Després d'un llarg parèntesi, amb la d'avui torno a la sèrie d'entrades dedicades a les cases singulars de Lleida. No passejarem pel centre de la ciutat sinó que anirem a la Partida Les Canals, una partida eminentment agrícola però que acull els Polígons Industrials El Segre, del Camí dels Frares i de Torre Solé.
L'Horta de Lleida, un gran espai agrícola que envolta la ciutat prioritàriament dedicat a la fruita dolça, està dividida en partides. La superfície de l'Horta és molt més gran que el de la ciutat. Els habitatges de les partides són les torres.
A l'horta hi ha unes dues mil vuit-centes torres repartides entre les cinquanta-set partides. La protagonista de l'entrada d'avui és la Torre Solé.
Apropar-se a l'antiga torre no és fàcil. Cal que agafeu l'antiga N-II ( actualment Ll-11 que enllaça la ciutat de Lleida amb l' A-2 ) i a la segona rotonda després del Cementiri Municipal enfilem la primera sortida direcció al Polígon industrial Camí dels Frares. Pocs metres després trobareu una rotonda que deixarem a la tercera sortida i aparcareu.
Com podeu constatar a les fotografies, la Torre Solé està abandonada i té tapiades les obertures de la planta baixa i la primera planta. L'edifici és una obra popular amb trets modernistes construïda l'any 1.925.
La part superior de les quatre façanes de l'edifici de planta rectangular està resseguida per una franja ornamental feta amb rajoles de ceràmica vidrada blanques i verdes. Una cornisa motllurada i una balustrada entre pilons coronen l'antiga torre. El terrat o terrassa és transitable i està envoltat per una balustrada de pedra artificial.
A la terrassa hi ha un badalot o cos amb coberta a quatre aigües que és el coronament del forat d'escata de la torre.
Avançant uns metres més faig la fotografia següent de la torre construïda a l'extrem d'un petit turó des del que es veu, a vista d'ocell, la carretera Ll-11.
Està clar que aquest nou carrer del Polígon Industrial de Torre Solé no hi ha la pujada a l'edifici per això agafo el cotxe i torno direcció a la rotonda. Uns metres abans d'arribar-hi, giro a l'esquerra i pujo fins a la meitat del carrer Carme Castro Gabernet, que al 1.947 fou la primera dona treballadora de la comunitat de Regants del Canal d'Urgell. Aparco a tocar del segon pas de vianants que al costat té la petita sendera que s'enfila fins al turó.
Ja al cim del turó, a l'angle nord-est entre les males herbes i els cards, es veu al fons la torre centenària. Probablement Torre Solé acollia els espais d'habitatges de tot el conjunt d'edificis del que, com podeu constatar a la fotografia anterior, només queda la torre.
La sendera va cap a la dreta i com més m'apropo a la torre queda més desdibuixada. Cal anar ben calçat perquè prop de l'edifici no és fàcil caminar.
Del conjunt d'edificis de l'antiga torre només es conserva la casa principal. Els tres edificis de menys alçària, construïts posteriorment, s'han enderrocat. Totes les edificacions estaven arrebossades i pintades. L'estructura es sustentava sobre bigues de fusta i entrebigat a revoltó ( petita volta de poca llum que va d'una biga a l'altra ).
Un pati d'entrada precedia a les tres construccions més baixes i a l'edifici principal, l'únic que actualment corona el petit turó.
Font fotografia: Corbella i Garcia, Josep Àngel / Salvadó J.
Les fotografies anterior ( 1.983 ) i propera ( 2.021 ), del Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, ens mostren el conjunt d'edificis que formaven la Torre Solé i el lamentable estat de conservació que tenia la torre abans de l'actuació per aturar el procés de degradació de Torre Solé.
Font fotografia: Agents Rurals.
Les nombroses obertures de la torre de les façanes nord, sud i est, que en el seu moment omplien de llum natural l'interior de l'edifici, encara conserven el mar motllurat i l'ampit volat. De les obertures de la façana oest només en queden petits vestigis perquè aquesta façana tenia un edifici de menor alçària adossat posteriorment. Afortunadament s'ha dignificat la torre que dona nom al nou polígon industrial de la ciutat.
Deixem la torre per, a la propera entrada dedicada a les cases singulars de Lleida, començar a donar un cop d'ull a alguns dels edificis de la Rambla de Ferran.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada