dilluns, 25 de març de 2019

Cases singulars de Lleida ( 37 ).

Després de donar un cop d'ull a dos edificis barrocs del carrer Cavallers de Lleida: l'Oratori dels Dolors i a l'antic Convent del Roser, que actualment Parador Nacional de Turisme, avui ens fixarem en dues cases singulars - molt més senzilles- ubicades també en aquest carrer. Parlo de l'antic Casal que actualment acull el Centre d'Artistes i Artesans de Lleida i de Cal Miarnau, les dues d'estil neoclàssic.


Sortim de l'antic Convent del Roser per enfilar el carrer fins al número trenta-u on trobem el Centre d'Artistes i Artesans, més conegut com la casa dels Artistes, un dels edificis construïts pels nobles lleidatans del segle XVIII.


L'arquitecte Ignasi Miquel Parcerisa ( 1.950 - 1.997 ) inicià el projecte de rehabilitació d'aquest casalot neoclàssic que després de la seva mort van continuar Joan Porta i Ferran Torrent. La casa dels artistes té planta baixa i entresòl de pedra i tres plantes de maó prim, caracteristic de l'arquitectura aragonesa. La fa´çana ens regala una simetria perfecta de les seves obertures: porta, finestres i balcons com podeu apreciar a la fotografia anterior. A la part del darrere hi ha restes del trull i el celler de l'antic casalot.


A la planta baixa de la casa dels artistes hi ha una galeria d'art i en les plantes superiors els tallers i petits estudis dels artistes.


Promogut per l'Empresa Municipal d'Urbanisme, des del 2.006 aquest espai creatiu és un dels molts intents de l'Ajuntament de Lleida per dignificar i omplir de vida el Centre Històric de la ciutat.


Deixem aquesta casa noble per començar a baixar pel carrer Cavallers on, al número nou, ens espera Cal Miarnau que al segle XVII era la residència de la família Miarnau i només tenia planta baixa i primer pis. És la que hi ha a l'esquerra de la que llueix una senyera a la balconada.


Les botigues que han ocupat la planta baixa han desfigurat totalment la façana. Malgrat tot en aquesta part més antiga de l'edifici els carreus de pedra són els protagonistes.


La façana de maó dels tres últims pisos és dels segles XVIII i XIX. Aixequeu la mirada i gaudiu de la seva decoració i simetria.


Antoni Miarnau fou un dels prohoms de la ciutat dels segles XVII i XVIII. Era doctor i professor de la Universitat. A la fotografia següent podeu apreciar la rajola de ceràmica vidrada dels baixos dels balcons i els frisos de maó.


Quan pugeu o baixeu pel carrer Cavallers no deixeu de reservar-vos una estoneta per mirar i admirar la decoració de Cal Miarnau. Possiblement heu passat moltes vegades davant seu i no us heu adonat de la bellesa d'aquest edifici.


Deixem Cal Miarnau i comencem a baixar el petit tram de carrer que ens falta per arribar al carrer Major. Els lleidatans que ja teniu una edat recordareu perfectament que en molts pocs metres hi havia tres cinemes. El cine Cataluña ( 1.912 - 1.991 )  que feia cantonada amb l'avinguda de Blondel. Caminant uns metres i després de passar el carrer Major pujar una mica més pel carrer Cavallers  hi havia dos cinemes, un al costat de l'altre,el cine Victoria ( 1.923 - 1.985 ) i  el cine Granados ( 1.949 - 1.990 ).  Però el cine Granados del 1.917 al 1.949, amb el nom de Sala Granados estava a la Casa Llorenç del carrer Major. Dels dos primers cinemes no en queda res, però encara podem veure la façana del Granados amb les seves tres màscares...


Al projecte per la façana del cinema Granados de Mariano Gomà, dels anys 1.947-1.949 hi figurava el relleu de tres muses que representaven la música, el teatre i la dansa. Quan ja estava feta, la Comissió de Foment de la Paeria aturà l'obra. L'any 1.949 es va arribar a un acord... La propera fotografia és del llibre editat per l'Institut d'Estudis Ilerdencs sobre l'exposició Lleida: Sessió contínua que vam poder gaudir a la Sala Montsuar del 16 de juny al 23 de juliol del 2.009. 


Font fotografia: Arxiu Municipal de Lleida.

Canviaren les tres muses per les tres màscares que encara avui miren al carrer Cavallers. L'antic cinema l'han anat ocupant diferents botigues, però bona part de la façana encara recorda al Granados.

Els caps de setmana el formigueig de gent entrant o sortint de les sessions dels tres cinemes, era impressionant...
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari