La màgia de l'Empordà ( i 5 ).

Acabem aquest periple per l'Empordà visitant diferents indrets del municipi de Palafrugell que l'any 2.018 tenia 22.860 habitants, essent el més poblat del Baix Empordà. A més a més de Palafrugell formen part del municipi les següents entitats de població: El El Bruguerol, Calella de Palafrugell, Ermedàs, Llafranc, Llofriu, Santa Margarida, Tamariu i la Vessana. 

A l'entrada anterior ens vàrem quedar a la plaça Major, just davant del Centre Fraternal, una societat cultural i recreativa fundada l'any 1.887. A la propera fotografia podeu veure la balconada del primer pis flanquejada per les banderes de Catalunya i la de Palafrugell.

El centre ha estat, i és, una peça fonamental de la vida associativa i recreativa de molts palafrugellencs. Un espai que ha organitzat tertúlies, lectures, iniciatives populars i benèfiques, festes ( la Major, la de Primavera,... ), trobades de colles, balls, cinema, teatre, concursos de disfresses...

A la fotografia següent de detall podeu apreciar una de les pancartes que flanquegen la balconada i recorda els 125 anys del Centre Fraternal ( l' aniversari fou al 2.012 ), els treball de forja de la barana de la balconada i l'esgrafiat.

Al novembre del 2.012 s'edita, amb l'ajut de la Diputació de Girona, l'Ajuntament de Palafrugell i la Generalitat de Catalunya, el llibre "El Fraternal ( 1.887 - 2.012 ) 125 anys" de Yolanda Cervià España i Oriol Oller Torró. 

L'edifici d'estil neoclàssic és del 1.887, obra de l'arquitecte Martí Sureda i Deulovol, té planta baixa i pis principal, i fa cantonada amb el carrer de Sant Sebastià. Palafrugell a la segona meitat del segle XIX tingué nou casinos...

Si consulteu l'Obra Complerta de Josep Pla, concretament el llibre VII El meu país ( Reflexions sobre l'Empordà, La substància. El meu poble ) podeu llegir   a les pàgines 599 a 603 el text dedicat al Centre Fraternal. Explica Pla que els casinos " eren centres de contractació de suro o de taps. Molts tractes es feien a les taules dels casinos". Taules ( evidentment són unes altres ) en les que podeu seure tranquil·lament però recordant que les del costat dels finestrals estan reservades als socis.

El Centre Fraternal i les altres societats de Palafrugell, i en general del Baix Empordà, van néixer en plena industrialització tapera. Durant la dictadura franquista el Centre Fraternal va ser obligar a canviar de nom, i del 1.939 al 1.977 fou el "Centro Español"... Dels casinos de Palafrugell és l'únic que es conserva. Sobre la barra, a la tribuna de la planta superior podeu llegir i veure l'anagrama.

Sortim del Centre Fraternal per passejar pel carrer de Pi i Margall i gaudir del magnífic mercat de Palafrugell que de dimarts a diumenge, de 8:00 a 13:00 ens ofereix fruita, verdura, carn i peix.

El mercat de la carn s'edificà on hi havia el cementiri parroquial ( desafectat l'any 1.842 ). Fou projectat l'any 1.895 per Martí Sureda i Deulovol ( que també dissenyà el Centre Fraternal ), però no es va construir fins al 1.901. L'any 1.981 es restaurà però malauradament es va perdre l'esgrafiat que hi havia sota l'escut. Gairebé a tocar hi ha el mercat cobert de peix.

Entre el mercat cobert de carn i el mercat cobert de peix podeu triar entre les parades de fruites i verdures de proximitat, tot un plaer pels sentits. Un espai obert però cobert amb un sostre decorat amb temes marins.

És espectacular veure els ulls dels peixos. Difícil trobar millor peix en qualsevol altre mercat, està clar que és un peix fresc, fresc. Molta qualitat, peix salvatge i marisc fresquíssim; tot un espectacle pels que som de la Terra Ferma...

Sortim del mercat de peix i just davant trobem el carrer de la Tarongeta. Anirem fins al número vint-i-sis on trobem la Llibreria Mediterrània. Espai Forum des de la que ens observa atentament mentre passegem Josep Pla. Un espai imprescindible per gaudir de les publicacions locals i deixar-se aconsellar sobre els llibres de Josep Pla.

Mitja volta i tornem al carrer de Pi i Margall , anirem a la dreta i als pocs metres veurem el Dipòsit d'Aigua de Can Mario, una construcció modernista declarada l'any 2.000 Bé Cultural d'Interès Nacional ( BCIN ) i que és un símbol de Palafrugell.

Amb la finalitat de garantir el subministrament i la pressió d'aigua de la fàbrica surera de Can Mario es construí aquesta torre-dipòsit entre 1.904 i 1.905.

Les alzines sureres us acompanyaran en les vostres passejades boscanes per les terres de l'Empordà. Si ho feu a l'estiu, després de la pela del suro, les alzines us regalaran una imatge com la propera...

Continuem passejant pel carrer de Pi i Margall fins trobar el carrer Torres i Jonama ( antic carrer del Sol ). Anirem a l'esquerra fins al número cinquanta-sis. Aquest edifici del 1.898 és la segona parada de la Ruta Josep Pla. La família Pla s'hi traslladà quan el genial escriptor i periodista tenia set anys. Explica Josep Pla al llibre "El quadern gris" que el trasllat al carrer del Sol a la casa nova és un dels seus records més antics.

Durant una colla d'anys l'edifici fou la residència particular d'una neboda del senyor Pla i, evidentment, no es podia visitar. Des del 2.004 la casa dels Pla és el restaurant Pa i Raïm.

Entre trenta i quaranta comensals, distribuïts en diferents sales i l'ample jardí amb dos til·lers centenaris poden gaudir de l'antiga casa pairal dels Pla. La Guia Michelin 2.020 recomana aquest restaurant, recomanació que confirmo.

Deixem Palafrugell per anar a Calella, concretament a Port-Bo, el conjunt històric declarat Bé Cultural d'Interès Nacional ( BCIN ). Durant els segles XIX i principis del XX fou port de cabotatge, després - fins a l'arribada del turisme- es dedicà exclusivament a la pesca. És la parada número vuit de la Ruta Josep Pla.

La platja de Pot-Bo és un barri de Calella de Palafrugell que conserva el traçat original dels carrers. Calella vista des del camí de ronda és espectacular: barques, cases blanques, l'església de Sant Pere ( construïda entre 1.884 i 1.887 ), el mar, el bosc...

Tota una lliçó d'arquitectura tradicional. Malgrat el turisme conserva molt encant i és un plaer passejar-hi. Diu Josep Pla a l'Obra Complerta Tres guies 128 " La Naturalesa, que sol ésser tan monstruosa i deforme, es complau a Calella a jugar un pas de simetria".

Imprescindible dedicar una estona al conjunt de les Voltes, un espai encisador protegit com a Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ). A l'hivern és possible fer fotografies com la propera...

Vàrem començar el nostre periple per la màgia de l'Empordà al far de Cap de Creus i l'acabarem al far de Sant Sebastiá  que es troba al nord de Llafranc.

Construït l'any 1.857 per l'arquitecte Josep Maria Faquineto, la seva llum arriba fins a les trenta-dos milles nàutiques. És el més potent del litoral català.

El far de Sant Sebastià és la cinquena parada de la Ruta Josep Pla. L'escriptor diu al llibre Tres guies ( Obra Complerta XXX pag 150 ) : ... "Sant Sebastià és molt bonic quan hi ha gent. Quan no hi ha ningú, encara ho és més. És preciós"... Genial !

Al febrer del 2.009, a l'entrada Costa Brava "100 anys" ( 2 ) us recomanava el llibre "El far de Sant Sebastià. 150 anys de vida ( 1.857 - 2.007 ) " de David Moré Aguirre. Torno a insistir...

 

Acabo la gran passejada per la màgia de l'Empordà conscient que hi ha molts més espais per visitar, però amb aquestes cinc entrades hem donat un bon cop d'ull a un territori realment màgic.

Atentament.

Senyor i