divendres, 4 d’abril de 2014

Nissaga de tapers.

Si l'abril passat recomanava la novel·la " Quan érem feliços " del periodista gironí Rafel Nadal Farreras, guanyadora del 44è premi Josep Pla; aquest abril torno al sisè dels dotze fills de Manuel Nadal Oller i Montserrat Farreras Forns. El primer fill d'aquesta parella, germà gran d'en Rafel, Joaquim Nadal i Farreras catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Girona fou alcalde de Girona del 1.979 al 2.002, i Conseller de Política Territorial i Obres Públiques del 2.004 al 2.002. La lectura de la primera novel·la  ens va permetre submergir-nos en la Girona de postguerra i flairar els records, bons i dolents d'aquesta destacada  família de la burgesia gironina. 
"Quan en dèiem xampany" ens convida a compartir la intimitat dels prestigiosos tapers Oller ( fabricants de taps de suro ). Francisco Oller Martinell va marxar de Cassà de la Selva, orfe de pare i mare, amb setze anys. Poc podia imaginar-se que crearia una potent indústria dedicada a la fabricació de taps de suro a Reims...


El besavi del Rafel Nadal, Francisco Oller Martinell es va casar amb la Joana Viader Fulla . La parella va tindre quatre fills de gran personalitat: Angèle, Hélène, Louis i Yvonne. Llegir les peripècies d'aquesta família ens permet viatjar per la convulsa història que li va tocar viure a Europa aquells anys. Gairebé tocareu amb les mans la Primera Guerra Mundial, el crac del 29, la persecució implacable que els nazis van aplicar als jueus, la Guerra Civil espanyola, la segona Guerra Mundial i , com malgrat tot, la gent es va aixecar per tirar endavant després d'aquests episodis tràgics.
Aquests empresaris tenien les idees molt clares i calia ser prudent i observar molt bé a les persones abans de prendre decisions. La dedicatòria del Rafel Nadal és molt contundent : Al besavi Francisco. Li agradaven les persones intel·ligents, però l'horroritzaven les massa intel·ligents i les extrapretensioses, perquè, imbuïdes d'aquesta superioritat, generalment fracassen.   
La satisfacció per la feina ben feta dels tapers és molt important i la lectura us posarà a les mans alguns dels taps de suro perquè en constateu la perfecció. Si sou, com jo, uns enamorats de les terres de la Costa Brava el llibre us farà reviure passejades memorables pels camins de ronda o per les Gavarres envoltats d'alzines sureres.

L'alzina surera és un arbre que trobem en alguns països que acaronen la Mediterrània. La seva escorça s'utilitza des de mitjans del segle XVIII per fabricar taps de suro.Les pelades, feina que consisteix en treure l'escorça de les alzines, es fan cada dotze anys aproximadament, de forma absolutament manual. Un cop treballat, d'aquest suro en sortiran milers de taps per ampolles de vi i cava. L'operació de pelar el suro es realitza durant l'estiu i als boscos podem trobar les colles de peladors amb les seves destrals. Si visiteu Palafrugell, al seu museu del suro podreu descobrir tots els secrets d'aquest ofici...


Un llibre en el que viureu l'esforç, el sacrifici, l'amor, l'odi, les traïcions d'aquesta nissaga de tapers que va crear el seu imperi entre Reims i Catalunya. Fins i tot descobrireu les trampes que va fer un dels grans del cava català...
Aquest Sant Jordi regaleu-vos suro i xampany.
Atentament.
Senyor i

2 comentaris:

  1. Bona tarda,
    Vaig llegir Quan érem feliços i em va encantar perquè sóc de Girona i molts dels llocs del que es parla en el llibre, ja també els conec, perquè hi vaig pasar la meva infantesa. A més a més, jo també vaig estudiar a l'Acadèmia Coquard i em banyava a la Fosca.

    Ara bé, Quan en dèiem xampany, ha estat per a mi un gran aprenentatge pel que fa la vida per culpa de les guerres.

    Moltes felicittas per donar-nos tanta cultura pel que fa a la nostra llengua i a la francesa. És ben curiós veure com catalans es sentien francesos, quan era una época en la que no érem massa ben rebuts. Això ho dic perquè el meu avi hi va haver de marxar i quan hi va anar la meva àvia ho va passar força malament.

    Maria Carmen

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies pel teu comentari Maria Carmen. Realment les dues novel·les del Rafel Nadal són tota una lliçó.
      Salutacions cordials.

      Suprimeix