dissabte, 4 de setembre del 2010

Dissabtes poesia: Miserikordia etxea.

Amb el llibre Casa de Misericòrdia Joan Margarit va aconseguir l'any 2.008 el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat i el Premio Nacional de Poesia.
La petita editorial independent Meettok de Donostia va traduir a Margarit a l'euskera . Juan Ramón Makuso fou el traductor. Fullejar Miserikordia etxea és una experiència gratificant, al costat dels versos en català del poeta de la Segarra tenim el mateix poema en una de les llengües d'origen més incert.

Desconec si Margarit està traduït al gallec. Visor Poesia ja fa temps que tradueix l'obra de Margarit al castellà. És molt important valorar la feina dels traductors perquè gràcies a ells ens podem conèixer millor. En el cas de la poesia basca encara no podem gaudir de gaires traduccions, Visor ens ha descobert a Kirmen Uribe en castellà.
Un tastet:

Zapataria.

Pilota batekin jolasten genuen.
Elizako plaza baratzetik
bi bat metrotara aurkitzen zen
zapatari baten aldamenean.
Pilota erortzen zenean, gutako bat
berehala jaisten zen.
Zapataria lehenago iristen bazen,
bere labainarekin zulatzen zuen.
Ez dakit ze lepo mozten zuen mutiko
haien gomazko pilotan. Beldurtzen nintzen.
Jada ipuinena edo gela ilunekoa
ez zen beldur bat.
Gogorragoa zen beldur bat. Errealagoa.
Zu beste batekin joaten zinen bezalakoa,
edo gure alaba hil zenekoa.

No patiu, ara en català !

El sabater

Hi solíem jugar amb una pilota.
La plaça de l'església s'alçava
uns dos metres damunt d'uns petits horts
que estaven al costat d'un sabater.
Quan la pilota queia, algun dels nostres
havia d'anar ràpid despenjant-se.
Si hi arribava abans el sabater,
la tallava amb la seva ganiveta.
No sé quin coll tallava en la pilota
de goma d'aquells nens. Em feia por.
Una por que ja no era la mateixa
que la dels contes o del quarto fosc.
Era una por més dura. Més real.
Com quan tu te n'anaves amb un altre,
o quan es va morir la nostra filla.

Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada