Catorze centímetres de bellesa.

No és la primera vegada que al blog de la biblioteca parlo d'anellament d'ocells. Al mes d'octubre del 2.008 a l'entrada Petit regal, vam quedar bocabadats amb la cotxa blava anellada a l'Estany d'Ivars. Aquest dissabte al Parc de La Mitjana, malgrat el dia ventós, des de les sis del matí fins a la una del migdia una colla d'enamorats dels ocells van estar anellant. He de confessar-vos que hi vaig anar al final..., quina mandra anar-hi a les sis!

Tinc per vosaltres dos regals. A les fotografies podeu veure com anellen un pit-roig i un rossinyol bord.
Els ocells que queden enganxats a les xarxes es treuen amb molta cura i es guarden ens saquets de roba fins que apuntem a les fitxes d'observació les mides, pes, ... A la primera fotografia podeu veure a una companya de sisè de les escoles Alba, l'Ona, amb el saquet on hi ha el rossinyol bord.

Els anelladors agafen suaument els ocells,penseu que pesen sobre els vint grams, i apunten totes les dades a les fitxes d'observació: anella, espècie, subzona, hora oficial , edat, sexe, ala, pes, greix, múscul, anellador, observacions,...

Avui us presentaré dos petits ocells . Mireu si són petits que la seva mida és de 14 centímetres. Un de comportament molt confiat i fàcil de veure, el pit-roig; i l'altre molt esquerp i difícil de veure, el rossinyol bord.

Ja he explicat una colla de vegades el perquè del nom científic . Sense aquest nom és molt difícil saber de quin animal o planta parlem. Mireu com es diu el pit-roig en altres idiomes: petirrojo (castellà), txantxangorri ( euskera), paporrubio común ( gallec). El nom científic és Erithacus rubecula. És petit i rodanxó. L'adult és bàsicament marró oliva al damunt i blanc desgastat al dessota, amb la part anterior de la cara i pit d'un taronja vermellós vorejat de gris. El juvenil no té el pit vermell.

Pesa entre 16 i 22 grams. Poden viure fins a 13 anys. Sembla que hi veu amb molt poca llum.

El rossinyol bord ( Cettia cetti) ,ruiseñor bastardo ( castellà), errekatxindor ( euskera), reiseñor da auga (gallec),... ; té les parts superiors marró-rogenques fosques i la cella difusa blanquinosa.

Si teniu la sort de veure'l una de les seves característiques és que sovint aixeca la cua . Mireu si és petitet que pesa entre 12 i 18 grams.

A més a més de la bellesa i emoció que es viu en les sessions d'anellament pel fet de compartir una petita fracció de temps amb aquests animals que tenen la gran sort de volar, he de confessar-vos que em té el cor robat veure la cara dels més petits en el moment de deixar en llibertat als ocells anellats.

Si voleu gaudir de les petites joies que tenim amagades als parcs i jardins de la ciutat no deixeu escapar la propera sessió d'anellament.
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia: Marc Parrot + Segundo de Chomón.

Ahir a la nit al Cafè del Teatre, Marc Parrot ens va regalar el seu espectacle Ombres de Plata .Tot un luxe poder gaudir dels films del director de cinema mut Segundo de Chomón acompanyats de les cançons creades expressament per aquestes joies cinematogràfiques.
Segundo de Chomón ( Teruel 1.871 - Paris 1.929 ) va ser un dels pioners mundials del cinema. Geni del cinema fantàstic i d'animació, era director , tècnic d'il·luminació i fotografia i especialista en trucatges i revelat. Penseu que aquestes pel·lícules, que ja tenen més de 100 anys, estan pintades a mà fotograma a fotograma .

Font fotografia: Metakinema. Revista de cine e historia.

Tot un paler escoltar al músic i compositor barceloní acompanyat de Dani Ferre i Joan Anton Mas contemplant els films centenaris de Chomón. Tota una lliçó de poesia.
Un tastet: Del 1.908 el film " Les papillons japonais".

Ressona el gong-Les papillons japonais from Cristina Haba on Vimeo.
Gràcies Marc, gràcies Segundo.
Atentament.
Senyor i

Vapor ti, vapor todos 2011.

Aquest és el segon any que la Fundación SM fa la campanya solidària Vapor ti, vapor todos. Del 22 de desembre del 2.011 al 5 de gener del 2.012 per cada llibre que compreu de la magnífica col·lecció Barco de Vapor , la fundació en regalarà un altre a un nen amb dificultats.

L'any passat es van repartir als hospitals i aules hospitalàries 105.266 llibres. Un dels objectius de la Fundación SM , creada l'any 1.977, és retornar a la societat una part dels beneficis que genera l'empresa editorial.
Aquests dies de campanya si compreu un dels llibres del Barco de Vapor , penseu que un nen en situació difícil, en podrà llegir un altre...

La Fundación SM donarà els llibres recollits a la campanya a tres entitats: Aldeas Infantiles SOS, Cruz Roja, i Mensajeros de la Paz.



Compartir el plaer de llegir amb altres nens , és un gran regal.
Vapor ti, vapor todos.
Atentament.
Senyor i

Joyas bibliográficas.

Al blog de la biblioteca he recomanat moltes vegades que aprofiteu una de les vostres visites a la llibreria per demanar l'últim número de la revista Mercurio, editada mensualment per la Fundación José Manuel Lara. La revista és gratuïta i , si us agrada el món del llibre, una eina important. Si teniu poques ganes de passejar o a la vostra llibreria no la tenen, la podeu consultar en format PDF. En paper o a la pantalla de l'ordinador, una visita mensual que no heu d'oblidar.

El número 136 d'aquest mes de desembre està dedicat a la bibliofília i les joies bibliogràfiques.

Atenció bibliòfils, el dossier d'aquest mes us regala sis articles que poden ser del vostre interès: "Breve historia de la bibliofilia" ( Víctor Infantes ), "Entrevista con Antonio Prieto" ( Ignacio F.Garmendia/Ricardo Martín), "El coleccionista de papel" (Luis Alberto de Cuenca), "El canon de la Real Academia Española" ( Víctor García de la Concha), "Lecturas de anticuario" ( Jesús Marchamalo) i, "Como un billete falso" ( Francisco Rico).

No he amagat mai l'admiració per Luis Alberto de Cuenca. En el seu article podreu llegir perles com les següents:
..." Un ilustre monarca del reino de Aragón del Cuatrocientos, Alfonso V el Magnánimo, no dudaba en asaltar, en plan pirático, las naves que venian de Oriente cargadas de códices griegos"...
... "pienso que uno de los placeres más intensos, más hondos, con menos contraindicaciones, que se puede experimentar, es encontrar el libro - o el tebeo, o el cromo- que se anda buscando"...
..." El bibliófilo - yo lo he llamado "coleccionista de papel" para acercarlo al común de los mortales- está siempre en tensión cinegética, como dicen que lo está el tigre en las selvas del Indostán, y es tan cruel y sanguinario como el tigre cuando trata de defender una pieza cobrada del asedio de otros bibliófilos o de ocultar un dato a sus rivales"...
Aprofiteu la revista Mercurio 136 per donar un cop d'ull als llibres antics.
Atentament.
Senyor i

Per molts anys Quercus !

El passat mes de febrer a l'entrada Quercus 300 vaig recomanar-vos la lectura atenta d'aquesta revista, degana de la premsa ambiental. En aquell quadern , que suposava les tres centenes, van dedicar un monogràfic als treballs i les investigacions dutes a terme per científics espanyols en les regions polars. L'entrada recordava que al mes de desembre la revista compliria trenta anys.

Ja estem al desembre i amb el Cuaderno 310 Quercus Observación, Estudio y Defensa de la Naturaleza compleix tres dècades lluitant per la nostra casa comuna que moltes vegades maltractem. Si no cuidem el nostre planeta no tindrem on viure ....
La portada del Cuaderno 310 és un homenatge al Cuaderno 1. El mateix ocell, l'òliba (Tyto alba) és el protagonista.

No ha estat gens fàcil. Trenta anys denunciant la destrucció, els perills, l'especulació,... i encara la podem trobar cada mes al quiosc ! A més a més de la denúncia dels abusos, la revista ens ha regalat molts articles de gran nivell per conèixer molt millor l'entorn. Molts dels col·laboradors són estudiosos , científics , professors universitaris,... que hi treballen de forma desinteressada. També poden exposar les seves queixes els petits grups locals que lluiten pel seu territori.
Les tres dècades han comportat canvis en la revista a nivell de disseny, color, tipus de paper,...; però l'esperit del primer exemplar, encara el podem trobar trenta anys després. Hem passat d'una revista feixuga, amb poques fotografies i dibuixos, en blanc i negre - excepte la portada i contraportada-, a una plena de color, fotografies, mapes , esquemes, ...

També la podeu trobar en format digital, per a iPad, Android, iPhone i Web.

És molt important la tasca de defensa del medi ambient, i gent com la de Quercus, molt atenta a les actuacions que poden destruir-lo, és tot un regal.
Gràcies i per molts anys.
Atentament.
Senyor i

Misteri al costat dels caganers ( i 2).

El Martí ens va comentar que la figura del frare ens indica el temps que farà amb el bastó que té a la mà. Si fa calor es treu la caputxa i quan fa fred o plou se la posa.

Per investigar com s'ho fa aquest frare de cartró per "endevinar" el temps, entro a la llibreria Fregola on, molt amablement em deixen entrar en un petit magatzem en el que trobo un exercit de frares...

Al girar la capsa on hi ha el frare puc llegir:

HIGRÒMETRE.

Quin temps farà demà?
El frare t'ho ben dirà.
La vareta amb atenció
cada dia observaràs.
Si cap amunt s'enlaira,
temps sec et trobaràs.
Si cap avall assenyala,
pluja segura tindràs.
I mira-li bé la caputxa si en
sortir no et vols mullar.

Però, com funciona el frare? Aquest frare de cartró és un higròmetre, un aparell per mesurar la humitat atmosfèrica. Els més utilitzats són els de condensació i els d'absorció. El frare és un higròmetre d'absorció que es basa en la propietat de certs materials per allargar-se o escurçar-se segons la humitat. El que s'allarga i s'escurça en aquest higròmetre és un cabell humà.
Cal col·locar el frare en un lloc sec i ventilat. S'anticipa unes vint-i-quatre hores al temps que farà, però algunes vegades l'anticipació és superior.


Si hi ha molta humitat, la figura del frare abaixa la mà i es cobreix el cap amb la caputxa.

En els períodes de molta sequedat el frare aixeca la mà i es treu del tot la caputxa.
Per ajustar-lo cal moure suaument les seves claus que estan darrere del frare, fent-les rodar cap a la dreta o l'esquerra.

Pregunteu als vostres padrins i padrines, segur que coneixen al frare del temps, ja que fa una colla d'anys que ens ajuda en les prediccions meteorològiques.
Atentament.
Senyor i

Receptes per a fer conserves amb els productes de l'hort.

Al blog de la biblioteca he recomanat molts dels llibrets de Grata Lectura que formen part de la col·lecció Biblioteca Cordill.
Si al desembre del 2.008 parlava del número 3 "Fem un hort", avui vull recomanar-vos el llibret que van publicar l'any passat, el número 7, "Cordill. De l'hort al rebost".

Amb textos i dibuixos de Sol Cots el llibret ens exposa una colla de tècniques per conservar els productes de l'hort per a tot l'any. Ens explica que són les conserves, la seva història, els agents nocius, les normes d'higiene i seguretat .
Podeu aprendre a fer conserves per bulliment, en oli, en vinagre, en sal, i per assecatge.
La segona part del llibret és un diccionari d'hortalisses amb les millors conserves que en podeu fer. Descobrireu el secret per conservar albergínies, alls, apis, raves, carabasses, carbassons, carxofes, cebes, cogombres, cols, coliflors, bròquils, espinacs, faves, pèsols, herbes aromàtiques, mongeta verda, olives, pastanagues, naps, xirivies, patates, pebrots, porros, remolatxa, i tomàquets.
Tots els anys quan comença el cicle de Nadal, a les llibreries, papereries i algun quiosc, podem trobar els llibrets de la Biblioteca Cordill. No deixeu de llegir-los.
Atentament.
Senyor i

Joan Tharrats i el Pla Nacional de Lectura...

Amb el Pla Nacional de Lectura les nenes i nens de les escoles catalanes llegiran una colla de llibres l'any. .. Al diari El Punt Avui del passat dissabte 3 de desembre, la tira de Joan Tharrats amb el seu humor subtil, en feia referència.

Cal aprendre a gaudir de la part de la vida que no té "PLAY".
Atentament.
Senyor i.

Dissabtes poesia: Eduard Canimas.

Vaig descobrir l'Eduard Canimas al febrer del 2.009 en un concert inoblidable al Cafè del Teatre :

" Roger Mas + Eduard Canimas en concert". Com a seguidor de Roger Mas , que em sembla un dels màxims exponents de la música catalana actual, no deixo escapar cap de les seves actuacions. Eduard Canimas era, per a mi, un desconegut... Em va deixar bocabadat. L'Eduard és un lletrista sorprenent. Les seves cançons estan plenes de sensacions, de poesia. La complicitat del Roger i l'Eduard va ser total i ens van regalar una nit màgica. En aquell concert Canimas es va centrar en el disc del 2.006 "Noh iha crisi". L'any 2.003 havia fet el seu primer disc en solitari: "Canimas o rebentes".
El passat mes d'octubre va tornar al Cafè del Teatre per presentar el seu últim disc: "Sagrat cor", una petita joia.

Un disc per xalar. Un regal, la segona cançó : "Puc tancar i obrir".

puc tancar i obrir la mà
puc posar un peu davant
l'altre peu
i fer un pas endavant

puc obrir el meu cor tancat
puc posar una mica de llum
per "llà" on vaig

i amb l'altra mà puc oferir-te
un ram de flors
collides pel camí que jo he trobat

vull entrar en un llac serè
i lentament treure'm la roba
que ja no em serveix

em despullo davant teu
i si vols fusionem
el teu cos amb el meu

puc estimar-te i no tenir-te
deixo ben obertes
les finestres de l'amor

Escoltar al cantant de les terres gironines és tot un plaer. Les seves cançons no us deixaran indiferents .
Si voleu veure l'Eduard Canimas cantant aquesta cançó aquí teniu el vídeo:




Gràcies Eduard.
Atentament.
Senyor i

Misteri al costat dels caganers.

Si passegeu per la Plaça de la Sal no deixeu de donar un cop d'ull a l'aparador de la gairebé centenària Llibreria Fregola, ja que sovint ens ajuda a pensar en les nostres tradicions. Fa pocs dies que ens recorda que ja no falta gaire per iniciar el cicle del Nadal.

Tapeu-vos el nas, perquè una part de l'aparador màgic i dels prestatges interiors de la llibreria ja estan plens de caganers !!!

El caganer és una figura popular del nostre pessebre nadalenc que té l'origen al segle XVIII. Tradicionalment la figureta representa un home vestit amb faixa i barretina, amb el cul enlaire per fer caca. Actualment, molts personatges coneguts tenen el seu caganer.

Però en un raconet de l'aparador he descobert un misteriós personatge, un frare, que m'ha deixat molt intrigat...

Em sembla que no és ni un caganer ni cap altra figura del pessebre. Nenes i nens, algú de vosaltres pot ajudar-me?
Atentament.
Senyor i

Reflexions centenàries.

Avui recomano la lectura d'un petit-gran llibre en el que Moisès Broggi i Vallès, nascut a Barcelona l'any 1.908, fa una sèrie de reflexions sobre la vida i el seu sentit. Sempre és important escoltar o llegir el que tenen guardat al sac de la memòria les persones que ja han viscut una colla d'anys. En Moisès, de 103 anys, us farà pensar una bona estona..."Reflexions d'un vell centenari" ,editat el passat mes de setembre per Edicions 62, està dividit en dues parts: "Problemes, reptes i oportunitats del món exterior", i "Consol, al·licients i riquesa del món interior".

Edicions 62 ja va publicar les seves memòries els anys 2.001 i 2.005: "Memòries d'un cirurgià" i " Anys de plenitud".
Moisès Broggi a la Guerra Civil era el cap de l'equip quirúrgic de les Brigades Internacionals. Evidentment després de la guerra va ser depurat i va perdre tots els càrrecs públics. Malgrat tot va exercir de cirurgià de prestigi fins al vuitanta anys...
Ara que tot el dia correm i no tenim temps per pensar, guardeu-vos una estona per assaborir aquestes cent pàgines.
Gràcies Moisès.
Atentament.
Senyor i

Partidor.

He de confessar-vos que la visita a Mas de Pitoia, Centre d'Interpretació del Camí de Sirga, va deixar-me bocabadat. En el petit museu vaig descobrir una peça de fusta utilitzada pels corders per ajuntar els cordons per tal de fer la corda anomenada partidor. En altres zones de Catalunya s'anomena càbria. El partidor o càbria és un corró troncocònic de fusta, de 10 a 20 centímetres de llargària que té quatre o més canals en els quals entren els caps que s'han de trenar per formar una corda. En castellà es diu galapo.

Si sou seguidors del blog, potser recordeu entrades en les que vam descobrir eines que recorden al partidor. Al junt del 2.008 a l'entrada "Parlar i parlar" vam conèixer l'escaiador o esberlacanyes que utilitzava el cistellaire de Solsona Toni Canals per trencar canyes i vímets per poder fer els seus cistells .A la Conca de Barberà li diuen xapador i el vam veure al Museu del vidre de Vimbodí.

La càbria i l'esberlacanyes tenen funcions contràries. Amb l'escaiador ,esberlacanyes, xapador,...obrim i separem. Amb la càbria, partidor ..., tanquem i unim. Eines antigues per separar o bé unir, ambdues ja són gairebé història.
L'ofici de corder estava molt estès a les poblacions marineres on calia atendre la gran demanda de cordes i caps per a les naus de vela. La navegació fluvial també necessitava corders . Les cordes estaven generalment estaven fetes de cànem, encara que algunes es feien amb espart o lli.

A la fotografia que vaig fer al Mas de Pitoia podeu veure la planta de cànem i el cànem pentinat que ens permetrà fer les cordes.
Aquest antic ofici ens regala una colla de paraules molt especials: pinte, perpal, filadors, menadors, roda, rastell, solera, creu, tascans, ganxo, càbria, partidor, carrell, cuirols, maçot, paloma, carrot,...Els oficis antics i el seu sac de paules.
Atentament.
Senyor i

Descobrir el Camí de Sirga.

La visita a la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix ens permet conèixer un tipus de relació entre les persones i el riu que, per a molta gent, és totalment desconeguda. A Mas de Pitoia, Centre d'Interpretació del Camí de Sirga, podreu veure un audiovisual i visitar un petit museu que despertaran la vostra curiositat.

El Camí de Sirga era una via natural que resseguia la vora del riu. No era un camí per passejar sinó per fer una feina molt dura, sirgar. Sirgar era estirar el llagut amb la sirga ( la corda), des de terra per tal de fer-lo avançar a contracorrent. Aquest sistema ja existia en temps dels fenicis i els romans. Els llaguters a vegades tenien sort i el vent podia ser favorable i la seva força empenyia les veles per poder avançar com podeu veure en aquesta fotografia de l'any 1.915 en la que els llaguts estan navegant per l'Ebre a Garcia. La fotografia és del Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya.

Font fotografia: Revista Recerca 11

Al riu Ebre hi havia uns 1.300 quilòmetres de camí de sirga. Actualment només queden alguns trams del seu traçat, la resta ha desaparegut però el podem recordar gràcies a la memòria oral.
Per sirgar utilitzaven les muscleres, una espècie de teules de fusta que es posaven a les espatlles per no llagar-se amb la sirga.

Per sirgar utilitzaven una corda de cànem llarga i gruixuda, la sirga o sègula que anava de la punta de l'arbre del llagut fins a la riba. Les veles que hissaven a l'arbre eren quadrades. El trau , la més gran, a la part inferior; i la gàbia , la petita, a la superior.

Fins a finals del segle XIX és va utilitzar la navegació fluvial perquè les vies de comunicació terrestres eren molt dolentes. La implantació del ferrocarril i els camions van suposar un cop definitiu als llaguts.
No sempre podien anar per la mateixa riba, llavors calia creuar el riu. Aquesta maniobra s'anomenava fer tasia.
El sou no depenia del tonatge transportat al llagut, sinó del trajecte . Les maniobres que feien els llaguters tenien uns noms curiosos: amotllar, murar, servar, fer tasia, mallar...

En aquesta fotografia del 2.005 de la revista Recerca podem veure als sirgadors Josep Videllet Borrull ( Benifallet 1.935), i Francisco Vizcarro Panisello ( Benifallet 1.930) - els dos, fills de llaguters -, en el tram del camí de sirga anomenar Camí del Calvari.
Si voleu aprofundir en el coneixement del camí de sirga, llegiu l'interessantíssim treball d'Eva Castellanos Maduell a la revista Recerca 11 ( 2.007), titulat "El camí de sirga, traçat de la memòria fluvial".
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia, els haikus que venen del fred...

Lleida ha perdut en els últims anys una colla de botigues on gaudir remenant i comprant llibres i bona música. Encara queda alguna llibreria on pots trobar venedors que et recomanen alguna lectura que els ha entusiasmat. Molt més difícil ho tenim en el camp musical...

Al bell mig del Carrer Major, podem entrar a la llibreria Caselles i en una petita prestatgeria al fons a la dreta, al costat de l'ascensor, trobem els llibres de poesia.
Us explicaré una petita història sense importància. Els primers dies del passat octubre estava en aquest "raconet poètic" de la llibreria i una novetat em va cridar l'atenció. No tenia cap referència de l'autor, per això vaig comentar-li a la Montse que , a més a més de vendre llibres és una gran lectora. Ella tampoc en sabia res de res... Un cop d'ull a alguns poemes,... el deixo al prestatge ,potser un altre dia...El divendres 7 d'octubre torno decidit a comprar el llibre. Sorpresa, ja no hi és.La Montse em diu : Està clar que no saps la noticia. El llibre del que parlàvem l'altre dia és obra de Tomas Tranströmer, el nou Premi Nobel de Literatura. T´he guardat un llibre...

Avui volia recomanar-vos "Deshielo a mediodia" , edició bilingüe de Nórdica Libros.

L'any 2.010 aquesta editorial va publicar "El cielo a medio hacer" que recull gran part de l' obra poètica i la seva autobiografia. "Deshielo a mediodía" és una recopilació que va del seu primer llibre "17 poemas" del 1.954, als últims haikus escrits l'any 2.004. Roberto Mascaró és el traductor dels poemes del suec al castellà.

