Tornem avui a Bellpuig on l'estiu passat amb la sèrie d'entrades "El Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig" vàrem observar detalladament aquest convent que fou construït a la primera dècada del segle XVI en un indret en el que al 1.326 ja existia una capella dedicada a Sant Bartomeu. Si voleu recordar aquesta visita cliqueu sobre l'enllaç anterior.
Baixant del convent cap a Bellpuig i agafant el primer camí a la dreta podem accedir al parc del convent o agafar el Camí del Molí, que a la fotografia anterior feta des del campanar del convent us he indicat amb les inicials CM. Passejant per aquest camí només quatre-cents metres arribarem al Molí Vell.
Com podeu constatar a la propera fotografia el Molí Vell està format per dos cossos d'alçàries diferents construïts en èpoques diferents. La torre del Molí Vell, el cos més antic, probablement s'edificà l'any 1.250 amb carreus de pedra picada. Té soterrani, planta baixa i tres plantes superiors.
El cos adjacent, més modern, està fet amb paredat de pedra. Les façanes són simètriques i les seves obertures ( portes i finestres ) estan emmarcades amb pedra. Es comunica amb el cos més antic amb una porta interior a cada pis. Els dos cossos tenen coberta a dues aigües de teula àrab. Dirigint la mirada una mica a la dreta puc ensenyar-vos millor el cos més antic del molí.
Al llarg del curs del riu Corb, des del terme municipal de Llorac ( Conca de Barberà ) fins a la desembocadura al riu Segre al terme de Vilanova de la Barca (Segrià ), hi ha una cinquantena de molins amb diferents tipus de construcció i estat de conservació.
D'aquesta colla de molins els més ben conservats són els més antics, de l'època medieval fets entre els segles XII i XIV, com el Molí Vell de Bellpuig. S'han conservat millor perquè estan construïts amb carreus de pedra picada que han resistit les riuades durant segles.
Aixecant la mirada puc fer la fotografia anterior de detall en la que podeu observar el matacà i les dues espitlleres d'aquesta façana.
Avançant uns metres més pel Camí del Molí trobem l'altra façana del cos més antic. A la dreta de la porta hi ha un plafó informatiu que després observarem detalladament.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica us puc ensenyar millor el matacà i les tres espitlleres d'aquesta façana. El Molí Vell de Bellpuig és el que millor ha conservat l'aspecte de fortificació i els sistemes defensius originals.
Apropant-me a la façana i alçant la mirada puc fer una fotografia amb angle contrapicat del matacà en la que també es veuen dues de les espitlleres.
El conjunt d'edificacions del Molí Vell aprofitaven la força de l'aigua per moldre gra. Era un punt de molta imprescindible per Bellpuig, Vilanova de Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés i altres pobles.
L'any 2.018 l'Ajuntament de Bellpuig comprà el molí i començà la seva rehabilitació. En aquesta primera fase s'actuà sobre l'estructura i la coberta. L'any 2.021 es va fer la segona fase de consolidació en la que es van restaurar les façanes i l'interior de l'edifici i s'instal·laren els serveis ( aigua, electricitat i, sanejament... ). D'aquesta segona fase se n'encarregà Iauna Arquitectes S.C.P de Lleida.
Malgrat que estava tancat puc ensenyar-vos dues de les fotografies del plafó informatiu. A la fotografia anterior es veu el pilar central de pedra que sosté l'entramat de fusta de la primera planta. A la propera fotografia el protagonisme és per a un dels arcs apuntats i l'entramat de fusta i la decoració amb rombes.
Tornant a la façana principal i resseguint el cos més baix anant cap a l'esquerra trobem una escala que ens permet superar el desnivell fins al petit embassament remodelat. A la propera fotografia, darrere dels arbres es veuen els dos cossos del Molí Vell.
A pocs metres d'aquest petit embassament hi ha el Pantà del Convent, a tocar del camí de Sant Martí. Passejant cinc minuts més per aquest camí trobem el Canal d'Urgell.
L'any 1.894 el sant d'aigua s'aprofità per produir llum amb una turbina. L'any 1.897 donava llum a moltes cases de Bellpuig i després a les de Preixana.
Si girem cua i baixem per les escales, a tocar del Molí Vell trobem la Central del Molí en la que veiem les instal·lacions que la comuniquem amb l'embassament superior. El salt del Molí aprofità l'aigua de la Tercera Séquia del Canal d'Urgell i el desnivell de setze metres.
Dirigint la mirada una mica a l'esquerra puc mostrar-vos parcialment el poc que queda del Molí de la Farinera, construït al segle XVI per aprofitar la força del salt del molí. Al segle XIX s'hi construí un nou edifici que quedà destruït per un incendi.
Malgrat l'estat ruïnós d'aquest edifici encara es pot veure l'arc de volta de l'antiga sortida d'aigua, el desguàs del carcabà.
Anant a l'esquerra puc fer des d'una perspectiva diferent la fotografia següent de les runes del Molí de la Farinera. L'ombra que veieu al camí és del Molí Vell que està a tocar.
A la propera fotografia en primer terme podeu observar les restes de la planta baixa del Molí de la Farinera amb les seves obertures originals. Darrere, a la dreta, es veu una de les façanes del cos més baix del Molí Vell.
Del desaparegut Molí de la Farinera en podeu veure dues fotografies, una a cadascun dels plafons informatius que trobareu durant la vostra visita.
La fotografia anterior és del plafó de l'Ajuntament de Bellpuig col·locat a tocar de les restes del molí, i la propera del plafó de la Diputació de Lleida i ponent actiu que hi ha al Molí Vell. A les dues fotografies, a la part superior dreta, treu el nas el Molí Vell.
L'any 1.969 el Molí Vell deixà de funcionar, es desmuntà i quedà abandonat. El propietari actual és l'Ajuntament de Bellpuig, però la petita planta de generació de llum és una concessió privada.
L'Arbreda d'Interès Local del Molí Vell està presidida pel Xop Gros que té una alçària de vint-i-vuit metres i mig, un volt o perímetre de canó de quatre metres i seixanta centímetres i una capçada mitjana de vint-i-set metres. Catalogat com arbre monumental, el van plantar l'any 1.940.
A la fotografia anterior podeu veure el petit plafó de la Generalitat de Catalunya que fa referència al Xop Gros del Molí Vell. Si m'allunyo tinc prou perspectiva per mostrar-vos parcialment l'espectacular xop que us farà sentir molt petits quan visiteu el Molí Vell.
Al fons de les dues fotografies anteriors es veu l'església parroquial de Sant Nicolau que des de l'any 1.842 acull el mausoleu renaixentista de marbre de Carrara de Ramon Folc III de Cardona-Anglesola que anteriorment estava a l'església del Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig.
Deixem l'Arbreda d'Interès Local del Molí Vell i marxem de Bellpuig per tornar a la propera entrada dedicada a la comarca de l'Urgell, a Agramunt.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada