La farmàcia del monestir ( i 2 ).

Continuem la visita virtual al nou espai museístic "Santa Maria de Vallbona: el monaquisme femení", que ocupa l'antic dormitori comú de les monges, per acabar de donar un cop d'ull a la farmàcia del monestir. L'abadessa era la responsable de la farmàcia i li calia vetllar pel seu equipament i bon funcionament. A més a més, a partir del segle XVII, li calia contractar apotecaris reconeguts pels gremis i col·legis professionals. Hi ha historiadors que afirmen que abans de la creació de Vallbona de les Monges l'any 1.573, ja hi havia una casa adossada a les muralles pel metge o apotecari.

A la dreta del moble cordialer, que vàrem observar atentament a l'entrada anterior dedicada a l'antiga farmàcia, protegits per una urna us sorprendran els motlles de fusta i terrissa amb els que les monges feien diferents tipus de pastilles.

A l'horta i jardí del monestir les monges endemés dels cultius per alimentar-se s'encarregaven de la recol·lecció de plantes remeieres per emprar-les a la farmàcia. 

Es conserven cinc motlles múltiples de fusta i nou de terrissa amb els que les monges feien les seves pastilles. Les més famoses del monestir eren les d'arrel de malví que s'empraven per calmar la tos.

Els motlles estan afectats pel corc de la fusta, especialment el que podeu veure a la propera fotografia. Però malgrat tot encara mostren la decoració, generalment inspirada en la natura, que "transmetien" a les pastilles. En alguns motlles hi ha decoració amb signes cristians o fent referència a alguna festivitat.

Dels nou motlles de terrissa individuals cinc són rodons ( en un podem veure una petxina amb una creu ), i quatre tenen representacions vegetals. Sembla que a més de l'ús farmacològic, aquestes pastilles també eren una llaminadura amb la que les monges obsequiaven a la gent que les visitava.

A la dreta de l'urna amb els motlles per fer pastilles veureu instruments de mesura imprescindibles per dosificar correctament dels diferents substàncies que formen el medicament. Parlo, evidentment de les balances. A la propera fotografia podeu veure tres balances de mides diferents que s'empraven segons la quantitat de substància que calia ( gran, mitjana o petita ). La balança gran és de ferro forjat amb plats de coure.

La fotografia següent de detall és dels curiosos pesos de bronze de la balança gran. Cada pes és un cilindre que es transforma a la part superior en un con que acaba en una esfera amb una anella per agafar-lo. A la base hi ha un repeu.

Penseu que el Sistema Mètric Decimal s'implatà legalment per primera vegada a França l'any 1.799. Anteriorment cada país tenia les seves mesures.A Espanya la reina Isabel II sancionà el 19 de juliol de 1.849 la Ley de Pesos y Medidas introduint a tot el regne el Sistema Mètric Decimal. Amb anterioritat les unitats emprades en les formulacions dels remeis eren: grans ( 0,058 g ), unces ( 33,33 g ), escrúpols ( 1,198 g ), lliures medicinals ( 355 g ) o dracmes ( 3,594 g ).

Us deixaran bocabadats els curiosos sifons exposats. La beguda amb gas s'emprava com sedant i tranquil·litzant de l'estómac. Ajudava a una bona absorció dels medicaments. Acostumats a la forma cilíndrica, els sifons de la farmàcia de Vallbona - amb "cintura" i protegits per una malla- són tot un regal visual.

Deixem l'antic dormitori comú de les monges per, abans de marxar, fer una visita imprescindible si esteu enamorats de la bellesa ,el claustre de forma trapezoïdal que ens regala quatre naus: del segle XII ( sud ), XIII ( llevant ), XIV ( nord ) i XV ( ponent ). El silenci i el Sol d'hivern us acaronaran mentre en gaudiu...

Deixem el monestir per tornar a passejar al costat de la riera de Maldanell, un curs d'aigua intermitent a tocar de la muralla del municipi de Vallbona de les Monges. Malauradament en alguns punts a la muralla li han afegit tàpies de terra pastada o, encara pitjor, de maons...
Atentament.
Senyor i