El Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig ( 1 ).

Tornem a l'entrada d'avui a la comarca de l'Urgell, concretament a uns cinc-cents metres del centre de Bellpuig, a l'esquerra de la carretera de Belianes-Vallbona de les Monges on trobem el Convent de Sant Bartomeu que al desembre de 1.984 fou declarat per la Generalitat de Catalunya monument històric-artístic de caràcter nacional. 

Quan acabem de passar l'edifici, a la dreta trobem un aparcament de terra on podem deixar el cotxe. Al sortir d'aquest aparcament, com podeu constatar a la fotografia següent, la residència i centre de dia per a la gent gran està ubicada en un espai reformat annex al convent. A l'esquerra, al fons, es veu l'església  de Sant Nicolau del segle XVI amb el seu campanar hexagonal d'uns trenta metres.

Baixant per la vorera de l'esquerra vaig fins al punt on puc fotografiar la façana on hi ha la porta d'arc de mig punt d'accés al convent.

Ramon Folc III de Cardona-Anglesola ( Bellpuig 1.476 - Nàpols 1.522 ) després del nomenament com a virrei de Sicília va fer una petició a la Santa Seu per fundar un convent de franciscans a la vila de Bellpuig. El papa Juli II autoritzà aquest projecte a la butlla que signà el vint-i-quatre de febrer de 1.507. L'any 1.510 ja era habitable  però l'obra continuà fins al 1.535.

El convent fou construït en un indret en el que al 1.326 ja existia una capella dedicada a Sant Bartomeu que posteriorment es convertí en priorat del monestir premostratenc de Sant Nicolau de Fondarella ( Pla d'Urgell ).

Dirigint la mirada a l'esquerra puc fer la propera fotografia del frontispici de l'església actual que fou construïda entre 1.903 i 1.906 i reconstruïda després de ser bombardejada l'any 1.939 durant la Guerra Civil. L'església primitiva la van acabar de construir l'any 1.515. 

 

A la pàgina web monestirs.cat hi ha la fotografia de Lluís Paluzie ( c. 1.890 ) de l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya en la que podeu constatar el mal estat de conservació del convent a finals del segle XIX, amb la volta i bona part dels murs esfondrats...

Font fotografia: Lluís Paluzie ( c. 1.890 ) de l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.

 

El més destacat de l'església primitiva era el monument funerari de de Ramon Folc III de Cardona-Anglesola que estava situat en una capella del costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ). Entre 1.841 i 1.842, aquesta joia de l'escultura del Renaixement feta a Nàpols l'any 1.525 per Giovanni Merliano da Nola en marbre de Carrara,es traslladà a l'església parroquial de Sant Nicolau de Bellpuig on en podem gaudir actualment.

 

Entrem al convent per la porta d'arc de mig punt amb grans dovelles amb l'escut de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, fill del fundador de convent, a la clau.

 

 

Els franciscans s'establiren en aquest indret aprofitant l'església primitiva i aixecant un claustre al costat. Als segles XVII i XVIII el convent visqué una època d'esplendor i es lliurà dels efectes de la Guerra dels Segadors ( 1.640 - 1.652 ).  Però l'any 1.809 durant la Guerra del Francès ( 1.808 - 1.814 ) els francesos van ocupar l'edifici durant quatre mesos cremant tots els altars, l'orgue, el cadirat del cor, portes, finestres... També van robar l'espasa que l'any 1.510 el papa Juli II regalà a Ramon Folc III de Cardona-Anglesola... Un cop expulsats els francesos els castellans transformaren el convent en hospital militar. Els franciscans hi van tornar i el reformaren però l'any 1.835 la comunitat fou exclaustrada, el convent va ser desamortitzat i venut en subhasta pública.

Només entrar-hi a l'esquerra de l'antiga porteria, gràcies a les grans portes de vidre, ja veiem les galeries nord dels dos claustres. En primer terme la del claustre gòtic, i al fons la del claustre renaixentista. La porta que veieu a l'esquerra de la fotografia següent ens permet accedir a l'església.

Però abans d'accedir al primer claustre donem un cop d'ull a les maquetes de fusta que, a més a més d'ajudar als invidents, faciliten a tothom fer-se una idea de l'estructura del convent.

La fotografia anterior és de la maqueta del plànol de planta ( escala 1: 100 ) i a la següent podem observar el convent a vista d'ocell.

Una tercera maqueta ens mostra la secció del claustre renaixentista, l'element arquitectònic més rellevant del convent de Sant Bartomeu.

Deixem les maquetes i anem al primer claustre de dos pisos d'estil gòtic. Només dos dels quatre costats de claustre ( nord i sud ) tenen tres grans arcs apuntats a la planta baixa separats per contraforts coronats amb pinacles.  i una galeria d'arcs de mig punt al primer pis. Aquesta planta, feta l'any 1.515, s'atribueix al mestre piquer Miquel de Maganya. El pis superior, construït al primer quart del segle XVII, actualment reformat acull part de la residència i centre de dia per a la gent gran.

 

Al centre d'aquest petit claustre  hi ha una font de tassa octogonal moderna i tija siscentista ( del segle XVII ) que a la part inferior està decorada amb gallons com podeu constatar a la propera fotografia de detall.

Creuo el claustre i faig la fotografia de la galeria nord des de la galeria sud en la que podeu veure els tres arcs apuntats i darrere de l'arc central la porta d'accés a l'església.

 

Si em giro noranta graus a la dreta puc fotografiar les galeries sud del claustre gòtic ( primer terme ) i del claustre renaixentista ( al fons ).

Després de l'exclaustració del 1.835 el convent caigué en ruïna fins que al 1.899 l'ocuparen i el restauraren els pares paüls. Construïren l'església nova entre 1.903 i 1.906 seguint el projecte d'estil neogòtic dissenyat per Pau Aguiló. Després de les destrosses patides durant la Guerra Civil l'any 1.941 fou restaurada. Els pares paüls transformaren el convent en el seu seminari menor. Fou escola entre 1.922 i 1.972 i des del 1.989 és propietat de la Generalitat de Catalunya.

Abans d'anar fins al claustre renaixentista entrarem un moment a l'església de cinc trams de volta de creueria amb absis semicircular i quatre petites capelles laterals a cada banda.

Com podeu constatar a la fotografia anterior, des de la tercera de les capelles laterals fins al presbiteri es conserva el paviment hidràulic. El podeu veure millor a la propera fotografia de detall.

 

Entre les capelles laterals actuals del costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) i el mur encara es conserven algunes de les capelles originals del segle XVI. Darrere de la capella més propera al presbiteri, que podeu veure a la fotografia següent, encara hi ha la volta de creuria original del segle XVI i amagat per les estructures de la sagristia i el mirador del duc hi ha l'absis de l'església.

Si vaig fins al presbiteri i faig mitja volta puc fer la fotografia següent en la que podeu observar el cancell que trobem a l'entrar a l'església per la porta del frontispici. Aquesta estructura de fusta evita que l'aire exterior entri directament a l'interior de l'església quan algú obre la porta. A l'esquerra de la fotografia podeu veure parcialment la rampa que ens duu fins a la porta lateral del claustre gòtic.

Tornem al primer claustre pujant aquesta petita rampa i anem a l'esquerra per mirar i admirar el segon claustre. Però abans ens aturem un moment a donar un cop d'ull a l'escala del segle XVII que hi ha entre els dos claustres.

La propera fotografia feta amb angle nadir ( amb la càmera perpendicular al terra ) ens mostra la volta estrellada i la barana de balustres.

Deixem l'escala i, ara sí, anem fins al claustre renaixentista que com podeu constatar a la fotografia següent està arquitectònicament molt allunyat de l'austeritat franciscana...

A la propera entrada dedicada a Bellpuig observarem detalladament aquest claustre i la resta de dependències del Convent de Sant Bartomeu.

Atentament.

Senyor i

Els molins de Bellpuig.

Tornem avui a Bellpuig on l'estiu passat amb la sèrie d'entrades "El Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig" vàrem observar detalladament aquest convent que fou construït a la primera dècada del segle XVI en un indret en el que al 1.326 ja existia una capella dedicada a Sant Bartomeu. Si voleu recordar aquesta visita cliqueu sobre l'enllaç anterior.

Baixant del convent cap a Bellpuig i agafant el primer camí a la dreta podem accedir al parc del convent o agafar el Camí del Molí, que a la fotografia anterior feta des del campanar del convent us he indicat amb les inicials CM. Passejant per aquest camí només quatre-cents metres arribarem al Molí Vell.

 

 

Com podeu constatar a la propera fotografia el Molí Vell està format per dos cossos d'alçàries diferents construïts en èpoques diferents. La torre del Molí Vell, el cos més antic, probablement s'edificà l'any 1.250 amb carreus de pedra picada. Té soterrani, planta baixa i tres plantes superiors.

El cos adjacent, més modern, està fet amb paredat de pedra. Les façanes són simètriques i les seves obertures ( portes i finestres ) estan emmarcades amb pedra. Es comunica amb el cos més antic amb una porta interior a cada pis. Els dos cossos tenen coberta a dues aigües de teula àrab. Dirigint la mirada una mica a la dreta puc ensenyar-vos millor el cos més antic del molí.

Al llarg del curs del riu Corb, des del terme municipal de Llorac ( Conca de Barberà ) fins a la desembocadura al riu Segre al terme de Vilanova de la Barca (Segrià ), hi ha una cinquantena de molins amb diferents tipus de construcció i estat de conservació.

 

 

D'aquesta colla de molins els més ben conservats són els més antics, de l'època medieval fets entre els segles XII i XIV, com el Molí Vell de Bellpuig. S'han conservat millor perquè estan construïts amb carreus de pedra picada que han resistit les riuades durant segles.

Aixecant la mirada puc fer la fotografia anterior de detall en la que podeu observar el matacà i les dues espitlleres d'aquesta façana.

Avançant uns metres més pel Camí del Molí trobem l'altra façana del cos més antic. A la dreta de la porta hi ha un plafó informatiu que després observarem detalladament.

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica us puc ensenyar millor el matacà i les tres espitlleres d'aquesta façana. El Molí Vell de Bellpuig és el que millor ha conservat l'aspecte de fortificació i els sistemes defensius originals.

 

Apropant-me a la façana i alçant la mirada puc fer una fotografia amb angle contrapicat del matacà en la que també es veuen dues de les espitlleres.

El conjunt d'edificacions del Molí Vell aprofitaven la força de l'aigua per moldre gra. Era un punt de molta imprescindible per Bellpuig, Vilanova de Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés i altres pobles.

L'any 2.018 l'Ajuntament de Bellpuig comprà el molí i començà la seva rehabilitació. En aquesta primera fase s'actuà sobre l'estructura i la coberta. L'any 2.021 es va fer la segona fase de consolidació en la que es van restaurar les façanes i l'interior de l'edifici i s'instal·laren els serveis ( aigua, electricitat i, sanejament... ). D'aquesta segona fase se n'encarregà Iauna Arquitectes S.C.P de Lleida.

Malgrat que estava tancat puc ensenyar-vos dues de les fotografies del plafó informatiu. A la fotografia anterior es veu el pilar central de pedra que sosté l'entramat de fusta de la primera planta. A la propera fotografia el protagonisme és per a un dels arcs apuntats i l'entramat de fusta i la decoració amb rombes.

Tornant a la façana principal i resseguint el cos més baix anant cap a l'esquerra trobem una escala que ens permet superar el desnivell fins al petit embassament remodelat. A la propera fotografia, darrere dels arbres es veuen els dos cossos del Molí Vell.

A pocs metres d'aquest petit embassament hi ha el Pantà del Convent, a tocar del camí de Sant Martí. Passejant cinc minuts més per aquest camí trobem el Canal d'Urgell.

L'any 1.894 el sant d'aigua s'aprofità per produir llum amb una turbina. L'any 1.897 donava llum a moltes cases de Bellpuig i després a les de Preixana.

Si girem cua i baixem per les escales, a tocar del Molí Vell trobem la Central del Molí en la que veiem les instal·lacions que la comuniquem amb l'embassament superior. El salt del Molí aprofità l'aigua de la Tercera Séquia del Canal d'Urgell i el desnivell de setze metres.

Dirigint la mirada una mica a l'esquerra puc mostrar-vos parcialment el poc que queda del Molí de la Farinera, construït al segle XVI per aprofitar la força del salt del molí. Al segle XIX s'hi construí un nou edifici que quedà destruït per un incendi.

 

 

Malgrat l'estat ruïnós d'aquest edifici encara es pot veure l'arc de volta de l'antiga sortida d'aigua, el desguàs del carcabà. 

 

 

Anant a l'esquerra puc fer des d'una perspectiva diferent la fotografia següent de les runes del Molí de la Farinera. L'ombra que veieu al camí és del Molí Vell que està a tocar.

A la propera fotografia en primer terme podeu observar les restes de la planta baixa del Molí de la Farinera amb les seves obertures originals. Darrere, a la dreta, es veu una de les façanes del cos més baix del Molí Vell.

Del desaparegut Molí de la Farinera en podeu veure dues fotografies, una a cadascun dels plafons informatius que trobareu durant la vostra visita.

La fotografia anterior és del plafó de l'Ajuntament de Bellpuig col·locat a tocar de les restes del molí, i la propera del plafó de la Diputació de Lleida i ponent actiu que hi ha al Molí Vell. A les dues fotografies, a la part superior dreta, treu el nas el Molí Vell.

L'any 1.969 el Molí Vell deixà de funcionar, es desmuntà i quedà abandonat. El propietari actual és l'Ajuntament de Bellpuig, però la petita planta de generació de llum és una concessió privada.

L'Arbreda d'Interès Local del Molí Vell està presidida pel Xop Gros que té una alçària de vint-i-vuit metres i mig, un volt o perímetre de canó de quatre metres i seixanta centímetres i una capçada mitjana de vint-i-set metres. Catalogat com arbre monumental, el van plantar l'any 1.940.

A la fotografia anterior podeu veure el petit plafó de la Generalitat de Catalunya que fa referència al Xop Gros del Molí Vell. Si m'allunyo tinc prou perspectiva per mostrar-vos parcialment l'espectacular xop que us farà sentir molt petits quan visiteu el Molí Vell.

Al fons de les dues fotografies anteriors es veu l'església parroquial de Sant Nicolau que des de l'any 1.842 acull el mausoleu renaixentista de marbre de Carrara de Ramon Folc III de Cardona-Anglesola que anteriorment estava a l'església del Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig.

Deixem l'Arbreda d'Interès Local del Molí Vell i marxem de Bellpuig per tornar a la propera entrada dedicada a la comarca de l'Urgell, a Agramunt.

Atentament.

Senyor i

El Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig ( i 3 )

Amb la d'avui acabo la serie de tres entrades dedicades al Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig. Sortint de la sala capitular i anant a l'esquerra ràpidament trobem la porta d'accés al refetor, una sala allargada amb coberta de volta de creueria. Només entrar-hi miro a la dreta i faig la propera fotografia en la que podeu veure dues portes. La de l'esquerra és per accedir a l'antiga cuina i la de la dreta al menjador del convent.

 

Si em giro puc fotografiar l'espectacular rentamans d'estil gòtic tardà amb elements renaixentistes fet amb marbre blanc. Una estreta pica està inscrita dins d'un gran arc conopial que està flanquejat per pinacles florits.

Damunt de la pica, al centre, hi ha dos lleons asseguts que a la boca tenen el broc metàl·lic per on sortia aigua. Entre els lleons podeu veure una font amb ocells.

Damunt dels lleons hi ha dos grius enfrontats que sostenen un escut en el que s'hi pot llegir Plaza de la Constitución. El griu o grifó és una criatura mitològica amb cap, ales i potes del davant d'ocell rapinyaire i la resta del cos de lleó.

A la part superior, renaixentista, el protagonisme és per l'ornamentació floral flanquejada per les fornícules amb San Bartomeu ( esquerra ) i Sant Francesc d'Assís ( dreta ). La Mare de Déu amb el Nen entre querubins coronen l'interior de l'arc.

Sortim del refetor i anem a la dreta per pujar al campanar per l'escala de caragol a la que podem accedir per la porta que hi ha a l'esquerra de la sagristia.

Aquesta escala de caragol construïda en pedra, amb alguns graons molt desgastats al primer tram, també ens permet l'accés a la galeria del primer pis del claustre.

Com podeu constatar a les fotografies els esglaons s'encasten al mur pels extrems exteriors mentre que els interiors formen un passamà helicoidal.

Aquest passamà helicoidal estalvia la columna central i queda lliure l'ull d'escala. Per la part més ampla un altre passamà ens ajuda a enfilar-nos.

A la fotografia anterior podeu observar l'òcul corbat que trobareu nomé començar a pujar. Aquest òcul al mur exterior del claustre, és pla. Mentre pugem trobarem la porta que ens permet accedir a la primera galeria del claustre. Abans d'arribar a la cel·la de campanar ( el lloc que acull les campanes ), podem sortir un moment al terrat.

Enfilat al terrat puc mostrar-vos la coberta de l'església, a dues aigües, feta amb teula àrab ( fotografia anterior ) i part del claustre renaixentista  ( fotografia següent ). La coberta del claustre, feta també amb teula àrab, és d'una aigua.

Dirigint la mirada a la dreta faig la propera fotografia del petit campanar de planta quadrada que acull tres campanes.

Abans de tornar a l'escala per pujar el petit tram que ens deixa a la cel·la aprofitem per observar  Bellpuig a vista d'ocell. Al centre, darrere de les sitges, hi ha l'església parroquial  de Sant Nicolau, que des del 1.842 acull el mausoleu renaixentista de Ramon Folc III de Cardona-Anglesola. Com vaig explicar-vos a la primera entrada dedicada al convent de Sant Bartomeu aquest magnífic mausoleu renaixentista fet amb marbre de Carrara anteriorment estava a l'església del convent.

 

 

Ja a la  cel·la faig la fotografia de detall de la campana que hi ha a tocar de la finestra d'arc de mig punt de la façana nord del campanar en la que hi podem llegir: "Fundida por el padre Salvador Oller en los años 1.907 y 1.913".

A les finestres d'arc de mig punt de les façanes est i oest també hi ha una campana. A la de la façana oest hi ha una figura en relleu i el text San Vicente de Paul.

 

Baixem del campanar per marxar del convent però nomes sortir al claustre a la dreta ens aturem un moment per llegir la placa que ens recorda que el dia quinze de setembre de 1.990 el President de la Generalitat, Molt Honorable Senyor Jordi Pujol, presidí l'acte de donació d'aquest convent a la Generalitat de Catalunya per part dels Pares Paüls després d'haver-lo regentat per l'espai de noranta anys ( 1-X-1.899 A 15-IX- 11.989 ).

Baixo fins al Pac del Convent per apropar-me a la façana nord, per fotografiar el mirador del Duc d'estil renaixentista a tocar de l'església i la façana est del convent.

El mirador conforma un doble llotja porticada en dos pisos superposats. Al pis inferior hi ha tres grans arcs de mig punt i al superior deu arcs de mig punt protegits per una balustrada. La llotja ( loggia ) fou molt utilitzada a l'arquitectura italiana del segle XVII. 

Dirigint la mirada a la dreta puc fer la fotografia següent en la que podeu observar el mur nord de l'església. Darrere d'aquest mur, es conserva l'antic costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) amb les restes de les capelles laterals originals del segle XVI. A la part esquerra de la fotografia hi podeu veure un òcul. Just darrere hi ha la volta de creueria del segle XVI de la capella més propera al presbiteri i l'absis de l'església.

 

 Però tornem al mirador del Duc, d'estil renaixentista, per observar-lo més detalladament. Al pis inferior d'aquesta doble loggia hi ha tres arcades de mig punt sostingudes per pilastres de planta quadrada i una estructura d'embigat al sostre.

Els dos nivells de la loggia estan separats per una cornisa. Al pis superior hi ha deu arcs de mig punt sostinguts per columnes toscanes sobre un basament u la balustrada que ressegueix perimetralment el mirador. Al sostre també hi ha un embigat. La teulada de la loggia és a tres aigües.

Al final del mirador del Duc giro a la dreta i puc ensenyar-vos la façana est del convent de Sant Bartomeu. A la part inferior esquerra, al fons, es veu part del jardí de la residencia de la residència i centre de dia per a la gent gran.

D'aquesta façana destaca la porta amb encoixinat, un tipus d'acabat exterior que es generalitzà durant el Renaixement en el que els carreus es treballen fent més fondes les juntes per donar la sensació  que són més amples.

Si m'apropo a la porta, aixecant la mirada, gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos  escrit  a la dovella clau l'any en el que es construí la porta, 1604.

 

 

Deixem el convent de Sant Bartomeu i a la propera entrada dedicada a Bellpuig ens aproparem al molí vell de la Vila que només està a quatre-cents cinquanta metres del convent.

Atentament.

Senyor i