diumenge, 24 de gener de 2016

Al Parco Archeologico della Neapolis...

Després de descobrir el misteri de la Catedral de Siracusa marxem de l'illa d'Ortigia, essència de la ciutat, creuant el Ponte Nuovo. Però la ciutat no és únicament el barri històric d'Ortigia i un dels seus tresors més importants el trobem fora de l'illa. Parlo del Parco Archeologico della Neapolis. Aparquem a l'espai habilitat i després de pagar l'entrada ens enfilem lentament al turó Temenite on ens espera l'impressionant teatre grecoromà. Però la passejada fins al teatre ens porta inicialment a les latomaie ( latomies ), coves que en l'antiguitat clàssica es van utilitzar per empresonar esclaus. A la propera fotografia podeu veure la Latomia del Paradís.


Sembla que aquestes canteres ja s'excavaven al segle V aC i la roca calcària que hi extreien s'emprà per construir temples, muralles i altres edificis de Siracusa. Aquest espai fou cantera i presó. A la Grotta dei Cordari, molt humida i coberta de molsa i falzilla ( un tipus de falguera ), durant tres segles els artesans siracusans han fet cordes amb el sistema tradicional de la roda de mà. 


Després de passejar una estoneta entre palmeres, llimoners, nesprers i figueres de moro arribem a la part alta del turó Temenite on veiem més mostres de l'antiga activitat d'extracció de roca calcària.


La petita ascensió té un premi immens, trobar davant dels teus ulls el teatre construït al vessant sud del turó al segle V aC. Contrasta, a la llunyania, el Santuario della Madonna delle Lacrime, un temple de forma cònica de 74,5 metres de diàmetre i 80 d'alçària de bellesa molt qüestionable... 


Considerat com una de les meravelles de la història antiga de la cultura grega, és un dels teatres més grans, perfectes i millor conservats del seu estil. Conjuntament amb el d'Atenes, eren els dos focus més importants de la dramatúrgia grega i en ell s'estrenaren moltes obres clàssiques. El teatre d'Atenes era el centre de la tragèdia i el de Siracusa de la comèdia. 


Construït al segle V aC, s'hi va estrenar l'obra Els perses d 'Èsquil. La reforma que es va fer al segle III aC fou encarregada per Hieró II. De l'època romana són algunes modificacions amb la finalitat d'adaptar-lo a la tipologia dels teatres romans. La càvea, lloc destinat als espectadors, tenia un diàmetre de 138,60 metres. Una antiga construcció domina el turó Temenite i sembla observar-ho tot...



La càvea està dividida en nou sectors i originalment tenia seixanta-set files de les que només se'n conserven quaranta-sis. Diuen que Plató va fer-hi un discurs sobre la seva idea de República. Entre 1.520 i 1.531, l'època de Carlos V , s'utilitzaren blocs de pedra del teatre per construir fortificacions a l'illa d'Ortigia...


Entre els mesos de maig i juny les tragèdies gregues tornen al teatre, com Prometeu encadenat atribuida a Èsquil, Àiax de Sòfocles i Freda d'Eurípides.
Deixem la bella Siracusa per tornar a Catania i viure la tradició dels candelore.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada