El passat mes de gener vàrem començar un petit periple per terres aragoneses. Primer ens apropàrem al Somontano de Barbastre, una comarca amb seixanta poblacions agrupades en vint-i-un municipis. Dels 24.111 habitants ( cens del 2.013 ), uns 17.000 viuen a la ciutat de Barbastre. Abans de passejar per Alquézar ens aturàrem al Puente de la Albarca ( a uns dos quilòmetres al sud d'Alquézar ). Enfilant la A-2205, després de Colungo ens deixà bocabadats el Barranco de las Gargantas entrant al Parque natural de la Sierra y Cañones de Guara. Ens vàrem apropar fins a Lecina, ja a la comarca del Sobrarbe, per observar atentament la caseta de los Buichitars i la carrasca mil·lenària. Al febrer, mitjançant dues entrades, descobrírem els secrets d'Alquézar declarada Conjunto Històrico-Artístico. Avui tornem al Sobrarbe, concretament a la vila d'Aínsa.
Entre els rius Cinca i Ara trobem Aínsa, declarada Monumento Histórico-Artístico. Aquesta vila fou l'antiga capital del Reino de Sobrarbe. A la fotografia anterior podeu veure part de la muralla i la porta d'accés a l'antic castell. Si l'observeu atentament podeu veure un merlet i quatre espitlleres. El castell tingué dues fases constructives: al segle XI i al segle XVII. La propera fotografia és d'una de les torres i la muralla amb merlets.
Anem al casc antic d'Aínsa, que podeu veure al fons de la fotografia següent feta des de la plaza del Castillo. A l'esquerra de la fotografia hi ha el monument a los Fueros del Sobarbe.
La plaça trapezoïdal, amb porxos laterals amb arcs de mig punt i ogivals, conserva alguns dels edificis originals dels segles XII i XIII. Aquells segles foren els de màxima esplendor de la vila, per això aquesta plaça medieval és molt gran. A la dreta de la torre campanar podeu veure l'edifici de l'Ajuntament.
Si anem fins a l'Ajuntament i ens girem constatarem les enormes dimensions d'aquesta inoblidable Plaza Mayor. Sota els porxos, i a banda i banda, hi ha dues premses comunals de vi. Al fons de la fotografia hi ha el castell.
Amb l'última llum del dia el campanar, del segle XI, de l'excol·legiata de Santa María es mostra imponent. Aquesta torre campanar tingué una funció defensiva i de guaita. De planta gairebé quadrada, està dividida en quatre pisos, i rematada per una petita cúpula central envoltada d'un deambulatori. Una torre de trenta metres d'alçària i uns murs de més d'un metre de gruix.
L'església romànica es començà a construir al segle XI i fou consagrada l'any 1.181. És un edifici d'una sola nau amb volta de mig canó apuntat.
L'absis semicircular, orientat a l'est, té volta de quart d'esfera. L'església patí les conseqüències de les Guerres Carlistes i de la Guerra Civil. Entre els anys 1.972 i 1.974 es va fer una restauració integral.
Als peus de la nau, a tocar del mur, hi ha una senzilla pila baptismal romànica amb forma de mitja esfera. L'obra escultòrica més important que es conserva és una Verge de fusta del segle XIII. Les pintures i retaules es van perdre en el saqueig que patí a la Guerra Civil.
Sota el presbiteri hi ha la cripta, que s'esfondrà l'any 1.936. La cripta, que salva el desnivell del terreny, fou descoberta durant la restauració del temple. Té divuit columnes. Es conserven alguns capitells i fusts originals, els renovats porten una R gravada. De les voltes originals no quera res, es van refer totalment amb formigó armat i maó.
Al mur nord hi ha un petit claustre trapezoïdal cobert amb voltes de canó i apuntada. Els arcs són de mig punt i apuntats. Fou construït als segles XIV i XV.
Sortim de l'església de Santa María i amb la llum del crepuscle donem un cop d'ull a l'edifici de l'Ajuntament que acull entre els seus murs una part de l'antiga muralla.
Deixem la vila d'Aínsa per continuar assaborint la comarca del Sobrarbe enfilant-nos a Tella, a tocar del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada