Encara bocabadats pel joc d'escacs d'origen fatimita provinent d'Egipte, tallat en cristall de roca fa mil anys, propietat d'Arnau Mir de Tost, senyor d'Àger; ens preparem per entrar a les sales dedicades al feudalisme que acabà amb Àndalus.
Però abans de seguir la visita virtual al M:LL, tornem a la història del museu que deixàrem en el període en que durant trenta anys les obres estaven repartides entre el Palau Episcopal i l'església romànica de Sant Martí.
Interior de l'església de Sant Martí. Font fotografia: web Catalunya.com
El primer dia d'agost del 1.997 es signà el conveni per a la creació del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, que unificava la col·lecció diocesana amb el fons arqueològic de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. L'objectiu fou fer un museu de referència de les comarques lleidatanes. A la propera fotografia podeu veure una de les sales del Museu Arqueològic de l'I.E.I.
Font fotografia: Coneixes la teva ciutat? Ateneu Popular de Ponent.
Es prengué també una decisió importantíssima: l'antic convent de les carmelites descalces, que aquells anys era la Llar de Sant Josep, seria la seu del, nou museu. El juliol del 2.003 començaren les obres del M:LL dissenyat per l'arquitecte Joan Rodon.
Tornem a les sales del museu per veure i viure el que suposà la conquesta de Lleida l'any 1.149. El pacte signat pels andalusins i els conqueridors feudals permeté la permanència de la població jueva i musulmana, encara que els musulmans tingueren que abandonar el centre de la ciutat per establir-se al nou barri anomenat la Moreria, als voltants de l'església de Sant Llorenç. Cada comunitat tenia els seus propis espais, lleis i cultura.
Calia poblar de forma massiva i ràpida els nous territoris conquerits, per això s'atorgaren Cartes de poblament que donaven als colons uns tractes fiscals i unes llibertats millors que els de la resta de Catalunya. A la propera fotografia podeu veure la de Lleida signada pels comtes Ramon Berenguer IV i Ermengol VI.
La conquesta suposà la restauració de l'antiga seu episcopal de Lleida. La mesquita major fou convertida en catedral. L'any 1.168 la Constitució Fonamental de l'església de Lleida establí la creació d'una comunitat de vint-i-cinc canonges regida per l'ordre de Sant Agustí. La fotografia següent us mostra aquest document.
El barri de la Moreria o Aljama s'organitzava de la mà del cadi ( jutge ) , l'alfaquí ( intèrpret i definidor del dret canònic musulmà - fiqh-) i l'alami ( que determinava els pesos i les mesures ). Si passegeu de la plaça de Sant Josep a la plaça de Sant Llorenç, passareu pel carrer de la Mesquita...Recordeu que a la cripta de l'església de Sant Llorenç s'han trobar restes de l'antiga mesquita sobre la que es va edificar el temple cristià.
Els jueus de Lleida vivien en la Cuirassa i els calia dur una roba que els identifiqués. Tenien la sinagoga, cementiri, carnisseries, forn... En unes excavacions al carrer Boters, es trobà l'anell que podeu veure a la propera fotografia en el que hi ha escrit el nom femení Gojó.
A les làpides jueves era freqüent indicar la data fent servir el valor numèric d'algunes lletres hebrees d'una frase bíblica. En el cas de la trobada a Agramunt, la suma dels valors numèrics d'aquestes lletres és 57, que correspon al 5.057 del calendari hebreu, que correspon al 1.297 del calendari cristià. A la làpida es pot llegir:
(...)
l'hora ( de la mort ) de Don Salomó
Cresques, que reposi en el Paradís. Va morir
l'any i la casa que
va construir ( = 57 ) Salomó
(...)
Malauradament la coexistència de les tres cultures a la nostra ciutat no fou possible i ,amb el pas dels segles, musulmans i jueus foren expulsats...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada