Deixem la Carnisseria del Capítol, edifici del segle XVIII amb dos grans portades dovellades i una fornícula superior on hi havia la imatge de Nostra Senyora de la Salut, que miraculosament encara conserva la verticalitat gairebé dos segles i mig després de la seva construcció. Una agradable sorpresa perquè el Centre Històric de Lleida ha perdut molts dels seus antics carrers i edificacions.
Passegem fins a la plaça de Sant Joan on recordarem un carreró que ja no existeix, però en el que els artesans que hi treballaven, eren elogiats pel rei Jaume II...
Malauradament la teranyina de carrers i carrerons que s'enfilaven darrere la plaça pel turó de la Seu Vella han desaparegut, i del que popularment els lleidatans anomenavem el Canyeret no en queda gairebé res. Les noves edificacions han esborrat el que fou el carrerró de la Sabateria Major. A la pàgina 378 del llibre "Els carrers i places de Lleida a través de la història", de Josep Lladonosa i Pujol, podeu veure un plànol de les parròquies de Sant Joan i Magdalena abans de 1.868. A la part superior de la propera fotografia de detall localitzareu el carrer de la Redola de Sant Joan i el carerreró protagonista de l'entrada d'avui, el de la Sabateria Major. Afortunadament encara conservem ela carrers Mossèn Amic, del Clavell i de Segarra...
Font: "Els carrers i places de Lleida a través de la història"
Davant de la façana neogòtica de la nova església de Sant Joan ( 1.885 ), com podeu observar a la fotografia següent, hi ha una estructura semicircular que ens recorda on estava l'absis de l'antiga església romànica del segle XII, restes que podeu visitar sota la plaça actual. Però abans del temple romànic construït a finals del segle XII, en aquell espai hi hagué una antiga mesquita que es cristianitzà l'any 1.149. Posteriorment s'enderrocà l'antic temple per fer-hi l'església romànica que desgraciadament van enderrocar l'any 1.868... L'antiga església de Sant Joan era la parròquia més antiga de Lleida i la més important durant l'edat mitjana.
Darrere de les noves construccions que veieu a la fotografia, el turó s'enfila, però els carrers i carrerons ja no hi són, només trobareu edificacions modernes i la gran operació urbanística que suposà la construcció dels nous jutjats. El Palau de Justícia és un projecte de B01 Arquitectes. Una excepció, l'edifici del centre és l'antic Banco Vilalicio de España del 1956, obra de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí d'estil historicista de base clàssica.
El carreró de la Sabateria Major apareix documentat als capbreus del 1.382 ens els que consta que hi vivien els sabaters Ramon Canet, Berenguer Velilla i Arnau Oliva.
A la fotografia següent, feta des de l'ascensor que ens ajuda a enfilar-nos a la Seu Vella, podeu observar la nova urbanització de l'antic Canyeret.
El batxiller de medicina Bernat de Peramola escriu en un document del 1.453: "una botiga o estable situat a l'entrada per la çabateria al costat de la botiga d'en Fuster, çabateria e ab lo dit carreró". El nom de Sabateria Major, que es donava al carrer de la Redola de Sant Joan a l'edat mitjana, li venia perquè hi havia la casa principal del gremi de sabaters de Lleida. Hi hagué sabaters en altres carrers de la ciutat.
A la fotografia anterior, feta des del campanar de la Seu Vella, podeu veure a l'esquerra l'extrem de la plaça de Sant Joan i a continuació alguns dels pocs carrers i carrerons que encara es conserven de la ciutat medieval.
Els sabaters lleidatans gaudien de molts privilegis gràcies a la qualitat dels materials i de la feina que feien. El rei Jaume II els considerà els millors artesans sabaters de tots els països de la Corona d'Aragó. Valorava tant la seva feina que els concedí el privilegi pel qual als mercats i places de Lleida només es podia vendre calçat manufacturat en els obradors de la ciutat.
El carrer Paer Rufes encara s'enfila pel darrere de l'església de Sant Joan on es poden veure algunes de les atrotinades cases que formaven el Canyeret.
Però els sabaters de Lleida van demostrar que no eren gaire intel·ligents perquè, com que el negoci anava molt bé, van començar a fer calçat de baixa qualitat. El rei s'enfadà amb ells i els retirà el privilegi l'any 1.315.
Algunes edificacions apuntalades i molt atrotinades ens recorden com era l'antic barri del Canyeret, amb carrers estrets i costeruts, cases amuntegades i amb poques condicions higièniques; un dels barris més pobres de la ciutat que fou enderrocat entre 1.967 i 1.969. Van tirar a terra 174 cases en ruïna i es reallotgaren 64 famílies que encara hi vivien. S'havia construït al segle XVIII amb edificis i materials molt senzills a la zona medieval que fou enderrocada per construir la Ciutadella de la Seu Vella. Quina col·lecció més lamentable d'enderrocs i destruccions ha patit la nostra estimada Lleida...
Els carrers de l'antiga Lleida on hi havia els obradors eren molt estrets i els menestrals treballaven al vestíbul i fins i tot al carrer. Com que la gent es queixava perquè era difícil passar, el Consell de la Paeria va ordenar el 12 de juliol de 1.340 que els sabaters i altres menestrals treballessin als seus obradors i no al carrer.
Els sabaters lleidatans van saber rectificar el seu greu error i tornaren a fer un molt bon calçat, aconseguint així recuperar el privilegi que els havia donat Jaume II.
Ara gairebé ningú passeja pers aquests carrers que abans estaven plens de vida. Permeteu-me una llicència fotogràfica per acabar...
La fotografia la vaig fer en una fira d'oficis antics de Solsona. Res a veure amb el calçat d'aquella època però ens pot ajudar a imaginar el que es podia veure i viure al carreró de la Sabateria Major...
Atentament.
Senyor i
A la fotografia següent, feta des de l'ascensor que ens ajuda a enfilar-nos a la Seu Vella, podeu observar la nova urbanització de l'antic Canyeret.
El batxiller de medicina Bernat de Peramola escriu en un document del 1.453: "una botiga o estable situat a l'entrada per la çabateria al costat de la botiga d'en Fuster, çabateria e ab lo dit carreró". El nom de Sabateria Major, que es donava al carrer de la Redola de Sant Joan a l'edat mitjana, li venia perquè hi havia la casa principal del gremi de sabaters de Lleida. Hi hagué sabaters en altres carrers de la ciutat.
A la fotografia anterior, feta des del campanar de la Seu Vella, podeu veure a l'esquerra l'extrem de la plaça de Sant Joan i a continuació alguns dels pocs carrers i carrerons que encara es conserven de la ciutat medieval.
Els sabaters lleidatans gaudien de molts privilegis gràcies a la qualitat dels materials i de la feina que feien. El rei Jaume II els considerà els millors artesans sabaters de tots els països de la Corona d'Aragó. Valorava tant la seva feina que els concedí el privilegi pel qual als mercats i places de Lleida només es podia vendre calçat manufacturat en els obradors de la ciutat.
El carrer Paer Rufes encara s'enfila pel darrere de l'església de Sant Joan on es poden veure algunes de les atrotinades cases que formaven el Canyeret.
Però els sabaters de Lleida van demostrar que no eren gaire intel·ligents perquè, com que el negoci anava molt bé, van començar a fer calçat de baixa qualitat. El rei s'enfadà amb ells i els retirà el privilegi l'any 1.315.
Algunes edificacions apuntalades i molt atrotinades ens recorden com era l'antic barri del Canyeret, amb carrers estrets i costeruts, cases amuntegades i amb poques condicions higièniques; un dels barris més pobres de la ciutat que fou enderrocat entre 1.967 i 1.969. Van tirar a terra 174 cases en ruïna i es reallotgaren 64 famílies que encara hi vivien. S'havia construït al segle XVIII amb edificis i materials molt senzills a la zona medieval que fou enderrocada per construir la Ciutadella de la Seu Vella. Quina col·lecció més lamentable d'enderrocs i destruccions ha patit la nostra estimada Lleida...
Els carrers de l'antiga Lleida on hi havia els obradors eren molt estrets i els menestrals treballaven al vestíbul i fins i tot al carrer. Com que la gent es queixava perquè era difícil passar, el Consell de la Paeria va ordenar el 12 de juliol de 1.340 que els sabaters i altres menestrals treballessin als seus obradors i no al carrer.
Els sabaters lleidatans van saber rectificar el seu greu error i tornaren a fer un molt bon calçat, aconseguint així recuperar el privilegi que els havia donat Jaume II.
Ara gairebé ningú passeja pers aquests carrers que abans estaven plens de vida. Permeteu-me una llicència fotogràfica per acabar...
La fotografia la vaig fer en una fira d'oficis antics de Solsona. Res a veure amb el calçat d'aquella època però ens pot ajudar a imaginar el que es podia veure i viure al carreró de la Sabateria Major...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada