En una construcció podem trobar uns elements arquitectònics que coronen o adornen la seva part superior. Aquests elements es coneixen amb el nom de coronament i cada estil arquitectònic ha emprat els seus: pinacles, cresteries, merlets, troneres, curculles, agulles, cimacis, florons,...
En el nostre periple per les cases singulars de Lleida aixecant la mirada , els hem vist i els veurem en properes descobertes. Avui us proposo enfilar-nos al terrat d'una de les nostres joies modernistes per estar a tocar del coronament.
Es tracta de la Casa Melcior projectada l'any 1.910 per Francesc de Paula Morera i Gatell i que visitàrem virtualment el passat mes d'agost A la fotografia anterior podeu veure com destaquen els elements del coronament, cinc en la façana que dóna a l'avinguda de Blondel i tres a la façana que mira a la plaça de Sant Francesc - al més proper al carrer Major li falta un element-.
Vull agrair a la família propietària d'aquest magnífic edifici la seva amabilitat i les facilitats que m'han donat per fotografiar l'escala i el terrat de la Casa Melcior. Ja fa una colla d'anys que van instal·lar l'ascensor, però prefereixo pujar per l'escala de fusta, paviment hidràulic i rajola de València que s'enfila i enfila...
Les peces de paviment hidràulic són molt petites, 10 X 10 centímetres, i han resistit perfectament els més de cent anys de gent pujant i baixant, encara que ja fa anys hi ha un ascensor. A la fotografia següent podeu veure un tram d'aquest paviment que trobem a cada planta on hi ha les portes dels diferents pisos.
Les portes dels diferents habitatges ens sorprenen amb els seus espiells, tiradors i picaportes modernistes, tot un regal per la mirada.
Actualment les plantes més altes i els àtics estan molt valorats, però abans quan no hi havia ascensors, el principal i els primer pis eren pels senyors. A les cases amb portes, com la Casa Melcior, aquest treballador vivia dalt de tot. La propera fotografia és de l'antic pis del porter.
L'últim tram d'escala que ens portarà al terrat, és diferent, continua la part de fusta dels graons però la ceràmica de València i el paviment hidràulic s'han substituït per rajola més senzilla.
Hem fet el cim! Només sortir al terrat ens espera l'edifici de l'Antiga Delegació d'Hisenda, del 1.928, obra de Ramon Argilés. Actualment acull la Regidoria d'Economia, Hisenda i Tecnologies de l'Ajuntament de Lleida.
Girant la mirada lleugerament a la dreta trobem l'església barroca de Sant Pere, que fou el temple del monestir de franciscans observants de Santa Maria de Jesús, començat a construir l'any 1.731. Més a la dreta, el conegudíssim carrer Major.
Ja estem a tocar del coronament. Sembla que Francesc de Paula Morera i Gatell s'inspirà en les volutes i florons barrocs. Les volutes, com podeu veure a la segona fotografia de l'entrada d'avui, estan partides i al centre el protagonisme és pel floró. Al fons de la fotografia següent, entre el floró i la dreta de la voluta podeu veure la part superior de l'edifici de l'Antic Montepio construït entre 1.945 i 1.948 per Marià Gomà i José Rodríguez Mijares. Fou el primer "gratacel" de Lleida, amb les seves dotze plantes.
Si ens encarem cap a l'avinguda de Blondel, podeu veure a la dreta del coronament de la propera fotografia, la Plaça Blas Infante del Barri de Cappont i la canalització del riu Segre.
Recordeu que estem en un terrat, aquest és l'explicació dels ferros adossats a les volutes, que formaven part d'un estenedor. A l'esquerra de la fotografia següent podeu gaudir de la cúpula amb rajola vidriada groga i blava de l'Antiga Banca Llorenç, un edifici del 1.930 construït també per Ramon Argilés.
Al girar-me per marxar del terrat, em sorprèn la Seu Vella que, com sempre ens mira des del turó... Tot un referent imprescindible pels lleidatans.
Comencem a baixar per l'escala modernista i abans de marxar torno a agrair-li la descoberta. Però la ciutat ens espera per presumir de més edificis singulars.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada