La Verge del Blau

Aquesta llegenda lleidatana ens parla del mestre arquitecte de la Seu Vella i escultor Jordi Safont que l'any 1447 va rebre l'encàrrec d'esculpir una imatge de la Verge per col·locar-la a la Porta dels Apòstols.
El temps passava, i a fi de tenir-la enllestida en el termini fixat va fer treballar al seu aprenent.L'aprenent va fer-li una cara molt bella i formosa. El mestre es va enfadar molt, no podia ser que la feina de l'aprenent fos perfecta.

Un cop acabada, el mestre agafà el seu martell i el va llençar amb molta força contra el rostre de la Verge. Però no es va trencar i al lloc on havia impactat el martell va aparèixer un blau - nens i nenes recordeu que quan us feu un cop surt un blau-.

 

La noticia corregué per tot Lleida i tothom li va dir la Verge del Blau.
A la nostra ciutat hi ha nenes que es diuen Blau.
Fins aquí la llegenda, però realment Jordi Safont va fer-la i l'any 1448 la van col·locar a la porta dels Apòstols de la Seu Vella; on hi va ser fins al 1707.
Per ordre de Felip V la Seu Vella va deixar de ser Catedral i es convertí en caserna.
Al 1749 fou traslladada a Sant Pau al carrer La Palma, però l'any 1936 durant la guerra civil van cremar Sant Pau, i van trencar-la.
Nens i nenes, on és ara la Verge del Blau?
Atentament.
Senyor i

100 entrades del senyor I

Cal.ligrafies

Estava passejant i de cop vaig veure un senyor que en una petita tauleta hi tenia uns pinzells, uns potets de tinta, uns papers,... Agafa el pinzell i comença a escriure. Cal dir que fa molt bona lletra. El senyor em mira i somriu , potser somriu al veure la meva cara de sorpresa...

Quedo bocabadat al contemplar els seus moviments ràpids i segurs. Cada signe és una petita obra d'art. Va omplint fulls i fulls, i ...sempre somriu.

Cada cop que omple un full, posa un altra mena de paper al damunt per eixugar la tinta.
Està clar que no escriu ni en català, ni en castellà. Potser en francès o en anglès. No, no serà alemany!
Nenes i nens em podeu ajudar? En quin idioma escriu aquest misteriós senyor?
Atentament.
Senyor i

Més i més botigues antigues.

Aquest curs amb els nens i nenes de cicle inicial hem visitat virtualment botigues lleidatanes amb molta història. Avui volia ensenyar-vos botigues antigues d'altres ciutats. Ja vaig dir que les de barrets em sorprenien molt; en el seu moment importants si volies acaronar l'elegància i ara molt oblidades. Aquí en teniu un parell de fotografies fetes passejant pel centre d'Iruña ( Pamplona) i Donostia ( San Sebastián).

Si el passeig el feu per Donostia, doneu un cop d'ull a l'aparador; encara que no ho sembli,... estem al 2008.

Si el passeig és pel casc antic d'Iruña, no deixeu de visitar Casa Gutierrez. És genial la publicitat de Boinas Elósegui ( a la dreta de la fotografia): Super lujo impermeabilizadas...
Si encara teniu més ganes de botigues antigues la revista Descobrir d'aquest juliol ens parla de les millors botigues centenàries de Barcelona: Queviures J.Múrria, Casa Parramon-Luthiers, Herboristeria del Rei, Guanteria i complements Alonso, Casa Gispert,.....
Algú en coneix més ?
Atentament.
Senyor i

Biblioteques 2

Passejant i passejant per Lleida, tot pujant la Rambla d'Aragó, m'ha cridat l'atenció un edifici. Preguntant i remenant mireu el que he descobert. L'any 1889 es posa en servei com a nou hospici, mentre que l'antic hospici del Sant Esperit, al carrer del Carme, es transformà en la seu de la Diputació Provincial. L'edifici està dividit en dos cossos - un per a nens i l'altre per a nenes- amb pati interior i un gran pati exterior. Els arquitectes foren Agapito Lamarca i Joan Soler.Al gener del 1998, i desprès dels treballs de rehabilitació (del 1991 al 1997) , es transforma en una magnífica biblioteca. L'arquitecte lleidatà, Daniel Gelabert, és l'autor del projecte, i transforma l'edifici en un espai ple de llum, de línies sòbries i molt acollidor,... ideal per llegir!

A la segona planta de la biblioteca hi ha l'Espai del llegat Màrius Torres. L'any 2001 al saló de plens de la Paeria es va fer l'acte de donació del llegat Màrius Torres a la ciutat de Lleida, repartit entre la Biblioteca i la Universitat.

Demaneu als responsables de la biblioteca que us ensenyin aquest espai i veureu coses i cosetes del gran poeta lleidatà.
Nens i nenes de quina biblioteca estic parlant?
Atentament.
Senyor i

Muntañola, l'art de viure, l'art de riure

Als serveis territorials de Cultura - Rambla d'Aragó 8 - podeu veure fins al 28 d'agost aquesta exposició antològica sobre la vida i l'obra del dibuixant Joaquim Muntañola ( Barcelona 1914).
Hi ha una bona colla d'il·lustracions, unes 40 d'originals.

Els que tenim uns anyets, no recordeu els seus dibuixos al Patufet, al TBO,.."Josechu el vasco"?
Dibuixant en moments difícils, mai li ha faltat la capacitat crítica.

Aprofiteu per gaudir de l'edifici del 1905 que va ser: Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat, Escola Normal, el col.legi Pleyan de Porta. Durant la guerra civil fou oficina de correus i dipòsit del Banc d'Espanya.
L'edifici és de Francesc Lamolla Morante, que va ser arquitecte municipal de Lleida entre 1902 i 1906.
Al 1950 al lloc on hi havia el jardí i el pati es va edificar la Clínica Montserrat.
Atentament
Senyor i

El balcó del serraller

Avui explicaré una història d'amor lleidatana. Fa uns 250 anys en un taller de forja treballava un jove que feia molt bé el seu ofici. Tothom al taller li reconeixia la feina.
La filla de l'amo s'havia fixat en ell, i ell en la noia; però eren de classes socials molt diferents.
Però l'amor va guanyar i el noi va demanar al pare de la noia casar-se amb ella. El pare li va dir que només es podia casar amb la seva filla aquell que demostrés ser un magnífic serraller...
El noi no es va desanimar i cada dia després de la feina del taller, anava a una casa vella on va fer, amb molt esforç, el balcó de forja.
 El pare de la noia va afirmar que ni ell mateix seria capaç de fer un balcó tant bonic, i va dir al noi que podia casar-se amb la seva filla, perquè havia demostrat que era el millor serraller de la ciutat.
Fins aquí la llegenda; però nens i nenes :
On és el balcó del serraller?.
Aquest preciós treball de forja lleidatana és de l'any 1761.
Aprofiteu la fresqueta per passejar i descobrir el misteri del balcó.
Atentament
Senyor i

Agraïment de la Llibreria Fregola.

Aquest curs hem treballat els oficis amb els nens i nenes de cicle inicial. Un dels oficis era el de botiguer. Hem fet la descoberta d'algunes de les botigues amb més història de la nostra ciutat. La primera visita virtual va ser a la Llibreria Fregola.

En Ramon Fregola, un dels germans que porten el negoci , ens ha fet un correu d'agraïmentAquí el teniu:
Moltes gràcies per la vostra gentilesa. Nosaltres també volem seguir molts anys en aquesta botiga que, de forma intencionada, intentem es conservi com les d'abans. Rebeu una cordial felicitació.
Ramon Fregola.

Gràcies a vosaltres per les facilitats donades i el tracte rebut. Esperem celebrar el centenari que estarà ple de sorpreses pels ciutadans de Lleida.
Atentament.
Senyor i

Cobertes bessones

Fa pocs dies vaig recomanar la lectura del llibre d'en Manuel Baixaulí "L'home manuscrit".
El llibre ens ofereix una il·lustració de coberta que m'agrada molt: Der Bucherwurm (ratolí de biblioteca), del pintor alemany Carl Spitzweg.

 





















L'altre dia remenat en una llibreria...sorpresa! Tinc a les mans el llibre de 451 editores "Libro de libros" i a la coberta del llibre.... altra vegada Der Bucherwurm. Libro de libros és una antologia on el llibre és el protagonista.
Dos llibres amb la mateixa il·lustració de coberta. Curiositats del món editorial.
Atentament
Senyor i

Biblioteques

Passejant i passejant per Lleida he entrat en un magnífic edifici. Pujant per unes escales he accedit a una biblioteca- arxiu on hi havia alguns investigadors amb els seus ordinadors portàtils remenant i remenant entre documents que tenien una bona colla d'anysEl que m'ha agradat és la barreja entre els ordinadors i els llibres, les enciclopèdies , els documents històrics,... Tot d'una he recordat la meva infantesa, quan el "temple del saber" era l'Enciclopèdia Espasa... Els que teniu uns anyets ja m'enteneu!!

