dijous, 4 d’octubre de 2018

Double Bind. Juan Muñoz (2).

A la primera entrada dedicada a Double Bind ens vam quedar davant de la nau en la que es fabricaren moltíssimes dovelles de formigó destinades a l'ampliació de la línia 9 del metro de Barcelona. Un cop reformada acull, durant cinc anys, l'obra mestra de l'escultor madrileny Juan Muñoz.


Amb la reforma de la nau es volia reproduir un espai similar al que ocupà l'obra a la Sala de Turbines del Tate Modern de Londres. Les dimensions són impactants: cent metres de llarg, vint d'ample i divuit d'alçària...
L'impacte visual mentre ens endinsem a la nau és important. També al girar-nos i contemplar el lloc per on hem accedit, l'espai que veiem ens fa sentir petits.


Per aconseguir la superfície final de dos mil metres quadrats, es tingué que elevar la nau una desena de metres i foradar la base per incorporar a la seva estructura arquitectònica una rampa semblant a la que hi ha a l'antiga central elèctrica transformada en el Museu Tate Modern de Londres.


La rampa ens ajuda a superar els quaranta metres en pendent que separen als visitants, de la instal·lació. Pugem les escales per accedir al nivell superior de Double Bind, una proposta escultòrica de tres nivells.


Un impactant espai, el nivell superior, que hem d'observar des d'una zona concreta perquè no podem caminar per ell amb la finalitat de resoldre els dubtes que els nostres ulls ens plantejaran. És real tor el que veiem?


El que no presenta cap dubte són els dos ascensors que funcionen constantment i que creen l'únic element sonor que us acompanyarà durant la visita. S'enfilen fins al sostre de la nau per baixar després fins al nivell inferior.


Aquest nivell, totalment il·luminat, ens enganya. Inicialment sembla que hi ha una sèrie de forats a terra, però no tot ho son... Gràcies a la tècnica trompe-l'oeil, jugant amb l'entorn arquitectònic, la perspectiva i els clarobscurs, es produeix una il·lusió òptica tal que us costarà diferenciar entre els reals i els imaginaris.


Mentre us trenqueu la closca observant, els dos ascensors buits no deixen de pujar i baixar lentament. On van aquests ascensors quan desapareixen del nostre camp visual? Que són aquests forats? Els dubtes que us genera el nivell superior de Double Bind tenen, evidentment, resposta.


Donem mitja volta i, abans de baixar el tram d'escales, donem un cop d'ull a l'entrada de la nau que ens ofereix una perspectiva diferent des del nivell superior.
Si visiteu la nau quan a l'exterior no fa calor, podem tindre fred, per això és important abrigar-se per poder gaudir d'aquesta experiència difícil d'oblidar.


El canvi és important perquè passem del domini de la llum del nivell superior al de la foscor del nivell inferior al que ens condueix la rampa. Potser la primera sensació que tindreu és la d'haver accedit a un tètric parking.


Passejant per aquest espai inhòspit descobrireu una colla d'obertures al sostre. La curiositat us farà apropar a les zones per les que entra la llum des del nivell superior. Entrarem així al nivell intermedi de l'obra de Juan Muñoz, nivell en el que habiten les famoses figures masculines de l'escultor nascut i enamorat de Madrid.
Atentament.
Senyor I

Cap comentari:

Publica un comentari