Tot passejant per la ciutat he vist l'ús, i en ocasions l'abús , que fem de les parets per comunicar-nos.El fet de que algú escrigui o dibuixi a la paret moltes vegades ens fa enfadar. Escriure no és embrutar. Hi ha parets esguerrades per pèssims graffiters, però altres són autèntiques obres d'art.
Mentre pensava en el fet d'escriure o dibuixar a la paret he recordat una magnífica iniciativa de començaments dels anys vuitanta a la ciutat de Balaguer. Amb la participació de Gràfiques Romeu encarregats de la fotocomposició i amb Art Gràfiques Guiu com a impressors van sorgir les Publicacions "Escrivim a les Parets".
Llibrets molt cuidats, alguns amb il·lustracions de Josep M. Rosselló ,de l'Albert Minoves... Recordo obres de Francesc Burguet i Ardiaca , els premis de narrativa Ciutat de Balaguer,...
Fa molts anys que no en tinc cap noticia, però en el seu moment "Escrivim a les parets" va fer una feina ben feta.
Deixo de recordar i em fixo amb les parets de la ciutat. En hi ha que estan escrites de cap a cap...
Altres ens regalen missatges solitaris...
Algunes s'omplen de cartells per informar-nos de les convocatòries més diverses...
Fins i tot l'associació Graffiti Lleida disposa d'un espai on demostrar que els graffitis no són sinònim d'embrutar la ciutat. Els que malmeten les parets no fan graffitis.
Plasmar idees és important. En algunes ocasions , escriure a les parets, transforma aquest espai en una petita joia. Altres actuacions s'allunyen molt del fer de crear.
Atentament.
Senyor i
O Segrel do Penedo es va confondre i va deixar un comentari a l'entrada Col·laboradors del projecte orenetes, en lloc de fer-ho a Publicacions "Escrivim a les parets".El reprodueixo:
ResponEliminaM'encaten els artistes com Banksy. Petons i feliç fi de curs.
Comparto a admiración pola obra de Banksy,o sabe transformar as paredes en arte.
ResponEliminaUn abrazo deas de Lleida para as bibliotecas galegas.
Atentamente.