dijous, 15 de març de 2012

El llibre que es va perdre...

En una trucada telefònica l'any 1.988 José Saramago va retrobar la seva segona novel·la acabada al gener de 1.953. Saramago s'estava afaitant i Pilar del Rio, la seva dona, li va passar el telèfon. No era la gent de la seva editorial, li comunicaven que en un canvi d'instal·lacions havien trobat un original seu, i que per a ells seria un honor publicar-lo. Claraboia va tornar a la llum després de gairebé quatre dècades.

L'any 1.953 Portugal patia la dictadura de Salazar. Com en totes les dictadures imperaven les pors i els silencis. Claraboia ens situa en un edifici on viureu el dia a dia de famílies tristes i desesperades. Si us agrada Saramago, Claraboia és tota una joia. En aquesta novel·la atmosfèrica gaudireu d'un conjunt de retrats espaterrants. Silvestre, el sabater-filòsof,Mariana, Clàudia, Amèlia, Justina, Isaura,.... Arriba un nou personatge a l'edifici, l'Abel Nogueira, que ho trastoca tot...



Saramago va començar el discurs per recollir el Premi Nobel de Literatura del 1.998 dient:
" L'home més savi que he conegut a la meva vida no sabia ni llegir ni escriure". Aquest home era el seu avi Jerónimo Hilário, a qui va dedicar Claraboia.
La cita de Raul Brandao abans de començar la novel·la, ens dóna una pista: "En totes les ànimes, com en totes les cases, més enllà de la façana, hi ha un interior amagat".
Bona lectura!
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada