Visita 3D a Cal Trepat.

Al març del 2.009 us recomanava el llibre editat per l'Ajuntament de Tàrrega i el Museu Comarcal de l'Urgell " Fàbrica de maquinària agrícola J.Trepat de Tàrrega", amb un magnífic arxiu fotogràfic i un DVD que recull les explicacions d'antics tècnics i treballadors.

Entre octubre del 2.016 i gener del 2.017 una sèrie de set entrades titulades " Un cop d'ull a Cal Trepat", ens permeteren visitar virtualment l'antiga fàbrica. Les entrades sisena i setena d'aquesta descoberta vaig poder fer-les gràcies a la gentilesa de Roser Miarnau Pomés tècnica del museu, ja que les naus 6 a 19 no són visitables. A partir de la meva petició va penjar una colla de fotografies d'aquestes naus no museïtzades al facebboc del museu i m'autoritzà a publicar-les. La fotografia de la nau 19 és de l'arqueòleg i director tècnic del Museu Comarcal de l'Urgell-Tàrrega Oriol Saula Briansó a qui també li semblà una bona idea que us l'ensenyés.

L'any 1.983 es va crear el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya ( mNACTEC ) amb seu central a Terrassa, en una antiga fàbrica tèxtil de la rambla Egara. L'objectiu del museu és la preservació del patrimoni industrial i , a partir d'aquest patrimoni, explicar la industrialització de Catalunya. Aquesta descoberta apassionant la podeu fer als vint-i-vuit museus científics que formen part del mNACTEC. Cinc d'aquest museus són lleidatans.

Si entreu a la web del Museu de la mecanització agrària de Cal Trepat, veureu a la part superior esquerra la proposta VISITA 3D, cliqueu-la i la sirena de la fàbrica us donarà la benvinguda. Esteu preparats per entrar al museu?

Amb la rodeta i el moviment del ratolí o clicant als símbols blaus de la part baixa de la pantalla, que podeu veure a la fotografia anterior, podreu passejar per Cal Trepat. Clicant la icona que veureu a la part superior esquerra de la pantalla, s'obrirà un plànol i podreu triar on anar de la part museïtzada de Cal Trepat. Com a la visita real no podreu veure les naus de la 6 a la 19.

Si el vostre clic el feu a la part inferior dreta de la pantalla, es desplegaran disset fotografies que us permetran també triar l'espai on fer un cop d'ull.

Si visiteu terres ponentines guardeu part del vostre temps per gaudir de la proposta targarina de Cal Trepat. Estic segur que m'agraireu el consell.

Atentament.

Senyor i

Cases singulars de Lleida (5).

Encara assaborint la història de la Casa Clavera, caminem lentament fins al punt on es troben els carrers del Carme i Magdalena per aturar-nos a la placeta de davant de la Diputació de Lleida, on ens espera la protagonista d'avui: la Casa Sauces.

Aquest petit espai abans era conegut com a plaça de la Carnisseria, en la que hi havia els Porxos d'en Massot que es van enderrocar l'any 1.937. Just aquí hi ha una de les nostres estimades botigues centenàries, la pastisseria Monrabà, que endolceix la vida lleidatana des de l'any 1.850.

Font fotografia: blog Quina la fem?

El gran casalot, d'estil neoclàssic amb influències d'arquitectura aragonesa,  es construí entre els anys 1.808 i 1.833. Arquitectònicament destaquen les tres façanes de maó massís de cara vista, la pedra de la planta baixa, els grans finestrals del primer i segon pis, i la galeria de petites finestres amb arcs de mig punt entre les quals hi ha òculs cecs de l'últim pis. Un racó de Lleida amb disset finestres i uns vint-mil maons...

Des de la façana de la fotografia, la que mira al carrer del Carme, es veu un balcó de llegenda... Diuen que aquesta casa era del ferrer Josep Sauces, la família del qual la va ocupar fins al segle XX. L'origen del balcó del Serraller, el magnífic treball de forja que presideix la façana de la Diputació de Lleida, cal buscar-lo en l'Adrià, un jove aprenent de serraller enamorat de la Maria, la filla de Josep Sauces.

Enamorat de la filla de l'amo l'Adrià li va demanar al seu pare, el ferrer Josep Sauces, per casar-s'hi. El pare li contestà que només es casaria amb ella qui demostrés ser un bon serraller. L'Adrià va fer el magnífic balcó de forja, demostrant a tothom que era un gran serraller. Si voleu llegir tota la llegenda cliqueu aquí.

Fins a finals del passat mes de gener la històrica botiga de roba de dona Mael ocupava la Casa Sauces. Fundada fa més de cinquanta ants a la cantonada del carrer del Carme amb la travessera del Carme, el nom és un acrònim dels noms de les primeres propietàries, Magdalena i Elvira. Quan els propietaris ja només eren la família Jové-Górriz, van comprar la Casa Sauces i encarregaren  a l'arquitecte Àngel Corbella la seva restauració.

L'Eix comercial de Lleida torna a perdre una de les seves botigues amb personalitat com a conseqüència dels problemes que té el petit comerç que no pot competir amb els grans grups. Com en moltes ciutats les franquícies acaben amb els botiguers de soca-rel...

L'edifici està inclòs en el Catàleg i Inventari dels Elements d'Interès Històric- Artístic i Arquitectònic de Lleida. Diuen que el ferrer Josep Sauces, d'origen gascó, en la primera època del barroc al segle XVII ocupà aquesta casa abandonada pels moriscos.

La coberta plana, de menys d'un 5% de pendent, recull l'aigua de pluja cap als desaigües a diferència de la teulada o coberta inclinada que tenen per funció evacuar l'aigua. Al terrat superior hi ha unes golfes afegides com podeu apreciar a la propera fotografia.

  
Abans de continuar la vostra passejada per la ciutat de Lleida després de gaudir de la casa Sauces, no deixeu de donar un últim cop d'ull al balcó barroc de forja del 1.761.
Atentament.
Senyor i 

La Biblioteca Nacional de Grècia.

L'avinguda Panepistimiou, una de les principals artèries d'Atenes, comunica les dues places més importants de la capital grega: la plateia Syntagmatos ( plaça de la Constitució) i la plateia Omonia ( plaça de la Concòrdia ) considerada el centre de la ciutat. Si hi passegeu segur que us cridaran poderosament l'atenció els tres edificis del segle XIX coneguts com la Trilogia Neoclàssica. Parlo de l'Acadèmia Nacional de Grècia, el centre d'investigació més important del país i que podeu veure a la propera fotografia, la Universitat d'Atenes i la Biblioteca Nacional. Aquesta trilogia neoclàssica es construí segons les propostes de l'arquitecte danès Theophil von Hansen.

Però concentrem-nos en la protagonista d'avui, la Biblioteca Nacional, construïda entre 1.887 i 1.902 amb marbre pentèlic, el que a la Grècia clàssica era considerat el de més qualitat. L'edifici està format per tres cossos, al central hi ha la Sala de Lectura amb columnes d'estil jònic i un sostre de vidre.

Quan ens apropem a la biblioteca i ens preparem per pujar per la magnífica escala, sembla de l'estàtua de Panaghis Athanassiou Vallianos ( 1.814-1.902) ens doni la benvinguda.

Vallianos era un comerciant i armador que amb els seus germans finançà la Biblioteca Nacional de Grècia. Comencem a enfilar l'escala que ens apropa a la façana amb sis columnes dòriques que recorden el temple d'Hefest situat a l'àgora de la capital grega.

La Biblioteca Nacional de Grècia ( ΕΘΝΙΚΗ ΒΙΒΛΙΟΘΗΚΗ ΤΗΕ ΕΛΛΑΔΟΣ ) fou creada a l'illa d'Egina l'any 1.829 pel governador Ioannis Kapodistrias assessorat per l'hel·lenista Jacob Mayer. L'any 1.834 es traslladà a Atenes, primer a l'edifici dels banys públics a l'àgora romana i més tard a l'església d'Agios Eleftherios, al costat de la catedral d'Atenes.

La Biblioteca Nacional té gairebé 4.500 manuscrits i pergamins. Podem trobar-hi fragments d'una Bíblia del segle VI, la primera edició de les epopeies i els himnes d'Homer, partitures de música bizantina, documents contractuals de l'època otomana, l'arxiu dels Combatents de la Revolució grega de 1.821 amb 25.000 carpetes i 100.000 documents,... Aixecar el cap i observar el frontó, l'arquitrau, els capitells... impressiona.

Després de passar les columnes dòriques, em giro a la dreta i veig part dels altres dos edificis de la Trilogia Neoclàssica; una part de la coberta de la Universitat i l'Acadèmia Nacional al fons.

Vaig anar dos dies feiners seguits a visitar la biblioteca i els dos dies estava tancada, potser perquè estan traslladant gran part dels seus fons al nou edifici del Centre Cultural Stavros Niatchos. Però aquí teniu la fotografia feta des de la porta d'accés en la que podeu intuir al fons, la Sala de Lectura.

L'objectiu de la Biblioteca Nacional grega és recolzar, organitzar i posar a disposició del públic, en tots els formats possibles, els escrits i altres documents de ciència i cultura gregues. L'any 1.842 la Biblioteca Pública ( 35.000 volums ) es fusionà amb la Biblioteca de la Universitat ( 15.000 volumns ). Posteriorment s'ha ampliat amb nombroses donacions privades. La biblioteca va estar a l'edifici de la Universitat fins al 1.903, any en el que es traslladà a l'edifici actual. A la propera fotografia de la web de la Biblioteca Nacional, podeu veure la Sala de Lectura.

Font fotografia: Web Biblioteca Nacional de Grècia 

El nou edifici, el Centre Cultural  Stavros Niarchos, està a uns quatre quilòmetres del centre d'Atenes; en un parc de 170.000 metres quadrats. L'Òpera i la Biblioteca Nacional es combinen en un sol edifici que té un espai públic anomenat àgora, que facilita l'accés a les dues instal·lacions. Les parets  de la nova Sala de Lectura són de vidre i estan a la part superior de l'edifici des d'on es pot gaudir de les vistes d'Atenes i del mar Egeu.

Font fotografia: Web Biblioteca Nacional de Grècia  

Amb la Biblioteca Nacional de Grècia hem començat els passejos per descobrir racons d'Atenes. Us he explicat que les sis columnes de la façana recorden el temple d'Hefest a l'àgora, i que quan es traslladà a Atenes des de l'illa d'Egina on fou creada, primer s'ubicà a l'edifici dels banys públics a l'àgora romana i més tard a l'església d'Agios Eleftherios, al costat de la Catedral. Aquestes seran les dues properes descobertes.

Atentament.

Senyor i

El finestral amagat...

Passejar per Solsona és un dels petits plaers que cal assaborir lentament. Una ciutat plena d'història i tradicions amb un nucli antic que és tot un regal pels sentits. Avui ens aturarem en el conjunt catedralici, una lliçó d'història de l'art amb elements amb elements romànics, gòtics, barrocs, neoclàssics, modernistes... La catedral actual és d'estil gòtic, però encara podem veure en la nostra passejada, magnífics elements de la primitiva església romànica (1.070-1.163) com els tres absis i el campanar.

Al segle XVIII el bisbe Rafael Lasala i Losela ordenà la construcció del Palau Episcopal, la façana principal del qual és una de les millors obres del neoclàssic català. Dins del Palau hi ha el Museu Diocesà i Comarcal que ens mostra peces que van del neolític al barroc. Però amb la construcció d'aquest edifici de tres plantes i baixos, un tram del campanar romànic quedà amagat...

Moltes vegades en la creació d'aquests bells conjunts catedralicis la superposició de les peces dels trencaclosques arquitectònics malmeten o amaguen elements d'èpoques anteriors. El protagonista de l'entrada d'avui és un finestral romànic del campanar construït a cavall dels segles XI i XII  que quedà amagat a l'interior d'un estret passadís i que gràcies a la feina dirigida pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, forma part del recorregut del Museu Diocesà i Comarcal.

El petit passadís en desús amagà el magnífic finestral que passà desapercebut durant segles com a conseqüència de l'annexió del Palau Episcopal al campanar romànic. El bisbat de Solsona l'ha volgut recuperar, i el dia 11 de desembre del 2.015 es presentà públicament la restauració d'aquesta petita joia.

El procés de restauració i conservació no ha estat fàcil perquè el finestral estava molt malmès per l'incendi que patí durant la Guerra del Francès ( 1.808-1.814 ) .

La pedra sedimentaria utilitzada per construir-lo sotmesa a les altes temperatures durant l'incendi estava molt disgregada, i en molts punts rebentada. Calia guarir-la de les esquerdes i fissures.

A més a més una capa de brutícia formada per sutge, esquitxades de calç i detritus; i les alteracions i forats que se li van fer quan la construcció del Palau Episcopal es menjà part del campanar, malmeteren de manera evident el finestral.

El procés de recuperació durà dos mesos amb l'objectiu principal d'aturar la degradació. Es retiraren els afegits de ciment, material que contribueix a la degradació de la pedra, i es van fer dues neteges. La primera mecànica per extreure pols, brutícia, restes, esquitxades; per posteriorment fer-ne una d'intensa amb la que s'eliminà la capa ennegrida com a conseqüència de l'incendi. Amb un tractament posterior s'ha pogut recuperar la coloració vermellosa original. També es va aplicar en alguns punts una injecció de morter líquid per omplir tota mena de fissures i esquerdes.

El finestral està format per dues finestres amb arc de mig punt emmarcades per una gran arcada amb pilastra central que les separa, dividint en dues parts el conjunt. La doble arcada que parteix del capitell d'aquesta pilastra central ens mostra una sèrie de dovelles escacades de gran bellesa.

Al carcanyol de l'arcada trobem carreus amb una decoració feta de creuetes tal com podeu apreciar en la propera fotografia de detall.

Amb la visita al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, a més a més de gaudir de les col·leccions històriques i artístiques  que acull, també us permet centrar la vostra mirada atenta al finestral amagat durant segles, i descobrir perspectives diferents i molt properes físicament d'alguns elements del conjunt catedralici gràcies als grans finestrals del museu.

Fins i tot podem veure de molt a prop la feina feta per Manel Casserras i Boix l'any 1.993 en la reconstrucció del mosaic de la cúpula de la Capella de la Mare de Déu del Claustre.

A la part esquerra de la cúpula, que des del carrer ens queda molt lluny com per apreciar-ho, podem llegir en petits fragments de rajola Casserras 1993, un cognom fonamental per entendre Solsona...

Aprofiteu alguns dels vostres viatges a la Catalunya Central per gaudir de la ciutat de Solsona, estic segur que agraireu la meva recomanació.
Atentament.
Senyor i

Adéu pastisseria Torres.

Malauradament aquests primers dies d'aquest estiu he de comunicar-vos que una de les poquíssimes botigues centenàries de la ciutat de Lleida tancarà les portes quan s'acabi el mes de juny. Parlo de la pastisseria Torres fundada l'any 1.853.

Al juliol del 2.014 us explicava que després de 102 anys, tancava a finals d'agost, la llibreria Fregola. Un any després, la que deixà de prestigiar l'Eix Comercial de la ciutat fou l'armeria Antiga Casa Inglés fundada l'any 1.874. Aquell mateix estiu del 2.015 la farmàcia Pons, fundada l'any 1.908, es traslladà al barri de Cappont. El seu local històric el va ocupar la franquícia de la firma de disseny danesa Tiger...

Si fa tres anys passejant pel cor de Lleida trobaves deu botigues centenàries, a partir del mes de juliol només en podrem assaborir sis. Tres han tancat i una s'ha traslladat seduïda per una franquícia. Obriu bé els ulls quan passegeu i dediqueu uns segons a mirar i admirar la pastisseria Monrabà ( 1.850 ), la llibreria Casas ( 1.869 ), Josa & Gassó ( 1.901 ), joieria Lavaquial ( 1.890 ), farmàcia Aragonés ( d'origen medieval ) i la Casa Guarro ( 1.883).

A la fotografia anterior i a la següent més detalladament, podeu veure el protagonista de l'últim aparador de la pastisseria Torres. Entre granados, carquinyolis i altres especialitats  destaca el premi rebut el 24 de maig del 2.016 en la setzena edició, corresponent al 2.015, dels Premis Nacionals de la Generalitat de Catalunya a la Iniciativa Comercial i als Establiments Comercials Centenaris , dedicat a la Pastisseria Torres pels seus 162 anys d'història.

Aquests Premis Nacionals als Establiments Comercials Centenaris tenen dues categories, una per als de cent o més anys d'antiguitat i l'altra per  els que tenen cent cinquanta o més anys d'història. Fundada l'any 1.853, fa 164 anys que la família Torres fa més dolça la vida dels lleidatans.

Els propietaris actuals són la cinquena generació de pastissers i ja porten més de mig segle dirigint el negoci. Es jubilen i no hi haurà sisena generació Torres que continuï la nissaga...

Abans d'obrir la pastisseria a la cantonada de la plaça sant Joan amb el carrer Saragossa l'any 1.910, la família Torres ja es dedicava a la venda de pa a la Panaderia Torres l'any 1.825. El primer document que en fa referència és del 1.852 i explica que tenen un forn de pa al carrer del Carme número 43 i una tenda de venda de pa i pasta de sopa al carrer Esteria.

Aquests últims dies en que el negoci està ben viu, les protagonistes són les coques de sant Joan i les capses vermelles per posar-les que podeu veure a la fotografia anterior.

L'any 2.003 l'alcalde de Lleida, Antoni Siurana i Zaragoza recordava mitjançant la placa que podeu veure a la propera fotografia els 150 anys de la pastisseria.

Tots els propietaris de les botigues centenàries amb els que he parlat abans del tancament dels seus negocis s'han queixat amargament del tracte rebut per les diferents administracions. No parlen de que els regalin res, però si de millorar la fiscalitat d'unes botigues que són l'ànima del comerç lleidatà. O és que volem una ciutat plena de franquícies despersonalitzades ?

El campanar de la Seu Vella que ha ocupat els aparadors de la pastisseria deixarà aviat de ser una referència en les nostres passejades lleidatanes.

L'any del 150è aniversari, al 2.003, els Torres van editar un petit fulletó que recorda la feina feta per aquesta  nissaga de pastissers.

El fulletó ens explica l'esforç de les cinc generacions i mostra algunes fotografies antigues sorprenents com la propera, feta l'any 1.910 al forn de pa de la plaça de sant Joan - en aquell moment plaça de la Constitució-. Podeu veure a l'esquerra a Manuel Torres Inglés i a la dreta, asseguda, la seva dona Carmen Tatjé que mira a la seva filla Pepita Torres Tatjé.

Del 1.920 és l'anunci de la Panaderia Pasteleria Manuel Torres, especialitzada en dulces - tortas de huevo - pan de viena i bombones selectos.

Aprofiteu els pocs dies que falten perquè s'acabi el mes de juny i amb ell la llarga història de la Pastisseria Torres. Però cal ser una mica optimistes i recordar que la barreteria Casa Barrio, fundada al 1.918, bufarà aviat cent espelmes i Lleida tindrà una nova botiga centenària.
Atentament.
Senyor i