El poeta, nascut a Stockholm l'any 1.931, també ha estat seduït per aquests poemes japonesos.
Un tastet dels haikus suecs, del llibre ur Den stora gatan ( De El gran enigma - 2.004-) :

Krypande skuggor...
Vi ar vilse i skogen
i murklornas klan.

Sombras reptantes...
Perdidos en el bosque
en clan de colmenillas.

En svartvit skata
springer envist i sick-sack
tvärs over fälten.

Urraca blanca y negra,
terca, corre en zigzag,
cruzando campos.

Haikus que venen del fred...
Atentament.
Senyor i

Oficis del riu.

A l'entrada Pas de barca ( i 2 ) , heu conegut al Jaume, el barquer de Flix, que amb la seva barca no es cansa de creuar el riu Ebre... Però de la relació de les persones amb el riu van sorgir una colla d'oficis, molts d'ells ja desapareguts. Si visiteu Flix, a més a més de creuar el riu pel pas de barca, no deixeu de visitar el Mas de Pitoia on descobrireu el Centre d'Interpretació del Camí de Sirga.

Font fotografia. Mas de Pitoia.

Recordeu que un llagut és una embarcació gran - de divuit metres d'eslora ( de llargada )- que s'utilitzava pel transport de mercaderies pesants. Podia transportar fins a 30 tones de pes. La seva tripulació estava formada per quatre persones: el patró , que era el propietari, i tres peons que s'encarregaven de la navegació i de la càrrega i descàrrega.

Font fotografia: Recerca 11. El camí de sirga,traçat de la memòria fluvial. Eva Castellanos Maduell.Homes sirgant. Arxiu La Riuada de Móra d'Egre. Pàgina 260.

Quan el corrent del riu o la força del vent no eren les favorables per a la navegació fluvial, els sirgadors arrossegaven el llagut a les seves espatlles estirant de la sirga. El cap de colla dels sirgadors era el daliner que duia el dalí , un pal amb la doble funció d'apartar la brossa del camí i mirar la profunditat del riu. El saguer es col·locava al darrera i era l'encarregat de comunicar-se amb el patró sobre si convenia donar corda o no.

Els resclosers eren els encarregats del funcionament de les rescloses. Vivien amb la seva família en una caseta annexa a la resclosa. El so del corn , un caragol marí, els avisava per començar a posar en funcionament els mecanismes per tal que l'embarcació pogués realitzar l'ascens o descens de l'assut.

Els corders amb el cànem feien les cordes i la sirga que utilitzaven els sirgadors per estirar les embarcacions al riu Ebre.

Font fotografia: Mas de Pitoia.

Només queden dos calafaters que eren els que tapaven amb estopa les juntes entre les taules de les embarcacions de fusta i les cobrien després amb una capa de brea a fi d'impedir el pas de l'aigua.
Aprofitant la vegetació propera al riu hi treballaven els cistellers, canyissaires, cadirers,....
Els aiguaders portaven l'aigua del riu a les cases , els canaleros eren els guardes dels canals, els...
Paraules i oficis que no hem d'oblidar.
Atentament.
Senyor i

"L'aigua i les fonts", novetat de la Biblioteca Cordill.

Al blog no ens cansem de recomanar els llibrets de Grata Lectura, responsable de l'edició dels llibrets de la Biblioteca Cordill que ens proposa endur-nos a casa un petit tastet de la nostra cultura.
"L'oli i l'oliva", "Fem un hort" i "El pa i la farina", ens han permès petites descobertes llegint les seves minipàgines molt ben aprofitades i plenes de sorpreses.

"L'aigua i les fonts" és el número nou de la col·lecció. Ens presenta l'aigua com a font de vida , el cicle de l'aigua i ens recorda que estem fets d'aigua.
Una part important del llibret està dedicada a les fonts, als tipus d'aigua, a les seves aplicacions i a una guia dels millors dolls de Catalunya.
Refresqueu-vos amb la novetat de la Biblioteca Cordill.
Atentament.
Senyor i

Pas de barca ( i 2 ).

Ja vaig explicar-vos que els vostres companys de cicle inicial van creuar el riu 'Ebre amb una barca feta amb dos llaguts. Un llagut, nenes i nens, és una embarcació gran , de divuit metres d'eslora ( de llarg), que s'utilitzava pel transport de mercaderies pesants- principalment carbó-, i podia carregar fins a 30 tones.

Però per al transport fluvial hi havia altres tipus d'embarcació com la muleta, la puntona i el molí. La muleta era una nau més petita que el llagut que s'emprava per transportar fins a 2 tones de mercaderies. La puntona, de fons pla, servia de transbordador al riu Ebre. El molí era un molí fariner flotant compost per dos llaguts de diferent mida.

En Jaume, el barquer del pas de barca del riu de baix, els mesos d'estiu comença molt aviat a creuar el riu, a dos quarts de set , i treballa fins a dos quarts de deu. La resta de l'any, més o menys comença a dos quarts de vuit i acaba a les sis de la tarda. A les dues té una hora i mitja per dinar tranquil·lament.

Per tal que el corrent del riu no se l'endugui, la barca està subjecta a un cable metàl·lic anomenat ramalet que enllaça amb la grímera, un altre cable més gruixut que travesa el riu a una certa altura.

La barca de Flix es mou gràcies a un motor a causa de la manca de corrent del riu des de la construcció de l'embassament. A Miravet hi ha l'últim pas de barca del riu Ebre que no utilitza motor, sinó el corrent del riu.

Ja hem creuat el riu Ebre. Ara, amb les cadenes, cal ajudar al Jaume a frenar la barca.
Si voleu veure als vostres companys i companyes de cicle inicial descobrint la Reserva Natural de Sebes i creuant el riu Ebre cliqueu aquí.
Si podeu no deixeu de visitar el pas de barca de Flix.
Atentament.
Senyor i

Pas de barca ( 1 ).

Els nens i nenes de cicle inicial van visitar la Reserva Natural de Sebes i el meandre de Flix el passat 17 d'octubre.El meandre que fa el riu Ebre a Flix implica que el riu passi dues vegades per aquest poble de la Ribera d'Ebre. La gent de Flix parla de lo riu de dalt i lo riu de baix.

Ara, quan volem creuar un riu estem molt acostumats a fer-ho per un pont, però abans també hi havia els passos de barca que feien aquesta funció. Si heu visitat el Delta de l'Ebre entendreu que Lo Passador ( el nou pont que uneix els nuclis de Sant Jaume d'Enveja i Deltebre), farà molt difícil la continuïtat del pas de barca que els unia.
Flix havia tingut dos passos de barca. El de dalt, d'origen medieval, va funcionar fins al 1.959. El de baix ja apareix citat en un document del segle XVII, i encara està en funcionament.Els vostres companys de cicle inicial van viure l'aventura de passar el riu pel pas de barca de baix.

Al blog del Jaume he trobat aquesta fotografia antiga en la que podeu veure el pas de barca del riu de dalt, que va desaparèixer com a conseqüència de la construcció del pont sobre l'embassament.Si mireu bé la fotografia, podeu observar la casa del barquer i la torre de defensa.
La fotografia de Tomás Riva ens mostra el pas de barca del riu de baix l'any 1.968. Es poden observar molt bé la torre de colladora o casa de la maroma o de la sirga. A l'esquerra es port veure la casa de "Ramon del riu", antiga torre de defensa.
La barca amb la que els nens i nenes del Sant Jordi van creuar l'Ebre està feta amb dos llaguts - Democràcia i Nostra Senyora de l'Assumpció-, sobre els quals hi ha una plataforma de fusta...

Si voleu pujar a la barca i descobrir com s'ho fa el Jaume per creuar el riu , no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i