriental de la façana es construí al segle XVI i la part de riu a començament del XVIII. La portalada principal està desviada a l'esquerra del centre de la façana.
La portalada es va fer en tres fases. La primera, entre quatre columnes de les que les exteriors són estriades, té un gran arc de mig punt sobre el que hi ha un alt relleu de Santiago a la batalla de Clavijo es va acabar al 1.540.
Entre els anys 1.715 i 1.766 es construí el segon nivell amb un balcó amb un escut d'armes sobre la llinda.
En aquests dos nivells de la portalada a les fornícules "aveneradas" que hi ha entre les columnes hi ha estàtues amb al·legories de les quatre virtuts.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica la propera fotografia ens permet veure millor l'escut d'armes del Priorato de San Marcos amb la creu de l'Ordre de Sant Jaume i un lleó rampant davant que mira a la dreta.
La portalada es rematà l'any 1.770 amb un element decoratiu que en castellà anomenen peineta amb un escut reial sobre el que hi ha una petita rosassa.
Al començament de la dècada de 1.960 l'edifici va passar al Ministerior de Turismo que el traspassà a l'Instituto Nacional de Industria amb l'objectiu de transformar-lo en un hotel de luxe. L'any 1.965 fou inaugural amb el nom d'Hostal de San Marcos. Per adaptar-lo a l'ús hoteler a l'interior es van fer grans transformacions sense respectar el valor artístic d'algunes dependències. L'any 1.986 es transformà en Parador Nacional de Turismo.
Deixem la Plaza de San Marcos per apropar-nos passejant deu minuts per l'Avenida de los Reyes Leoneses al Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León obert al públic l'any 2.005.
El museu, una gran construcció de nova planta està dissenyat per l'estudi madrileny Mansillay Tuñón Arquitectos. L'any 2.007 obtingué el Mies van der Rohe, que és el premi d'arquitectura contemporània més important de la Unió Europea.
A l'espai interior els murs i les bigues són de formigó blanc i la façana, amb més de tres mil vidres de seguretat translúcids, acolorits i vitrificats, està inspirada el el vitrall del segle XIII de la catedral "El falconer". Els gairebé quaranta colors d'aquests vidres es van aconseguir a partir de la digitalització d'aquest vitrall.
Deixem la ciutat de León però no la província per anar a la propera entrada dedicada a les terres lleoneses fins a Sahagún.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada