"Bibliotecas".

El número 128 de la revista Mercurio d'aquest mes de febrer està dedicada a les biblioteques. Podem llegir articles que fan olor de llibre: "Mobilis in mobili. La biblioteca como observatorio","Las bibliotecas, la familia y la escuela son los tres pilares fundamentales del fomento de la lectura", "Trescientos años de la Biblioteca Nacional", "Bibliotecas rurales",, " Bibliotecas de escritores", "Laboratorio de lectura" i "El bibliotecario de Boedo"

Recordeu que aquesta revista és gratuïta i en qualsevol llibreria important us la donaran. Molt ben editada per La Fundación José Manuel Lara és un regal que els amants dels llibres i la lectura heu d'aprofitar.

He de confessar-vos que m'ha agradat entrar, de la mà de Jesús Marchamalo, a les biblioteques d'alguns escriptors. Soledad Puértolas parla dels seus llibres talismà, els que sempre l'acompanyen i sobreviuen a préstecs, mudances i accidents domèstics. A la biblioteca de Fernando Savater hi ha figuretes, postals i desenes de cavalls. La de Clara Janés sembla un museu de geologia amb els seus prestatges mostrant fòssils i minerals . Andrés Trapiello té una biblioteca presidida per una fotografia de Juan Ramón Jiménez i poblada d'objectes amb una petita història. La de Javier Marias vigilada per soldats de plom. Arturo Pérez-Reverte recorda la biblioteca de la casa del seu avi. Als deu anys la seva biblioteca ja tenia cent llibres. Luís Landero té una prestatgeria a l'entrada on guarda els llibres amb els que no sap que fer i que deixarà en un banc de la plaza de Olavide perquè algú els agafi. La de....
Com és la vostra biblioteca?
Atentament.
Senyor i

Un cop d'ull a l'Arxiu General d'Índies (1).

És el moment de descobrir l'arxiu establert a Sevilla l'any 1.785. Heu de saber, nenes i nens, que aquest edifici custòdia els fons de les institucions creades per al govern i administració dels territoris ultramarins espanyols. Molts dels documents que podem consultar els van generar les institucions següents: Consejo de Indias, Secretarias de Estado y Despacho, Casa de Contratación, Consulados de Sevilla y Cádiz.

Només entrar hi ha un rigorós control de seguretat. Amb molta amabilitat em diuen on puc fer fotografies, i em donen un llibret editat pel Ministerio de Cultura que servirà per explicar-vos tots els detalls de l'arxiu, Després de passar el detector de metalls em quedo molt sorprès de l'escala de marbre policrom per accedir a la primera planta obra de Lucas Cíntora, que fou l'encarregat de la reforma que va transformar La Casa Lonja en Arxivo General de Indias.

Ja pujarem més tard per aquesta majestuosa escala, ara visitarem la planta baixa, en la que es guarden la majoria dels fons documentals. També trobem en aquesta planta la sala de restauració i digitalització de documents. Els prestatges plens d'arxivadors comencen a omplir l'espai. Un canó sembla protegir-los.

Els documents ens ajuden a comprendre més de quatre segles de la història colonial espanyola, des de 1.492 fins al segle XIX. Els fons ocupen gairebé 49.000 lligalls i omplen 9 quilòmetres de prestatges. Recordeu que un lligall és un conjunt de papers lligats junts i que generalment es refereixen al mateix tema.

També hi ha documents referents a les Filipines, Estats Units i Brasil. Alguns dels prestatges estan al costat del pati, espai central d'aquest edifici de planta quadrada de 56 metres de costat. El voleu veure?
Atentament.
Senyor i

La gàrgola bloggera (2).

He acabat la visita i decideixo seguir les instruccions de la gàrgola bloggera. Deixo el pati dels tarongers i surto per tornar al carrer Fray Ceferino González on hi ha la cua per entrar a descobrir aquest impressionant edifici, declarat l'any 1.987 Patrimoni de la Humanitat. La Catedral de Santa María de la Sede és la catedral gòtica més gran del món.
Faig el que m'ha proposat la meva misteriosa informadora. Deixo la cua i torno a les calesses...

Abans, quan acaronava els cavalls tot recordant la Canela, l'euga blanca dels meus padrins , no m'he fixat en l'edifici del costat. Si faig cas a la gàrgola, estic mirant un dels arxius més importants... Veig un calesser aprofitant l'espera de clients per llegir i gaudir d'aquest matí assolellat.

Em disculpo per interrompre la seva lectura i demanar-li informació sobre l'arxiu, molt amablement m'indica on és la porta d'entrada. Li dono les gràcies i veig que no triga gens en submergir-se altra vegada en l'íntim plaer de llegir.

L'edifici que ocupa l'arxiu, La Casa Lonja de Mercaderes, és del segle XVI, i acollia el Consulado de Cargadores a Indias de Sevilla. Al segle XVI els mercaders feien els seus negocis a les grades catedralícies, i l'església es va queixar a la corona perquè quan feia mal temps, es refugiaven a la catedral.

Felipe II va visitar Sevilla l'any 1.570, i es va acordar la construcció del nou edifici. La corona va cedir els terrenys que en el seu moment havien acollit Las Herrerias Reales i La antigua Casa de la Moneda.
Nenes i nens, ja estem a la porta de l' Arxiu General d'Índies. Voleu entrar i descobrir-lo?
Atentament.

Senyor i

La gàrgola bloggera.

Passejo tranquil·lament pel carrer Fray Ceferino González gaudint de la llum i les olors. El blau perfecte del cel, els tarongers plens de fruita i l'olor dels cavalls transformen aquest moment en màgic. Una filera de calesses esperen clients per donar una volta a la ciutat i els calessers aprofiten per llegir o xerrar acompanyats del sol hivernal. De cop i volta em sorprèn una gran torre coronada per un penell gegant de forma humana.

És una torre de bellesa indiscutible. Edificada al segle XII, era el minaret de la mesquita. Al 1.568 es van afegir quatre plantes més i un campanar. No puc resistir la curiositat i decideixo visitar-la. Primera sorpresa no hi ha escales, una rampa ens permet pujar els 70 metres de desnivell amb certa comoditat. Aturar-se durant la pujada i donar un cop d'ull a la ciutat és gratificant. En una d'aquestes pauses sento que em criden.
.- Bon dia, Senyor i, tenia ganes de saludar-lo. Amb les meves companyes seguim el blog de la biblioteca i ens estranya que no parli del nostre arxiu.
D'on surt aquesta veu? Miro pel finestral i em quedo bocabadat, està parlant-me una gàrgola de la catedral que ha girat el seu cap per mirar-me !!!

.- Suposo que vol visitar l'arxiu.
Ara estic totalment desorientat, potser he pujat massa ràpid i m'imagino coses.... Ja sé que no té cap lògica, però començo a parlar amb ella.
.- Bon dia. No sé de quin arxiu em parla.
.- No puc creure el que sento, Senyor i. Està al costat d'un dels arxius més importants i no ho sap?Miri acabi de pujar, descansi una mica i gaudeixi de les vistes. Però no oblidi al baixar el que ha de fer. Torni al lloc per on ha entrat a la catedral, i just davant, on estava acaronant als cavalls, veurà els edificis de l'arxiu.

.- Adéu Senyor i.
.- Adéu gàrgola bloggera, faré el que em diu.
Descanso una estoneta envoltat de campanes. La ciutat, tota blanca, és fantàstica. Baixo, i des de un pati ple de tarongers , miro altra vegada la impressionant torre .

Nenes i nens algú de vosaltres em pot ajudar? Quin és el nom d'aquest campanar i de quin arxiu em parla la gàrgola?
Atentament.
Senyor i

Quercus 300.

La revista degana de la premsa ambiental publica aquest mes de febrer el Cuaderno 300 . Nascuda l'any 1.981, cal reconèixer el mèrit de navegar, durant gairebé tres dècades, per aigües poc acostumades a l'observació, estudi i defensa de la natura. Quercus porta una colla d'anys denunciant, observant, proposant, ensenyant,...
Per celebrar la tercera centena tenim un quadern monogràfic dedicat als treballs i les investigacions dutes a terme per científics espanyols en les regions polars.

El proper mes de desembre la revista complirà 30 anys, marcats pel rigor científic, el compromís i l'austeritat. Molts dels col·laboradors no accepten cap remuneració econòmica pel seu treball, i els que cobren ho fan per sota de les tarifes normals.
És realment estrany veure en els temps que ens toca viure, iniciatives com Quercus. Trobar-la cada mes al quiosc és tot un plaer.
Atentament.
Senyor i

Preparant el bicentenari.

Baixo de la Torre Tavira amb la satisfacció de la descoberta. Miguel Calvillo té molta raó en el comentari que ens va fer a l'entrada " Descobrir les torres miradors (1) " definit-les com "verdadero tesoro de la mirada" . He de marxar de Cádiz, ciutat fundada pels fenicis l'any 1.100 abans de Crist, i aprofito per fer-hi l'últim passeig. Segur que enyoraré aquesta llum...La ciutat s'està preparant per al 2.012 i queda molt clar que serà una gran festa.

Les ciutats aprofiten esdeveniments importants per fer grans projectes, el del Bicentenario de La Pepa espera ser un motor econòmic de la Bahia . Ja sé , nenes i nens la pregunta que em voleu fer:
.- Senyor i, què és La Pepa?

El dia 19 de març del 1.812, després de 1.400 sessions a El Oratorio San Felipe Neri, es va redactar la primera constitució espanyola amb el nom de "Constitucuón Española de 1.812", però tothom li deia La Pepa, perquè es va promulgar el dia de Sant Josep. En el seu moment era una de les constitucions més lliberals d'Europa.
Heu de saber que en aquella època Espanya estava envaïda per la França Napoleònica, i molts dels polítics es van refugiar al sud de la península.

Primer a La Isla de León i després a Cádiz es van reunir els diputats de la península i d'Amèrica convocats per redactar un text constitucional que retornés el poder al rei Fernando VII. Però la Pepa tingué una vida curta i poques de les seves propostes es van aplicar.

Penseu que al 2.012 farà dos-cents anys que es va escriure. Volia regalar-vos dos articles de La Pepa.

Artículo 336

"En todos los pueblos de la monarquia se establecerán escuelas de primeras letras, en las que se enseñará a los niños a leer, escribir y contar"

L'article 4 és magnífic, penseu-hi una mica....

Artículo 4

" El objeto del Gobierno es la felicidad de la Nación, puesto que el fin de toda sociedad política no es otro que el bienestar de los individuos que la componen".

La Pepa preparada per bufar dues-centes espelmes i la tacita de plata esperant les celebracions del bicentenari.
Atentament.
Senyor i

Alegret, bufaforats,...

Estem envoltats de tecnologia. Sembla que si no disposem de pissarres digitals, connexions super ràpides a internet i molts ordinadors, no podem aprendre res...

Però no deixem de banda altres elements importantíssims per ajudar-nos a descobrir i conèixer millor el nostre entorn. En el món de la didàctica de la ciència no podem oblidar una petita revista ( parlo del format) , que és un gran recurs.
Ja he recomanat diverses vegades la revista El cárabo, i no em canso de fer-ho. L'any 1.981 va sortir el primer número de la revista ambiental Quercus. Observación,estudio y defensa de la naturalera; que aquest mes de febrer publicarà el número 300. Els primers exemplars de El cárabo formaven part de la revista Quercus però des de ja fa una colla d'anys, és una publicació independent.
Pierre Déom és un professor i gran naturalista francès nascut l'any 1.949, que al 1.972 va començar la divulgació científica amb la seva revista La hulotte. El cárabo és la versió en castellà, dirigida per Benigno Varillas i traduïda per Teresa Vicetto. El mestratge de Déom és indiscutible. Basada en un textos entenedors acompanyats de magnífics dibuixos, és imprescindible per als naturalistes.

Acaba de sortir el número 74 dedicat a l'esfinx colibrí, coneguda també com alegret, bufaforats i borinot de moro. En castellà, a esfinge colibrí té altres nom com picaflor i pájaro mosca. El seu nom científic és Macroglossum stellatarum.
Si la propera primavera obriu bé els ulls, veureu al pati de l'escola o als balcons i finestres de casa vostra aquesta curiosa papallona buscant flors i més flors.

Font fotografia: Web Ojo Digital National Geographic.

Sabeu que només fa 3 centímetres de llarg i pesa 0,38 grams? Si penseu que sou ràpids intenteu moure els braços com si fossin les vostres ales 75 vegades per segon. L'esfinx colibrí ho fa !!!
Voleu descobrir més secrets del bufaforats? És molt fàcil, llegiu El cárabo.
Atentament.
Senyor i

Descobrir les torres miradors ( i 3 ).

Ja vam explicar que la Torre Tavira va ser designada torre de guaita oficial de Cádiz l'any 1.778. Aquesta torre es pot visitar, conèixer l'ofici de guaita i gaudir de les millors vistes de la ciutat. Al mirador de la torre hi ha un tub amb un sistema òptic,( com el periscopi d'un submarí), que ens permet veure la projecció de tota la ciutat. Sota el mirador, i en petits grups de 18 persones, podem descobrir la seva cambra fosca, que va ser la primera que es va instal·lar a Espanya.

Font fotografia: Web Torre Tavira.

Hi ha una pantalla blanca còncava en la que podem veure projectada una imatge viva i en moviment de tot el que està passant en aquell moment: la gent que passeja, els cotxes, les motos, els vaixells desplaçant-se,...
Mitjançant un mirall i dues lents, es projecten les escenes de l'exterior en la pantalla de la petita sala- totalment enfosquida-, situada sota el mirador.

Font fotografia: Web Torre Tavira

El científic àrab Ali ibn al-Hasan, conegut a occident com Alhazen, al segle X va aplicar el principi de la cambra fosca per explicar la formació de la imatge visual als nostres ulls.
Leonardo Da Vinci, al segle XV, va ser el primer en afegir una lent a la cambra fosca amb la finalitat d'aconseguir una imatge més nítida.
Al segle XIX es va generalitzar la construcció de cambres fosques. L'inventor de la fotografia, Nicéphore Niepce havia comprat l'any 1.826 una cambra fosca, que - clarament - el va inspirar en el seu invent.

Els jocs òptics sempre ens deixen bocabadats. Si visiteu Cádiz, no oblideu la Torre Tavira i la seva cambra fosca.
Atentament.
Senyor i

Recordar la botiga de Casa Roig.

Fins al 13 de febrer podeu visitar al pati del Palau de la Paeria l'exposició "Roig Nadal i lo Xop Bot el seu últim treball". El Xop Bot és el títol del número 39 de la col·lecció La Banqueta, i és l'últim treball de l'artista Miquel Roig Nadal ( 1.923- 2.008) , publicat pel seu fill Miquel Roig Menéndez. El Xop Bot va ser un moviment cultural nascut a Lleida a finals del segle XIX i que va desaparèixer per la Guerra Civil. El Xop Bot era el jardí-estudi de la casa del pintor Jaume Morera Galícia en el que es trobaven els personatges més importants de la vida lleidatana.

Miquel Roig Nadal pertanyia a una saga familiar centenària dedicada al comerç.

L'aparador de la botiga Casa Roig, a la plaça de Sant Joan, ens deixava bocabadats tant per la tria dels productes exposats com pel "bon gust" del botiguer al dissenyar-los.

Ja fa una colla d'anys que no ens podem aturar a donar un cop d'ull a Casa Roig, però l'exposició ens permet veure una reproducció d'un fragment de l'original botiga lleidatana.

L'any 2.007 al Teatre Nacional de Catalunya es va representar la Plaça del Diamant en commemoració de l'aniversari de Mercè Rodoreda. Un dels fills de Miquel Roig Nadal, Jordi Roig, va recrear una part de la botiga familiar .

Lleida pot recuperar, per uns dies, una de les seves botigues antigues de més prestigi.
Atentament.
Senyor i

Descobrir les torres miradors (2).

A l'entrada de presentació de les torres miradors ens vam plantejar quina era la funció d'aquests elements arquitectònics. La funció és doble. La torre era un observatori des d'on es podia controlar el tràfic comercial de la badia. Cada torre tenia la seva pròpia bandera, i els vaixells la podien identificar estant en alta mar.

A la funció d'observatori cal afegir la de reunió i esbarjo. És un espai amb molta llum i protegit dels vents de la badia. Segons la seva estructura hi ha diferents tipus de torre: Garita, butaca, terrassa i mixta.
Les cases dels comerciants tenien una distribució molt concreta. Un pati envoltat de magatzems de mercaderies. L'entresòl , on es desenvolupava l'activitat mercantil i burocràtica, amb oficines i escriptoris.A la primera planta vivien els senyors i a la segona el personal de servei. El terrat era una zona de joc per als nens i per rentar i estendre roba. Finalment des de la torre mirador es controlaven els moviments dels vaixells.

A la part més alta de la ciutat, a 45 metres sobre el nivell del mar, hi ha la torre que domina tota la tacita de plata, la Torre Tavira. És la torre del Palacio de los Marqueses de Recaño, i l'any 1.778 va ser designada torre de guaita oficial del port de Cádiz.

Font fotografia : Web Torre Tavira

Las torres Tavira, Gorda i Alta eren les encarregades d'avisar dels principals moviments marítims mitjançant un sistema de senyals amb banderes. El primer guaita va ser el tinent de fragata D.Antonio Tavira que, com podeu deduir fàcilment , va donar nom a la torre.Tots els moviments marítims quedaven registrats al Libro del vigia.


La Torre Tavira es pot visitar. Hi ha dues sales d'exposicions i una cambra fosca. Algú de vosaltres em pot explicar què és una cambra fosca?. La voleu veure?
Atentament.
Senyor i

Descobrir les torres miradors (1).

Passejar pel casc antic de Cádiz és un plaer que heu de posar a la vostra llista de projectes. Un dels elements més característics de l'arquitectura gaditana són les torres miradors. El diccionari ens explica que un mirador és un element arquitectònic emplaçat de manera que d'allí estant hom pot mirar lluny, contemplar una vista interessant, etc... No hi ha precedents en l'arquitectura de la baixa Andalucía, i es pensa que aquestes torres s'inspiren en construccions nord-africanes.

Durant els segles XVII i XVIII Cádiz era el port oficial d'entrada de totes les mercaderies procedents d'Amèrica.

Al 1.717 Felip V va disposar que es traslladessin a Cádiz la Casa de Contratación i el Consulado de Indias. Amb aquest monopoli del comerç la ciutat es va enriquir i transformar en una de les ciutats més maques d'Europa, un gran centre per al comerç, cosmopolita i amb molts estrangers ( genovesos, anglesos, francesos, holandesos,...).

Els comerciants gaditans construïen les seves cases amb una torre mirador. Per regla general eren de planta quadrada, amb un o dos pisos. Hi ha una excepció, La bella escondida, de planta octogonal situada al carrer José del Toro. Té aquest nom perquè no es pot veure des del carrer.

La bella escondida. Font: Web Torre Tavira.

En una maqueta de Cádiz del 1.777 que hi ha al Museo de las Cortes, es poden comptar 160 torres, de les que actualment en queden 126.
Nenes i nens, algú de vosaltres s'imagina quina era la utilitat d'aquestes torres?
Us agradaria visitar-ne una, virtualment?
Molt aviat al blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia: Molt lluny d'aquí, parlen d'aquí...

Un cop hem descobert l'amic misteriós d'Arturo Pérez Reverte, continuo passejant pel magnífic casc antic de Cádiz. Molt a prop del port i dels molls, al carrer San Francisco em crida l'atenció l'aparador d'una llibreria. Els espais dels aparadors estan agrupats per temes i es veu clarament que aquest negoci el porten autèntics llibreters. Entro i el tracte és genial, no parlen amb el clients com possibles compradors sinó com a lectors. És la libreria QiQ, antigua libreria La Marina, especialitzada en temes gaditans.

Fotografia de Fernando Casas. Factura del 1.949.Font: Blog Memoria de Cádiz.

A la factura podem llegir:"La Libreria de la Marina.Única sucursal oficial del depósito hidrográfico, proveedor de la Marina de Guerra y Mercante".
Aquesta llibreria és un dels establiments de la ciutat dedicats al món del llibre de més tradició. Al blog Gente y habitantes de Cádiz. La savia de la ciudad más antigua de occidente, he trobat aquesta fotografia del dia de la inauguració de la libreria QiQ.

Després de passar una bona estona remenant surto i abans de marxar torno a donar un cop d'ull a l'aparador. Al llegir una de les portades em quedo de pedra...Torno a entrar i li demano l'últim número de la Revistatlántica. Andalucía sempre ha tingut unes magnífiques revistes de literatura i poesia: Renacimiento de Sevilla, Hélice de Granada, Revistatlántica de Cádiz,... Doncs molt lluny d'aquí ( a Cádiz), parlen d'aquí ( de Lleida)...

He de confesar-vos que vaig emocionar-me al veure que el monogràfic estava dedicat al nostre poeta Màrius Torres. Documentos. Màrius Torres Centenario, és un recull d'articles de José Ramón Ripoll, Mercè Boixareu i Vilaplana, Pere Gimferrer, Margarita Prats Ripoll. Alfonso Alegre Heitzmann i Victoria Pradilla signen " Màrius Torres. Antología poética".Un tastet atlàntic del nostre poeta. A la pàgina 58 podem llegir:

Recuerdo de una música.

Como una lámpara, ardiendo silenciosa

en un gran templo incierto,

música en el recuerdo, memoria luminosa,

quemando en la tiniebla donde se aleja el tiempo,

¡ ah, no te apagues nunca! Y así, como aquel día,

si cierro los ojos y escucho tu voz suave,

la tristeza se haga melancolía,

la melancolía, paz.

L'apardor convida als gaditans a descobrir al poeta lleidatà.

Atentament. 

Senyor i

Mirar, llegir i emocionar-se envoltat de sacs....

Fins al 15 de febrer podeu anar a veure l'exposició "La Maternitat d'Elna 1.939-1.944", a la Sala Montsuar de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. És important no deixar passar aquesta oportunitat i fer-hi una visita sense pressa. Podeu ensenyar i explicar als vostres fills com l'espècie humana pot mostrar tota la seva brutalitat, però també donar grans lliçons d'amor...
El 26 de gener de 1.939 Barcelona va caure en mans de l'exercit franquista. La guerra estava perduda i va començar l'exili. França es va omplir de milers de catalans i refugiats de tota Espanya.

Els refugiats van ser confinats als camps de refugiats d' Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès. Eren simplement àrees de platja tancades amb filferros. Ja podeu imaginar que les condicions de vida eren molt dures. La majoria de les dones embarassades perdien els seus fills pel fred i la gana...
En aquest escenari horrorós va aparèixer Elisabeth Eidenbenz una mestra suïssa que va impulsar, des de l'Associació d'Ajuda Suissa als Nens Víctimes de la Guerra, una maternitat on poder assistir a les dones embarassades que estaven tancades als camps de refugiats.
El dia 7 de desembre de 1.939 al poble d'Elna, molt a prop d'Argelers, va començar la seva tasca en el Castell d'En Bardou - un vell casalot rehabilitat-.L'any 1,944 va ser clausurada per l'exercit alemany.
Hi van néixer 597 nadons...
Passegeu lentament al costat dels sacs, mireu les fotografies, llegiu els textos explicatius, i - per què no?-, també podeu plorar .
Gràcies Elisabeth.
Atentament.
Senyor i

L'amic misteriós d'Arturo Pérez Reverte.

El passat 2.010 Arturo Pérez Reverte, després de dos anys passejant per Cádiz i de remenar a fons els seus arxius, va escriure la seva última novel·la "El asedio". Ens parla del Cádiz de 1.811, de la invasió napoleònica i del naixement de "La Pepa". Història, aventures, intriga, assassinats, intrigues, romanticisme,...

Però no parlaré del seu llibre. Si mireu atentament el vídeo següent, veureu el recorregut que va fer acompanyat d' una colla de periodistes per els escenaris de la novel·la. Obriu els ulls i veureu que l'escriptor s'atura a parlar amb un bon amic. Qui és? Quin ofici fa?....





És Serafín Gabriel, besnet del gallec Serafín Gabriel Estévez, que amb la seva roda d'esmolar va arribar el segle XIX a Cádiz on va muntar Casa Serafín. Cuchilleria Taller de vaciado.

Al número tres de la Calle Compañia aquest negoci ja ha vist quatre generacions d'esmolets. L'ofici d'esmolet, de gran tradició a les terres gallegues, consisteix en esmolar ganivets, tisores,... I em preguntareu què és esmolar? Ens ho explica molt bé el diccionari del Grup Enciclopèdia Catalana: "És fer agut el tall o la punta d'una eina, una arma, donant a la fulla l'angle de tall adequat per a l'ús que està destinada".


Els quatre esmolets que han fet saltar milers d'espurnes durant aquesta colla d'anys treballant en aquest petit taller tenen el mateix nom Serafín Gabriel.
L'ofici d'esmolet desapareix lentament....
Atentament.
Senyor i

L'Arxiu Històric de Lleida ( i 7 ).

Ens vam quedar a la pregunta si era possible treballar en grup a l'arxiu. La resposta és afirmativa, hi ha una sala per poder fer feina un grup de set o vuit persones.

També té d'una aula per fer cursos amb una capacitat per a 30 persones. Recordeu les entrades "Rajoles plenes d'oficis" i "Gira la rajola" amb les que el desembre del 2009 vam visitar virtualment l'exposició Oficis enrajolats?Aquesta exposició es va fer a l'Arxiu Històric ja que disposa d'una sala d'actes polivalent en la que s'organitzen exposicions temporals.

Durant la visita virtual a l'Arxiu Històric vam rebre un comentari de Lluís Bordes pare del Martí de tercer. Ens va enviar un parell de fotografies i unes explicacions sobre un treball que ha fet a l'arxiu. Ens explica que el Seminari Vell, que actualment acull el Rectoral de la UdL, després de la Guerra Civil va ser presó.
A la primera fotografia es pot veure la tapa del llibre de registre d'altes i baixes dels presoners de l'any 1.942. Dia a dia el llibre recull els presoners que entraven i els que sortien, i el seu destí; així com el recompte diari de presoners.

Aquests registres d'entrades i sortides són els expedients del tribunal de responsabilitats polítiques de Lleida. La segona fotografia correspon al moviment d'altes i baixes del dia 28 de setembre del 1.942. Tota aquesta documentació l'ha trobada a l'Arxiu Històric de Lleida.Gràcies Lluís per la teva col·laboració.

És hora de marxar. Dono les gràcies a la Glòria per les seves explicacions i per les facilitats que m'ha donat per fer la feina. Surto al carrer i em trobo un matí d'hivern magnífic.

El solet i els contrastos arquitectònics fan que m'aturi a la terrassa del Museu de Lleida. Sec, deixo la càmera , el quadern i el llapis i demano al cambrer... Aprofito aquest descans per començar a trencar-me la closca pensant quina serà la pròxima descoberta.
Atentament.
Senyor i

L'Arxiu Històric de Lleida (6).

Una de les tasques importants de l'Arxiu és la restauració de documents i la microfilmació. Els ciutadans que visitem l'arxiu tenim a la nostra disposició un servei de reprografia ( fotocòpies i còpies en CD). A la sala de consultes els investigadors poden utilitzar els aparells lectors-reproductors de microformes.

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació és el que estableix la normativa general per a la reproducció de documents.

També podem utilitzar la biblioteca auxiliar de l'arxiu que té més de 4.000 volums. Es tracta principalment de llibres d'arxivística, paleografia, història i bibliografia de les nostres comarques.

Podem consultar publicacions periòdiques, la més antiga és de l'any 1.827. Recordeu nenes i nens que en la nostra segona visita virtual a la biblioteca de l'I.EI, a l'entrada Diaris vells, bells diaris,vam descobrir el diari més antic de Lleida, "Diario de la ciudad de Lérida" del 1.808.

A la sala de consulta tenim vint-i-quatre punts de lectura, quatre d'accés a internet i tres cabines individuals per la consulta i audició de documents audiovisuals.


Li pregunto a la Glòria si es pot treballar en grup a l'arxiu. La resposta molt aviat al blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i