dimarts, 16 d’octubre de 2018

Cases singulars de Lleida (27).

Deixem l'Antic Escorxador Municipal obra de l'infatigable Francesc de Paula Morera i Gatell, que conjuntament amb la farinera la Meta -del mateix arquitecte- són les dues mostres de patrimoni arquitectònic industrial modernista de la capital del Segrià. Avui passejarem fins al punt on es troben el carrer la Palma amb la plaça Sant Llorenç...


La font de les Piques, també coneguda com font de Sant Llorenç, ens observa atentament. Aquesta font abans estava a la Porta de Boters ( actual carrer Boters ), una de les portes d'entrada a la Lleida murallada. Fou traslladada al seu emplaçament actual l'any 1.950.


L'any 1.735 el que fou governador de Lleida, el Comte de Cron, col·locà una inscripció en la que podem llegir que quedava prohibit el conreu d-arròs, que al segle XVIII era comú al Segrià i l'Urgell, perquè produïa epidèmies i malalties.


De la font barroca destaquen un brollador amb cap d'animal i un escut d'armes, que podeu veure a la fotografia anterior de detall, que podria ser d'origen irlandès - país d'origen dels Cron. L'escut està flanquejat per dos animals fantàstics i decoració floral.
A la plaça Sant Llorenç el protagonisme principal és, evidentment, per l'església de Sant Llorenç; però també cal destacar dos edificis d'obra popular.


Un és el que acull la font de les Piques, un edifici entre mitgeres amb planta baixa i dos pisos d'alçada. Estructuralment cal destacar que les bigues descansen només sobre les parets exteriors. El maó de cara vista, els carreus de pedra i la fusta són els material emprats a la façana com podeu constatar a les dues primeres fotografies. L'altre edifici a destacar de la plaça és el nostre protagonista d'avui, la Casa del Pançà, declarada Bé Cultural d'Interès Local. L'edifici "observa" atentament a l'església de Sant Llorenç...


La façana està sobreposat a uns fonaments medievals. La Casa del Pançà és un habitatge entre mitgeres amb soterranis, planta baixa, dues plantes i golfes.


El sòcol de pedra, la façana de maó de cara vista i la coberta de teula àrab són els senzills materials constructius que ens conviden a entrar a la Casa del Pançà.


A la planta baixa i als soterranis hi ha el restaurant Iruña. Les plantes superiors estan ocupades per habitatges que a la primera planta llueixen balcons i a la segona finestres. Els primers amb barana i les segones amb reixa de ferro.


Malgrat l'origen medieval dels seus fonaments, aquesta mostra d'arquitectura amb el maó de cara vista és posterior al segle XVII.


A l'esquerra de la porta d'entrada podem gaudir dels tres materials fonamentals d'aquest edifici d'estil popular amb elements dels segles XVII al XIX: els carreus de pedra, la fusta i el maó de cara vista.


Abans d'entrar-hi, vull mostrar-vos a la fotografia següent feta des del carrer de la Mesquita, com la Casa del Pançà gairebé acarona els absis de l'església de Sant Llorenç.


Ara sí, gràcies a la gentilesa de la gent del restaurant Iruña, podem baixar als soterranis que ens recorden el passat agrícola d'aquesta zona de la ciutat.


Al primer soterrani, al costat de la zona amb les taules destinades ala clients, hi ha un petit espai perquè els nens puguin jugar. A més a més de les joguines, la pissarra per dibuixar i la tele, podeu observar clarament els carreus que formen els antics murs i arcades.


Baixar al segon soterrani per una moderna escala de caragol metàl·lica té premi. El trull ja no es conserva però encara podem observar bocabadats el celler del segle XVII...


Als murs d'aquest antic espai del segon soterrani encara podem observar l'embigat de fusta i uns murs on trobem barrejats maó de cara vista, carreus de pedra i còdols del riu...


Després d'agrair les facilitats per fotografiar els secrets amagats de la Casa del Pançà, tornem a la plaça Sant Llorenç i baixem pel carrer la Palma on a pocs metres ens espera el nostre proper objectiu: Ca l'Onofre Cerveró.
Atentament.
Senyor I

Cap comentari:

Publica un comentari