Apreciada senyora.

Com pot veure, torno a encapçalar una entrada del blog amb apreciada senyora. El gènere epistolar desapareix, però és magnífic obrir la bústia i rebre una carta personal d'algú que aprecies.

Al setembre del 2.007 vaig donar-li un exemplar de la revista Mercurio en el que hi havia un article sobre el llibre de Lola Casas "Ernesto", del que vostè va fer una recomanació a l'entrada "El lleó Ernest". L'escrit acabava amb un Gràcies senyor I. Poc podia imaginar-me que aquest personatge misteriós que vostè acabava d'inventar-se, es transformaria en una peça del blog de la biblioteca.

L'apreciada senyora va desaparèixer del blog al juny del 2.008 . Una entrada memorable "El drac i la baldufa" , en la que recollíem a Barcelona el primer premi Edublogs de Centres Espiral 2.008, va ser la darrera amb aquest encapçalament.

Un any després vam anar a  Madrid per entregar els premis de la tercera edició Espiral Edublogs 2.009 , al que s'havien  presentat 800 blogs de tot l'Estat i d'Hispanoamèrica. Dels trenta membres del jurat , dos érem lleidatans. De rebre a donar recull aquesta experiència.

 

Vostè va començar el blog de la biblioteca al març del 2.007. Vaig afegir-me al seu projecte aquell setembre. El camí de creació del blog ara és tranquil i planer, però no hi han faltat pedres i esbarzers...Avui em toca viure un dia agredolç. Dolç, evidentment perquè és el seu aniversari i pot jubilar-se. Agre perquè perdo una companya de blog i de treball que trobaré molt a faltar. Com vostè sap, el passat més de juny, tota la meva feina feta al blog, que no és poca, es va transformar en El blog del senyor i. Com a deferència al nostre compromís blogger, he anat escrivint als dos blogs des de llavors.
Ara el camí s'acaba. El vaixell arriba al port amb la capitana que es jubila i el grumet que li agraeix profundament el seu mestratge.
Hem compartit experiències apassionants gràcies al blog de la biblioteca. Conèixer tanta gent d'arreu que fan feines monumentals als seus blogs, ha estat gratificant.
Avui no acabaré amb un atentament, sinó amb una forta abraçada.
Senyor i  

Fotografies de Baldomer Gili i Roig.

La primavera ha fet florir una serie d'exposicions a la nostra ciutat. A la Sala Montsuar de l' Institut d'Estudis Ilerdencs, fins al 5 de maig podem veure Il·lusió i moviment. De les ombres al film. Col·lecció Josep M. Queraltó; i al Museu d'Art Jaume Morera fins al 9 de juny Baldomer Gili i Roig i la fotografia.

Avui donarem un cop d'ull a les fotografies del pintor Baldomer Gili i Roig ( 1.873 - 1.926 ), i en una propera entrada visitarem virtualment part de la Col·lecció Queraltó.

Nascut a  Lleida, però establert a Barcelona va treballar sempre el naturalisme i la figuració. Les fotografies provenen del seu arxiu fotogràfic personal format per un miler de negatius de vidre i un centenar de fotografies en paper.

L'arxiu cedit pels seus descendents al Museu Morera, porta el nom de la que fou la seva dona Dolors Moros. Ella va ser l'encarregada de conservar les fotografies durant una colla d'anys. Mireu quines fotografies de la nostra Plaça Sant Joan, en aquells dies Plaça de la Constitució. Són del 1910, i podeu veure com era la nostra estimada plaça fa 103 anys!

Gràcies a les seves fotografies també podem passejar per les voltes de Calella de Palafrugell, actualment plenes de restaurants, però en aquest viatge en el temps que ens permet la fotografia, molt diferents.La sèrie de fotografies de Calella de Palafrugell és dels anys 1.905 - 1.925.

Aprofiteu la primavera que acabem d'estrenar per descobrir les fotografies del pintor nascut a Lleida.

Atentament.

Senyor i

Futura.

Molts de vosaltres coneixeu al Dionís Gutiérrez i recordeu la visita a la Sala Temàtica d'Arts Gràfiques de la Diputació. Els enamorats de la tipografia estem de sort, fins al 28 d'abril la Sala d'Exposicions Temporals del Museu Diocesà i Comarcal acull l'exposició FUTURA una glòria tipogràfica. Recordeu que la tipografia és l'art de dissenyar, compondre i imprimir textos mitjançant tipus mòbils.

Aquest tipus de lletra dissenyat per l'alemany Paul Renner l'any 1.927, encara avui es considera tipografia d'avantguarda. Inicialment els nazis la van classificar  com art degenerat, però finalment va ser la protagonista dels Jocs Olímpics del 1.936.

A partir de la publicitat de Volkswagen l'any 1.958, es reforça el seu èxit. La placa commemorativa dipositada a la Lluna per la missió Apol·lo 11, està gravada amb lletra Futura.  També la va utilitzar Stanley Kubrik al seu film "2.001: una odissea de l'espai".

L'any 1.983, Étienne Robial converteix la lletra Futura en protagonista del logotip de Canal + . Volkswagen encarrega l'any 1.996 a l'agència MetaDesing de Berlín, una versió específica de la Futura. A la propera fotografia podeu veure una maqueta feta per la Montse Ortega amb les lletres de la tipografia futura.

En Dionís fa uns tallers de demostració on podreu veure com es fabrica, en plom, aquesta tipografia. Gaudiu als propers vídeos de la màgia del moviment i el so d' aquesta màquina alemanya de finals del segle XIX . La màquina està plena de tubs de goma pels que circula gas, aire i aigua. L'aigua serveix per refrigerar-la, ja que s'escalfa molt per fondre el plom.

Veure en funcionament aquestes joies de la tipografia és una meravella . Si visiteu l'exposió podeu agafar els punts de llibre que imprimeix en Dionís amb una Minerva fabricada a Alemanya l'any 1.932. Evidentment no agafereu els que imprimeix en aquell moment perquè la tinta s'ha d'assecar! Mireu al proper vídeo l'art de l'impressor.

Els dissabtes 30 de març, 6, 13, 20 i 27 d'abril podeu veure com treballen dues màquines amb molta història..

Un altra vegada, gràcies Dionís.

Atentament.

Senyor i

... de pedra quedaràs.

Després de seguir discretament a Guisla pels carrerons del call , arribo a la torre Carlemany  i , com vaig explicar-vos a l'entrada Pedres tires, pedres tiraràs... ,  començo a parlar amb l'única gàrgola de la Catedral de Girona que té forma humana ....

Font fotografia:  Wikipedia.

La Guisla, transformada en gàrgola, m'explica:

.- Senyor i. En Pere Freixenet va demanar permís al canonge arxiver per consultar documents amb intenció de fer una investigació històrica. Després de treballar molta estona i just quan volia recollir els lligalls que havia consultat; va trobar un paper en el que estava escrita una comanda al mestre arquitecte i escultor Guillem Morei. Li encomanaven un treball molt especial, fer una gàrgola amb forma femenina, per immortalitzar a una tal Guisla Recasens ...

A partir d'aquesta troballa a l'arxiu capitular, Miquel Fañanàs, periodista i escriptor, ens explica una història que ha guanyat el Premi Nèstor Lujan de Novel·la Històrica 2.012.

 

Editada per Columna l'octubre de l'any passat, La bruixa de pedra ens descobreix de la mà d'una bruixa gironina llegendària  , Guisla Recasens , com es va construir la Catedral de Girona. Reviureu els enfrontaments entre jueus i cristians, els judicis implacables dels inquisidors,.... Aquesta novel·la històrica ens explica que la gàrgola situada a la torre Carlemany de la Catedral va ser un encàrrec del bisbe Jaume de Trilla al mestre escultor Guillem Morei. La intenció era recordar a les generacions futures que l'aigua de pluja va ser molt important en un moment molt difícil per a la Guisla... Si voleu descobrir el perquè, no deixeu de llegir La bruixa de pedra.

 

A Girona una de les llegendes més populars és la de la bruixa de la Catedral. Diuen que hi havia una dona que practicava la bruixeria i que per demostrar el seu odi a la religió deia males paraules i llençava pedres contra els símbols religiosos. Uns expliquen que contra la Catedral;  altres, contra la processó de Corpus. Com a càstig, per obra divina, es va transformar en pedra i de la seva boca ja només surt aigua quan plou. Una cançoneta popular diu:

Pedres tires, pedres tiraràs,

de pedra quedaràs.

Atentament.

Senyor i

Bilbo.

Els seguidors del blog coneixeu bé la meva passió pel País Basc. La primera entrada que vaig fer amb cara i ulls, el 22 de setembre del 2.007, La paraula misteriosa, estava dedicada a un racó molt singular de les terres basques.

Sí coneixeu Bilbo des de fa una colla d'anys, estareu d'acord en la gran transformació de la ciutat.

Els primers anys de la dècada dels 80  del segle passat, la ciutat era dura i grisa. Actualment és finalista a Capital mundial del disseny 2.014.

En aquests anys la metamorfosi de Bilbo ha deixat bocabadat fins i tot al més escèptic; i avui podem gaudir d'edificis de Norman Foster, Frank Gehry, Santiago Calatrava, Arata Isozaki, Rafael Moneo,... Tot un museu a l'aire lliure per als amants de l'arquitectura i el disseny.

Ara que aviat tindrem unes merescudes vacances, podeu aprofitar per descobrir joies com el metro, el Guggenhein, el pont Zubizuri, el palau Euskalduna, l'aeroport, la porta d'Isozaki, la biblioteca de la Universitat de Deusto, l'Alhondiga, la torre Iberdrola,....

Gent de Bilbo, espero que tingueu sort, i el proper 2.014 presumiu de ser la Capital mundial del disseny.

Atentament.

Senyor i

Pedres tires, pedres tiraràs ....

Després de fullejar molts llibres al carrer de la Força ; uns al Portal de Col·leccionista i altres al Centre Bonastruc ça Porta, torno a enfilar aquest carrer estranyat de ser l'única persona que hi passeja...

De sobte sento una veu que em crida...

.- Senyor i, senyor i.

Miro i no veig ningú. Quan dono per fet que ho he imaginat, veig que una part de la reixa de ferro de la finestra que tinc davant , es transforma en un cap de drac...

El drac em mira i diu:

.- Senyor i , segueix a la Guisla i descobriràs un dels secrets més amagats de Girona.

Si llegiu sovint el blog, sabeu que estic acostumat a parlar amb dracs i per això no m'espanto gaire i ràpidament li pregunto:

.- A qui dius que he de seguir ? Al carrer no hi ha ningú.

.- Mira davant teu i segueix la Guisla !

Faig el que em recomana el drac i veig com , ràpidament, una dona s'esmuny pel carrer de Sant Llorenç ...

 

Un impuls que no puc controlar em fa seguir l'estrany personatge. Caminant darrere seu amb prudència , per no ser descobert, anem teixint una ruta pels carrerons del Call i ens apropem a la Catedral.

 

Sorprenentment en aquest espai sempre ple de turistes, no hi ha ningú més que la Guisla i jo. Però de cop i volta perdo el seu rastre. No m'ho puc creure, és impossible que hagi desaparegut ! Mentre em capfico en aquesta volatilitzacó , sento una veu dolça des de molt a prop de la torre Carlemany  de la Catedral , diu:

.- Sóc la Guisla, senyor i, treu el teu quadern , el llapis , la goma i escolta les meves explicacions....

La que em parla és una gàrgola, l'única de la Catedral que té forma humana.

I aquí em teniu, a la Catedral de Girona parlant amb una gàrgola ! No rieu, no. Si voleu saber la increïble història que m'explica la Guisla, a la propera entrada resoldrem el misteri.

Atentament.

Senyor i

Com eren les nostres botigues centenàries? ( 2 ).

Després de buscar i buscar he trobat fotografies antigues de tres de les quatre botigues centenàries de les que no en tenim. Si algú coneix a la gent de la farmàcia Pons i li deixen alguna petita joia fotogràfica de fa una colla d'anys, la publicarem ràpidament.

La de la Llibreria Casas és espectacular. Sembla que ens convidin a entrar a un temple de l'art d'escriure...Dues plomes estilogràfiques gegants Argata fan de columnes.

A la de Josa & Gassó podem veure els magnífics taulells i una colla de cadires preparades per atendre als clients. Els prestatges estan plens de peces de roba per vendre a metres. Quan estava als porxos de la plaça Paeria era una botiga molt gran. Ara, a la plaça Sant Joan l'espai a canviat molt. L'espai si, però el savoir faire del botiguer de soca-rel no ha canviat gens.

L'aspecte de la farmàcia Aragonés ha canviat força. A la fotografia es pot llegir Farmàcia R. Aragonés Suñé, que és el pare del propietari actual. Ramón Aragonés la va comprar l'any 1.954. Si mireu atentament la fotografia veureu que sobre la porta d'entrada anuncien la venda de Aguas Minerales . Hi ha anuncis de les populars Pastillas Juanola i de la crema de mans Neutrogena que agafen uns simpàtics ninots de neu.

 

Les fotografies d'aquesta entrada les he trobat al llibre Botigues singulars, editat per l'Ajuntament de Lleida i Turisme de Lleida.

Atentament.

Senyor i

Llibres i llibres al carrer de la Força ( i 2 ).

Surto del Portal del col·leccionista establiment inundat de llibres i més llibres, i torno al carrer de la Força, columna vertebral del barri jueu. A pocs metres m'aturo davant de l'aparador del Centre Bonastruc ça Porta, que ocupa l'edifici on al segle XV hi havia la darrera sinagoga de Girona.

Actualment acull el Museu d'Història dels Jueus i l' Institut d'Estudis Nahmànides. Al museu podem descobrir com era la vida quotidiana dels jueus del call a l'edat mitjana. L'Institut d'Estudis Nahmànides es dedica a recollir i difondre informació i documentació sobre la cultura jueva.

 

Bonastruc ça Porta va néixer a Girona l'any 1.194 i es creu que va morir a Haifa al 1.270. Va se metge i rabí del call de Girona. A la llibreria del centre podem fullejar una colla de llibres sobre la cultura jueva i conèixer molts dels seus objectes de culte religiós.

A la fotografia anterior podeu veure entre els llibres un menorà, canelobre de set braços. Aquest és un dels símbols més antics del poble jueu i representa els arbustos en flames que va veure Moisès al  mont Sinaí ( llibre de l'Èxode  25). No s'ha de confondre amb el januquià, canelobre de nou braços, que s'utilitza a la festa de Jacunà, festa de les llums, que celebren durat vuit dies.

 

Dono l'últim cop d'ull als objectes de culte i ritual dels jueus i torno a enfilar el carrer de la Força amunt . Em sorprèn ser l'única persona que passeja, però encara em sorprèn més la meva estranya conversa amb una reixa de ferro que es transforma en ésser mitològic ....

Encara que penseu que el que us explico és impossible, espereu a la propera entrada per començar un itinerari misteriós pels carrerons del Call... Itinerari que ens porta a un llibre ...

Atentament.

Senyor i

Mumiya.

Fins al 21 d'abril podeu visitar al CaixaForum de Lleida l'exposició Mòmies Egípcies. El secret de la vida eterna, que ens permet veure a la nostra ciutat alguns dels tresors del Rijksmuseum Van Oudheden ( Museu Nacional d'Antiguitats ), de Leiden (Holanda). Oberta des del 19 de desembre, sembla que serà una de les més visitades del CaixaForum. No deixeu de donar un cop d'ull a les 180 peces, entre les quals hi ha mòmies humanes i animals, sarcòfags, màscares, escultures,... És impressionant la proposta d'exploració dels sarcòfags d'Ankhhor, feta el 2.010 HATEM + D de Quebec que us permet investigar els sarcòfags exterior, mitjà, interior i la mòmia !

Podeu veure el quadern de notes del 1.806 de Jean- François Champollion, Notices desciptives, fonamental per llegir la pedra Roseta. El científic britànic Thomas Yoaung i el lingüista francès François Champollion van conseguir desxifrar l'escriptura jeroglífica.

Però abans d'aquesta passió per les mòmies, la gent no les valorava. Pensaven que el betum o la brea tenien propietats medicinals i per això feien servir les mòmies i el material momificat per guarir. Als segles XIV i XV es van destruir moltes mòmies egípcies per utilitzar el seu pols com a medicament. Al segle XV eren el souvenir  típic que s'enduien els primers europeus. Posteriorment la mumiya, pols feta amb mòmies moltes, es utilitzar per elaborar pintura color marró mòmia, i els cossos els empraven com a fertilitzants.

Al segle XIX les benes i els sudaris els van transformar en paper. El material momificat va servir de combustible per locomotores...

Si voleu descobrir molts més secrets de les mòmies egípcies no us podeu perdre aquesta sensacional exposició.

Atentament.

Senyor i

Com eren les nostres botigues centenàries ?

Ja hem visitat virtualment totes les botigues centenàries de la nostra ciutat, molt aviat les visitarem en directe. En algunes de les entrades hi ha fotografies antigues que ens permeten descobrir el passat d'aquestes joies del nostre comerç. Les de l'Antiga Casa Inglés són de la seva web. En el  fulletó editat l'any 2.003 per la família Torres per celebrar els 150 anys del negoci,  hi ha moltes fotografies antigues, quatre de les quals les tenim al blog a les entrades dedicades a la pastisseria Torres. Dues fotografies de l'album familiar donades per Ramon Fregola   il·lustren  la feina dedicada a la llibreria Fregola. Si entreu a la Pastisseria Monrabà veureu exposades una colla de fotografies històriques, una de les quals la tenim al blog.

Després de buscar i buscar, avui veureu dues fotografies antigues de la joieria Lavaquial i una de la Casa Guarro.

L'any 2.008 la Sala Montsuar de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, va acollir l'exposició Lleida 1.938. Fotografies de José Demaría "Campúa". Les fotografies ens mostraven els efectes devastadors de la Guerra Civil sobre Lleida. A la fotografia de la joieria Lavaquial hi ha un cartell on es por llegir Casa Col·lectivitzada Musseu . El cartell era per evitar el saqueig . Com podeu veure, malgrat tot, a l'aparador encara hi ha objectes. Juan Lavaquial. Orfebreria, Bisuteria, Perfumeria estava situada al número 2 de la plaça Paeria.

 

Al soterrani de la Paeria he trobat una fotografia encara més antiga de la joieria Lavaquial, probablement dels anys 20 del segle passat. La joieria estava al costat de l'Ajuntament, ara està davant.

El llibre editat pel diari La mañana " Crònica del Comerç a Lleida 1.938 - 2.008 " ens mostra una desconeguda Casa Guarro quan encara estava al número 66 del carrer Cavallers. Sota el balcó podem llegir: Instrumentos, Pianos, Música".

Aviat gaudirem de més fotografies amb una colla d'anys que ens ensenyen com eren les nostres botigues centenàries.

Atentament.

Senyor i

Joguets i joguets ( i 6 ).

Per tancar aquesta sèrie d'entrades dedicades al Museu de Joguets i Autòmats - Col·lecció Mayoral- de Verdú; vull proposar-vos visionar el vídeo següent que recull La Gran Festa dels Joguets i els Autòmats del passat 30 de desembre del 2.012. La festa va omplir de gom a gom el desaparegut museu ....

Vivim un moment dolent per la cultura. Tanquen llibreries, els impostos elevats fan difícil la continuïtat d'algunes iniciatives,... Però no puc deixar de pensar que passarà amb aquests joguets  i autòmats. No podrien les entitat públiques reunir-les en un espai juntament amb les de l'antiga botiga del carrer Major de Lleida, El baratillo, i crear una proposta molt especial a les Terres de Ponent?

 

Adéu i gràcies per la màgia de la que hem pogut gaudir aquests vuit anys.

Atentament.

Senyor i

Joguets i joguets ( 5 ).

Per acabar la visita a la primera planta del Museu de joguets i autòmats - col·lecció Mayoral- de Verdú, després de gaudir amb els futbolins i autòmats, jugarem a fer teatre...

Aquest petit espai ple de teatrins, titelles, cartells,... ens recorda , als que ja tenim uns anyets, la màgia de jugar amb aquests vells joguets que no tenien contrasenya, ruta de navegació, megabyte, memòria RAM ,... però ens feien molt feliços.

Vosaltres, nenes i nens, sou de l'era digital i domineu molt bé els ordinadors, però molts no coneixeu el plaer de jugar amb aquests teatrins de fusta i paper submergint-se entre  les seves bambolines.

Putxinel·lis perfectament endreçats a la capsa semblen esperar una colla de nens que els donin vida i comencin a representar una gran aventura!

 Una mica emocionat, em toca sortir del museu pensant que mai més tornaré a veure aquesta colla de joguets que han habitat Cal Jan des de l'octubre del 2.004 al gener del 2.013. Però per acabar aquesta sèrie d'entrades que recorden aquest espai desaparegut, veureu a la propera i última entrada, la gran festa que el passat 30 de desembre del 2.012 va omplir de gom a gom el museu.

Atentament.

Senyor i

Llibres i llibres al carrer de la Força ( 1 ).

El carrer de la Força és un dels principals del Call de Girona. Passejant-hi es pot accedir a una colla de carrerons que formen el barri jueu . A la part central d'aquest carrer trobem el Museu d'Història dels Jueus . El museu ens descobreix la història de la comunitat jueva des del segle XI fins a la seva expulsió el segle XV. Però avui no entrarem a cap museu ...

 

Aquest carrer , columna vertebral del Call, ens ofereix uns espais curiosos on els llibres són els protagonistes. Avui entrarem virtualment al negoci del Joan Cortés i  la seva filla Jessica. Una botiga en la que els nostres protagonistes passen hores i hores envoltats de llibres i més llibres.

 

En Joan és el propietari del Portal del col·leccionista , un referent en el món del llibre vell a Girona. Aquest espai és una de les botigues més antigues del carrer de la Força, i ja porta 37 anys al barri.

 Gràcies a donacions de particulars , famílies i col·leccionistes; aquest establiment conserva una part de la història dels jueus i de la ciutat de Girona.

 

La llibreria està especialitzada, a més a més dels llibres , en gravats, mapes, fotos i postals antigues, publicitat, joguines, dibuixos originals, caixes de llauna, brocanteria, ...

En Joan remena llibres des de fa cinquanta anys i es mostra una mica trist pels canvis que veu al barri. Declarava a capgros.com: " Estan obrint molts bars i restaurants i tanquen els locals d'artesans i brocanters. S'estan carregant la tranquil·litat del call. Ara hi ha turisme tot l'any".

Entrar en aquesta botiga, on milers de llibres descansen com poden als prestatges o amuntegats, és tota una experiència.

Al mateix carrer podem trobar llibres que difícilment veureu en altres llibreries. Els voleu veure? 

Atentament.

Senyor i

Joguets i joguets ( 4 ).

Continuem la visita per la primera planta del Museu de joguets i autòmats -  col·lecció Mayoral- de Verdú. Si els futbolins dels que parlàvem a l'última entrada us van deixar sorpresos, espereu a la resta de descobertes...

Avui ens centrarem en els autòmats de finals del segle XIX i començament del XX, una de les atraccions més espaterrants del desaparegut museu.

Els diumenges a les 12 del migdia , els visitants podien gaudir d'aquestes joies en moviment. Ara el seu destí després del tancament, és imprecís; però al blog encara podreu veure com els seus engranatges funcionen perfectament.

  A les dues fotografies anteriors i al proper vídeo observem l'elegància de l'autòmat Violinista, fabricat a Vichy ( França ), l'any 1.895.

Dels 24 autòmats exposats al museu, 9 eren de les Atracciones Apolo de Barcelona. Alguns d'aquests autòmats pot fer 18 moviments diferents. Les Atracciones Apolo  ( 1.935 - 1.990 ) estaven situades al Paral·lel cantonada Nou de la Rambla. Les seves atraccions: La muntanya russa subterrània, les Coves del Drac, l' Autòdrom,... ja són història.

Atracciones Apolo. Font fotografia: Circo Méliès.

L'edifici va ser enderrocat l'any 1.990 per  fer un hotel, als baixos del qual hi ha el Teatro Apolo.Part dels autòmats de les antigues Atraccioes Apolo es conserven al bar La Fira ( Provença 171 ) i al museu de joguets i autòmats de Verdú.

Pierrot escriptor, un autòmat del 1.895, fabricat també a Vichy , és pura màgia. La seva mirada, la passió per escriure , la lletra,...

 Al proper vídeo comprovareu que està molt enfeinat regulant el llum per veure amb claredat i poder escriure amb la seva ploma .

A la web del museu hi ha el següent vídeo en el que podeu donar un cop d'ull als autòmats que vivien al petit poble de l'Urgell.

Ara, amb el tancament del museu, només podeu xalar amb els autòmats del Museu dels Autòmats del Parc d'Atraccions del Tibidabo.

Però la primera planta encara ens ensenya més petits tresors... Molt aviat els podreu observar al blog.

Atentament.

Senyor i