 Molts de vosaltres nens i nenes del Sant Jordi, no l'heu vist mai,.. aquí en teniu una fotografia..allí estava, com sempre la gran enciclopèdia...
Els nens i nenes de cicle inicial encara recordaran les colònies a Pobla de Cérvoles on vam veure un monument a Josep Espasa creador d'aquesta enciclopèdia i fill del poble.

 Encara podeu veure en aquesta biblioteca com es recollien totes les dades dels llibres i dels arxius abans,... quan no hi havia ordinadors.
Molt amablement m'han explicat que l'edifici va ser un hospital. Les primeres referències són de l'any 1445.
L'any 1932 van fer unes obres de restauració per acollir diferents serveis i institucions culturals.L'any 1942 es crea la nova institució que comptarà amb un arxiu històric molt important.

Nens i nenes, de quina biblioteca es tracta?
Atentament.
Senyor i

L'aureola astral i impassible està a punt de sortir

Volia felicitar al Pau i l'Adrià perquè han descobert tots els misteris del joc d'en Leandre Cristòfol.Teniu raó en la fotografia dels dos esberlacanyes, el de l'esquerra dividirà la canya en tres parts i el de la dreta en quatre parts.


L'obra del Leandre Cristòfol on apareix un esberlador es diu "L'aureola astral i impassible està a punt de sortir"(original). Feta l'any 1936 amb fusta,suro i metall ; va ser donada per l'artista a l'Ajuntament de Lleida l'any 1990.
L'any 1935-1936 va fer l'obra "L'aureola astral i impassible" amb unes mides una mica més grans i donada per l'artista a l'Ajuntament de Barcelona l'any 1988.
L'escaiador de l'obra de Leandre dividira les canyes i els vímets en tres parts, tal com heu dit vosaltres.
Aprofito per recordar a les famílies de l'escola que podeu gaudir de l'exposició De l'aire a l'aire fins al dia 5 d'octubre. Aprofiteu els actes del centenari per conèixer al "fuster d'Os de Balaguer". Atentament
Senyor i

Dos lleidatans obtenen el Premi Nacional de Cultura.

Els lleidatans Miguel Gallardo ( Lleida 1955) i Joan Margarit (Sanaüja 1938) han estat distingits amb el Premi Nacional de Còmic -que es concedeix aquest any per primer cop - i el Premi Nacional de Literatura.
En Miguel Gallardo dibuixant de còmic, il·lustrador, ha obtingut el premi per l'àlbum María y yo.
Diu en Joan Margarit que Casa de Misericòrdia , Proa 2007 , és el millor llibre que ha escrit... El jurat ha destacat també el recital que va portar a la Fira de Frankfurt, Paraula de Jazz. Aquest recital-concert per a dos poetes i trio va ser editat per la malaguanyada discogràfica lleidatana Satchmo records l'any 1998. Escoltar a Joan Margarit & Pere Rovira, Perico Sambeat, Xavier Monge i David Mengual,... fantàstic!!

Ens diu en Joan Margarit en l'epíleg de Casa de Misericòrdia: "Pensant i parlant sobre la vida que un voldria dur, se´n va la vida. Per això és més important el que fem que no pas el que pensem que volem fer"

Un tastet

Apilant llenya

L'home sol anar al bosc a recollir
els troncs caiguts després d'una tempesta.
Els apila darrere de la casa.
De cada un en recorda
què el va fer caure i on va recollir-lo.
En les nits fredes, contemplant les flames,
va cremant el que queda del que estima.

Atentament
Senyor i

María y yo

Amb el llibre de Miguel Gallardo María y yo de Astiberri Ediciones enceto les recomanacions de còmics.

En Gallardo ens explica unes vacances en un apart hotel de les Canàries "Dorado beach" ple de turistes alemanys; unes vacances amb la seva filla María de 12 anys que és autista.
En Miguel Gallardo, un dels creadors d'en Makoki- personatge underground més important del còmic espanyol; ens sedueix amb el fons i la forma d'aquest llibre. Fa una descripció molt clara de les característiques d'aquests nens, de les reaccions de la gent, de la por que ens fa a tots el desconeixement de la realitat dels altres. María és diferent,... es clar; però tots en som de diferents... Fantàstica la seva descripció dels estereotips - una de les característiques d'aquests nens i nenes-, o quan vol que t'expliqui el que ha dinat! o ...
A l'epíleg del llibre Amaia Hervas Zúñiga psiquiatra infanto-juvenil ens diu:
"Un gran atractivo de este libro es que corrige muchos tópicos sobre los niños con autismo, un síndrome que se diagnostica cada vez con más frecuencia. María no es distante ni fría, sino emocional, afectuosa, más allá de las peculiaridades del transtorno que padece. Todo lo que María hace tiene un significado para ella. Nosotros también podemos hacer más feliz a María y a todos los niños como ella, sencillamente aceptándola tal cual es: única, como todos los demás."
Atentament
Senyor i

Dissabte poesia.....Joan Vinyoli

Avui volia recomanar als pares i mares de l'escola la "Poesia completa" de Joan Vinyoli.
Edicions 62 ens presenta en la col·lecció labutxaca el text establert per Xavier Macià a la seva edició de l'Obra poètica complerta; publicada al 2001 per edicions 62. La butxaca ofereix als lectors edicions molt dignes i a molt bon preu d'obres fonamentals.

L'Enric Casasses ens diu al pròleg del llibre: Si el llegidor s'enamora d'algun d'aquests poemes, de seguida notarà que l'amor és mutu: "Algú va enamorar-se del que jo tenia/ i va ser correspost". Des del primer poema fins al darrer tot està escrit pensant en tu.

Un tastet...Del llibre Domini màgic un magnífic poema d'amor "Cançó d'amor"
Cançó d'amor

No diré mai, no diré mai l'amor,
perquè l'amor no pot ser dit.
No intentaré - no gosaré - l'amor,
perquè del tot no pot ser assumit.
Potser, qui sap si per l'areny dels anys
m'acostaré silenciós al riu
on pesca absort l'home que no somriu,
capblanc, mirant com llisca, sense afanys,
la vida i sent el cant d'un negre ocell.
Potser d'amor li parlaré a ell.

Atentament
Senyor i

Quin esberlador serà?

Recordeu que cal descobrir l'escultura d'en Cristòfol on hi ha un esberlador.Aquesta eina de fusta molt resistent ( de boix, de coscoll o garric,...), serveix per obrir canyes o vímets.
Aprofito per fer-vos pensar una mica més: tots els esberladors divideixen la planta en el mateix nombre de tires?
Mireu la fotografia


En quantes tires obrirà la canya l'esberlador de l'esquerra ? I el de la dreta? Per què?
Última pista. L'escultura del Cristòfol que cal trobar és: " L'aureola astral i impassible està a punt de sortir".
I l'esberlador del Cristòfol en quantes tires dividiria?
Atentament.
Senyor i

Parlar i parlar...

He tornat a parlar amb la gent de la Palmera de Solsona per preguntar com li diuen a l'eina per trencar les canyes i vímets. Parlar amb la gent us donarà moltes sorpreses,aprendreu moltes coses...Mireu a Solsona li diuen escaiador. Però ja coneixeu una mica al senyor i, ho he preguntat en altres llocs i el nom és diferent.Al sud de Lleida és un esberlacanyes o esberlador. Però si parlem amb la gent de les Gavarres, a Girona,és una partidora o un esquerdador (podeu consultar el dossier dedicat als oficis de la revista gavarres nº5 .L'article "Els coves de Corçà"). La gent de La Rioja li diu abrecañas si és per obrir canyes, o rajador si és per obrir vímets. Segur que hi ha més paraules per anomenar aquesta eina. Si en sabeu alguna més afegiu-la!

A la fotografia podeu veure a la falda d'en Toni un escaiador.
Recordeu que tenim un joc pendent, cal descobrir en quina de les obres d'en Leandre Cristòfol de l'exposició De l'aire a l'aire hi ha un escaiador.
Una pista. Els materials de l'obra que cal descobrir són la fusta, el suro i el metall. L'escultura és de l'any 1936. L'escaiador no està amagat, es veu molt bé.
Molt aviat la resposta al bloc de la biblioteca.
Atentament
Senyor i

Projecte Orenetes.

L'Anna Dalmau de l'Institut Català D'Ornitologia i coordinadora del Projecte Orenetes felicita a les nenes i nens de cicle inicial per la feina feta estudiant les orenetes cuablanques de l'escola.
Aquí teniu la seva carta:

Benvolguts nens i nenes de l'escola de Gualda:
Des de la coordinació del Projecte Orenetes volem agrair el vostre esforç i compromís. La vostra col·laboració ha aportat il·lusió i ha demostrat una gran capacitat de treball col·lectiu. L'any passat, entre tots vam arribar a contar més de 40.000 nius al llarg de 200 pobles de tot Catalunya!
Queda clar que el motor del Projecte Orenetes sou vosaltres, els més de 600 col·laboradors. Menuts i grans, col·lectius ben diversos i un munt de gent que heu deixat que les orenetes us mostrin el vostre entorn més proper des d’un punt de vista fins ara potser desconegut.
En reconeixement al vostre interès, així com també per encoratjar-vos a seguir col·laborant amb el Projecte, us farem arribar a la vostra escola un pòster del Projecte.La vostra col·laboració al Projecte Orenetes, per petita que sigui, sempre serà ben rebuda. Així doncs, comptem amb vosaltres per conèixer millor la població d’oreneta cuablanca a Catalunya. Perquè conèixer és estimar!
Moltes Gràcies!

Anna Dalmau
Institut Català d'Ornitologia
Coordinadora del Projecte Orenetes

Estic molt content de la feina que heu fet i La Floreta també.
Atentament
Senyor i

L'home manuscrit

Avui volia recomanar un llibre que m'ha sorprès.Ha estat un plaer llegir-lo i cal reconèixer que és un llibre molt, però que molt ben escrit.
L'home manuscrit és la història d'un misteri i el protagonista mentre estira el fil de la seva recerca personal ens submergeix en el fet de ser lector i gaudir del nostre paper com a tal.

Editorial Moll ens posa a les mans aquest petit tresor.
Manuel Baixauli va guanyar amb aquest llibre el Premi Mallorca de Narrativa 2006.Nascut a Sueca al 1963, Baixauli ens sedueix amb el seu llenguatge.
Al programa l'hora del lector del canal 33 va ser molt interessant escoltar-lo i els comentaris al bloc del senyor Boix demostren com el públic va xalar amb ell.
Aviat agafareu les tovalloles, els banyadors,; o les botes de muntanya, o..... Agafeu el que agafeu no oblideu L'home manuscrit.

Atentament.

Senyor i

De l'aire a l'aire....l'ofici d'escultor.

Avui volia convidar a les families de l'escola a passejar fins al Museu d'Art Jaume Morera on del 3 de juny al 5 d'octubre podrem gaudir de l'exposisió "De l'aire a l'aire" .

Leandre Cristòfol ( Os de Balaguer,1908 - Lleida 1998) va ser un dels renovadors indiscutibles de l'escultura espanyola del segle XX.

 

Si voleu fer un tastet,...aquí teniu un vídeo de Televisó de Catalunya sobre l'exposició.

Obriu bé els ulls i podreu gaudir de la màgia de la seva obra....

Volia proposar un joc als nens i nenes, de forma especial als de cicle inicial. Recordeu a en Toni Canals el cistellaire de Solsona? 
 

Els altres nens mireu la fotografia de les mans d'en Toni i l'eina amb la que treballa.

Tenia una eina per obrir les canyes i els vimets...Mireu,mireu,les obres d'en Cristòfol on és aquesta eina? La resposta al misteri... aviat al blog de la biblioteca.

De l'1 al 25 de Juliol el museu organitza activitats per a nenes i nens de 6 a 13 anys.Els dimarts: "Cristòfol generador de moviment";els dimecres: "Cristòfol generador de somnis";els dijous : "Cristòfol generador d'artefactes" i els divendres"Cristòfol generador de formes".Horari d'11 a 14h. Preu de tota la setmana és de 10 € , un dia 3 €. Si voleu més informació: mebosc@paeria.cat

Atentament

Senyor i

DISSABTE POESIA...PALESTINA

Avui volia recomanar a les mares i pares de l’escola la lectura de Menos rosas d’en Mahmud Darwish editat per poesía Hiperión al 2001. Aquesta edició bilingüe traduïda per Maria Luisa Prieto professora de llengua i literatura àrab a la Complutense, ens permet descobrir a un dels principals poetes àrabs contemporanis.

Menos rosas pertany a la època de maduresa de l’autor i es considera una de les seves millors obres

Un tastet


Cielo para un mar

Cielo para un mar. Cielo para que la hija de la mariposa dibuje una madre,
cielo para una silla.
Me reconcilio conmigo, aunque el jazmín se retrase. Me reconcilio con el
domingo.
Haré descender de tu mano el río para que se desnude y sepa cómo el rayo
del sol se torna cuerpo.
Alejaré de ti mi brazo para hacer sentar sobre tus manos, cual niño, esta
belleza definitiva.
Cielo para un mar. Mar para la tapia del jardín. Este día es un lecho
para mi boda.
Las palomas se posan sobre las insignias del militar. Una enamorada escapa
de su amante para tomar un fragmento de sol.
Hoy te amo como nunca te había amado. Espumo la ola del jazmín.
¿Hay algo en la tierra sino la paz? ¿Hay algo en la gente sino alegría?
Me reconcilio conmigo y todos los pueblos entran en los elogios de mi vino...
en los olivos de mi arco.
¿Pueden morir los pájaros de plata en un día como éste?
¿Puede alguien morir?

- Si el vols sentir recitar:
http://www.mahmouddarwish.com/english/audio.htm