dimecres, 29 d’agost de 2018

Cases singulars de Lleida (24).

Després de donar un cop d'ull als docs ( magatzems industrials que podeu veure a la dreta de la propera fotografia ) obra popular del segle XX, tornem a la passarel·la enfilant la rampa. Els dos edificis que formen l'actual estació ferroviària Lleida-Pirineus, d'estils arquitectònics molt diferents, gairebé es toquen...


Pugem la rampa i abans d'anar a l'esquerra en direcció al barri de Pardinyes, ens aturem un moment per observar les dues edificacions. A la dreta l'edifici noucentista d'Adolf Florensa construït entre 1.925 i 1.929, i a l'esquerra l'espectacular marquesina d'acer i vidre de forma ondulada -l'element més destacat de la reforma del 2.003 per adaptar l'antiga estació a l'arribada del Tren d'Alta Velocitat (AVE).


Anem al final de la passarel·la per contemplar la gegantina marquesina que ha canviat el paisatge urbà de Lleida d'una manera evident.


Tornem a baixar a la plaça Ramon Berenguer IV per observar detingudament l'edifici noucentista, però abans en s aturem un moment per constatar que la Seu Vella ens observa atentament.


Per seguretat no es pot accedir a la zona de vies, que podeu veure a la fotografia següent feta des de la passarel·la. Malgrat els reflexos que podeu observar al vidre de protecció, a la part baixa l'edifici noucentista "treu el nas".


Des de la plaça de Ramon Berenguer IV està molt clar el protagonisme de l'antic edifici inaugurat oficialment el 8 d e desembre del 1.929.


Però l'estació ferroviària dissenyada per l'arquitecte lleidatà Adolf Florensa i Ferrer ( 1.889-1.968), que fou arquitecte municipal de la capital del Segrià, també és el referent de la Rambla de Ferran.


Inspirant-se en les estacions europees dissenyà la impressionant façana noucentista amb les grans torrasses als extrems ( la de la dreta transformada en hotel ), i la torreta classicista al centre flanquejada per dues torres petites.


Al centre de la torreta l'ocupa un gran rellotge a sota del que hi ha escrit en xifres romanes MCMXXVII. L'edifici noucentista està protegit com Bé Cultural d'Interès Local.


L'antiga estació està formada per un cos central de tres altures dividit en tres blocs amb torrasses més altes als extrems. Parlem d'una longitud d'uns 68 metres i una alçària de 19 metres. A la dreta del cos central hi ha un edifici annex.


A la part nova una gran marquesina de vidre i acer amb formes ondulades cobreix les vies ( tres d'ample ibèric i cinc d'ample internacional ) i les andanes de l'estació. Si obriu bé els ulls observareu com s'abracen les dues propostes arquitectòniques.


A la façana les obertures estan fetes amb arcs escarsers, un tipus d'arc de mig punt en forma de corona circular amb el centre per sota de la línia d'impostes.


A la dreta del cos central tenim l'edifici annex que acull els serveis de l'estació. Una part d'aquest edifici annex amb la reforma del 2.003 va perdre  l'antiga marquesina, concretament la que queda a l'interior de la nova construcció -en la que el vidre és el protagonista-  on hi ha l'accés a les andanes i els controls. Però s'ha conservat un fragment de l'antiga marquesina a la part esquerra de la construcció noucentista.


Com podeu veure a la propera fotografia, després de l'antiga marquesina, l'edifici annex "entra" al nou edifici de vidre.


L'estació Lleida-Pirineus ens permet apreciar dues propostes constructives molt diferents. Les velles estructures no estan gens aclaparades per la presència de les propostes actuals i mostren, orgulloses, la seva bellesa...


Abans de marxar de la Plaça Ramon Berenguer IV un dels antics fanals encara llueix la seva senzilla elegància que ressalta amb el blau del cel.


Pugem uns metres pel carrer Príncep de Viana i al número catorze trobarem el nostre proper objectiu: la farinera la Meta.
Atentament.
Senyor I

Cap comentari:

Publica un comentari