Sant Serni de Vilamantells.

Amb la d'avui començo una petita serie d'entrades dedicades a la Vall del Lord, una vall prepirinenca del nord-est del Solsonès que limita amb les comarques de l'Alt Urgell i el Berguedà. 

A només dos quilòmetres i mig de l'Oficina de Sant Llorenç de Morunys trobem la petita ermita romànica de Sant Serni de Vilamantells coneguda també com Sant Serni del Grau o Santa Maria del Grau. L'ermita no està al terme de Sant Llorenç de Morunys sinó a Vilamantells, una de les set entitats de població del municipi de Guixers.

 

 

El primer document que en fa referència, del tretze d'octubre del 1.064, explica que el comte d'Urgell Ermengol III  i la seva esposa Adalerta la cediren al cenobi de Sant Llorenç.

 

 Com podeu constatar a les fotografies, des de l'esquerra del frontispici fins al començament de l'absis a la façana sud, un mur de pedra delimita el cementiri al que s'hi accedeix per una porta de ferro.

 

Conjuntament amb altres cinc esglésies parroquials, Sant Serni de Vilamantells fou cedida el setze de setembre del 1.088 a Santa Maria de Solsona pel comte Ermengol IV i la seva esposa Adelaida.

 

Anant una mica a l'esquerra del mur de cementiri puc mostrar-vos millor el frontispici coronat per un campanar de cadireta amb dos ulls i una campana.

 

 

A la propera fotografia de detall podeu veure millor l'actual porta adovellada d'accés d'arc de mig punt. És una porta de fusta de doble fulla amb una senzilla ferramenta.

 

 

Deixem la façana principal per resseguir perimetralment Sant Serni de Vilamantells anant cap a l'esquerra on hi ha una petita sendera.

 

 

L'abat de Sant Serni de Tavérnoles restituí l'església de Sant Serni als monjos de Ssnt Llorenç i al seu prior Arnau Ramon el dia vint-i-tres d'agost del 1.203.

A la fotografia següent constatareu com el mur de pedra de cementiri s'uneix a la cantonada de la façana nord i la façana oest.

 

 

Té una sola nau rectangular, de 3,87 metres d'amplària per 10,18 metres de llargària està capçada per un absis semicircular sobrealçat fins al nivell de la teulada de la nau. Té coberta de volta de canó de  4,38 metres d'alçària . La teulada a dues aigües és de teula àrab.

 

 

Al centre de l'absis hi ha una finestra adovellada d'arc de mig punt de doble esqueixada que, gràcies a la forma divergent dels bancals o l'ampit, augmenta la quantitat de llum natural que entra de l'exterior de l'església.

 

 

Des de l'any 1.297 va ser la parròquia de Vilamantells fins que al 1.593 va passar juntament amb l'ermita romànica de Santa Creu d'Ollers ( també al terme de Vilamentells ) a la parròquia de Guixers. L'any 1.592 el monestir de Sant Llorenç havia estat secularitzat.

Tornant a baixar de la petita elevació en la que s'edificà Sant Serni puc mostrar-vos l'altre extrem del mur de pedra del cementiri que s'uneix a la façana sud de l'església a tocar de l'absis.

 

Avançant uns metres el protagonisme és per la façana sud en la que podeu veure, a l'esquerra, la porta adovellada d'arc de mig punt tapiada.

 

 

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos una mica millor a la fotografia següent aquesta porta amb doble adovellat.

 

 Quan acabem de resseguir perimetralment Sant Serni trobem una capelleta que acull una petita imatge. A la placa metàl·lica hi podem llegir: "Sant Bernat patró dels excursionistes 8 de maig 2.015".

 

 Deixem la petita ermita de Sant Serni de Vilamantells per fer els dos quilòmetres i mig que la separen de l'aparcament del Santuari del Lord al que ens enfilarem a la propera entrada dedicada a la Vall del Lord.

Atentament.

Senyor i