Lleida il·luminada amb fanalets

Ahir el vespre lleidatà es va tornar a omplir de fanalets. Certament podem estar molt satisfets perquè fa uns anys aquesta tradició semblava defallir, però la romeria del fanalets està molt viva i la mainada de la nostra ciutat no deixa d'ajudar a Sant Jaume en la feinada de treure's la punxa clavada al peu. Hi ha famílies que no el compren i els fan manualment. Aquests dies a la Capella del Peu del Romeu es podia visitar i veure el resultat d'aquest esforç.

Cal felicitar als membres de l'Agrupació Ilerdenca de Pessebristes per la feina feta. Per aquells que voleu llegir una mica més aquí teniu la Llegenda de l'espina.
La festa d'ahir tenia uns convidats de luxe, la família Marraco.

Nenes i nens, ja podeu començar a pensar com serà el fanalet que portareu a la propera romeria.
Atentament.
Senyor i

Avui: Romeria dels Fanalets.

Nens i nenes que esteu avui per Lleida, si voleu viure una tradició molt lleidatana, a les nou del vespre davant l'església de la Mare de Deu del Carme a la Rambla de Ferran, podreu ajudar a Sant Jaume amb els vostres fanalets. Feu-li molta llum i es podrà treure la punxa del peu!


Gaudireu del ball de Bastons, dels Gegants de la Paeria, de la Banda Municipal de Música, dels concursants premiats; i de la imatge de Sant Jaume acompanyada de molts nens i nenes lleidatans amb els seus fanalets.

Un cop acabada la romeria, Sant Jaume torna a la Capella del peu del Romeu .
Sant Jaume i la mainada de Lleida, un bon equip.
Atentament.
Senyor i

Diaris vells, bells diaris.

Al juliol del 2.008 vaig escriure una entrada sobre la Biblioteca de l'IEI, amb la que vam començar l'etiqueta Biblioteques. Amb poc temps hem conegut una colla de biblioteques i arxius. Avui tornarem a la primera biblioteca visitada, la Biblioteca de l' Institut d'Estudis Ilerdencs ; i ens fixarem en una porta secreta que ens permetrà entrar en un món desconegut.

La porta està oberta, entrarem a poc a poc. Nens i nenes ara ja estem a l'hemeroteca. I em preguntareu:
.- Senyor i, què és una hemeroteca?
.- És un lloc on es guarden i col·leccionen publicacions periòdiques, especialment diaris.

L' hemeroteca de l'IEI neix als anys quaranta del segle XX com a secció independent de la biblioteca. Hi ha 1.300 títols de premsa i revistes locals i comarcals des de 1.808 fins avui. També podem consultar 2.000 títols de publicacions periòdiques de tot el territori espanyol.

És una de les millors col·leccions de premsa local, amb una colla diaris i revistes molt diversos. Aquesta varietat d'informació és molt útil als investigadors per conèixer la Lleida del passat. La podem classificar en quatre apartats: L'hemeroteca local amb les publicacions lleidatanes, l'hemeroteca comarcal amb les de la comarca, l'hemeroteca de referència amb les publicacions tècniques d'universitats i centres d'estudis, i, l'hemeroteca oficial amb les publicacions oficials.

El Servei de Biblioteca Hemeroteca de l'IEI conserva també llegats molt importants de llibres.
El diari més antic de Lleida és de l'any 1.808. És el "Diario de la ciudad de Lérida", del que es conserven poques pàgines.

El primer diari en català de la nostra ciutat és Lo Garbell de l'any 1.883, abans de la regularització lingüística. Podem llegir aquest anunci: "A la plassa de la Ereta trobarán vi del millor.Últims preus -sis cuartos canti y à set ralets lo porró".


Del 1.886 és el primer "Diario de Lérida". Al del 15 de març del 1889 podem llegir:

"Sombrereria de Buenaventura Gosta. Plaza de la Paheria 14. Lérida .
Sombrero inglés de primera 50 reales.
Sombrero del pais 36 reales.
Boinas á 8 reales una".

"La Mañana" es va fundar l'any 1.938. A la del dijous 1 de gener del 1.942 podem llegir: "Las fuerzas japonesas a 10 kilómetros de Manila. La caida de la capital es inminente".
Com podeu veure, nens i nenes, el Servei de Biblioteca Hemeroteca de l'IEI és tot un món per descobrir.
Atentament.
Senyor i

L'aparador màgic i les tradicions.

Aquest 2.010 estem fent un seguiment de l'aparador de la Llibreria Fregola perquè ens parla de les nostres tradicions.
A finals de gener i fins al 2 de febrer estava ple de candeles , vam descobrir la festa de la Candelera.
A finals de març uns objectes molt estranys van omplir l'aparador, eren els complements que porten a les processons penitencials de la Setmana Santa.Recordeu que l'aparador a mitjans d'abril es va omplir de dracs per celebrar Sant Jordi. I a finals d'abril estava ple de figuretes de la Mare de Déu de Montserrat.
Aquests dies a l'aparador han aparegut una colla d'objectes de paper de molts colors i diverses formes.

Si entreu a la llibreria en podreu triar entre força models. Alguns estan exposats i els altres plegats en capses, cal muntar-los i amb el bastonet els podreu portar...

Aquests objectes estranys formen part d'una tradició molt lleidatana. Hi ha nens que els compren però altres els fan ells mateixos i fins i tot poden participar en un concurs.

Nens i nenes, algú em pot dir el nom d'aquests misteriosos objectes que aquests dies han aparegut a l'aparador màgic?

Aquest dissabte , 24 de juliol, la resposta a l'enigma al blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Esglai al soterrani de la rectoria.

El nucli històric de Coll de Nargó està enfilat dalt d'un pujol. Carrers costeruts , cases amb façanes de pedra i balcons de fusta. Pujo pel carrer Unió i veig oberta la porta de l'antiga rectoria. Em sembla sentir un soroll estrany i com sempre la curiositat em guanya...Molt a poc a poc baixo les escales que porten al soterrani i arribo a un espai amb molt poca llum.
.- Bon dia, senyor i.

Nens i nenes , al girar-me i veure qui parla, em quedo de pedra.

No m'ho puc creure un monstre esgarrifós al soterrani ! En el moment en que començo a córrer escales amunt, el monstre torna a parlar.

.- No corris, sóc la Montse. El crani de Tiranosaurus Rex que t'ha espantat, forma part de la Sala d'Exposicions.

.- De la Sala d'exposicions?. Quin descans Montse. Ja sé que els monstres no existeixen, però he de reconèixer que m'he espantat.

.- Doncs tranquil·litzat gaudeix de la visita a la Sala d'Exposicions Límit K-T.

Entrar a l'antiga rectoria es remuntar-se 65 milions d'anys enrere. Estic parlant del període en el que es van extingir els dinosaures i la majoria de les especies . Se suposa que va ser per l'impacte d'un meteorit. Acabava així l'era dels rèptils i començava la dels mamífers. Científicament és el final de l ' Era Secundària , en concret del Cretaci (K); i el començament de l'Era Terciària (T). Per això coneixem aquest moment com a Límit K-T. Com a conseqüència d'aquest gran cataclisme les planes al·luvials de Coll de Nargó, molt properes al mar, on els dinosaures feien la posta dels seus ous van desaparèixer i els dinosaures es van extingir.

Al segle XX es va fer una gran troballa, el jaciment paleontològic de la vall del riu Sallent. Els resultats de les excavacions són impressionants. han descobert 900 nius, 20 zones amb ossos o fragments i 3 rastres de petjades.

Els científics, nenes i nens, diuen que aquest jaciment és un dels quatre més importats del món. Els altres estan al Desert del Gobi ( Mongòlia), a la Patagònia (Argentina), i a Montana ( Estats Units).

A Coll de Nargó la proposta museística és doble. Per una banda tenim la visita al mateix jaciment on podeu gaudir del Mirador del Cretaci . Al nucli històric de Coll de Nargó cal visitar el Museu dels Dinosaures Límit K-T, situat a l'antiga rectoria.

A la planta baixa de la rectoria hi ha dues sales dedicades als dinosaures terrestres i una als marins. Una sala recrea el despatx d'un geòleg de principis del segle XX, i el passadís ens serveix per explicar la línia del temps. El soterrani està dedicat a l'extinció dels dinosaures. No us espanteu, al veure el crani del Tiranosaurus Rex!. També hi podeu veure un audiovisual.

El museu és molt petitet, però no deixeu de visitar-lo i escolteu molt bé les magnífiques explicacions de la Montse.

Aquest estiu, Límit K-T.

Atentament.

Senyor i

La trementinaire de les nenes rosses.

Al gener del 2.008 vaig recomanar l' estudi etnogràfic de Joan Frigolé Reixach publicat pel Departament de Cultura sobre un ofici desaparegut, les trementinaires: "Dones que anaven pel món" .Edicions Salòria de la Seu d'Urgell ha publicat aquest 2.010 en la col·lecció El Petit Pirineu el conte "La trementinaire de les nenes rosses".Escrit per Isidre Domenjó i amb il·lustracions de Carme Invernón presenta als nens i nenes aquest ofici pirinenc.

A la Càndida li agrada molt escoltar les històries que li explica la seva tieta Emilia, especialment les que parlen de la seva padrina Maria que és trementinaire.La Càndida demana a la seva padrina que li permeti ajudar-la a preparar l'ungüent de la trementina, els olis, les pegues, i ensacar les herbes a les coixineres. La Maria i la seva neta faran un viatge de dos mesos i mig treballant de trementinaires. Tota una descoberta per a la Càndida, un nou món i un ofici desconegut.

Aquest ofici era el de moltes dones de la vall de la Vansa i Tuixent. Sofia Montaner, d'Ossera, va fer l'any 1.982 l'últim viatge d'una trementinaire.

Nenes i nens, aquest estiu llegiu aquest magnífic conte i descobrireu , de la mà de la Maria i la Càndida aquest vell ofici.

Atentament.

Senyor i

La bellesa de les miniatures.

El robatori del Beatus, ha tingut com a conseqüència lògica, un increment de les mesures de seguretat.Vaig demanar permís al Museu Diocesà d'Urgell per fotografiar-lo . No ha estat possible, però parlant amb gent del Bisbat, m'han autoritzat a utilitzar les imatges del DVD que es pot veure a la sala on s'exposa el Beatus.

El Beatus és un còdex de l'Alta Edat Mitjana amb el text de l'Apocalipsi escrit per un monjo de Liébana ( Cantàbria), anomenat Beatus. Aquest monjo dóna nom al llibre, i va viure a finals del segle VIII. El Beatus va ser un dels llibres més importants i més llegits a tots els monestirs.

Són magnífiques les seves miniatures, amb colors molt vius. Feien entendre les escenes del llibre fins i tot a la gent que no sabia llegir. Aquests còdex tenen un gran valor històric i unes il·lustracions d'una bellesa evident.

Hi ha molt pocs Beatus il·lustrats al món, només vint-i-quatre. Estan fets entre el segle IX i XIII. La gent els coneix pel nom del lloc on es conserven: Beatus de la Seu, de Silos, de Girona, de Manchester, ...

El de la Seu, és dels més antics, ja té mil anys, dos-cents més que la Catedral romànica. Té noranta miniatures impressionants . No està clar on el van fer, a Castella Lleó, a la Rioja (San Millán de la Cogolla), o a Navarra.

Apareix mencionat als arxius de la Catedral l'any 1.147. Els colors de les miniatures es mantenen molt vius malgrat els mil anys del còdex. Han perdut intensitat les zones que es toquen amb els dits per passar les pàgines.

En les representacions del dimoni algun dels lectors del Beatus va rascar els ulls per estalviar-se

la seva mirada malèfica i el seu càstig. Amb l'òxid de plom feien el color vermell, potser amb la fel d'algun animal feien el verd, ... Calia molta paciència i era feina de molts anys fer una còpia.

Sembla que en Beatus de la Seu van treballar-hi tres escrivans i dos pintors. Sovint, en acabar la feina deixaven aquesta nota: "Dono gràcies a Déu perquè m'ha permès arribar fins al final del llibre sense patir malaltia. Amén"

Una curiositat, l'any 1.950, la Comunitat Europea va convocar un concurs per triar el seu símbol. Heitz, un pintor catòlic d'Estrasburg, va presentar un disseny inspirat en la miniatura Dotze estrelles sobre un fons blau, en la que una serp de set caps ( símbol de plenitud del mal), ataca a una dona vestida de sol i coronada per dotze estrelles sobre fons blau.

Com podeu veure, nens i nenes, el Beatus de la Seu és una meravella. Si visiteu la ciutat no oblideu guardar una mica del vostre temps per gaudir-ne.
Atentament.
Senyor i

El sergent novel·lista.

Entro al Museu Diocesà d'Urgell, i entre els objectes i llibres exposats per vendre veig "Objetivo Beato", editat per Taberna Libraria l'any 2.005; i que ara fa cinc anys vaig comprar en una llibreria del Casc Antic de la Seu.

És un llibre curiós on el seu autor, el sergent de la Guàrdia Civil J.D.Pastor, mitjançant una trama novel·lesca ens explica en primera persona tota la investigació i la recuperació del Beatus robat a la Seu d'Urgell.

El llibre està molt ben editat i amb la seva lectura passareu una bona estona, tot i no ser una gran novel·la. Tots els fets, persones i llocs que surten a Objetivo Beato, són reals; només ha canviat els noms de les persones. El llibre conté dotze miniatures del Beatus impreses sobre un suport especial de pergamí. En aquesta entrada en reprodueixo tres.

El 29 de setembre del 1.996 van robar el Beatus del Museu Diocesà d'Urgell, i el 21 de gener del 1.997 el van recuperar.
Un cop a casa, els tècnics després d'una acurada revisió veieren que faltava el foli quinze. Sembla que el cervell del robatori el va arrencar per poder ensenyar-lo a possibles compradors i demostrar que tenia el còdex.Aquest foli no té cap miniatura, però és una mostra de la cal·ligrafia molt decorada com podeu veure en la propera fotografia.

Si voleu llegir una novel·la de suspens en la que el novel:lista és la persona que va dirigir la investigació per recuperar el Beatus, ja ho sabeu :"Objetivo Beato".
Atentament.

Senyor i

De Sisebut a Ot.

Ja ens hem fixat en alguns dels petits tresors del Carrer Major de la Seu. Avui anirem fins a l'altre extrem d'aquest carrer. Sortim de la Biblioteca de Sant Agustí i passegem altra vegada pel Carrer Major, ple de gent de tota la comarca perquè és el mercat setmanal. Aquest mercat apareix documentat l'any 1.029. Com podeu veure, nens i nenes, ja fa gairebé 1.000 anys d'aquesta activitat econòmica i social.

El final del carrer ens regala una majestuosa edificació, la Catedral de Santa Maria d'Urgell. He de confessar-vos que cada cop que veig aquest edifici em torna a sorprendre la seva bellesa.

Com moltes poblacions , la Seu va caure sota el domini musulmà i quan es va retirar l'exercit de Abd al-Malik van destruir la ciutat i l'església episcopal. A poc a poc es va construir la nova catedral impulsada pel bisbe Sisebut que la va consagrar l'any 839. Amb el pas dels anys la catedral quedava petita perquè la zona s'anava repoblant i hi vivia més gent. El bisbe Ermengol va fer la segona catedral; i l'actual, la tercera, va ser iniciativa del bisbe Ot.

La catedral sembla una fortalesa, els seus murs estan fets amb grans blocs de granit. Aquesta roca no té el mal de la pedra , i per això es conserva en perfecte estat. Molts dels nostres monuments estan construïts amb gres que amb els anys es desfà, es torna un polsim. A Lleida podem veure aquest problema a l'església de Sant Martí, a la de Sant Llorenç, a la Seu Vella,...

La catedral de la Seu és d'estil romànic i té característiques italianitzants.

La façana principal està coronada per un campanar petitet, però fins al 1.950 els habitants de la Seu no sabien que existia aquesta filigrana arquitectònica, perquè estava tapada per la torre del rellotge.

Entro i vaig cap al claustre, gairebé quadrat i amb una filera de columnes . Cada ala mesura uns quatre metres d'amplada i té la coberta de fusta.Contemplo en silenci aquest espai i finalment entro al Museu Diocesà d'Urgell, annex al claustre i situat en l'edifici de l'antiga església de la Pietat i de la Casa del Deganat.

La col·lecció del museu està formada bàsicament per objectes d'art litúrgics i religiosos dels segles X al XVIII. Ens fixarem en els seus còdex, especialment en el Beatus.

Voleu entrar?

Atentament.

Sentor i

De convent a biblioteca.

Nens i nenes, com podeu veure el Carrer Major de la Seu d'Urgell està ple de sorpreses. Però les més impressionants les trobarem als dos extrems del carrer. Després de descobrir "Alta peluquería" i "Mesurar els blats", avui anirem passejant fins a creuar-nos amb el carrer Lluís Sabater.

En aquest extrem del Carrer Major em sorprèn un edifici antic en el que s'ha fet una actuació arquitectònica impactant, és la Biblioteca de Sant Agustí. Dins l'antic recinte del convent de Sant Agustí trobem l'actual biblioteca pública. L'any 1.995 es va inaugurar la Biblioteca Municipal de Sant Agustí , que ocupa l'antiga església del convent. Aquest any 2.010 es celebra el 15 è aniversari d'aquest magnífic equipament.

L'església de Sant Agustí la van construir l'any 1.585 i és d'estil gòtic. Només es conserven els murs i la capçalera. L'edifici tenia forma de rectangle, i l'absis era poligonal.

Estava cobert amb volta de creueria i la teulada ,de dos aigües ,( com una V a l'inrevés), era de fusta; com els dormitoris cistercencs de Santes Creus i Poblet.

Es van fer algunes modificacions al segle XVIII. A la porta d'accés ho podem llegir en una inscripció datada l'any 1.743. Com molts altres , el convent de Sant Agustí, va ser abandonat com a conseqüència de la desamortització del 1.835. Per aquest motiu va quedar molt malmès.

El convent va estar habitat per monjos des de finals del segle XVI fins a principis del segle XIX. L'edifici actual és de cinc plantes on contrasten les restes antigues amb una estructura de ferro i vidre obra de l'arquitecte Lluís Vidal.

L'edifici de vidre es troba dins de l'antiga església. Les restes que es conserven formen una petita plaça en la que s'organitzen diverses activitats culturals. L'antic convent de Sant Agustí, és ara un equipament municipal. Una part hospital i l'altra biblioteca.

Abans va acollir la casa de Santa Magdalena, que en els seu origen estava situada a l'aiguabarreig del Segre i el Valira, perquè era una leproseria de la que s'encarregaven els franciscans.
La lectura tranquil·la a les sales de la biblioteca de Sant Agustí, envoltats de restes gòtiques, és tot un plaer.
Atentament.
Senyor i

Mesurar els blats.

Després de visitar la barberia Alta peluquería J.Ribera, continuo passejant pel Carrer Major de la Seu d'Urgell. A l'alçada del número 14 em sorprenen dues estructures de pedra que semblen molt antigues. Nens i nenes, sempre us he dit que la curiositat és molt important, i preguntar amb educació, ens obrirà moltes portes. M'informen que estic davant de les mesures de la bladeria, popularment anomenades les mesures. Hi ha dos bancs de mesures i cada banc disposa de tres embuts de mesures diferents.

 

El primer és d'origen medieval, es va construir l'any 1.579. En aquest banc hi ha tres embuts metàl·lics que acaben en una portella per a cada embut . Calia omplir l'embut al ras, s'obria la portella i el gra anava al sac. 

Els embuts d'aquest primer banc de mesura tenen la capacitat de 18,50 litres, 9,20 litres i 20,30 litres. l'Any 1.840 es va construir un nou banc de mesures perquè no en tenien prou amb un banc per mesurar tots els blats .

En el banc nou els embuts tenen les mesures següents: 18,30 litres, 9,20 litres i 27,60 litres. Com podeu veure molt semblants a les mesures del banc més antic.




El propietari dels bancs de mesura era el Bisbat d'Urgell i el llogava a particulars per fer-ne l'explotació. També era l' encarregat de tenir-ne cura i vigilar-lo.

A Catalunya només es conserven els bancs de les mesures de La Seu d'Urgell i Montblanc.
Les mesures de bladeria, un tresor al mig del Carrer Major.
Atentament.
Senyor i