Al cor de Solsona ( 1 ).

Després d'enfilar e carrer Vall Fred entrem al nucli antic de Solsona pel Portal del Castell, un dels dos portals que queden dels nou que tingué l'antiga muralla. A l'altre costat del portal de vuit metres de llargària construït al segle XIV i reconstruït al 1.740, comença el carrer del Castell pel que passejarem tranquil·lament gaudint de la colla d'edificis singulars que ens regala un dels carrers més bells de la capital del Solsonès. Un carrer que va del portal del Castell a la Plaça Major i del que el conjunt de les seves façanes formen part del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de Solsona amb una catalogació de Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català ( BIPCC ).

Començarem amb Cal Roset, al número 42 del carrer del Castell, gairebé a tocar de l'antic portal del Castell. Gràcies a la gentilesa de Jaume Tarrés Pujol, historiador, cartòfil i investigador solsoní, puc explicar-vos l’agitada història d’aquest edifici. Cal Roset era la casa del metge Joan Santmiquel i després, fins al 1.880, del seu fill Joan Santmiquel Capella. A partir del desembre de 1.883 s’escripturà en part a nom d’Eulàlia Santmiquel, mare de Joan Ros Santmiquel, que al 1.896 ja era propietari de Cal Roset. Joan Ros Santmiquel fou el primer a establir un estudi fotogràfic a Solsona  l’any 1.884. En Joan va refer la casa pairal construint finestrals per aprofitar al màxim la llum del sol. A l’interior de l’estudi de pintor va condicionar una galeria fotogràfica. Amb el canvi de segle col·locà l’escultura de Sant Miquel que podeu veure a la fornícula de la cantonada. L'escultura de sant Miquel  no està signada però podria ser de Josep Colell, escultor solsoní amic de Santmiquel. Sembla que la fornícula és obra d'un altre escultor. Al 1.905 Joan Ros Santmiquel ja havia marxat amb la seva familia a Navarra, concretament a Lizarra ( Estella ) i al 1.918 s’establí a Bilbao on va morir al febrer de 1.930. Un mes abans la seva casa s’havia escripturat a nom de Josep M. Roure Torres que ants després la llegà al seu nebot. Roset era el pare dels actuals propietaris. No està clar perquè li deien Roset i no Roure. M’explica el Jaume Tarrés que quan ell era petit el nom de la casa era la Rourera perquè era el nom que el Roset havia posat al bar instal·lat als baixos de la casa. A l’antic bar la filla del Roset hi té una òptica.

L'escultura, catalogada com BIPCC, durant la Guerra Civil la tragueren de la façana i l'amagaren en un hort. Posteriorment, ja al 1.976, la van retornar al seu lloc original, però el cap del dimoni es va trencar. Manel Casserras i Boix, pare del Manelet, va fer-li un nou cap..
En Jaume Tarrés m'adjuntà en un correu electrònic la targeta postal de Solsona número 52 de la casa Zerkowitz editada l'any 1.956 en la que podeu constatar que l'escultura de Sant Miquel no hi és, i els finestrals de la segona  planta ( a la dreta de la fornícula ) encara no estaven construïts.

En un espai molt petit trobarem al número vint l'Ajuntament, edifici del segle XVI conegut com Cal Puigdepons, i al número dinou la Casa Morató- Cal Molins- on Carles Morató establí el seu taller i fou la casa de la nissaga d'escultors del segle XVIII, Actualment l'edifici és la Biblioteca Pública Carles Morató. Al número setze hi ha Cal Santantoni casa natal del pintor Francesc Ribalta precursor del tremendisme barroc i també al número setze la Torre de les Hores, datada abans del 1.500. Una mica atrotinat però encara elegant Cal Metge Solé ( número quinze ) amb els seus esgrafiats barrocs es resisteix a la decadència. És un edifici del segle XV reformat posteriorment i en el que es cru que hi havia als baixos la Farmàcia Pallarés.

Però anem a poc a poc perquè, mentre avancem tranquil·lament per aquest impressionant carrer, la Torre de les Hores ens observa atentament. A la part superior esquerra de la propera fotografia podeu veure l'escultura de Sant Miquel.

Quan trobem el carrer de sant Pau, el carrer del Castell guanya una mica d'amplària i ens permet gaudir millor de dos edificis espectaculars: la Casa Morató ( a la dreta de la Torre de les Hores ) i  la Casa de la Ciutat ( a l'esquerra ).

L'edifici de Cal Morató, avui biblioteca  pública, el comprà Carles Morató a Maria Àngels Fórnols i Claret. La gran casa de dues plantes fou ampliada dos anys després amb una nova planta i unes golfes. La combinació de pedra tallada dels baixos i de maó fosc és  únic a Solsona.

Des de que es va fer aquesta ampliació al 1.756, els caps de biga, com el que podeu veure a la propera fotografia, observen atentament a la gent que passa pels carrers del Castell i  de Mirabalda...

La Casa de la Ciutat forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. És un edifici de pedra picada del primer quart del segle XVI amb baixos i tres plantes. Construïda pel mercader "misser" Puigdepons, els baixos eren el magatzem de mercaderies. Al 1.528 la va vendre a un altre mercader, Joan Comes, i l'any 1.677 es transformà en Casa de la Ciutat quan la compraren en subhasta pública.

El gran edifici té tres façanes orientades als carrers del Castell ( la principal ), de sant Pau i de la Regata. Abans de continuar la passejada solsonina traiem el nas als baixos de la Casa de la Ciutat, l'antic magatzem del mercader Puigdepons...

Només girar a l'esquerra per baixar pel carrer de la Regata, darrere d'una porta de l'Ajuntament ens miren sense perdre detall tres gegantons idèntics al gegant vell...

A pocs metres d'aquesta curiosa porta, concretament al número dos del carrer de la Regata trobem un element arquitectònic molt curiós situat una mica per sobre de la petita finestra que hi ha damunt de la porta, gairebé a tocar dels cables.

És un curiós escopidor de pedra tallada que està catalogat com Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català ( BIPCC ). Continuo baixant pel carrer de la Regata fins arribar a la plaça de sant Joan. Quan hi arribo al girar-me puc veure el desnivell  entre el carrer del Castell i la plaça. A la propera fotografia podeu observar la Biblioteca Carles Morató al fons.

A la propera entrada dedicada a Solsona gaudirem de la tranquil·litat i els edificis singulars de la plaça sant Joan per tornar posteriorment al carrer del Castell.
Atentament.
Senyor i