diumenge, 23 de març de 2014

A Santa María de Valbuena ( i 2 ).

A la primera entrada dedicada al monestir val·lisoletà, vaig explicar-vos que actualment és la seu de la Fundación las Edades del Hombre. L'any 2.012 la magnífica exposició anual organitzada per la Fundación, es va celebrar al Monasterio de San Salvador de Oña ( Burgos) i al seu claustre es podia veure una mostra del fotògraf José Ortiz Echagüe ( 1.886 - 1.980 ), amb fotografies de monjos i monestirs. Aquestes reproduccions digitals en gran format, a partir dels originals en carbó directe sobre paper Fresson es podien admirar aquest estiu al Monasterio de Santa María de Valbuena.

 Hermano barbón cartujo. 1945

L'any 1.935 la revista American Photography va considerar a José Ortiz Echagüe un dels tres millors fotògrafs del món. Estava especialitzat en capturar moments que parlaven de costums, llocs i vestits tradicionals. Ell treballava d'enginyer i la fotografia era una afició a la que es dedicava els caps de  setmana o en els seus viatges. Quan va morir els seus hereus van donar el fons fotogràfic amb més de 20.000 negatius i 1.000 composicions amb la tècnica del paper Fresson a la Universitat de Navarra.

Refectorio cartujo 3 ( detall ) 1.945
L'any 1.898 li van regalar la primera càmera de fotos i, durant 75 anys, va fer milers de fotografies. Quan era jove la tècnica de positivat al carbó sobre paper Fresson estava de moda. Aviat va deixar d'utilitzar-se, però José Ortiz sempre va treballar d'aquesta manera artesanal.

Refectorio cartujo 4 ( detall ). 1.948
Aquesta tècnica requeria molta paciència i habilitat. Calia cobrir el paper amb una fina capa de gelatina a la que s'afegia un pigment negre i es feia fotosensible. Les còpies s'obtenien per contacte. En els llocs que rebien menys llum la gelatina quedava més tova  i blanca. En canvi a les zones amb més llum la gelatina s'enduria i quedava més fosca. 

Bernardos en el coro. ( Sense data coneguda).
El pas següent era rentar la còpia amb aigua i serradures, per fregar el paper i eliminar la gelatina tova que generava zones blanques, mentre que la gelatina dura resistia  i creava zones negres.

Cartujo en la celda. 1.950
Quan el paper encara estava humit, podia retocar-se la fotografia amb pinzells, raspadors o amb  monyeques ( manyoc petit de roba que no desprengui fils - de cotó o lli-  farcit  de cotó).
Descobrir aquest antropòleg-fotògraf artesà, és tot un plaer. 
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada