Fundació Mas Miró ( 3 ).

Després de visitar virtualment l'austera planta baixa de mas Miró, avui pujarem al primer pis on trobarem la gran sala i les habitacions. Podreu comprovar el contrast d'aquesta planta, amb cer encant burgés, i la humilitat de la planta baixa.

Pugem al primer pis i anem a l'esquerra a l'habitació del fons. Aquesta petita cambra fou el primer taller de Joan Miró. La llum del sol inunda l'espai...

No hi ha cap fotografia d'aquest primer taller, però ho sabem gràcies a la memòria oral dels antics masovers de mas Miró. Quan als anys 40 varen construir el nou taller, aquesta cambra es transformà en l'habitació de la Maria Dolors, germana del pintor.A la propera fotografia podeu observar el jardí des del balcó del primer taller del pintor barceloní.

El curiós llit policromat és un llit d'Olot. Aquests mobles es van fer a Catalunya a finals del segle XVIII i el seu estil té els orígens a Itàlia. A la propera fotografia de detall podeu apreciar el treball artístic del capçal.

Deixem l'habitació de la Maria Dolors i, nomes sortir-ne, podem veure com la llum del sol omple la primera planta del mas. A la dreta d'aquest petit saló trobem l'habitació de Joan Miró.

Vaig visitar Mas Miró al matí i per això l'habitació del pintor, escultor, gravador i ceramista barceloní - orientada a ponent - em va semblar més fosca que les altres estances del mas.

Tornem al centre de la primera planta, on hi ha el forat d'escala. A la dreta ni ha la gran sala, eix vertebrador d'aquesta planta del mas. La taula que veieu a la fotografia següent va servir de model a Miró en un dels seus quadres.

La Taula  ( natura morta amb conill ) és un oli sobre llenç pintat l'any 1.920 en el que podeu observar la taula que encara és al centre de la gran sala. Paula Pinya, de la Successió Miró, em va donar l'autorització per mostrar-vos aquest oli. Gràcies Paula per la teva gentilesa.

Font fotografia: Successió Miró.

Entre les balconeres, presidint la gran sala, hi ha un retrat del besavi matern de Joan Miró, Josep Oromí Vidal. A sota podeu veure als avis paterns de Cornudella, Isabel Adzerias Rabascall i Joan Miró Palleja que era el ferrer del poble.

Si baixem la mirada podem observar detalladament el paviment hidràulic de la gran sala. Aquest tipus de paviment artesanal s'ha conservat, molt encertadament, en la rehabititació i museïtzació de les diferents estances.

Durant la guerra civil la mare, la germana i la família dels masovers es van quedar al mas. Els soldats republicans ocuparen l'edifici però aquesta gran sala, l'habitació i el lavabo els van deixar per la mare i la germana del pintor. A finals dels anys 40 la resta de la família tornà de l'exili. Sortim de la sala i anem al lavabo.

Aturat en el temps, enrajolat en color blanc i amb una sanefa escacada en blanc i blau, sembla que en qualsevol moment entrarà un membre de la família Miró per fer-ne ús.

Si ens fixem detalladament en les tovalloles, també blanques, veurem que estan brodades en color blau amb les inicials del pintor J M.

Deixem l'edifici principal i tornem al jardí per dirigir-nos posteriorment al taller que van construir a pocs metres del mas entre 1.943 i 1.948.
Atentament.
Senyor i

Santuari del Tallat.

Avui ens enfilem virtualment al turó de 787 metres d'altitud de la serra del Tallat coronat pel Santuari que duu el nom de la serra; un edifici de planta rectangular, d'estil gòtic que depèn de Montblanquet , una petita població del municipi de Vallbona de les Monges.Malgrat aquesta pertinença, el santuari sempre ha estat vinculat a l'entitat municipal descentralitzada de Rocallaura ( també integrant del municipi de Vallbona de les Monges ). Tots aquests petits poblets pertanyen a la comarca de l'Urgell.

Abans d'entrar-hi anem a la dreta i donem un cop d'ull al paisatge. Descobrim ràpidament que estem en un magnífic mirador de les comarques de l'Urgell, la Segarra i la Conca de Barberà.

Els gegantins molins del parc eòlic de la serra del Tallat, inaugurat al febrer del 2.008, ressegueixen la carena de la serra. Aquest parc eòlic està situat als termes municipals de Passanant i Belltall ( Conca de Barberà ) i Vallbona de les Monges ( Urgell ). Accedim al que queda del santuari de pedra blanca per una porta d'arc de mig punt dovellat.

On avui trobem el santuari del Tallat hi havia una torre defensiva que està documentada al 1.081. Posteriorment, al segle XII, es transformà en un ermitori en el s'establiren alguns ermitans seguidors de Ramon de Vallbona. Quan entrem al pati, ens dóna la benvinguda una portalada amb arc rebaixat de tipus carpanell restaurat.

Coronant les columnes de la portalada podem gaudir dels pocs capitells conservats després de l'espoli obra del Mestre del Tallat, un escultor que podem situar aproximadament entre 1.475 i 1.510.

A la fotografia anterior de detall podeu observar atentament el capitell de l'esquerra i a la propera - també de detall- el de la dreta. D'aquest escultor tenim peces, amés amés del santuari del Tallat, al Monestir de Poblet i al castell de Solivella.

Un document de 1.354 explica que es fundà l'església de Santa Maria del Puig del Tallat. Al 1.475 fou trobada en una cova de la serra del Tallat, prop de Rocallaura, una Mare de Déu molt venerada des de llavors. Al 1.509 el rei Ferran el Catòlic va fer donació de l'església de Santa Maria del Puig del Tallat al monestir de Poblet. Posteriorment a la donació reial es creà el Priorat del Tallat que va durar fins al 1.822.

Les dependències del santuari s'organitzen a partir del pati. Al centre de la fotografia següent podeu veure l'església.

Caminant pausadament pel pati del santuari trobareu diferents missatges de l'eremita que viu al santuari com el que està escrit en una teula ( propera fotografia ), en la que podem llegir textualment: "Nomes fer servir la campana si voleu una trobada amb el eremita. Gracias".

Veureu altres cartells que ens indiquen les parts privades a les que no podeu accedir amb el text: "Pas privar eremita". A l'edifici de l'esquerra del pati podeu observar les llindes d'una porta i una finestra amb un arc conopial.

Alguns carreus que formen part dels gruixuts murs podeu veure els efectes del mal de la pedra, un greu problema que afecta la conservació dels edificis construïts amb roca calcària.

L'any 1.822 els monjos del monestir de Poblet varen abandonar el Priorat del Tallat per motius de seguretat després de tres-cents tretze anys de fer-se'n càrrec.

Al 1.835, amb la Desamortització de Mendizábal, els terrenys i l'edifici del santuari van passar a ser de propietat privada. La imatge de la marededéu del Tallat fou traslladada a Rocallaura.

A la fotografia anterior podeu veure part del presbiteri del santuari, i a la propera -de detall- la medalla que penja del petit pilar on hi ha la Mare de Déu.

A l'església hi ha la llosa sepulcral de Ramon Berenguer de Llorac, el noble a qui Ferran II ( Ferran el Catòlic ) encarregà l'edificació del santuari que s'inaugurà l'any 1.493 amb l'assistència dels Reis Catòlics.

En una altra llosa sepulcral podem llegir: "Mn Francesc Benet Marimon 1.933 - 2.013 Restaurador durant 38 anys i gran impulsor del Santuari de la Mare de Déu del Tallat  A.C.S".

Després de la desamortització vingué l'espoli i la ruïna. Els elements ornamentals van ser arrencats i venuts entre 1.895 i 1.915. Avui en podem trobar al Palau Maricel de Sitges, a Reus ( Creu de la Misericòrdia ), i al castell de Santa Florentina de Canet de Mar.

A la fotografia anterior podeu apreciar el petit detall floral que hi havia als bancs, fets amb plantes aromàtiques de la serra del Tallat, amb el protagonisme per la sempreviva.

Sortim de l'església i, abans de marxar, alcem la mirada per observar detalladament una de les finestres amb la llinda amb un arc conopial.

Abans d'agafar el cotxe per anar a Montblanquet, fem una última mirada als molins del parc eòlic de la serra del Tallat.

És difícil fer-se una idea de les dimensions dels molins sense apropar-se al parc eòlic. A la fotografia següent podeu comparar els aerogeneradors amb el tot terreny que hi ha al camí. A la carena de la serra trobareu trenta-tres aerogeneradors amb torres tubulars de vuitanta metres d'alçària i un rotor de setanta-set metres diàmetre.. Cada molí pot generar 1,5 MW.

Al blog de mossèn Maria Viñolas Esteva "Goigs i devocions populars" podeu veure els diferents goigs dedicats a la Mare de Déu del Tallat.

Baixem el turó, magnífic mirador, per dirigir-nos a la petita població de Montblanquet ( municipi de Vallbona de les Monges).

Atentament.

Senyor i

Universitat de Liverpool.

A l'entrada anterior vàrem visitar virtualment les dues catedrals de Liverpool: la catòlica i l'anglicana. Vaig mostrar-vos les dues façanes de la catedral Metropolitana ( catòlica ), obra de l'arquitecte Frederick Gilbert inaugurada l'any 1.967. A l'entrada d'avui, l'última del nostre periple per Liverpool, tornem a pujar les escales de la catedral Metropolitana.

Situats a la façana posterior, després de resseguir el perímetre circular de la curiosa catedral, ràpidament ens adonem que darrere dels edificis moderns s'alça un edifici de maó vermell.

La curiositat em fa baixar les escales posteriors de la catedral i "descobrir" a la cantonada de Brownlow Hill amb Ashton Street l'edifici Victòria ( Victoria Building ) dissenyat per l'arquitecte victorià Alfred Waterhouse i acabat l'any 1.892.

Fou el primer edifici construït per acollir la Universitat de Liverpool. Hi havia l'administració, la docència, les sales comunes i una biblioteca. L'any 2.008 es transformà en la Victoria Gallery & Museum, una galeria d'art i museu gestionada per la Universitat de Liverpool. La restauració de l'edifici va costar 8,6 milions de lliures.

Si dirigim la nostra mirada a l'esquerra veurem altres edificis de la Universitat. A la fotografia anterior, entre els edificis, podeu veure part de la catedral Metropolitana.

L'edifici Victòria, construït amb maó vermell i amb coberta de pissarra, té una planta en forma de lletra L. El rellotge de la torre, que podeu veure a la fotografia anterior, és de William Potts & Sons, un important fabricant de rellotges públics amb seu a Leeds.

Entre la finestra de tres llums i el rellotge hi ha un gran escut reial del Regne Unit amb el lleó coronat a l'esquerra i l'unicorn a la dreta. Podeu llegir-hi el lema DIEU ET MON DROIT ( Déu i el meu dret ). Sobre l'escut, en un plafó de mosaic de rajola vidrada hi ha la inscripció VICTORIAE REGINAE ( Reina Victòria ).

A la façana de Brownlow Hill hi ha l'entrada a la Scholl of Engineering, que podeu veure a la fotografia anterior. A l'esquerra de l'arcada tenim el Harrison Hughes & Wallter Buildings.

A la fotografia anterior i a la propera de detall podeu veure part de la façana del Walker Engineering Laboratory. L'any 1.886 Andrew Barclay Walter va donar 20.000 lliures a la Liverpool University College per fer l'edifici de laboratoris d'enginyeria. L'edifici s'inaugurà l'any 1.889.

La Universitat de Liverpool s'establí l'any 1.881 com Liverpool University College. L'any 1.884 formava part de la Victoria University. Al 1.903 una llei del Parlament la convertí en Universitat Pública Independent. Victoria Building, l'edifici emblemàtic de la Universitat, també es conegut com "la Universitat de maó vermell".

Tornem a enfilar les escales de la catedral Metropolitana i tornant a la façana principal, per la dreta, podrem veure alguns dels edificis del Liverpool Science Park.

El Parc Científic està format per una comunitat d'innovadors, creadors i pioners en els camps de la ciència, la tecnologia i el coneixement.

Atentament.

Senyor i

Cases singulars de Lleida ( 54 ).

L'entrada anterior dedicada a les cases singulars de Lleida la vàrem començar al carrer de la Llibertat del Secà de sant Pere, on donàrem un cop d'ull a l'antiga Torre Vicens.

La torre i el seu jardí, propietat de la Diputació de Lleida des de 1.939, són una petita part de la gran finca anomenada Hogar del Carmen que al 1.937 Rosa Vicens donà per fer-hi un sanatori infantil. Al 1.977 la Diputació cedí a l'Estat una part de la finca per construir la caserna de la Guàrdia Civil ( a la dreta de la fotografia anterior ), i al 1.981 va vendre a l'Ajuntament 16.776 metres quadrats per construir l'institut Torre Vicens.

Enfilem avui el carrer de la Llibertat, eix vertebrador del tercer turó de Lleida. Quan arribem al carrer Francesc Solana i Fortuño continuem passejant, a l'esquerra, fins trobar la torre Queralt.

L'edifici modernista fou edificat l'any 1.910 pel constructor Queralt Rauret, quan el turó del Secà de sant Pere era una terra de conreus de secà. A la fotografia anterior podeu veure la façana del carrer Francesc Solana i Fortuño, i a la propera -de detall- una de les finestres en la que destaca el treball amb maó de cara vista i la forja.

A les memòries de l'Ajuntament del 1.952 es va documentar l'arribada a Lleida d'immigrants. Es parla de barraquisme als barris del Secà de sant Pere i els Magraners, concretament d'unes dues-centes barraques on s'allotjaven aproximadament unes set-centes persones.

Les primeres famílies s'intal·laren al turó als anys 50 i 60 del segle passat. Penseu que Lleida al 1.941 tenia 41.858 habitants, al 1.950 la xifra ja era de 52.849, l'any 1.960 la població s'havia incrementat fins a les 63.850 habitants i al 1.979 ja érem 90.884 lleidatans.

A la propera fotografia de detall podeu veure el treball amb maó de cara vista i rajola de ceràmica valenciana ( amb escenes del camp ) de la cornisa.

A partir d'un volum central de la torre tenim volums superposats en diverses alçades. Un edifici aïllat amb unes vistes panoràmiques de la ciutat de Lleida i la seva horta.

Les cobertes de la torre Queralt tenen pendents pronunciats i estan fetes amb teula àrab. N'hi ha d'una, dues i tres aigües segons el cos d'edifici que protegeixen. Els murs de tàpia i les columnes de maó vist són els protagonistes.

L'edifici tingué funció d'escola durant un temps i posteriorment estigué molts anys abandonada. L'any 1.999 es rehabilità per transformar-se en la seu de les Escoles Talles, i actualment hi ha equipaments comunitaris. 

A la fotografia anterior podeu veure la façana que "mira" al principal turó de Lleida ( el de la Seu Vella ) i a la propera ( de detall ) la gran balconada.

Darrere dels nous edificis podem gaudir ( al centre ) de la Seu Vella, i a la dreta del Castell del Rei/ la Suda. La primera pedra de la capçalera de l'església fou col·locada el 22 de juliol del 1.203 i la catedral Vella s'acabà al segle XV. La fortalesa andalusina ( Suda ) fou construïda durant el segle IX i el Castell del Rei s'edificà entre els segles XII i XIV. 

M'agrada ser matiner i veure com la llum comença a acaronar els edificis de la ciutat i els ajuda a despertar-se, lentament.

Amb elements modernistes, el conjunt de la torre barreja elements estilístics diversos ( eclecticisme ). Molta gent coneix torre Queralt com "la casa Xina" perquè els recorda les pagodes xineses.

El treball de forja el podem apreciar a les baranes dels balcons, a les reixes de les finestres, a l'estructura de la balconada que suporta el gran ràfec de la teulada i a la mènsula del balcó lateral que podeu veure a la fotografia següent.

Deixem el turó del Secà de sant Pere per continuar la recerca de les cases singulars pels barris de la nostra petita i estimada ciutat. La propera descoberta la farem al barri de la Bordeta.

Atentament.

Senyor i